La notícia podria ser ideal per un 28 de desembre qualsevol, per això quan vaig llegir-la a Platea Magazine vaig mirar immediatament la data de la publicació, no fos cas que l’enllaç llegit ahir al Facebook fos originari d’aquella data tan assenyalada en noticies risibles, increïbles o senzillament hilarants, però no, la data era 12 d’abril i parla que en l’edició del 2018 del festival de Baden-Baden, el tenor Rolando Villazón, cantarà el rol de Papageno a la producció de Die Zauberflöte que es farà en forma de concert.
He anat a la pàgina del Festival de Baden-Baden i efectivament a l’estiu del 2018 tenen programades tres representacions concertants de Die Zauberflöte amb el següent repartiment:
- Rolando Villazón Papageno
- Regula Mühlemann Papagena
- Franz-Josef Selig Sarastro
- Albina Shagimuratova Königin der Nacht
- Christiane Karg Pamina
- NN Tamino
- Paul Schweinester Monostatos
- Tareq Nazmi Sprecher
- Golda Schultz Erste Dame
- Angela Brower Zweite Dame
- Okka von der Damerau Dritte Dame
- Yannick Nézet-Séguin Conductor
- RIAS Kammerchor
- Chamber Orchestra of Europe
Òbviament el senyor Villazón, com tothom, pot fer el que vulgui, el que li sembli més convenient per a la seva vida, la seva carrera professional i la seva credibilitat artística.
Com a tenor, ja es veu que els experiments després de diversos intents de fer front a rols “amables” a les seves possibilitats actuals, no acaba de quallar, malgrat que la Deutsche Grammophon que deu tenir un contracte signat de compromisos interminables, no para de proposar-li solucions acomodatícies per tal de complir-lo.
Que ara provi una sortida assumint la tessitura de baríton, seguint les passes del seu amic idoletrat, Plácido Domingo, és una mostra més del sense sentit d’una carrera que dóna pals de cec a la recerca de no sé pas què, perquè el primer que hauria d’assumir Villazón és una realitat tossuda. Ell és jove, te talent i fa moltes coses per tirar endavant, escriu llibres, assumeix direccions escèniques i segurament pot fer moltes més coses, però cantar com a tenor no sembla possible.
Un cantant no pot passar d’una corda a una altra per intentar amagar les evidents carències d’una veu incapaç de donar les notes, pensant que el problema principal són els aguts, quan està clar que les carències de Villazón van més enllà d’unes notes situades a la part alta d’una tessitura per altra part no gaire extensa. Villazón tenia un color fosc, no una tessitura baritonal, Si no sap distingir una cosa de l’altra és que estem molt malament.
No entendre que les tessitures van associades a posicionament natural de la veu, a un registre que mai es pot forçar (no ho hagués hagut de fer ni en el propi de tenor) i a una qüestió que podríem dir fisiològica, és no entendre la base del negoci, i si canviant de repertori i estil no se n’ha sortit, perquè la tècnica també és deficitària (segurament aquí rau gran part del problema inicial),hauria de ser fàcil entendre que canviant de corda i passant a baríton, com qui canvia de corbata, no tot estarà resolt, és més ho agreujarà i aquest acabarà sent l’enèsim auto-engany.
Els fans encegats i ensordits, que encara viuen d’aquell meravellós esclat inicial torrencial i huracanat, no l’ajuden gaire, però sobretot els mànagers, agents, directors de teatres, agències, discogràfiques i tots els que encara poden treure benefici del que queda, encara menys. A cada desició l’ensorren una mica més
Seguint el camí emprés per Plácido Domingo, al que per molt que s’esforci el tenor mexicà, mai se li podrà assemblar, pensa o pensen que omplirà teatres i qui sap si vendrà discs amb aquesta faceta baritonal, i posats a fantasiejar o jugar amb hipòtesis del tot probables vist com està el pati, molts ja es deuen fregar les mans pensant en la possibilitat de fer-los cantar plegats un Simon Boccanegra amb Villazón de Simon i Domingo cantant el Fiesco, això sí dintre de molts anys perquè la carrera de Domingo com a baríton tot just acabar d’esclatar. Està clar que les tessitures, vocalitats i altres “collonades” dels puristes, són aspectes secundaris que res tenen a veure amb l’òpera i que sobretot mentre l’experiment faci entrar diners al negoci “anything goes”.
Us deixo amb Hermann Prey cantant Der Vogelfaenger bin ich ja
Això hauria d’estar prohibit! Quin poc respecte per la seva feina! Deplorable.
M'agradaM'agrada
Prohibir no s’hauria de prohibir res, però llibertat per dir amb respecte el que es vulgui, tota.
Qui el vulgui anar a veure ja ho sap i qui no, també.
M'agradaM'agrada
Quina llàstima, i ho dic amb pena! Pero ja fa temps que vocalment (jo de técnica no hi entenc com per parlar-ne) no va be. Em sap molt greu, pero es així.
M'agradaM'agrada
Ell mateix es va ensorrant i segurament no l’aconsellen bé o ves a saber si es deixa aconsellar.
M'agradaM'agrada
A mi Villazón no me gustó ni en la breve epoca en que fue buen tenor, ya ahora ya puede cantar Boris como Lakmé y no me contará entre sus fans… Por cierto, feliz Pascua a Joaquim, Fede y todos los IFLs!!
M'agradaM'agrada
Bona Pasqua Marco
M'agradaM'agrada
He escoltat el Prey. Deumeusenyor el Villazón de baríton!!!!! En fi, tothom és lliure de fer el que vulgui. Jo, com vaig dir amb el senyor Domingo, tinc el dret de no anar a sentir-lo.
M'agradaM'agrada
I tant! i també tenim el dret de criticar-ho i discutir-ho si cal, amb la vehemència que calgui, perquè potser molts acabaran pensant que això de canviar de corda és una cosa fins i tot aconsellable i intel·ligent i que a l’òpera és pot fer tot.
M'agradaM'agrada
Esto es el “acabóse”!!!
Buena Pascua a marcozincone que ha iniciado la felicitación y a todos los los lectores y comentaristas de este blog!!!
Ojalá tengamos noticias más felices que la “conversión” de la noche a la mañana de tenor caduco a barítono increible. Si el original no lo ha conseguido, cómo va a conseguirlo uno que siempre ha pretendido ser su sosias, basándose en una voz de color algo parecido, pero sin ninguna de las extraordinarias características que fundamentaron la fenomenal carrera del original?
M'agradaLiked by 1 person
Jo voldria saber quines característiques té la malmesa veu de Villazón per esdevenir ara baríton, perquè si només estem parlat d’estalviar-se aguts, algú li hauria de dir que cal un centre i un greu que ell no té i enfosquint encara més la seva veu només es precipitarà al ridícul.
M'agradaM'agrada
Se empobrece la ópera con Domingo y Villazón como barítonos
M'agradaM'agrada
Si sólo fuera por esos dos….
M'agradaM'agrada
Aspettiamo un Don Carlo con Kaufmann, Villazon come Posa e Domingo come Filippo II ahahahahaaaaa 🙂
M'agradaM'agrada
Kurzak como Elisabetta e DiDonato como Eboli. Ti pare?
M'agradaLiked by 1 person
Em sap greu perquè ho donava tot a l’escenari però no deu haver estat prou ben aconsellat. Encara és jove i s’ha perdut pel camí el candorós Nemorino i l’enamorat Des Grieux entre d’altres…
M'agradaM'agrada
Donar-ho tot, si no ho dónes correctament no és sempre positiu.
Ara estem davant d’una caricatura i coneixent com el coneixem, el seu Papageno serà un festival d’acrobàcies.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser
Joaquim, el dia de les bromes a Alemanya (si no vaig errat) és l’1 d’Abril… tot i que si a hores d’ara encara es pot trobar a la programació serà que és ben veritat.
Segur que serà un gran èxit comercial… Què hi farem! El món de la “cultura” està ben pervertit i ple de despropòsits i l’òpera tampoc se’n salva pel que sembla. A Casa nostra tenim a Sergi Giménez (nebot de Josep Carreras) fent el ridícul al Palau de la Música (!!!) cantant La Traviata i Carmen regularment i pel que sembla van omplint… També tenim a Bruno Oro en un altre despropòsit fent un homenatge (¿?) a Frank Sinatra i té catxet per pagar-se tota una Big Band…. al públic li encanta…!!!
Bona setmana santa!!!
M'agradaM'agrada
L’èxit comercial serà més aviat relatiu, potser impliran totes 3 representacions i en trauran un CD o DVD del millor dels tres dies i se’n vendran uns quants exemplars, el problema és tot un altre i no tan sols si al públic li agrada o no, el problema és el que s’està fent a centres prestigiosos en nom de no sabem pas què.
Qui aconsella a Villazón a fer aquest pas?
La pròpia Deutsche Grammophon i el tenor mexicà podrien arribar a un acord amistós per fer que el contracte que els va lligar per tants anys tingués uns fruits diferents. El segell alemany no en sortirà gaire beneficiat d’un producte d’aquesta mena.
En qualsevol cas els exemples que em poses del senyor Giménez o en Bruno Oro no els conec i no en puc parlar, però poc tenen a veure amb un Festival com Baden-Baden, la Deutsche Grammophon o un director prestigiós com Yannick Nézet-Séguin.
Les Carmen del Palau aagraden a un cert públic com en Bruno Oro, ara bé en Villazón cantant barroc o Mozart agrada al seu públic o bé per tal de mantenir viu el que va ser ho acceptem amb paciència i diuen que els agrada? En aquest cas ningú hi surt guanyant.
M'agradaM'agrada
Vaja noticia!
Ves per on, a mi m’agradaria veure’l. Papageno es una mica pallasso i Villazon ho fa be com a pallasso (per cert es un bon dibuixant de caricatures, especialment la seva pròpia). Ara la veu es una altre cosa, sobretot després de sentir l’immens HPrey.
Tinc que confessar que vaig ser un fan incondicional seu, al inici. Varem fer mes de 1000km en cotxe per veure’l, i “ahimè” va ser la primera de les seves cancel·lacions.
Crec que :”Està clar que les tessitures, vocalitats i altres “collonades” dels puristes, són aspectes secundaris que res tenen a veure amb l’òpera i que sobretot mentre l’experiment faci entrar diners al negoci “anything goes”. resumeix molt bé el pensament dels “mànagers” actuals.
M'agradaM'agrada
Jo també vaig fer-ne més de 1200 en cotxe en dos dies per anar a veure el seu primer Werther i vaig anar a París per veure el seu Hoffmann, però de mica en mica aquell sorprenent esclat es va anar desinflant fins arribar a la ruïna actual. Aquest pas inexplicable d’una veu acabada a baríton és una burla.
M'agradaM'agrada
Mai es podrá comparar Villazón amb Domingo….ni quan ho han fet bé , ni quan s’equivoquen…….
M'agradaM'agrada
Quan ho han fet bé, per suposat…
M'agradaM'agrada
Algun dia prendrem mal…
M'agradaM'agrada
Ho ha qui ja l’ha pres i ara insisteix en una demostració de intel·ligència limitada. Espero que reflexioni i recondueixi el seu talent de forma productiva.
M'agradaM'agrada