Que en Joaquin Hernández sigui l’odiós protagonista dels capítols 8, 9 i 10 de “Los cafés de la orquesta” el darrer llibre del músic, musicòleg i escriptor Enrique García Revilla, és per a mi un dels molts motius de satisfacció que s’amaguen al darrere d’aquest relat que agafa com a referència Les tertúlies de l’orquestra del per l’autor i també per a mi, idolatrat Hector Berlioz.

En un mes farcit de recomanacions literàries aprofitant la data màgica de Sant Jordi, no me’n puc estar de parlar-vos d’aquestes delicioses converses/narracions de músics i sobre músics al voltant de 14 cafès )com les variacions Enigma) , amb un interludi i un epíleg, en les pauses de descans dels assaigs d’una orquestra simfònica.

García Revilla coneix bé tot el ventall de tòpics sobre els músics i la música, sobre el públic i la fauna i flora que l’integra, i de tot plegat amb una ironia molt gratificant, en fa un entretingut mosaic on més enllà dels noms coneguts que hi trobareu els assidus a IFL, a banda del meu, no parareu des somriure en pensar en aquell o aquell altre que trobareu perfectament retratat en les seves misèries i també en les seves grandeses.

Us en podeu fer una idea fent una ullada a l’índex:

Preludio .

Dramatis personae

– Primer café
Elgar: Variaciones Enigma. Leporello entra en escena

– Segundo café
El desastroso barbero de Sevilla: un café en el foso

– Tercer café
Ensayo de la Quinta sinfonía de Mahler. Bienaventurados los que lloran

– Cuarto café
Beethoven: Novena Sinfonía. El manifiesto social de la Gran Música

– Quinto café
Haydn: Sinfonía «Los adioses». Historias del sindicato

– Sexto café
Stravinsky. Una fábula para un ballet

– Séptimo café
Un Réquiem para Mozart

– Interludio
Una cosa ligerita: Bruckner y Wagner. Gentes con horror vacui sonoro

– Octavo café
Berlioz: L’enfance du Christ: El sueño de Herodes. El asesinato del tosedor de conciertos. Parte primera. De cómo el abulense Joaquín Hernández descubrió su vocación de tosedor de conciertos y de las peripecias que determinaron su conversión

– Noveno café
L’enfance du Christ:La huida a Egipto. El asesinato del tosedor de conciertos. Parte segunda. Donde se cuenta cómo el tosedor dio forma a varias de sus más excelsas obras de arte y de las circunstancias que le llevaron a ser identificado

– Décimo café
L’enfance du Christ: La llegada a Sais. El asesinato del tosedor de conciertos. Parte tercera. De cómo, finalmente, vino a resolverse el misterio del asesinato

– Undécimo café
Gyórgy Ligeti: Suite de Le Grand Macabre. Un relato del porvenir

– Duodécimo café
Tchaikovsky: Concierto para piano número 1. El muchacho que comprendía a Tchaikovsky

– Decimotercer café
Smetana: El Moldava. ¡Oda al malgastador de tiempo!

– Decimocuarto café
Falla: El amor brujo, gitanería en un acto

– Epílogo: «Quasi una cadenza» 

Hi ha en tot aquest mosaic moments de novel·la negre, amb assassinats (si hagués pogut escollir m’hagués agradat més ser l’assassí de l’estossegador) o narracions  amb personatges històrics, compositors que serveixen per construir amables estampes, que desenvolupades adequadament podrien esdevenir ser novel·les amb tots els ets i uts. 

La lectura és fàcil, fluïda i sobretot sorprenent per que cada capítol és un gir quasi diria que inesperat, respecte al cafè anterior.

Després d’un text tan important com La estética musical de Hector Berlioz a través de sus textos  i abans de les esperades memòries d’Hector berlioz que deuen estar a punt de publicar-se, Enrique García Revilla s’estrena com a novel·lista i ves  per on guanya el segon premi Fray Luis de León de Narrativa.

Tot un orgull tenir-lo com a seguidor de IFL.

Enhorabuena Enrique, no sólo por el premio, claro y gracias a pesar del tosedor.

El llibre l’ha publicat la Junta de Castilla y León en la sèrie Barrio de Maravillas Narrativa.

• https://www.casadellibro.com/libro-los-cafes-de-la-orquesta-2-premio-fray-luis-de-leon-narrativa-2016/9788497186759/4837044