Fa temps que Ordet és un assidu d’IFL, crec que mai l’he preguntat si el seu nick és un homenatge a la pel·lícula de Carl Theodor Dreyer, perquè és obvi que el seu nom és un altre, però ho deixarem en el aire i si ell ens en vol fer cinc cèntims, benvinguda serà l’explicació.
Ordet va deixar constància per primera vegada de la seva existència a IFL, en forma de comentari el 29 de desembre de 2009 en ocasió d’aquell Trovatore de les cortines i els playmobils que aquest any, ves per on, es reposa amb un nou vestuari, tot esperant que aquelles sedes orientals caríssimes, un caprici de messieur Deflo, amb els anys hagin millorat. El cas és que des d’aquell comentari nadalenc fins ara, l’amic Ordent n’ha deixat 132 més, si no m’he descomptat, el darrer ahir mateix tot parlant de la producció de Rodelinda del Teatro Real que sembla que també veurem al Liceu, l’òpera barroca que més li agrada segons el qüestionari que us deixo ja tot seguit.
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? M’ha costat trobar l’any però va ser al 1994
- A quin teatre? Si els jardins de Peralada es poden considerar teatre…
- Quina òpera vas veure? Il turco in Italia
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No, però va ser el meu pare que m’hi va portar llavors. Li havien regalat dues entrades.
- Quin compositor operístic t’estimes més? Mozart
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? Suposo que la combinació de tots.
- Quin és el teu tenor predilecte? Nicolai Gedda
- Quina és la teva soprano predilecta? Elisabeth Schwarzkopf
- Quin és ell teu baríton predilecte? Fischer-Dieskau
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Christa Ludwig
- Quin és el teu baix predilecte? Mark Reizen
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? La Bastilla
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? En visc en una. O sigui, que és possible…
- Quina és la teva òpera predilecte? Ufff. Costa molt decidir-se. Così fan tutte?
- Quina òpera detestes? Potser no la detesto, però em costa molt el Boris Godunov
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 5
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Berlin, segur.
- Quin és el llibretista operístic preferit? Da Ponte
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Estic entre Parsifal i Falstaff (tot un món). Avui em quedo amb Falstaff.
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Aquesta sí que la tinc segura, la Mariscala.
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? El Don Giovanni de Salzburg del 1954 amb Furtwängler
- El director d’orquestra operístic preferit? Em cau fatal, però Karajan
- El director d’escena preferit? Tcherniakov (no em puc treure del cap el Kitege)
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? La famosa Traviata de la Scala amb la Callas, Visconti i Giulini.
- L’òpera barroca que més t’agrada? Uff. Molt complicat. El barroc m’entanta. Rodelinda en seria una.
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Doncs per no dir més Mozart, Il matrimonio segreto
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Parsifal
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? El cavaller de la rosa
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Ho sento, pero cap.
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Contralt i seria en la veu de Kathleen Ferrier.
Com que a Youtube tenim la sort de tenir el Don Giovanni de Mozart dirigit per Wilhelm Furtwängler a l’any 1954 a Salzburg, la versió discogràfica que s’enduria a l’illa deserta, no ho he pensat dues vegades, perquè estem parlat d’un monument operístic imponent
Gràcies Ordet per oferir-nos a nous motius de reflexió tot i la intolerància envers el Boris Godunov, que no tindré en compte 😦
La setmana vinent tindrem el goig de compartir el qüestionari d’un altre fidel habitual, Jordifosal
IN FERNEM LAND 
És vist que per alguns el Boris Godunov és com per altres la lactosa: no és que no ens agradi, és que no se´ns posa bé.
M'agradaM'agrada
Hi deu haver un Boris sense lactosa i per celíacs, segur
M'agradaM'agrada
I jo vaig estar a punt de posar que el Boris era la meva òpera més estimada.
M'agradaM'agrada
Ja passen aquestes coses
M'agradaM'agrada
Veig que ha triat els cantants d’una època gloriosa.
M'agradaM'agrada
Bon dia.
Primer de tot, aclarir que una de les meves passions, a part de la música, és el cinema. Hi ha moltes pel.lícules que m’han deixat petjada, però cap com “Ordet”.
Pel que fa al Boris, no he dit que la detesti, simplement que em costa. Tinc la sensació que encara no ha arribat el seu moment, però que tard o d’hora arribarà.
Segurament el disc que m’emportaria a l’illa deserta seria els del lieder de Strauss amb Schwarzkopf i Szell, però com no és ben bé operístic em vaig decantar epl Don Giovanni de Furt, un dels primers que vaig tenir a la meva discoteca.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Apunt sobre “Ordet”:
Abans els noms eren “Joseps, Joans i ases n’hi ha a totes les cases”, o Joaquims o Montserrats o Maries. Però els temps i les modes han canviat i la meva germana (Montserrat) te una besneta de sis anys que es diu Ordet. Per tant, Joaquim, ja no “és obvi que el seu nom és un altre”. O no ho serà d’aquí vint anys.
M'agradaM'agrada
També li haguéssim pogut posat “mot”, però Ordet queda més cinèfilament impactant. D’aquí a vint anys continuarà sent una erudita raresa.
M'agradaM'agrada
que diferencia ver ordet con veintipocos a verla con cincuentaymuchos, cuando se ha quedado gente por el camino… ese es el don supremo : el resucitar los muertos.
M'agradaM'agrada
Bueno, bueno, bueno…¡Otro mozartiano! ¡Y “Così fan tutte” y ese “Don Giovanni” legendario! ¡Y Da Ponte! Y esa maravilla de Cimarosa que es “Il matrimonio segreto” (que la descubrí en esa maravillosa producción liceística)! ¡Y Callas! ¡Amante del Barroco!
Dedicado:
¡Feliz Pascua, infernems!
M'agradaM'agrada
No deja de ser curioso que Mark Reizen sea uno de los Boris más celebrados.
M'agradaM'agrada
No conozco a ese bajo. Coincido con Fischer-Dieskau. La parte que no soporto de Boris es Pimen y el falso Dimitri
M'agradaM'agrada
Ho he intentat amb Boris i li vull donar una altra oportunitat però no estic gaire esperançada.
El qüestionari és d’allò més interessant. S’aferra a valor segurs. Jo tampoc conec el baix que esmenta.
…i Ordet ? Hauria de perdre el racó de la memòria que em guarda més tresors per oblidar-la. Tot i que, Dies irae …bé, jo també sóc cinèfila.
Bona Pasqüa a tots els Infernems, Fundador i distingits membres del club.
M'agradaM'agrada
Ordet quizás llego un poco tarde pero la itensiva Semana Santa de mi tierra me ha tenido totalmente absorto. La verdad es que al leer que te llevarías a una isla desierta los lieder de Strauss por Schwarzkopf no he podido evitar escribirte. Los 4 últimos lieder por ella, son pura magia. La adoro. Su Marschallin es sublime: de esas interpretaciones que hacen llorar.
También me ocurre algo similar con Boris. Y eso que recuerdo la representación en el Liceu de hace años con Salminen creo, fue fabulosa. Pero es una ópera que me cuesta un poco y, sin embargo, Khovantchina es todo lo contrario para mi. Tengo claro que he de darle una nueva oportunidad.
En Fischer-Dieskau también coincidimos, sus lieder de Schubert sublimes… cada vez que escucho Winterreise me emociono.
Un saludo Ordet!!
M'agradaM'agrada