IN FERNEM LAND

INSISTINT AMB L’ANDREA CHÉNIER (KAUFMANN-HARTEROS-SALSI: STÖLZL-MEIR WELLBER)


Andrea Chénier, acte 3er producció de Philipp M. Krenn
Harteros (Maddalena) i Kaufmann (Chénier) Munic 18/03/2017
Andrea Chénier, acte 4at producció de Philipp M. Krenn
Anja Harteros com a Maddalena de Coigny al 1er acte d’Andrea Chénier. Munich 18/03/2017
Luca Salsi com a Carlo Gerard, Munich 18/03/2017

Insisteixo en L’Andrea Chénier de Giordano a la Staatsoper bavaresa perquè es tracta d’una representació diferent i perquè malgrat que els grans trets continuen, com és lògic tractant-se del mateix repartiment, els sis dies que separen la transmissió radiofònica i el streaming televisiu, hi ha lleugers canvis que tot i no alterant substancialment la impressió només auditiva, permeten matisar a l’alça o a la baixa la valoració inicial, alhora que l’aportació escènica de Philipp Stölzl, atorga, malgrat la saturació de trames paral·leles a l’acció principal que despiten,  bellesa a una proposta escènica coral que repeteix la formula de la producció de Cavalleria i Pagliacci a Salzburg.

Kaufmann sona més lliure i convincent, sense tan emmascarament vocal, però no més càlid, passa pel rol sense trasbalsar, mentre que Salsi no està tan sòlid com el dia de la ràdio i mostra els habituals dubtes i clarobscurs d’una veu important que sembla no acabada de coure del tot.

Harteros encara millora perquè com a actriu també està molt convincent i qui ho anava a dir, la seva Maddalena esdevé el millor rol italià que li he vist fins ara, Ella és la millor d’aquesta producció.

A Omer Meir Wellber li costa la concertació de les escenes concertants, segurament la producció és un handicap entre tants nivells i és fàcil que les escenes de conjunt quedin a vegades un tant desequilibrades. No m’agrada la seva direcció, no és Pappano.

Potser aquesta solució escènica de dividir en vinyetes l’escenari serà una marca de fàbrica de la factoria Stölzl. Per TV és molt agraïda però en el teatre estic segur que deu costar centrar-se en la trama central i tampoc crec que els protagonistes hagin de quedar tan minimitzats entre tantes estances o llocs, que si atorguen a la històrica un adecuadíssim entorn històric, dilueixen en excés el seu natural protagonisme.

Mai havíem vist rodar el cap de Chénier…

Escenografia, vestuari i disseny de llums, extraordinaris.

Umberto Giordano
ANDREA CHÉNIER
Dramma di ambiente storico in 4 atti
Llibretto di Luigi Illica

Andrea Chénier: Jonas Kaufmann
Carlo Gérard: Luca Salsi
Maddalena di Coigny: Anja Harteros
La mulata Bersi: J’Nai Bridges
La contesa de Coigny: Doris Soffel
Madelon: Elena Zilio
Roucher: Andrea Borghini
Pierre Fléville: Nathaniel Webster
Fouqier Tinville: Christian Rieger
Mathieu: Tim Kuypers
L’Abbate: Ulrich Reß
Un Incredibile: Kevin Conners
Il maestro di casa : Anatoli Sivko
Schmidt: Anatoli Sivko
Dumas: Kristof Klorek

Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper
Director del cor: Stellario Fagone
Director musical: Omer Meir Wellber

Director d’escena: Philipp Stölzl
Escenografia: Philipp Stölzl, Heike Vollmer
Disseny de vestuari: Anke Winckler
Disseny de llums: Michael Bauer
Dramatúrgia: Benedikt Stampfli

Münchner Nationaltheater, 18 de març de 2017

Estic segur que aquí i amb el que diré ara podem discrepar molt, però no us sembla que a Kaufmann se li estan posant els anys a sobre? És per allò de desviar l’atenció del que realment és important, perquè la seva aportació a Chénier m’ha decebut bastant.

Un comentari

  4. Pepa MG

    si que la vi en directo, de esta opera solo conocía el nombre, y vamos el final hasta me sorprendió, esperaba un final feliz, com ben dius, per tv es pot veure, pero eso era un circo de muchas pistas, aunque los cambios de escena funcionaban muy bien y sin parar la representación. Mucha gente en el escenario. La disfruté aunque me recordaba en ocasiones aquella página del TBO : 13 Rue del Percebe. Stölz es tambien responsable de ese Rienzi, que tienes comentado en este blog, y que a mí me gustó tambien mucho. Siguen las referencias cinematográficas porque había un personaje maquillado que recordaba a Jack Nicholson como el Joker en Batman. El golpe de efecto final muy espectacular y sobrecogedor. Muchas gracias Joaquím.

    M'agrada

    Respon
  5. Rai

    Moltes gràcies per insistir-hi! Chenier és un dels meus herois operístics des que li vaig escoltar a Carreras en el dvd de la Scala i en faig col·lecció…. Kaufmann no m’emociona ni de bon tros com ell, però segur que en video millora ja que com actor ho sol fer bastant bé!
    UNa abraçada!

    M'agrada

    Respon
  6. lourdes bassols

    Estic d’acord amb tu, Joaquim. La millor la Harteros. Té una veu preciosa i elegant i molta qualitat interpretativa. Llàstima que no vulgui viatjar per poder gaudir-la més sovint. El Kaufmann tampoc em va emocionar. No sé si són els anys, els problemes que ha tingut últimament o l’acumulació de rols, però també em va decebre . L’escena compartimentada estava justificada per la història “en nivells”, però a mi personalment em va costar molt concentrar-me (encara que la tele ajudava a fixar l’escena important) i em feia patir veure’ls moures en aquells espais tan estrets. Em va semblar que no s’hi sentien còmodes. Només ella brillava tot i les restriccions d’espai. Al Kaufmann i al baríton semblava que els faltés l’aire!

    M'agrada

    Respon
  8. RosaRP

    Muchisimas gracias,Joaquin,por este regalo. Lo esperaba con ilusion y lo he disfrutado mucho. La segui en directo pero no es lo mismo en el ordenador que poder ver y oir en otro medio mas apropiado. Me gusto mucho Kaufmann, no se reservo en nigun momento y lo dio todo, mucho mejor que el primer dia. Quizas no tenga la excelencia de su Don Jose, su Werther o su Lohengrin,hoy dificilmente igualables, pero creo que si que vive el personaje de Chenier, aunque le de un enfoque diferente, cada interprete es unico y podra gustar mas o menos, por supuesto. Es buen actor(es lo que queria Stolz) y al final me emocione como el publico asistente. Magnifica Anja Harteros :voz, tecnica de canto y actuacion fantasticos. Hace mucho tiempo que me gusta mucho esta cantante. Ella y Kaufmann siempre han tenido mucha complicidad, les gusta cantar juntos y se nota. Salsi me gusto menos, si bien “nemico della patria” es un regalo que Giordano hizo a los baritonos
    Totalmente de acuerdo en cuanto a la direccion musical y escenografia, muy cuidada, pero si, supongo que distrae bastante con tanta accion simultanea. Fue duro para los cantantes, ellos lo dijeron, por continuas subidad y bajadas, movimiento continuo…creo que sobran algunos detalles: corte de cabeza, “mamma morta” con el puñal clavado. No hace falta explicitar lo que ya se sabe
    En fin disfrute y me uno al entusiasmo general que se vivio en la sala. Gracias otra vez

    P/S. Pues si, los años pesan para todos ja, ja, pero el sigue estando bien, o al menos a mi me lo parece

    M'agrada

    Respon
  9. dandini

    Moltes gràcies pel tornar a parlar i insistir amb Andrea Chenier una òpera que adoro i que em posa la pell de gallina quan els seus intèrprets s’hi deixan la pell ,com va ser el cas del streaming desde Munich.
    La producció de Phillip Stölzl té el grau d’explicació que jo li demano a la història.Intentar suavitzar un argument terrible com aquest o transformar-lo amb quelcom menys ofensiu seria un desencert enorme com aquella malaurada ” Fanciulla ” de la Scala on Robert Carsen convertia als miners miserables en aficionats al cinema…jiji.
    Jonas Kaufmann va estar bastant millor que en la retransmisió de radio de la setmana anterior i em va semblar que no es reservava en cap moment.El seu Chenier té la força i la dolçor imprescindible que demana el personatge.Un Chenier diferent pero inmens.
    Anja Harteros sembla que ,al menys en aquest rol,ha aconseguit resoldre de forma total el seu problema de fixació de sons i la seva afinació em va semblar perfecta.La seva veu té la rotunditat que el rol demana.L’actuació d’ ambdos intèrprets va evidenciar la seva excel·lent química i em van encantar les espasmòdices mostres de “fol amour”.
    Luca Salsi és avui en dia el baríton verdià predilecte del mestre Riccardo Muti i al Liceu em tingut el privilegi d’escoltar-li ja tres rols verdians ,al darrer un Macbeth espeterrant al costat de la fabulosa Tatjana Serjan.Doncs be em sembla que dissabte passat va fer la funció de la seva vida.Veu en estat de gràcia,dicció excel·lent i rauxa interpretativa a dojo.La reacció del públic sembla que així ho confirma…
    El llistat de secundaris era de luxe, no pels noms sino pel resultat.En aquesta obra ,com a moltes obres veristes hi ha un munt de rols secundaris amb frases inspirades i de lluiment que acostumen a tenir gran importància per seguir el fil argumental.Si reduim l’interes de l’obra al “Vicino a te” ens perdrem un munt de coses a nivell musical i argumental.
    Fantàstica la direcció de Omer Meir Wellber que sap alternar de maravella la duresa tallant amb el lirisme.Hi ha un munt de bloguers que a causa del steaming estan suggerint el seu debut al Met.Un mestre amb un gran futur per davant.
    Segons el meu criteri una de les millors funcions operístiques d’enguany.

    M'agrada

    Respon
  10. Willy

    MUCHAS GRACIAS JOAQUÍN POR INSISTIR CON ESTA PRODUCCIÓN. TODOS PARECEN ENTREGADOS AL DRAMA. MUSICALMENTE VIBRANTE CON FUERZA.DE ACUERDO CONTIGO KAUFMANN APARECE DIFERENTE : GORDO Y CON MENOS PELO

    M'agrada

    Respon

  12. Retroenllaç: Noticias de marzo 2017 | Beckmesser

    • Joaquim

      No lo sé, lleva muchos años cantando y ya no es un crio, seguramente le pasarña como a todos, pero cuando se ha debutado en 1994, 23 años de carrera a las espaldas y ahora en su mejor momento, en la madurez.. No me parece tan dramático, la verdad.

      M'agrada

      Respon
  14. mluisa

    Gracias por aconsejarnos tan bien.
    Kaufmann,estuvo casi igual que el año pasado en Londres…a mi no me acaba de llegar dentro…estuvo mejor en su Wagner en Paris…diria yo…
    Fijate…!

    M'agrada

    Respon
  15. jaumeM

    Si Anja Harteros es el millor de la representació…me l’estalviaré.
    Veig que com La mulata Bersi es J’Nai Bridges, guanyadora del Viñas 2016. A mi al concurs me va agradar molt, encara que Bersi es un paper curt, ¿que te va semblà?

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Ya no hay links de descarga en los posts de IFL. Te sugiero que te subscribas por correo electrònico al blog, introduciendo la dirección de correo en la casilla que encontrarás para ello en la columna de la izquierda.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari