Der Fliegende Holländer, producció de Phillipp Stölz, Fotografia de ®A Bofill gentilesa del departament de premsa del GTL
Feia molt temps que no sortia tan decebut, tan enfadat, tan desencisat com ahir. No recordo una representació wagneriana tan maltractada com aquesta i no és una casualitat, es veia a venir després d’aquests pactes entre empresa i cantants per rescindir contractes i canviar uns cantants per a uns altres que no ens mereixem, que no són dignes de cantar al Liceu, on els repartiments wagnerians, fins i tot en etapes de molta precarietat tenien una dignitat que ahir, amb aquest primer repartiment de Der Fliegende Holländer no varem tenir.
El primer i potser principal problema té nom i cognom, Oksana Lyniv, una directora ucraïnesa, assistent de Petrenko a Munich i recentment nomenada directora de l’òpera de Graz, si, si, l’òpera de Graz. És l’òpera de Graz el nostre referent? On era el mestre Pons? Com s’ha deixat en mans d’una aprenent un dels títols més exigents de la temporada?. El mestre Pons dirigeix pocs títols perquè ell no és un director d’òpera, va venir a fer una orquestra, d’acord, però si la deixem en mans de directors com Lyniv les dues passes que anem endavant amb Elektra amb aquest Holländer en retrocedim cinc. Incomprensible decisió de lamentables resultats.
No hi ha direcció, només una lectura que sembla a primera vista, no hi ha concertació, hi ha greus problemes de conjunció, d’equilibri i sobretot de manca de tensió i dramatisme. Sovint la intensitat cau, l’orquestra desapareix, el so o és estrident, o és anèmic, no hi ha terme mig. Hi ha moltes errades solistes, segurament perquè la senyora Lyniv no dóna seguretat, talment sembla que limiti a marcar el compàs. L’obertura ahir va ser d’una vulgaritat i d’una manca de qualitat molt alarmant. De que serveix que el mestre Pons treballi per millorar tants i tants aspectes de l’orquestra i després en una obra de qualitat i compromís simfònic com aquesta, no es confií l’orquestra a un director/a que doti a la formació d’un valor afegit al treball que tant costa portar endavant? Despr´s de l’obertura un gèlid silenci es va apoderar de la sala, primer indici d’una nit fantasmagòrica.
Hi van haver masses lamentables llacunes, masses caigudes inexplicables de qualitat, massa vulgaritat, massa provincianisme vergonyant, sobretot tenint en compte que aquesta òpera sense una direcció competent, ja no dic genial, està condemnada a un sobirà avorriment, perquè és clar, tampoc hi havia veus que poguessin salvar una nit lamentable.
L’orquestra va mostrar la seva pitjor cara, no per culpa seva, ja que prou feiva tenia per concertar-se en si mateixa, ja que la senyora Lyniv era incapaç de dotar la seva direcció d’un mínim de cohesió. Hi van haver finals d’indecisió preocupant, desconcertants concertants i un campi qui pugui en la gran escena coral del tercer acte. El cor va fer el que va poder. Conxita Garcia ha de lluitar contra uns imponderables que llastren un treball fet amb il·lusió i molt d’esforç, però sense renovar el cor és impossible sortir airós d’una òpera de tanta exigència coral i per a més inri, el cor de fantasmes del tercer acte és gravat, un recurs habitual quan el cor masculí no pot assolir aquesta escena a doble cor i la casa no es vol gastar els dinerons contractant reforços, però al menys haguessin pogut tenir cura de la qualitat sonora de la gravació, perque el so enllaunat i distorsionat perjudicava molt la complexitat musical que en molts moments va vorejar el desastre, amb una orquestra que semblava perduda enmig del mar enfurismat. Si el cor masculí se les va veure i desitjar, el cor femení, que fa temps que mostra preocupants signes de decadència, va intentar per tots els mitjans sortir airós de l’escena de les filadores (aquí personal domèstic de can Daland), però el so és el que és i cal prendre urgents mesures perquè ja anem tard.
