IN FERNEM LAND

EL MET 2016/2017: EUGENE ONEGIN (Mattei-Netrebko-Dolgov-Maximova-Kocán;Warner-Ticciati)


Anna Netrebko (Tatiana) a Eugene Onegin al MET. Producció de .Deborah Warner.

El setembre del 2013 el MET estrenava una nova producció d’Eugene Onegin amb Netrebko, Kwiecien, Beczala i Volkova, sota l’excel·lent direcció musical de Valery Gergiev i l’escènica de Deborah Warne. Quatre anys més tard es torna a programar i el MET la torna a incloure en la temporada cinematogràfica, també amb la grandiosa diva Netrebko, si bé la resta, a banda de les intervencions estel·lars de Zaremba i Diadkova, que tornen a repetir amb extraordinari encert les glorioses interpretacions de Larina i Filippyevna, són diferents, inicialment semblava una repetició absolutament innecessària, ara bé després de la meravellosa vetllada viscuda al cinema, no em sap gens de greu l’aposta segura del teatre novaiorquès i la seva insistència.

Robin Ticciati, que s’alterna amb Joel Revzen, substitueix al quasi insubstituïble en aquest repertori, Valery Gergiev, i encara que no aconsegueix el mateix resultat, la seva direcció és bona, potser una mica massa lenta i sobretot potser una mica més buida de contingut “d’ànima russa” que la de Gergiev, sense aquella malaltissa melangia amb la que el director del Mariinski, sap tenyir la seva direcció. A Ticciati potser només li manquen anys per saber dotar a la seva direcció de la pàtina necessària per trasbalsar com ho fa Gergiev. En qualsevol cas la direcció del jove anglès (acaba de fer els 34) és elegant, cuidada, equilibrada, enèrgica i qui sap si excessivament jovial, però fa sonar l’excel·lent orquestra amb esplendorosos resultats.

Inicialment Onegin havia de ser Dmitri Hvorostovsky, però el baríton rus que espero que guanyi la lluita contra la malaltia que el manté allunyat dels escenaris, va haver de cancel·lar l’esperat retorn al rol després d’aquell extraordinari Onegin al costat de Fleming en una producció gloriosa de Carsen. Per substituir-lo Mr Gelb va optar per una aposta segura però no definitiva, ja que el baríton suec Peter Mattei (que ja s’alternava amb   Kwiecien l’any 2013) no s’acaba d’imposar vocalment a les exigències del tercer acte i com ja succeïa fa quatre anys amb Mariusz Kwiecien, el rol el supera i ha de forçar la veu fins la pèrdua de color i al crit (final de la primera escena del tercer acte i tot l’intens  duo final amb Tatiana, on Netrebko se’l va menjar sense contemplacions. En els dos primers actes fa un molt bon Onegin, distant, orgullós, seductor i antipàtic. Mattei sempre queda una mica gèlid i al rol li va bé fins arribar al darrer acte i aleshores, com ja ho va ser a Salzburg sota la direcció de Barenboim, on queda per sota l’excel·lència.

Anna Netrebko ja va ser una Tatiana difícilment superable en l’edició del 2013 i ara hi torna amb una contundència vocal  aclaparadora. i una emissió natural, plena i lliure, sense falsejar colors, sense voler semblar el que no és, sense sons antinaturals, foscs i guturals. La veu natural de la soprano continua sent lírica, envejablement sana i admirablement bella. No hi ha cap però a una interpretació intensa, sàviament gestualitzada, que desprèn veritat i intensitat creïbles, ja sigui com a innocent adolescent o com a senyorassa venjativa. Encara és creïble en escena malgrat el canvi físic que experimenta, ja que continua semblant una noia jove, il·lusionada i adolescent en el primer  i segon acte, mentre que en el tercer és una presència desitjable, no del tot senyorívola, però aquest ja és un altre tema.

