Després del shock orquestral que sempre suposa una direcció wagneriana de Christian Thielemann avui us proposo un altre festival de grans sensacions sonores i emocionals que ens arriba des del Festtage de Berlín 2017, amb la producció de Die Frau ohne Schatten de Richard Strauss sota l’exuberant direcció de Zubin Mehta, que sembla ser que al teatre ho tapava tot però que per la ràdio sona de manera espectacular, amb una resposta de la Staatskapelle berlinesa que emociona fins el plor, sobretot perquè en una òpera tan exigent com aquesta s’ha reunit a un equip vocal pràcticament insuperable.
El malaurat Johan Botha tenia que ser l’emperador com ja ho va ser en l’estrena d’aquesta producció a la Scala, però la mort prematura del tenor canadenc ha fet que a Berlín l’exigent rol anés a càrrec del tenor Burkhard Fritz, que si en altres ocasions m’havia semblat poc rellevant en aquesta ocasió m’ha sorprès de manera molt favorable. No és un prodigi d’elegància, precisió i de poder vocal, però salva amb suficiència tots els paranys que Strauss li posa per endavant, amb aparent facilitat i només en alguna ocasió sembla anar una mica més apurat. Res comparat amb el que estem acostumat a escoltar en tenors de més anomenada quan s’arrisquen a cantar una pàrt tan bella com endimoniada.
Prodigiosa la emperadriu de la soprano Camilla Nylund, capaç de jugar amb la seva veu i oferir unes sonoritats quasi irreals, flotants i magnètiques que tant bé escauen al rol.
Incommensurable la tintorera de Iréne Theorin, amb una força captivadora i també amb aquella dolcesa que ella sap utilitzar per humanitzar com només la Varnay sabia fer, un personatge massa sovint tallat en un únic patró i que ella ens mostra en tota l’amplíssima gamma des de els extrems més aguts acerats i punyents fins a aquelles mitges veus i el recolliment que la fan absolutament referencial.
I per completar un tercet femení de somni, com feia anys que possiblement no és reunia per a aquesta òpera. Michaela Schuster, a la que mai havia escoltat amb aquesta entrega. La mezzosoprano alemanya canta i interpreta una dida absolutament antològica, aclaparadora per la intensitat quasi embogida d’una interpretació tocada per la divinitat. M’agradaria tant insistir en aquesta dóna sense ombra!
Wolfgang Koch sembla em baríton baix ideal per aquest rol i no pas per el Wotan que Thielemann ens va voler imposar a Bayreuth.. Com a Barak esdevé ideal per la seva humanitat, amb un color homogeni i una veu càlida, que mai s’esblanqueeix, ni perd consistència, si bé el seu registre greu és el que més feblesa denota,
La llista de rols petits és enorme i el més just em sembla que és parlar d’una interpretació que voreja allò que abans en dèiem discogràfica, on tot està degudament tractat amb justa i equilibrada mesura, però cal anomenar el Geisterbote de Roman Trekel per la solidesa i bellesa de la seva veu, en un rol imprescindible però massa esporàdic per a un cantant de la seva categoria.
Richard Strauss
DIE FRAU OHNE SCHATTEN
òpera en tres actes llibret d’Hugo von Hofmannsthal
DER KAISER: Burkhard Fritz
DIE KAISERIN: Camilla Nylund
DIE AMME: Michaela Schuster
DER GEISTERBOTE: Roman Trekel
BARAK:Wolfgang Koch
BARAKS FRAU: Iréne Theorin
EIN HÜTER DER SCHWELLE DES TEMPELS: Evelin Novak
ERSCHEINUNG EINES JÜNGLINGS: Jun-Sang Han
DIE STIMME DES FALKEN: Narine Yeghiyan
DIE STIMME VON OBEN: Anja Schlosser
DER BUCKLIGE: Karl-Michael Ebner
DER EINÄUGIGE: Alfredo Daza
DER EINARMIGE: Grigory Shkarupa
DIENERINNEN: Sónia Grané
Evelin Novak: Natalia Skrycka
KINDERSTIMMEN:
Sónia Grané
Evelin Novak
Natalia Skrycka
Anna Charim
Verena Allertz
Konstanze Löwe
DIE STIMMEN DER WÄCHTER DER STADT
David Oštrek
Gyula Orendt
Dominic Barberi
STAATSKAPELLE BERLIN
KINDERCHOR DER STAATSOPER UNTER DEN LINDEN
STAATSOPERNCHOR
Director del cor: Martin Wright
Director musical: Zubin Mehta
FESTTAGE, Staatsoper Schiller Theater, Berlín 9 d’abril de 20174
Els que ja coneixeu l’obra no cal que us digui res, però a tots aquells que encara no la conegueu perquè us fa mandra, por o senzillament perquè no heu tingut l’oportunitat (unes representacions esperadíssimes al Liceu podrien ser un motiu especialment feliç), us demano tota l’atenció i tots els sentits disposats a ser degudament desbordats per una de les meravelles de la història operística, estic segur que no us en penedireu perquè si us deixeu atrapar per la seva música aquesta òpera haurà guanyat com succeeix a cada escoltada, un grapat de incondicionals més. Si això passa, aquí ho celebraré amb gatzara
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser
Bon dia! Es pot tornar a sentir?
M'agradaM'agrada
Si la tens, òbviament. Aquí podràs….
M'agradaM'agrada
Ohh Joaquim,
Gràcies per aquest post. Dijous l’aniré a veure. Ja us explicaré com són les meves impressions in situ. És una òpera especial per a mi. Va ser la primera òpera que vaig veure al Liceu, ara fa uns 17 anys… i no sé, com van les coses, si la podré tornar a veure en un futur proper al teatre de la Rambla.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Jo hi volia anar, però finalment no va poder ser, espero que la gaudeixis molt i el Parsifal de divendres suposo que també,, oi?
Sana enveja
M'agradaM'agrada
El Parsifal ja el vaig veure l’any passat (i sembla ser que l’any vinent el tornen a repetir).
A la sala el volum orquestral en cap moment va tapar els cantants. Mehta va dirirgir amb una claretat gairebé mozartiana i és d’agrair en una òpera amb una massa orquestral tan pesant com aquesta. De les veus no puc dir gaire, ja que totes varen ser extraordinàries (potser el tenor va quedar per darrera dels altres). A mi del cast femení em va sorprendre moltíssim la bellesa de la veu de Camilla Nylund i lo bé que la projectava. Que em torni boig la Theorin tampoc era res nou… Michaela Schuster va tenir la millor presència escènica; em va recordar molt a la Herlitzius, és també un animal escènic que et fa oblidar en molts moments la lletjor de la seva veu.
La posada en escena no molesta gens, que ja és molt… Tot passa a un psiquiàtric on està internada l’Emperadriu. Hi ha moltes escenes que eren molt literals al llibret original, malgrat el punt de partida psiquiàtric. Com és habitual en Guth hi ha moments de gran bellesa plàstica al costat d’altres una miqueta naïfs (personatges amb caps d’animals), sempre amb una il.luminació extraordinària però inquietant.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Gràcies Ordet, no cal que et digui que l’enveja és total.
La producció ja la coneixia però el cast, sobretot femení, em sembla difícilment superable avui en dia.
M'agradaM'agrada
Una òpera meravellosa. Ja escoltada l’he trobat Bestial!!!! Quan està ben interpretada com és aquest cas, als moments de màxima exaltació musical, et posa la pell de gallina. Tots estan excel.lents, a destacar Zubin Mehta dirigint l’orquestra, i la lectura que n’ha fet de l’obra de Strauss.
Una vegada més moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
De res Isolda.
Aquesta òpera soleta ja justifica tota una temporada perquè és un monument operístic, però al Liceu, que estava programada ens la van retallar i ves a saber quan ens la faran.
M'agradaM'agrada
Maravellosa opera, que por cierto yo también descubrí al Liceu, con Eva Marton, y tengo muchas ganas de escuchar a Irene Theorin en este papel! Ojalá tu pudieras insistir y el Liceu repitiera! Gracias por los comentarios
M'agradaM'agrada
Pel que fa a la meva “responsabilitat” intentaré fer tot el possible, però pel que fa al Liceu caro Marco, em penso que haurem d’esperar uns quants anyets.
M'agradaLiked by 1 person
El meu primer contacte amb aquesta òpera va ser diumenge. No coneixia ni la música ni el text, per tant no tenia referències de cap tipus. Em va semblar meravellosa, una música potent però alhora amb passatges deliciosos. El trio femení el vaig trobar espectacular, en especial la potència i bellesa de la veu de la Camilla Nylund i per sobre de tot, la magistral interpretació de la Iréne Theorin…. quina manera de cantar! … veu potent i grans aguts quan cal, però amb uns pianíssims que arriben a emocionar.
Tant de bo tingui la oportunitat de tornar-la a escoltar, aquesta òpera no es pot escoltar només una vegada!
M'agradaM'agrada
Hola Pilar i si has tingut la sort de veure una representació d’aquest nivell la petjada és enorme.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, si Déu vol aquest Diumenge de Pasqua l’aniré a veure, és una de les meves óperes favorites i he fet el possible per no perdre-me-la, i un cop escoltat l’audio, crec que la cosa promet, al menys en quant a veus i música. Ara a veure què ens depara Herr Guth. Una abraçada i ja us contaré!
M'agradaM'agrada
Gaudeix-ne molt, varem estar a punt de coincidir, però a darrere hora ens varem tirar enrere. Berlín no és una ciutat fàcil si no estàs al 100% de mobilitat
M'agradaM'agrada
Gràcies per l´apunt. En guardo un gran record de quan la van fer al liceu en una posta en escena molt original, ara la podré reescoltar de nou.
M'agradaM'agrada
Recordes…?
o
Records magnífics
M'agradaLiked by 1 person
Ostres…i tant que recordo aquesta escenografia…potser és per deformació professional però s´em va quedar gravada a la memoria aquest escenari com una tela blanca amb pinsellades recordant l´estil abstracte del Jackson Pollock. Per mi el més important en l´opera són els cantants i la música ara bé reconec que una bona o dolenta escenografia també pot influir en la valoració global i en aquest cas fa que encara m´en recordi d´aquesta obra que de fet només vaig escoltar un sol cop…i encara tinc pendent aquesta última versió.
(Aquest invent del You Tube és fantastic!!)
M'agradaM'agrada
El youtube mereix un santo subito
M'agradaLiked by 1 person
Nice to hear you followed the premiere! This opera offers great music to all lovers of Strauss’ operas, and the cast was fabulous, which was also the case with Zubin Mehta’s conducting.
M'agradaM'agrada
Schlatz, thank you for your comment. Congratulations
M'agradaLiked by 1 person