Si els pilars de tota òpera wagneriana, com són la direcció musical, l’orquestra i el cor trontollen, deixar-ho tot en mans de les veus és quasi un suicidi, sobretot si les veus d’antuvi ja no ofereixen les garanties mínimes d’una representació decent. Ja se sap que amb l’acord que varen arribar empresa i cantants inicialment contractats, els que paguem tenim totes les de perdre i res a dir, doncs bé, tots els pronòstics es van complir:
Albert Dohmen, que és l’únic del cast que manté una certa dignitat i una classe vocal i escènica wagneriana, no pot amb la seva ànima, el rol és massa extenuant per a una veu esgotada que malgrat l’entrega i les ganes, no respon. La veu de Dohmen era ideal per l’holandès, no és un baix-baríton però si un baríton dramàtic amb un registre greu prou sòlid i consolidat, però les notes agudes li costen molt i l’emissió es decolora, perd qualitat i quasi esdevé crit.La seva dignitat com a cantant i artista fa que el rol mantingui la grandesa imprescindible i malgrat que la veu ja no respon com voldria i voldríem, és l’únic que atorga qualitat al cast.
Elena Popovskaya segurament va ser una veu amb possibilitats fa uns quants anys, ara ja no, les possibilitats les ha perdut i queda una veu generosa en el centre/greu i cridanera i destemprada en la zona aguda, mentre els sobreaguts quan no són hàbilment driblats, són cridats o desafinats. En cap dels moments compromesos, com són el final de la balada, la part final del duo amb l’holandès o les frases finals del tercer acte, ho va fer bé, en cap. No van ser accidents d’una nota, quelcom perdonable, ja sabeu, no, no va ser això, va ser la manca de categoria d’una soprano que només sap cantar en forte, que no s’entén ni una paraula del que diu i que en cap moment dignifica el rol. No hi ha classe, categoria, distinció, musicalitat, bellesa, no, hi ha cops de veu per anar passant la partitura i arribar al final sense haver deixat cap moment de dignitat, de trasbals, de catarsi. Algú ens hauria d’explicar perquè van arribar a un pacte entre les parts per evitar que la senyora Emma Vetter cantés Senta perquè dubto que ho fes pitjor que aquesta.
Attila Jun té una veu imponent, que utilitza a batzegades, fixant el sons com poderosos i molests clàxons, això quan la veu no oscil·la mostrant prematurs signes de fatiga. No m’estranya, cantant tan malament és impossible que la veu es mantingui sana. El rol, com el d’Erik, tenen influències belcantistes i la veu ha de mostrat una certa agilitat que ell no va mostrar en cap moment.
Timothy Richards va ser Erik. Espero que Daniel Kirch que en canta sis d eles vuit, ho faci més digne que ell, perquè no es pot cantar de manera menys inspirada, menys curosa, sense estil i bramant, llençant la veu sense cap mena de contemplació, sense matisos, sense distinció i classe, sense cap mena de musicalitat. Ja no dic que fes en la cavatina una aproximació al belcanto heroic, però si una mínima contribució al bon gust, però no, era impossible demanar el que no pot donar, a banda que al seu voltant no hi havia referents i des del fossat no hi havia ni personalitat ni categoria per ajudar a esmenar-ho.
Tampoc Mikeldi Atxalandabaso va cantar un mariner gaire lluït. Estentori com tots si, però distingit no.
Una Mary no pot salvar un holandès, però només Itxaro Mentxaca va fer bé el que havia de fer.
La tan lloada producció de Philipp Stölzl és vistoseta, a estones sorprenent però en el conjunt és monòtona i en el primer acte excessivament fisca. La traïció wagneriana ja no ens hauria de sorprendre i la redempció no existeix, per a què?, quina importància deu tenir això per a un director que es passa per l’engonal al compositor i al llibretista. Encara que la música ens digui que hi ha una redempció per amor, ell ha decidit que com que Senta està tocada del bolet l’holandès és una fantasia mental que viu al darrera d’un quadre que en Daland té a la formosa biblioteca victoriana. Escenografia maca però omnipresent.
Hi ha moments que busquen l’afecte visual i estètic, aconseguint-lo, però que alhora menystenen un dels moments més gloriosos i l’eix central de l’òpera. Senta renuncia a la seva vida plàcida, avorrida i burgesa, mentre l’holandès renuncia a la seva salvació, ambdós per amor, però en canvi per a Stölzl això devia ser massa bonic, fàcil i fins i tot naïf, i s’inventa un vistós joc escènic que no deixa de ser una punyalada allà on fa més mal, per la nocturnitat i traïdoria que suposa a l’ideal wagnerià que segurament ja no importa a ningú. Lleig, molt lleig.