Amb el Lenski d’Alexey Dolgov l’edició del 2017 perd respecte a la del 2013, ja que el tenor rus té una bona línea i un acurat sentit dramàtic, però el timbre és desagradable,. quasi caricaturesc, més propi per l’idiota del Boris que no pas del jove poeta. Va cantar amb bon sentiment tant en l’agraïda frase del concertant final del segon acte, com l’esperat “Kuda, kuda”, però Beczala ho va brodar.

L’Olga d’Elena Maximova no és millor que la d’Oksana Volkova que ho va cantar en l’edició anterior, però el va vestir bé tot i que la seva veu no semblava lligar gaire amb la de Netrebko en el delició duo inicial d eles dues germanes fora d’escena.

Stefan Kocán, aquest sí, va ser superior al Gremin del 2013. La caracterització inexistent va fer que semblés el germà petit de Tatiana i no el venerable príncep que pentina canes, però en l’única ocasió que Txaikovski el deixa cantar (però quin regal!!!) va triomfar per una emissió serena, aristocràtica, elegant i només una mica tibada en els aguts, perquè els greus van ser magnífics, perfilats i molt ben recolzats.

Van repetir les dues grans mezzosopranos russes, Elena Zaremba i Larissa Diadkova en la luxosa contribució com a mare i mainadera de Tatiana, amb resultats brillants.

Magnífic també Brian Downen com a messieur Triquet (ja sabeu que és un fragment que em treu una mica de polleguera, però Downen el va vestir de manera excel·lent, molt més interessant que l’habitual caricatura, mentre que David Crawford, Richard Bernstein i David Lowe van completar un equip homogeni sense fissures.

La producció ja comentada l’any 2013 mereix el mateix i exacta anàlisi. El tercer acte desmereix el bon i meticulós treball dels dos primers actes. Hi ha un bon desenvolupament dels personatges i fins i tot d’alguns coristes amb intervencions notables en l’escena de l’aniversari de Tatiana, però l’acte de Sant Petersburg queda massa genèric, tot i que el petó final de Tatina al desesperat Onegin és d’un efecte teatral colpidor.

Piotr Íllitx Txaikovski
EUGENE ONEGIN
Òpera en tres actes, llibret de Piotr Ilítx i Modest Txaikovski/Konstantin Shilovsky.

Eugene Onegin………..Peter Mattei
Tatiana……………..Anna Netrebko
Lensky………………Alexey Dolgov
Olga………………..Elena Maximova
Prince Gremin………..Stefan Kocán
Larina………………Elena Zaremba
Filippyevna………….Larissa Diadkova
Triquet……………..Brian Downen
Captain……………..David Crawford
Zaretsky…………….Richard Bernstein
Offstage voice……….David Lowe

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Director musical……………Robin Ticciati

Direcció escènica…………..Deborah Warner
Escenografia…………Tom Pye
Disseny de vestuari……..Chloe Obolensky
Disseny de llums…….Jean Kalman
Vídeo……….Ian William Galloway / Finn Ross
Coreografia………..Kim Brandstrup

Metropiltan Opera House, New York 22 d’abril de 2017 

Caldrà, si els fats són propicis, insistir-hi.

Un comentari

  2. Leonor

    A mí me gustó más, en líneas generales. Advierto que lo seguí a la escucha, así que nada diré de actuaciones ni escena (me parece, la misma). Mattei me gustó más que Mariusz K., bien sus fallas citadas; Netrebko, gran Tatiana (aunque algunas notas centrales ya cuestan; esos otros papeles pasan factura); mejor Beczala, desde luego y, mucho mejor, claro el Gremin (era fácil); magníficas Diadkova y Zaremba y teatral la dirección musical, no tan vibrante como la de Gergiev.
    ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

    Respon
  3. colbran

    Lástima de la falta de sentido dramático creíble y de los fallos vocales de Peter Mattei en el tercer acto, especialmente en el dúo final, porque es lo mejor que le he visto a este barítono que hasta esta función no me había interesado nunca. El resto francamente de extraordinaria categoría.

    Desde su inmensa “Anna Bolena” en el Met, nunca me había gustado tánto Anna Netrebko. Su voz suena bellísima, contundente, precisa y natural; ya confesó en la entrevista con Renèe Fleming que esta ópera es como un relax para ella, después de tantos roles que le exigen unos graves como los de Lady Macbeth. Además proclamó una alabanza patriótica diciendo que el ruso era un idioma bellísimo que le permitía disfrutar mucho cantando y sentirse súmamente cómoda, aparte de reverenciar la magnífica Tatyana que Fleming cantó también en el Met en 2004. Ahora se prepara para una “Tosca” -por la que siente una manifiesta ilusión-, “Aida”, “Adriana Lecouvreur” y “Andrea Chênier”, para los próximos meses. Su Tatyana es impresionante como cantante, excelente como actríz y bellísima como mujer, le sobran, no obstante, más kilos a medida que gana años (45 en la actualidad).

    Maravillosa Elena Zaremba, para mi gusto personal la mejor Kontchakovna (“Príncipe Igor”), junto con Ewa Podles, de cuantas he visto en directo y en grabación videográfica, así como escuchada en disco. Nunca olvidaré su maravillosa Mafra De la “Khowantschina” del Liceu que nos dirigió magistralmente Michael Boder hacer unos 7 años. Pues extrae de un papel episódico, como es la madre de Tatyana, mucho más de lo que el rol da de sí. Muy dentro de su personaje La Diadkova. El tenor ruso no me acabó de convencer -a pesar de esforzarse por conseguir lo mejor de sí mismo- y tal como señala Joaquim tiene una voz ideal para personificar “el idiota” (o “el inocente”, según otras clasificaciones) de la maravillosa ópera “Boris Godunov”.

    Sorpresa agradabilísima poder escuchar un Gremin -más joven que su esposa- con una hermosa voz de auténtico bajo y unos graves profundos, claros y sonoros. Cómo me gustan los graves!!! Nunca me cansaré de decirlo.

    A mí la dirección musical me gustó mucho y, como disfrutaba tánto y estaba tan embebido con el desarrollo de la ópera, no pude detenerme a comproibar si los tempi eran los correctos porque la sonoridad de la orquesta era bellísima y transparente y hubo momentos en que las lágrimas asomaron en mis ojos, cosa que suele sucederme en muy pocas ocasiones ante un espectáculo.

    Un “Eugene Oneguin” difícil de superar -en su conjunto- en nuestros días, quizás un barítono con más “sangre” y más “pasión” en el tercer acto la convertiría en una versión absolutamente referente. Bravo!

    M'agrada

    Respon

  4. Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser

  5. Juan

    Con Netrebko siempre tengo la impresión de que se le quedó un chicle pegado en el paladar y no se lo puede quitar. Lógicamente en ruso se desenvuelve mejor, pero sigue sin ser santo de mi devoción.

    M'agrada

    Respon
  7. OLYMPIA

    Vaig ser al MET l’any 2013 i en tinc un gran record tot i que Netrebko, amb la veu tan complerta, no és la meva Tatiana. De fet li admeto les evidents virtuts però no és una soprano que em transmeti com ho han fet altres menys dotades. El 2013 en Marius K. estava perfecta i.és clar, també Beczala i el seu Lenski. No recordo qui feia el príncep Gremin però, vaja, en conjunt va ser una funció sumptuosa per mi.

    M'agrada

    Respon
  8. Pepa MG

    es que al Eugeni Onegin totes se`l mengen amb creïlles, y no solo cantando, sino en sentido estricto, y me refiero a tu post de 2007, sobre el Onegin en Salzburgo con Samuil y Mattei (con diez años menos). Es maravillosa esta representación, y Netrebko me ha puesto la piel de gallina. Per cert, en youtube está ese Onegin de Salzburgo en 2007 (primer y segundo acto), con una puesta en escena no historicista como está, pero que conserva el espíritu, es como si fuera la DDR, me gustó mucho.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari