Elaine Alvarez i Marc Laho a Jérusalem a Líege

Jérusalem a l’Opéra Royal Liége Wallonie Producció de Stefano Mazzonis di Pralafera

Elaine Alvarez (Hélène) a Jérusalem

Jérusalem a l’Opéra Royal Liége Wallonie Producció de Stefano Mazzonis di Pralafera

Roberto Scandiuzzi (Roger) a Jérusalem

L’Opéra Royal de Liege Wallonie ha presentat una nova producció, deguda a Stefano Mazzonis di Pralafera, de l’òpera de Giuseppe Verdi Jérusalem, o el que és el mateix, una mena de versió francesa de I Lombardi alla prima crociata, tot i que no es tracta ni molt menys d’una simple traducció del llibret, ja que Verdi per satisfer l’encàrrec de l’òpera parisina i com ja havia fet abans Rossini amb Maometto II convertit posteriorment amb Le siége de Corinthe i encara més posteriorment en Il sitio de Corinto. va transformar la celébre òpera patriòtica i la va adaptar als criteris de la Grand Opera francesa, amb la pertinent i obligada inclusió d’un gran ballet, que a Liége sortosament es manté. Un mes més tard arribava a Itàlia en la traducció del llibret d’Alphonse Royer i Gustave Vaëz, posteriorment la versió francesa es va transformar en Gerusalemme.

L’òpera es va estrenar el 26 de novembre de 1847 a la Salle Le Peletier de París obtenint un discret succés., que Verdi va atribuir a una elecció errònia del cast, tot i comptar amb el Gaston del mític i celebrat Gilbert Duprez.

Verdi va conservar els grans números de I Lombardi,, com el tercet, la famosa ària del tenor i el cor patriòtic, però incorpora  un duo per a Gaston i Hélène a l’acte 1er, així com  una marxa al segon acte i el ballet en l’acte 3er. També va canviar el final, a París feliç, entre molts altres modificacions com el mateix preludi inicial.

La proposta té interès perquè malgrat que de tant en tant es reposa en diferents indrets, la versió francesa de I Lombardi no s’ha acabat mai d’imposar, sent com és una obra plena d’interès musical i vocal, amb tres grans rols per a soprano, tenor i baix, que son de gran lluïment, tot iq ue això significa que també de gran exigència.

A Liége han reunit un equip interessant, no pas de primer nivell tot i que hi ha una soprano interessant que van llençar-la com una gran promesa i porta 10 anys esperant esclatar, un tenor eficaç i un baix de veritat però ja en declivi,, sota la direcció de Speranza Scappucci, una altra esperançadora incorporació del món femení en la direcció orquestral, fins fa dos dies un feu exclusiu dels homes, que la temporada vinent dirigirà al Liceu les dues representacions en forma de concert que es faran d’Attila, també de Verdi.

Giuseppe Verdi
JÉRUSALEM

Gaston: Marc Laho
Hélène: Elaine Alvarez
Roger : Roberto Scandiuzzi
Comte de Toulouse : Ivan Thirion
Raymond : Pietro Picone
Isaure : Natacha Kowalski
Adémar de Montheil : Patrick Delcour
Un Soldat : Victor Cousu
Un Héraut : Benoît Delvaux
Émir de Ramla : Alexei Gorbatchev
Un officier : Xavier Pettithan

Orchestre de l’Opéra Royal de Wallonie-Liège
Choeur Choeurs de l’Opéra Royal de Wallonie-Liège
Chef des choeurs: Pierre Iodice

Chef d’orchestre Speranza Scappucci

Metteur en scène Stefano Mazzonis di Pralafera
Costumes Fernand Ruiz
Lumière Franco Marri
Décors Jean-Guy Lecat

Opéra Royal Liége Wallonie 23 de març de 2017

Si voleu saber més de la representació, podeu accedir a la pàgina web de l’Opéra de Liége on trobareu molta informació, fotografies, vídeos i enllaços de tota mena.

• http://www.operaliege.be/en/activities/jerusalem

Si voleu accedir a la representació el més fàcil és accedir a la pàgina de  Culterebox on l’ofereixen gratuïtament durant un període de temps:

• http://culturebox.francetvinfo.fr/opera-classique/opera/opera-royal-de-wallonie-liege/jerusalem-de-verdi-a-l-opera-royal-de-wallonie-253987
  .

Pretendre veure-la aquí, al Liceu no sembla gaire probable per tant l’oportunitat que ens brinda el canal de televisió sembla prou estimulant com per no deixar perdre l’oportunitat, a banda que ens dóna a conèixer a aquesta soprano cubanoamericana que tot i tenir possibilitats corre el risc de desaparèixer tan aviat com tantes altres destinades a menjar-se el món i finalment quedar ennuegades.