Hi ha al costat d’elements molt curosament treballats i escenificats, altres un tant barroers, la caracterització de Senta vestida de núvia amb una disfressa que grinyola i la ridiculitza, sense gaires ganes de fer un spoiler, n’és un d’ells.
El Liceu ha volgut vendre les excel·lències de la producció per sobre de qualsevol altre aspecte musical o vocal, pensant que succeiria quelcom similar a Benvenuto Cellini, però allà tot estava molt més ben treballat i a banda d’un director musical que garantia els mínims, hi havia veus, dignitat i talent, quelcom que ahir varem trobar a faltar molt.
El públic, malgrat la claca encoberta que deixa anar bravos poc convincents, incloent a la direcció musical, quelcom que atempta fins i tot a la dignitat i el bon nom de la casa, es va mostrar més aviat fred, distant i poc entusiasta, tot i que per a mi els aplaudiments de cortesia ja van ser d’una generositat extrema. Si no fos que m’he fet gran ahir hagués protestat sorollosament a quasi tothom.
Van cridant al públic amb aquell eslògan vergonyant de Atreveix-te amb Wagner i jo només els diria, Com us atreviu a fer Wagner d’aquesta manera?.
Espero que Anja Kampe dignifiqui una mica l’altre repartiment, però el problema més greu persistirà, malauradament i no només el tenim a la sala.
Ahir la Tarifa era 4, és a dir de 270,00€ a 13,00€. El resultat no es pagava amb justícia, ni amb una tarifa 11, que és el que costaria això en un teatre de províncies.
IN FERNEM LAND 
Osti quin desencís, no m’esperava aquest desastre, hi vaig el dissabte, i després de llegir-te igual em quedo a casa i em poso la gravació de’n Kna… Just avui he començat el llibre del Thielemann i estava pensant en això que diu sobre el meritatge… Sembla que la Lyniv s’ho ha guanyat d’una altra manera (sense malpensar) però si és tal com dius, i tal com imagino que escoltaré el dissabte, no entenc com pot ostentar aquest càrrec… m’ha entristit llegir això i em fa ràbia, és un sentiment d’impotència total… en fi Joaquim, ànims i una abraçada!!
Xavi
M'agradaM'agrada
El blig te rao pel que fa a la qualitat de la major part dels cantants. Pero hi podeu anar. La direccio musical es molt bona. La Oksana Lyniv no es una directora de segona categoria. Es la assistent de Kiril Petrenko, pero actualment esta dirigint a la que per mi es una de les tres millors cases del mon, la de Munich, i obres com Ariadne auf Naxos o Lady Machbeth of Mensk. Sera directora oficial de la opera de Graz que es la tercera de Austria i on han tingut entrexd altres a un tal Karl Bohm i a un tal Harnoncourt.
La posada en escena de Stolzt pot tenir petits problemes, pero es molt bona, tot i que pot desagradar als de sempre. Es un dels darrers treballs que va encomanar la anterior direccio artistica del Liceu.
Aneu hi!. Val la pena, pero no os rendiu abans de veure la. En els darrers dies hi ha una Senta segurament millor, Anja Kampe, i un Erik , Daniel Kirsch, que va fer un bon Tristan fa poques setmanes a Lyon sota la direccio de Haenchen.
M'agradaM'agrada
Home, com tot, la opinió personal no deixa d’ésser subjectiva, però en Joaquim, i així m’ho ha demostrat sempre, té un molt bon criteri. Al principi li preguntava com podia ser tan crític i concís en les seves apreciacions i com tals apreciacions tenien tants adeptes. Ell em deia que no hi ha una altra manera que escoltar, escoltar, escoltar y escoltar… Amb el temps, he anat escoltant hores i hores de grabacions, he comparat, he disfrutat i m’he avorrit en alguns casos. Sóc dels que amortitza el cost mensual de Spotify el primer dia de mes vaja. I certament, fa quatre anys, no hagués apreciat la mediocritat d’una soprano com la que va interpretar la Gilda aquest últim Rigoletto. En Joaquim porta uns quants anys més… Certament, fins que el dissabte no ho escolti, és parlar per parlar.
Pel que fa a la senyora Lyniv, no l’he escoltada, però l’Holandès és una òpera complicada, i no entenc per que no s’ha contractat al senyor Pons, després del que ens ha demostrat que pot fer amb Wagner… Dissabte veurem…
Xavi
M'agradaM'agrada
Mai he dit en cap apunt i tampoc en aquest, que ningú deixi d’anar al teatre, però Francesc la meva honestedat pot més que la meva estima per Wagner i no diré que una cosa és bona si no ho és, encara que la meva opinió ajudi al teatre a deixar de programar una cosa “tan difícil de digerir com Wagner“, que talment sembla que sigui el que pretenen. No l’estimen perquè si l’estimessin no haguessin comés aquest crim.
Jo no ´se si aquest Holandès estava programat per Matabosch, però del que estic segur és que si ell va intervenir no n’ha quedat quasi res. Quina tristesa!!! Les produccions han de salvar les òperes wagnerianes quan l’assistent de Petrenko no s’ha imposat a una orquestra que fa aigües per totes bandes? No em diguis, ni tu ni ningú, que la direcció d’aquesta senyora és bona perquè no m’ho empasso, perquè el que vaig escoltar jo no pot ser que fos diferent el que vas escoltar tu. Deixa el CV i àrla dels resultats de l’obertuta, dels passatges concertants i aleshores ens entendrem o no, però no em diguis que a Minich a fet coses perquè a Munich no tot és bo i la senyora Mara Zampieri era una diva llà, no sé si m’entens o em vols entendre.
Si la direcció d’aquesta senyora, igual, sense canviar res, l’hagués fet Pons o un altre director d’aquí, l’esbroncada hagués estat brutal, esbroncada que aquesta senyora mereixia sense cap mena de dubtes. Recorda que tot un sentor Gergiev va errar en un Tristan de pena.
Una producció, a estones interessant no em salva un holandès, impossible. I els cantants que en a tu et sembla que és un aspecte secundari, per a mi és primordial.
No parlem del cor, si us plau i que l’estima que tens per Wagner, no més que la que tinc jo, et narcotitzi de tal manera que siguis incapaç de dir el que jo crec que s’ha de dir, al menys jo ho he fet així, perquè si no plego.
M'agradaM'agrada
A cas no et quedis, s’ha d eveure i escoltar, i després dir el que t’ha semblat. Opinar amb fonament i informació és el millor.
M'agradaM'agrada
Joaquim, que triste tu apunte, pero sé que es real, confío en lo que escribes, porque lo leemos en todos continentes.
Ya he lo dicho en el IFL, salvo tres o cuatro teatros, los demás van en “caída libre”.
La Gran tradición wagneriana del Liceu, no se merece esto, y a pesar de vivir en otro continente, me ha afectado y lo lamento mucho por los abonados y público en general, y te felicito por el valor de contarlo.
M'agradaM'agrada
No creo que se necesite valor, se necesita más valor para mentir y arrepentirse toda la vida de haber escrito algo que no se ajustaba a la verdad, a mi verdad, claro, aunque hay cosas que no son ni verdad ni mentida, simplemente son. DEsafinar, gritar, no cuadrar o errar no tiene discusión posible, es.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig el 6. Bé… hi vaig si i només sí , sí hi va l,Albert Dohmen per sentir.li aquest holandès decadent vocalment i hi tornaré per escoltar la Senta de l Anja Kampe . Si falla algú dels dos faré vaga com a l.Otello de l.any passat.
M'agradaM'agrada
Ell, de lluny, és l’únic que té una dignitat vocal i artística destacable. L’estat vocal és el que és en una persona d’edat, no seré jo a defensar els cantants caducs en actiu, però davant de la resta, ell esdevé un referent
M'agradaM'agrada
Caram!…no hi ha per on agafar-ho pel que veig, llàstima!
M'agradaM'agrada
Jo, del altre dia, no agafo res.
M'agradaM'agrada
Quasi no he pogut acabar de llegir, els ulls humits per la pena.
¡Quin desastre!
Me sap molt greu.
M'agradaM'agrada
Bé, només és la meva opinió, tant de bo millori
M'agradaM'agrada
Qué pena… se veía venir pues ya empezaba a tener numerosas semejanzas con el desafortunado Otello. Supongo que mis localidades quedarán vacías, una pena pues además de la función de abono tenía reservado otro día para ir con mi hijo pues le hacía ilusión esta ópera. Cuatro localidades a la basura. Decepcionante, y en mi opinión no solo por la dirección general a lo que ya estamos acostumbrados sino también por la dirección artística. Una lástima.
M'agradaM'agrada
Efectivamente, nada hacía albergar grandes esperanzas.
M'agradaM'agrada
Hosti, era esperable pero no ho esperaba….tant, el tinc el dia 22 espero que es llegeixin el teu Blog i aprenguin alguna cosa. Em sap greu que els pocs Wagner que fan els facin malament.
M'agradaM'agrada
Que llegeixin el meu blog segur, que aprenguin,, no, perquè segons ells jo sóc el equivocat, sempre.
M'agradaM'agrada
Pues em diuen que a sobre en el Acte III el cor es enrellistrat…. es veu que no tenen prou efectius per crear el duo de mases corals de tripulants dels dos vaixells…… un timo
M'agradaM'agrada
Com que et diuen, ja t’ho he dit jo. Si enregistrat i distorsionat, i la directora era incapaç de fer quadrar la gravació amb l’escenari. Preciós!
M'agradaM'agrada
Ahir al matí vaig comprar entrada pel dia 22. Crec que hauria d’haber esperat a avui…
M'agradaM'agrada
No, no em facis tan responsable, és una opinió, només això, no m’agrada que supediteu la vostra anada al teatre depenent del meu apunt. Em fa sentir malament
M'agradaM'agrada
Ja fa dies que em temia això, d’ençà que el Liceu va tenir l’amabilitat de comunicar-me per mail els canvis acordats…. Suposo que hi aniré, tot i que el desastre majúscul pugui fer que me’n penedeixi, però com a mínim desgastaré cadira pel preu que he pagat de l’entrada. I mira que aquests dies estic escoltant la versió de Tielemann de Bayreuth, igual m’agafarà un cobriment de cor, és clar que sempre podré posar-me la gravació esmentada i veure la producció del Liceu, que difícilment empitjorarà la de Bayreuth. En fi, per a mi, que és l’última funció a la que assistiré, un final de temporada de traca….
M'agradaM'agrada
I també hi has d’anar perquè tot serveix per saber més.
M'agradaM'agrada
Quin greu sentir això. Amb la categoria que el Liceu havia pres en els darrers anys sempre que es programava Wagner no hi ha dret que arribin ara i s’ho carreguin tot. Després de llegir l’apunt m’he quedat fred i envaït per una profunda pena. Per què fan així el Wagner? Jo Wagner és un compositor que m’estimo molt, i per fer Wagner o es fa amb els millors cantants o no es fa. No hi ha dret. No té criteri la Sra. Scheppelmann per triar bé els cantants? Què ens passa, liceistes? Estem perdent el furor wagnerià? Bé, de fet ja l’hem perdut. No hi ha dret que en un teatre com el Liceu primi el criteri econòmic i no l’artístic. On ha anat a parar tot el treball del mestre Pons? No sé si ell hi seria ahir al Liceu, però si jo fos ell i segons el que comentes, Joaquim, estaria bastant disgustat. No sé què més dir. Estic indignat. A veure el 18 per la ràdio. No sé si m’atreveixo…
M'agradaM'agrada
El mestre Pons el dia de la primera al Liceu? Encara seria més greu. Entenc que tenia altres compromisos i per això no va poder fer-se càrrec d’aquest títol que era per a ell, que molts volíem que hagués dirigit ell.
M'agradaM'agrada
Fins i tot ja fa molts anys quan havíen fet òpera a l’Aliança del Poble Nou o al Principal, havia vist repartiments més dignes que el d’ahir. Y ho dic sense cap mena de menyspreu cap a aquestes entitats. Es només per comparar pressupostos entre els uns i els altres.
Però, qui va enredar al Sr. Timothy Richards perquè es fes cantant?? Els altres tampoc van estar a l’alçada, però aquest pel meu gust s’emporta el primer premi al pitjor “cantant” de la temporada. Tot i això si aquest premi existís, tindríem feina per escollir.
M'agradaM'agrada
Hi ha coses que per molt que s’hagin pactat entre les parts són incomprensibles, perquè pactar amb qui estava anunciat que no canti pot ser per molt motius, però portar a Timothy Richards mereix una explicació i fins i tot demanar perdó al públic que l’ha de patir.
M'agradaM'agrada
Horrible nit d’òpera. Orquestra i cors indecents!!! Indecents!!! Indecents!!!
M'agradaM'agrada
Ho lamento Josep, tot i que no et negaré que benvinguda sigui l’enrabiada (espero que tothom ho entengui) si és motiu per tornar a tenir la teva valuosa participació a IFL.
M'agradaM'agrada
Em sap molt de greu Joaquim . Una veritable pena .
M'agradaM'agrada
Doncs si, una veritable pena.
M'agradaM'agrada
Joaquim, et compadeixo; portes unes setmanetes… Dius que “Feia molt temps que no sortia tan decebut, tan enfadat, tan desencisat com ahir”; o et flaqueja la memòria o no fa pas tant que vas abandonar un Cosí a mitja representació.
M'agradaM'agrada
no era al Liceu!
M'agradaM'agrada
No em flaqueja res, benvolgut Lluís Emili, perquè entre el Cosí i això hi ha un abisme.
Allà no hi havia les veus que dignifiquessin a Jacobs i una orquestra de gran nivell, al Liceu no hi havia per on agafar-ho.
M'agradaM'agrada
Cordons Joaquim, però quin personal dirigeix el GTL, diuen què’l públic s’espanta amb Wagner, potser ja els interessa matar l’afició. Ja ho sap això l’Hble. conseller Santi Vila?. Realment tristíssim. Com molt bé apuntes en èpoques anteriors del Sr. Pàmies les representacions en el seu conjunt eren si més no dignes. En fi no espero el dissabte amb il·lusió però em toca l’abonament. Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Pamias en els millor anys portava els millors noms i Wagner al Liceu, al menys fins ara tenia la dignitat que dilluns passat no vaig apreciar, només Dohmen en un estat esgotat la mantenia, la resta no. Va ser una nit perduda, que va tenir com a resposta clara a un públic gens implicat.
M'agradaM'agrada
Afortunadamente no entra en mi turno y después de tus comentarios, tengo serias dudas de asistir a este HOLANDES ( en todo caso, me reservaría para una de las dos últimas funciones, con Anja Kempe como Senta )
M'agradaM'agrada
Es la gran esperanza blanca, aunque sus acompañantes no estan a su altura. Kampe quizás haga de talismán, a veces funciona.
M'agradaM'agrada
Vaja, tenia ilusió de veure el meu primer Wagner en directe i després de llegir el teu apunt ja no em fa tanta..
M'agradaM'agrada
Potser perquè serà el primer t’agradarà més que en a mi. Ho espero. Ja et vagarà de trobar-hi pegues.
M'agradaM'agrada
Doncs quin panorama,,,,vaig el 26, funció que vaig escollir per la Kampe, però com be dius Wagner sense una direcció musical i cors a l’alçada perd molt. Pel que expliques no tinc gaires espereançes que millori en les properes funcions. El que em molesta sobretot es pagar a preu d’or el llautó, vergonyant.
M'agradaM'agrada
La Kampe!!! Quantes esperances
M'agradaM'agrada
pues una lastima, tenia ganas, pero me la ahorrare….no tengo ganas de salir de mala hostia del teatro….deberiamos pedir la dimision de la directora artistica o del responsable que sea , tan solo por las campañas publicitarias que hacen, si encima se permiten estos errores , aun mas motivo para pedir dimisiones.
M'agradaM'agrada
Estoy muy de acuerdo! Fora la direcció artística! No hi ha dret que presentin Wagner d’aquesta manera. Wagner així al Liceu no!
M'agradaM'agrada
¿Dimisiones? ¿Por una representación que es un desastre? Si tenenomos un país corrompido por la corrupción y no los dimitimos en las urnas, como quieres que dimitan estos. Lo siento.
M'agradaM'agrada
Confiemos en que Anja Kampe salve el “desaguisado”, pero sin orquesta ni coro ni “holandés” como Dios manda es muy difícil que lo consiga.
Yo hace tiempo que ya estoy harto de la “claca” del Liceu, parecen energúmenos gritando bravos a pura porquería.
Por este camino lo mejor es que el Liceu ceda el teatro a las “Chirigotas de Cádiz” o de donde sean que les será (?) quizás más rentable porque de ópera no entienden ni “J” . O que recurran a imágenes virtuales de los grandes que todos veneramos con banda sonora pregrabada; tengo la impresión que ya deben haber pensado en ello…De banda sonora pregrabada ya van adquiriendo experiencia…
M'agradaLiked by 1 person
Exacta, quasi millor que vingués un altre director a salvar-ho perquè Kampe soleta ho té complicat.
M'agradaM'agrada
Doncs bé que anunciaven: Un repartiment de primer nivell per a un nou Wagner. Després de tants canvis sembla que només aspiraven a sobreviure, com demostra el comentari que el propi Liceu fa al seu facebook ahir a la nit: L holandès ha arribat a bon port gràcies a tot l equip i el repartiment……No s hi veu gaire entusiasme, la veritat, i això que sempre el departament de marketing ( és la seva feina) ho veu tot fantàstic. Esperem que algú es posi les piles,si és que encara es posible.
En epoques de renovació d abonaments els gerros d aigua freda com aquest haurien de fer pensa.
M'agradaM'agrada
No facis mai cas de la publicitat, a aquestes alçades ningú creu que les pizzes d’una reconeguda casa catalana o el seu espetec siguin el que els seus magnífics anuncis fan creure.
M'agradaM'agrada
Fer pensaR, perdó.
M'agradaM'agrada
Que cuadro! Mi entrada es con Anja Kampe o sea que tengo tiempo para pensarmelo, pero me parece que no iré: tantas semanas escuchando las mejores ediciones para prepararme, y luego… este nyap de parroquia? No, me parece que me conformaré con los CDs…
M'agradaM'agrada
Kampe merece un poco de confianza y al ser las últimas representaciones quizás algo mejore.
M'agradaM'agrada
Que negra ho pintes,Quim,em sap greu.Tinc funciò dimecres i m’ho estic plantejant,ja tinc difícil aguantar un Wagner que sembla no té cap entreacte.No ho sé,el meu trencasso pot empitjorar
M'agradaM'agrada
Ja ens explicaràs
M'agradaM'agrada
Jo ahir hagués marxat com tu l’altre dia al Palau, però m’ho van impedir dues coses: L’obra sense entreactes i sobretot la meva parella que no volia molestar a tota la filera enmig de la representació.
Una nit trista i malaguanyada.
Per cert, m’ho va semblar en a mi o l’holandès té tendències pedòfiles?
M'agradaM'agrada
Sembla que la cosa pedòfila hi és, jo des de la localitat que ocupava no ho vaig veure tan clar, mi fixaré el darrer dia.
M'agradaM'agrada
Més aviat és una parida d’un muntatge que comença interessant i acaba defraudant
M'agradaM'agrada
Hurra! Silvia Pérez Cruz vuelve al Liceu con su potente…micrófono el día 17 de este mes!!!.
M'agradaM'agrada
Un altre cop Fede! Pobre Sílvia! Si és un encant de persona!!! A més em va dir que era molt car llogar el Liceu…! Encara li haurem d’agraïr que ens portin a Kaufmann, jajaja
M'agradaM'agrada
Amigo Rai, es posible que sea ese encanto que posee Silvia Pérez Cruz y un “apoyo” inexplicable -a no ser gracias al antecedente de su excelente padre- el que haya sido lanzada de forma envidiable, con una voz que es la mínima expresión y un estilo gangoso” y repetitivo que se me hace insoportable. Sin embargo una cantante de jazz como la extraordinaria Andrea Motis no recibe ese “apoyo”, poseedora como es de insospechadas facultades a sus 22 años y siendo profesional desde la adolescencia, habiéndome dejado asombrado por su magnífico inglés, su extraordinario “swing”, sus valores vocales y su familiarización con diversos instrumentos musicales.
Pero lo que realmente me subleva es que el Liceu se alquile a cantantes no líricos y no a compañías que se dedican a la zarzuela y a la opereta que no precisan de micrófono, ese “artefacto” que la gran estrella del musical Ethel Merman odiaba e hizo retirar cuando interpretó el musical “Hello, Dolly!” en los últimos tres meses “de vida” del estreno en Broadway, después de más de seis años de permanencia en cartel, aunque había sido escrito para ella pero no quiso estrenar. Ya te contaré el por qué.
Todo mi respeto a Silvia Pérez Cruz como música, pero no la soporto como cantante, por muy buena persona que sea, cosa que no dudo, pero al artista -sea intérprete o creador- se le ha de juzgar por su resultado artístico, no por sus cualidades personales. Cuando las dos cualidades se juntan es extraordinario, pero el público ha de valorar la faceta artística no la privada. Rossini, Wagner, Verdi y Puccini, por poner cuatro importantes ejemplos del mundo de la Opera, fueron fabulosos compositores que como personas dejaban mucho que desear, pero nadie puede negar su extraordinaria producción operística y eso ha de ser y es lo meritorio para la audiencia. .
Por otra parte, Rai, Pérez Cruz está tan lanzada que el hecho de que a un modesto “dilettante” como yo no le satisfaga poco ha de importarle, incluso es posible que si algún día potencie su voz y deje a un lado ese “manierismo” que me irrita llegue a gustarme, no sería la primera vez que me sucede, pues como sabes me agrada todo tipo de música y canto, pero cada estilo tiene su recinto adecuado donde debe manifestarse y en mi opinión el Liceu es un coliseo para la expresión musical y lírica sin NINGUN tipo de amplificación, cosa que el actual Liceu ya ha traicionado desde hace tiempo aunque sea esporádicamente e incluso a menudo se niegue. En este “Fliegende Holländer” tenemos una constatación.
Se me ponen los pelos de punta pensar que tengo que asistir a la función del domingo día 28. Tengo todas mis esperanzas puestas en Anja Kampe, pero tengo unos antecedentes tan importantes en mi dilatadísimo “curriculum” liceista que deseo de todo corazón que consiga convencerme.
Saludos.
Fede
M'agradaM'agrada
Perdona Fede, pero Andrea Motis tiene detrás la enorme maquinaria de la Sant Andreu Jazz band, donde se dió a conocer, siendo la alumna predilecta de Joan Chamorro. A Andrea desde el primer minuto se le otorgó desde los medios el estatus de “niña prodigio” y la etiqueta de “la nova esperança del jazz català”. Como si en catalunya no hubiése nadie haciendo proyectos interesantes desde Tete Montoliu.
Respeto enormemente a Andrea porque ha trabajado muy duro pero en su generación hay músicos brillantísimos que no han recibido éste apoyo. Me gusta como toca la trompeta, pero como cantante no la consideraria un referente.
Hace unos años, con motivo de las fiestas de la Mercè de Barcelona tocó la “Barcelona Jazz Orquestra” y la “Sant Andreu Jazz Band” le hizo de telonero. Al día siguiente, en un periódico que no recuerdo salían las críticas de distintos eventos musicales de la noche, entre ellos el concierto de la St. Andreu Jazz band. A la Barcelona Jazz Orquestra, formada por músicos que llevan 30 años de carrera a sus espaldas ni se la nombraba… Así funcionan los medios de éste país.
No te gustará como canta Sílvia, pero yo personalmente artísticamente valoro más su trabajo ya que se preocupa de hacer diferentes proyectos con distintos colores y formaciones (A mi en particular me gusta un disco de boleros que se llama “En la imaginación”). Por otro lado, ahora mismo consideraría a Andrea Motis como un producto comercial, el único músico que es programado una semana entera en el Jamboree (porque van a colgar el cartel de “agotadas las localidades”, te suena de algo?). Aunque también ayuda a dar a conocer la música de jazz al gran público… pena que muchos se quedan sólo con los discos de Andrea y la Sant Andreu Jazz Band…
M'agradaM'agrada
No puedo discrepar contigo porque tu sabes más de jazz que yo. Sólo quiero añadir que nadie me “preparó” el camino para escuchar a Andrea Motis (no sabía ni quién era) y me gustó muchísimo y eso que mientras la veía en Sabadell me sobrevino una conjuntivitis vírica que nos obligó a salir a toda marcha al acabar el espectáculo, llevándome Joaquim de ugencias al “Institut Catalá de la Retina” y a conseguir un antibiótico a las tantas de la noche. Si no me hubiera gustado tánto no me hubiera quedado a verla.
Yo soy ajeno a los intríngulis “backstage” de nuestros días y prefiero que sea así porque podrían influir en mi apreciación. Y para concluir, debo añadir que lo que me gusta lo defiendo y lo que no lo critico y Silvia Pérez Cruz me aburre, me provoca sueño, con ese sonsonete que parece extraído del fado, pero que cuando es fado me entusiasma y cuando ella canta no. Qué le voy a hacer si no sé encontrarle más valores que los de compositora!
M'agradaM'agrada
Sólo quería puntualizar que no era cierto que Andrea no tuviese nadie detrás apoyando. