El “Cortigiani vil razza dannata” número 5 amb 40 vots, ha estat el més triat dels 12 que vaig escollir entre els molts possibles i aquesta versió és la cantada per Ettore Bastianini (Siena, 14 de setembre de 1922 – Sirmione, Brèscia, 25 de novembre de 1967) una de les figures cabdals de l’òpera dels anys 50 i els primers anys 60, però que el càncer, primer a la gola i més tard al cervell, va fer que abans del que tots haguéssim volgut acabés amb una veu prodigiosa per bellesa i contundència. Sembla impossible no caure rendit davant d’una veu tan generosa.
Aquesta és la versió sencera de l’escena que per a la tria vaig escapçar de manera imperdonable. La versió del gran Bastianini és la que va gravar l’any 1959 sota la direcció de Gianandrea Gavazzeni.
https://youtu.be/iNYG5dv0kgI .
La tria ha anat d’aquesta manera:
Però qui hi ha al darrere de les altres 11 versions? Doncs aquí els teniu, ara per ordre de més a menys triats. Si premeu sobre el nom podreu anar al youtube d’origen.
| Cortigiani 5 | 40 | 14% | Ettore Bastianini |
| Cortigiani 2 | 32 | 11% | Cornell MacNeil |
| Cortigiani 1 | 31 | 11% | Giorgio Zancanaro |
| Cortigiani 11 | 26 | 9% | Dmitri Hvorostovsky |
| Cortigiani 8 | 25 | 9% | Giuseppe Taddei |
| Cortigiani 6 | 24 | 8% | Sherrill Milnes |
| Cortigiani 12 | 23 | 8% | Joan Pons |
| Cortigiani 4 | 19 | 7% | Lawrence Tibbett |
| Cortigiani 10 | 19 | 7% | Robert Merrill |
| Cortigiani 9 | 16 | 6% | Dietrich Fischer-Dieskau |
| Cortigiani 3 | 15 | 5% | Carlos Álvarez |
| Cortigiani 7 | 15 | 5% | Nicolae Herlea |
Espero que us hagin agradat les versions escollides prèviament per a la tria, que insisteixo a dir que eren 12 de moltes possibles. Alguns hauran trobat a faltar a Cappuccilli, Bruson, Nucci, i suposo que alguns fins i tot a Titta Ruffo, Riccardo Stracciari o Leonard Warren. Potser hi haurà, d’aquells que no volen saber res del passat, que haurien volgut escoltar a Željko Lučić, Thomas Hampson o fins i tot m’atreviria a dir que a Plácido Domingo, capaç com és d’esgotar els aforaments dels teatres més exigents, però no, em va semblar que escoltant entre aquests 12 es podien aprendre moltes coses de com fer front a un rol tan exigent, però també tan agraït. Els barítons haurien de tenir un altar permanent d’agraïment a Giuseppe Verdi per tot el que va fer per a ells.
El mes vinent, una altra tria (sense comentaris)
IN FERNEM LAND 
No vaig votar perquè fa anys que tinc clar qui és el meu Rigoletto, el Rigoletto de tutti I Rigoletti és Ettore Bastianini…malaguanyat. Em sento privilegiada pels vots que ha rebut. N’hi ha hagut molts de bons però Bastianini, per mi, té la veu, el fraseig, el sentiments i el cor del bufó geperut i malvat. Era gran!
M'agradaM'agrada
Amb el joc, tot i que l’haguessis traït es pretenia, com sempre, fer una cata a cegues i deixar-se endur, res més.
En qualsevol cas que et sentis alleugerida ja és un gran què.
M'agradaM'agrada
Feliç per aquest retorn de les tries i per haver col·locat a 3 dels meus entre els quatre primers ja que vaig triar per aquest ordre: 2,5,3 i 1
M'agradaM'agrada
Bona tria i gràcies per participar.
M'agradaM'agrada
Una vez más no he reconocido a ninguno de los 12 barítonos por lo que mi decisión ha sido absolutamente resuelta sin ningún tipo de influencia. Estos fueron mis barítonos elegidos, por orden de “aparición en escena” y entre paréntesis mi particular elección: 2 (Cornell McNeil- 9 1/2), 4 (Lawrence Tibbett- 10), 7 (Nicolae Herlea- 9 1/2) y 8 (Giuseppe Taddei – 9 1/2). Con lo cual he calificado al máximo a mi barítono preferido de todos los tiempos y os doy mi palabra que no lo he reconocido. Lamento profundamente que el estupendo barítono rumano Nicolae Herlea, a quien ví en noviembre de 1970 como Carlo en “La forza del destino” -que supuso el debut en el Liceu de Raina Kabaivanska al lado de Carlo Bergonzi- y me perdí su “Rigoletto” de noviembre de 1968, al lado de Jaume Aragall – mi madre fue en mi lugar-, pues era un cantante-actor muy implicado en su personaje, con una voz dramática y sonora; grabó 8 óperas completas, entre ellas “Rigoletto”. Pero me da la impresión de que los participantes votan a quienes reconocen.
Celebro que Ettore Bastianini haya sido el ganador, pero yo le prefieron en otros roles: Fígaro, Marcello. Carlo, Gérard, Alfonso XI, Barnaba, Conde de Luna, etc., sin que por elllo descalifique su Rigoletto (le puntué con un 9 y era mi quinta elección), cantante por el que siento una profunda admiración y gran respeto y del que poseo gran parte de su extensa producción discográfica, incluso un espléndido DVD histórico (1958) de “La forza del destino”, con Tebaldi, Corelli y Christoff, grabado en directo y otro de “Il trovar¡tore” grabado en la RAI (1957) y rodado con “play-back, junto a del Monaco, Gencer y Barbieri, no tan interesante.
Enhorabuena para Ettore Bastianini, el barítono de la voz bellísima que nos dejó tan pronto (44 años), en plena juventud.
M'agradaLiked by 1 person
Pues estoy como usted, no reconocí a ninguno, escogí a Cornell McNeil y a Nicolae Herlea también. He de decirle que nunca había escuchado esas dos versiones y particularmente la de Herlea me gustó mucho. Ahora repasando los vídeos adjuntos, en Youtube y viendo a Carlos Álvarez, creo que vamos a disfrutar con este Rigoletto, aún y con esa dirección escénica que no voy a juzgar aún, por que los prejuicios no dejan de ser suposiciones infundadas basadas en un relativo subjetivismo haha.
Saludos!!
Xavi
M'agradaM'agrada
Millor veure-la després valorar, perquè anava amb molts prejudicis de la producció i m’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
Parecido a Colbran, seleccioné por este orden a Macneil ( para mi gusto, el mejor Rigoletto), Taddei, Tibbet y Milnes
( reconocí a Macneil por supuesto y a dos más ). De todos modos, ganó uno de los grandes barítonos verdianos como Bastianini aunque no sea mi barítono predilecto
M'agradaM'agrada
Seguramente si hubiera puesto las versiones que yo creo imprescindibles muchos hubieran desistido porqué Stracciari, Ruffo, Galeffi y toda esta peña tenían que estar, pero no sé porqué esos maestros producen sarpullidos y hay quien prefiere las mediocridades actuales por no reconocer que en el casi del barítono verdiano, cualquier tiempo pasado fue mejor, mucho mejor.
M'agradaM'agrada
Feliç per la tria a favor d’Ettore Bastianini, un dels “grans”. Una veu que et deixa aclaparat per la seva bellesa, frasseig i rotunditat. El destí ens el va prendre massa aviat, com d’altres com Bjorling, Warren, Wunderlick…
M'agradaM'agrada
Massa aviat perquè possiblement hagués perfeccionat la faceta interpretativa que sempre va associada a l’experiència i al pas dels anys, però per a ell no hi va haver marge, Imagina-te’l amb temps per intensificar el fraseig…GRAN
M'agradaM'agrada
El meu Bastianini! És el millor Rigoletto! Sense cap mena de dubte!
A part del Bastianini havia triat al Pons, al Fischer-Dieskau i al Carlos Álvarez. Són tots uns grans i totes 12 són grans grans versions!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro del gaudi
M'agradaM'agrada
Els 4 que més em van agradar van ser MacNeil , Tibbett , Bastianini i Fischer-Dieskau .
Hi ha algo que acostuma a mancar en els barítons que és la capacitat d’apianar.Molt sovint grans figures es recolzen en la lletra “i” o “u” redueixen el volum i au alló ja és un piano i a mí que em recorda el soroll ofegat d’una persona restreta…
Be entre la tria hi ha Tibbett i Fischer-Dieskau que sí que en saben i molt com queda demostradíssim amb l’audició.En el moment actual hi ha algún baríton que segons el meu criteri sap apianar perfectament (el que no vol dir que sigui el millor) donaria per exemple a George Petean , Dmitry Hvorostovsky , Peter Mattei (en un altre repertori) etc i del passat citaria a un del que s’en parla poc : Carlo Tagliabue.
L’altre bloqueig que tinc amb els barítons ,també en part lligat al comentari anterior és l’inexpressivitat. De vegades el baríton recorda al “machito despechado” ferit no perque la soprano estimi el tenor sino perque aquest és el que s’endu el gran èxit.Al davant d’aquest fet hi ha gent intel·ligent que ho supera amb expressivitat i cura en el legato i la vocalitat i hi ha gent que creu que la solució es treure el màxim volum possible,fer molts aguts i allargar mooolt les notes ,tres factors que normalment van en contra de l’expressivitat segons el meu criteri.
Adeu que tingueu un bon diiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiia.
M'agradaM'agrada
Terfel hagués pogut provar-ho, no trobes?
M'agradaM'agrada
Admirable! Yo no me acuerdo a quién voté… pero para enmendar profundizaré con más escuchas de Bastianini en otros roles. Sé que era un grande y debo tenerlo en varias operas, pero reconozco que nunca me había fijado particularmente en él y en vez lo merece con creces!
M'agradaM'agrada
Tienes algunas grabaciones, seguro, con Tebaldi y DEl Monaco, que son “per sucar-hi pa”
M'agradaLiked by 1 person
Bastianini no va ser la meva primera opció,el vaig triar com a 4, ja que trobo molt més expressius a Mcneil, Taddei i Fischer Dieskau. Amb l’alemany s’ha de lluitar amb una veu poc idònia i una dicció amb un accent molt marcat, però com a intèrpret és el millor.
Si valoràssim la direcció musical, la del número 1 dirigida per Muti és extraordinària, tant que fa a Zancanaro molt més expressiu del que era habitualment.
M’ho he passat molt bé.
M'agradaM'agrada
Comparteixo aquesta opinió de Muti, fa grans a molts cantants més aviat sosaines. Aquesta és també la grandesa dels més grans
M'agradaM'agrada
Jo no en vaig reconèixer cap tampoc… per ordre numèric vaig triar el 2 (Cornell MacNeil), el 4 (Lawrence Tibbett), el 5 (Ettore Bastianini) i l’11 (Dmitri Hvorostovsky).
Em fa il·lusió que hagi “guanyat” Bastianini, ja que el vaig “descobrir” fa poc en un post antic sobre les veus verdianes -barítons- (Els dies que tinc mono d’IFL acostumo a buscar posts antics -no caduquen!-, ja que no fa ni 2 anys que segueixo el blog i 10 anys d’història donen per molt!!) i últimament l’havia estat escoltant amb bastanta atenció perquè em va sorprendre molt.
Joaquim, gràcies per no haver abandonat el sistema de les tries després de l’última mala experiència. Sempre és una experiència molt enriquidora i ens brindes l’oportunitat de descobrir nous cantants!
Una abraçada a tots!
M'agradaM'agrada
GRàcies per recuperar els apunts adormits. Amb el nou format facilita la trobada si us atrau la portada…
M'agradaM'agrada
¡Quina lliçó d’humilitat!! Solament he encertat L Tibbet i D Fischer-Dieskau!
I jo que creia conèixer el E Bastianini, S Milnes i el J Pons.
Molt bona selecció, com sempre. ¿I el P Cappucilli, no va ser un bon Rigoletto?
A veure que serà la del mes que ve.
Despres me llegiré amb atenció l’apunt i els comentaris.
GRACIES!
M'agradaM'agrada
A lo mejor me confundo y en tal caso te pido disculpas, pero no tenías que acertar nada sino escoger de las 12 escuchas las cuatro que más te gustaran y no tenían por qué -necesariamente- coincidir con los barítonos que más te gustan.
Yo no identifiqué a ninguno y estoy muy contento de que haya sido así porque sin saberlo el más valorado por mí -Lawrence Tibbett- es mi barítono favorito de todos cuantos he visto o -en este caso- escuchado.
Tú notas a faltar de la lista a Piero Cappucilli. Y yo a Renato Bruson, Giuseppe Valdengo, Leonard Warren y sobre todo a Riccardo Stracciari y a Tita Ruffo, pero Joaquim ha hecho la selección que ha creído oportuna o de la que disponía de material más a mano, evitando los nombres más históricos (sólo Tibbett) porque a los participantes en estos “concursos”- o como quieras llamarlos- parece ser que tienen “repelús” de aquellas voces que suenan antiguas por el sonido de la grabación. Lawrence Tibbett, por ejemplo, está considerado el espejo en que se han mirado todos los barítonos posteriores a él. Lepnard Warren por ejemplo hizo su debut oficial en 1939 en el Met con el Paolo del “Simon Boccanegra” que interpretaba Tibbett, aunque anteriormente (1938) ya había hecho un concierto de presentación en el citado teatro, cuando Tibbett llevaba ya 13 años de carrera y había dado suficientes muestras de su magisterio.
M'agradaM'agrada
Me refiero a los barítonos norteamericanos posteriores a Lawrence Tibbett, cuando digo que ha sido el espejo de los barítonos posteriores a él. La escuela italiana tiene otros referentes: Ruffo, Galeffi, Stracciari, etc…
M'agradaM'agrada
Efectivamente Fede; Lawrence Tibbett fue el gran precursor de la excelente escuela baritonal USA : primero Warren ( fallecido con las botas puestas….Urna fatale….Met, marzo 1.960 ), luego ya los MacNeil ( con grandes actuaciones liceisticas ), Merrrill, más tarde Milnes, etc…
M'agradaM'agrada
No, no te equivocas Colbran, casi nunca lo haces. Para mi, además de analizar las voces dentro de mis limitadas facultades, lo que realmente disfruto de les tries es identificar quien es el cantante (es como adivinar el nombre de una flor al oler su perfume).
Seguramente aprendi de vosotros que un baritono ejemplar era L Tibbett, pero ahora veo que Herlea también te gusta (nombre poco habitual), yo no le identifiqué ni me llamó la atención en esta aria. Tengo una Lucia y una Forza en CD. Que fortuna haber visto a Kabaivanska, Bergonzi y Herlea,
M'agradaM'agrada
Me ha gustado la paráfrasis de la flor, Jaume.
Hay cantantes, personas, películas, etc. que tenías aparcadas en el recuerdo y determinadas circunstancias te las vuelven a poner “en circulación”. En esta selección a mí me gustó la interpretación de Herlea, pero no lo reconocí, en primer lugar porque no tengo ninguna grabación -creo- en que él intervenga y luego porque sólo le ví una vez en vivo y al ver el resultado me ha vuelto el recuerdo de mi madre que asistió a aquella función de “Rigoletto” de1968 en mi lugar porque yo me quedé en casa -no sé si para grabarla-, la conversación que entabló con su compañero de butaca que había visto a Lauri-Volpi como Duque de Mantua,…Y recuerdo que a ella le gustó mucho la función y en especial Aragall y Herlea, la soprano no tanto. En vista de esto no quise perderme “La forza…” y es cuando le ví.
M'agradaM'agrada
El Cappuccilli va ser un gran Rigoletto,, com Bruson, per això els he deixat per l’apunt preparatori i no repetir 😉
M'agradaM'agrada
es incontestable Bastianini….no recuerdo ya lo que vote…..me sorprende que Carlos Alvarez haya quedado en penultima posicion, espero que este np0che suba puestos en la lista…..
M'agradaM'agrada
y yo tan soca de pensar que lo estaba votando… cuando ni de rebote. He sido capaz de votar al primero y al último…Ei, que vols? (com diuen per açi)
M'agradaM'agrada
És un Rigoletto esplèndid, potser el millor de l’actualitat
M'agradaM'agrada
Jo normalment voto sense conèixer gaire el fragment, però en aquest cas no ha estat així. Em coneixia ben a fons el Cortigiani, ja que em conec Rigoletto com el camí a casa. I haig de dir que no em pensava que la tria fos la que ha estat.
Pel que fa a cantants, només he reconegut Fischer-Dieskau, de la versió de Kubelik. La resta, tot i que n’havia escoltat alguns, no els he sabuts identificar. Ja parlant de la tria, a mi Bastianini m’ha semblat un dels pitjors, justament, a causa de la primera part on el tipus de cant que utilitza no s’assimila a les necessitats dramàtiques del moment. Rigoletto està maleint els cortesans. No ho pot fer amb aquest envellutament, amb aquesta suavitat que uitlitza des del “Mia figlia è impagabil tresor…”. Però vaja, evidentment és la meva visió del rol, la meva interpretació personal.
Jo havia triat Macneil, Milnes, Merrill i Dieskau, tot i que ho reconec, Dieskau no per adequació al rol, sinó perquè li tinc un apreci especial a la seva versió.
Els que menys m’han agradat: Zancanaro, Hvorostovsky, Álvarez i Pons.
M'agradaM'agrada
La versió de Kubelik, malgrat l’animadversió que causa als verdians ortodoxes, és de reclinatori precisament per la interpretació que en fa DFD, cada nota és una lliçó de com s’ha de dir un text. Una lliçó per a qualsevol cantant i especialment per a barítons que vulguin algun dia fer front a aquest rol.
M'agradaM'agrada
Com bé dius són opcions de les quals sempre en podem treure profit. Si busquem els que no hi són ja sabem on trobar-los i alguns sembla que tu els descartes per motius obviament musicals, o senzillament d’espai. Ben “triats” estan, obviament. De tot n’aprenem i més, en les tries, dels comentaris. Gràcies a tots!
M'agradaM'agrada
A alguns els descarto perquè el poso a l’apunt preparatori, altres perquè tot el vagi més enllà dels anys 50 del segle passat provoca urticària i d’altres perquè no m’agraden, que de tot hi ha.
M'agradaM'agrada
Vaig reconeixer Bastianini i Fischer-Diskau perque els conec les veus de tan escoltar.La meva trïa ha estat 4-5-9-11.Trïa fantàstica,totes les veus meravelloses i difícil la decisiò.
M'agradaM'agrada
Gràcies per fer l’esforç, a vegades dolorós, de triar
M'agradaM'agrada
No els vaig reconèixer. Vaig triar en aquest ordre: Bastianini, Macneil, Zancanaro, Tadei, Herlea, Pons…Ara ha estat una de les més difícils, el nivell e tots era altíssim.
M'agradaM'agrada
Els tinguéssim ara a la majoria, oi?. Tenim Álvarez que és un bon exponent, menys mal.
M'agradaM'agrada
Hola,
jo no en vaig conèixer cap, però em va fer molta il·lusió la tria, no debades és una de les àries que més m’atrau, i em sembla molt difícil d’interpretar correctament, i sobretot quan només les podem escoltar i no veure. Té dues parts ben diferenciades, la primera, on Rigoletto és ràbia pura (amb els arquets del violins traient fum, m’encanta!!) i la segona on ha de passar a la imploració més patètica quan descobreix el que ha passat. Per a mi la tria va ser seleccionar aquelles on, des del meu punt de vista, es notava amb claredat i naturalitat aquest canvi d’ànim d’en Rigoletto. Així vaig triar Carlos Álvarez (vés per on el veuré al Liceu!), Giorgio Zancanaro, Nicolae Herlea i Joan Pons. El primer dels que quedaren fora fou Milnes, tot i que en tinc la gravació que indica en Joaquim a l’apunt preparatori amb Pavarotti i Sutherland.
Ha estat una tria difícil, que m’ha requerit, com a mínim quatre passades, fins i tot els meus fills hi estaven implicats: pap, ja les has escoltat totes? Ja saps quines triaràs? A mi aquesta m’ha agradat!
Gràcies Joaquim, i mercès per haver mantingut la secció!
J.
M'agradaM'agrada
Tu ja ho ets, però el teu fill promet ser un catacrak operístic
M'agradaM'agrada
Be me’n alegro de que el meu primer escollit hagi estat el mes votat perque en Ettore Bastianini sempres es mereixerà aquesta mena de reconeixements sens dubte era magnífic, tot i que he de dir que gairebé no vaig reconeixer mes de tres candidats, tampoc ho miro de fer tot i que amb alguns cantants es inevitable si els has escoltat molt, aixó afegeix mes valor a la tria i sorpreses de vegades als resultats com alicient.
Tot i que confeso que el meu baríton preferit (seria el meu al test d’Ifl) es en Cornell McNeil que ha estat la meva segona elecció i que em va captivá fa molts anys en els meus inicis amb el seu Giorgio Germont, aquest cop he votat primer en Bastianini, en tercer lloc en Giorgio Zancanaro esplendid en aquesta versió i en quart lloc en Giuseppe Taddei i m’ha portat mes estona de l’habitual sobretot perque els seguents que per a mi eren en Hvorostovsky, en Carlos Alvarez i l’admirat Sherrill Milnes m’ho van posar molt dificil…la resta indubtablement eren molt bons però aquest cop van estar per sota pel meu gust si be les diferencies eren molt minimes i mes questió de gust prrsonal que de cap criteri técnic o interpretatiu i per aixó no vull deixar de mencionar el que per a mi ha estat un descobriment en Nicolae Herlea que m’ha agradat tant tot i no estar entre els escollits que he estat cercant gravacions seves (i no esta sent facil) i per acabar el que va ser el meu primer Rigoletto en una gravació per a mi “d’Illa Ifl” en Robert Merrill (amb Kraus i Moffo)
He disfrutat molt com sempre gràcies Joaquim i fins a la propera.
M'agradaLiked by 1 person
Em Amazon.com encontrarás varias grabaciones comerciales y en vivo de Nicolae Herlea: “Cavalleria rusticana” (con Viorica Cortez), “Pagliacci”, “La traviata” (con Virginia Zeani), “Don Carlo” (Met. con Franco Corelli, Leonye Rysanek e Irene Dalis/Kurt Adler), “Rigoletto”, “La forza del destino” (con Maria Slatinaru y Ludovic Spiess), “Il barbiere di Siviglia”, “Ariir Din OPere” (Recital), “Lucia di Lammermoor” (Met-completa-con Joan Sutherland, Sandor Konya, Bonaldo Giaiotti/Silvio Varviso + Fragmentos con Sandor Konja, Roberta Peters, Justino Diaz, Frank Guarrera/Varviso -ésta a precio altísimo), “Tosca”, (con Virginia Zeani). Donde no específico cantantes que le acompañan es porque se trata de artistas rumanos poco conocidos o que no han actuado en el Liceu.. En Amazon.es sólo se encuentran disponibles “La forza del destino” y Lucia di Lammermoor” citados, la última a un precio astronómico. Y en Amazon.uk hay varias grabaciones diferentes. Es cuestión de investigar si estás interesado y adquirir aquello que creas más conveniente. También puedes visitar Amazon. fr, Amazon.it o Amazon.du.
Fue un cantante muy respetado y su voz era de barítono contundente. A mí me gustó mucho en “La forza del destino” que le vi en el Liceu y en el cuestionario para mí ha sido uno de los mejores.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias Colbran , lamento el retraso en el agradecimiento pero he estado unos dias ocupado y hasta hoy, no podia dejar tu comentario siempre agradecido por lo que siempre aportas en conocimiento histórico y sinceramente lo esperaba.
Ya he conseguido algun material de Nicolae Herlea: La Traviata con la Zeani y dos compilaciones el Arii din Opere y otra llamada Grandes Arias de operas famosas…sigo en ello…como en la ocasión anterior en el caso de Werther y Sergei Lemeshev dos incorporaciones importantes en mis favoritos y descubiertos en Ifl.
M'agradaM'agrada
Me alegro que hayas conseguido esas grabaciones. No todo se acaba con los nombres de siempre y aceptados por los aficionados que no se arriesgan a investigar, cuando hay voces y títulos que son tesoros escondidos u olvidados. Siempre a tu disposición.
Fede
M'agradaM'agrada
Zancanaro i la direcció de Muti van ser el més rellevant d’una gravació fallida, però al vídeo de la Scala, allà amb Bruson, Muti es va treure l’espina,
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser