L’any 2011 en el mateix lloc i en el mateix cicle de concerts, l’excel·lent temporada de Cambra de Joventuts Musicals de Sabadell, el baríton Enric Martínez-Castignani, en aquella ocasió acompanyat per Albert Guinovart, van oferir un excel·lent recital de melodie francesa, una de les especialitats el cantant barceloní. Ahir divendres, ara acompanyat per l’excelsa Alba Ventura va insistir en una primera part amb Fauré, Duparc i Hahn, mentre que a la segona els compositors escollits van ser Toldrà, Mompou i Falla, tots tres influenciats de manera notable per la música francesa, per tant un marc i un àmbit estètic molt propici per esdevenir el que va ser, una nit esplèndida de música, de sensibilitat i d’elegància.

Martínez-Castignani cuida sempre tots els detalls i ahir va confeccionar un programa d’exquisides i distingides obres que necessitava una interpretació nítida, molt matisada i de variats accents amb un de domini de la tècnica vocal i una ampla varietat expressiva. Ho necessitava i ho va obtenir, perquè el baríton, en un estat vocal òptim, va fer un desplegament admirable de domini vocal, amb mitges veus i pianíssims de gran impacte,  un generós fiato, una varietat adecuadíssima de colors per vestir cadascuna de les frases, sempre de manera justa, sempre de manera elegant, refinada i exquisida, com les obres requerien.

El recital d’ahir va ser una lliçó, però sobretot va ser un plaer, perquè no hi ha res més definitiu que fer front a les obres que s’interpreten des de la veritat, sense artificis, sense afectacions i sense excesos tan innecessaris com perjudicials en obres que necessiten la senzillesa, la bellesa i l’elegància.

Després d’uns exquisits Fauré i Duparc, va acabar la primera part de manera sublim amb un desplegament de subtileses en les tres obres de Reynaldo Hahn: “La barcheta”, “À Chloris” i “L’heure exquise” de difícil superació. Un dels seus mestres, l’eminent Gérard Souzay va fer una gran feina.

A la segona part tot i que el marc continuava tenint influències evidents de la “melodie” francesa, es va anar tenyint de ressonàncies més nostrades, amb els Camins de fada, Aquarel·la del Montseny (una exquisida raresa) i Festeig d’Eduard Toldrà; Jo et pressentia com la mar, l’imponent i afinadíssim “Cantar del Alma” i Damunt de tu només les flors de Frederic Mompou, i per finalitzar les “Siete canciones populares” de Manuel de Falla, que si jo m’estimo més per una veu greu de senyora, en la intensa,, variada i riquíssima paleta interpretativa d’un Enric Martínez.Castignani en estat de gràcia, van ser un colofó espectacular a un concert de grandíssim nivell.

Com a propina i degut a als intensos i perllongats aplaudiments ens va oferir “Tus ojillos negros”, també de Falla.

Però no puc obviar o només esmentar a Alba Ventura, perquè la pianista barcelonina va ser una part extraordinàriament fonamental per tal de que el concert assolís les cotes de bellesa que va assolir, ja que a banda de ser una acompanyant perfecte, sempre equilibrada, protagonista quan calia, però mai més que el solista i amb una digitació d’una claredat, nitidesa i transparència admirable, va fer una autèntica demostració de grandesa interpretativa en la sempre difícil tasca d’acompanyar a un solista vocal. Ella i l’Enric Martínez-Castignani van ser un duo perfecte de comunicació, equilibri i sensibilitats, va desplegar virtuosisme i va ser admirable com després d’un Mompou quasi immaterial va fer esclatar el piano en un Falla racial, contundent i emocionalment d’una poètica visceralitat només a l’abast dels grans artistes.

Nit esplèndida, feliç i sobretot bellíssima, que sortosament va ser enregistrada per Catalunya Música. Tant de bo l’enregistrament hagi pogut capturar la màgia que Enric Martínez-Castignani i Alba Ventura, amb la complicitat de Fauré, Duparc, Hahn, Toldrà, Mompou i Falla, van crear en una altra nit feliç de Joventuts Musicals de Sabadell.

Per cert, Enric Martínez-Castignani ha estat nomenat artista resident de la temporada de Cambra de JJ.MM de Sabadell per el dos propers anys, quelcom que ens permetrà gaudir d’un Winterreise escenificat per Carlota Subirós, un programa dedicat a Leonard Bernstein i un altre acompanyat per Iain Burnside, amb obres de Schumann, Korngold i Strauss.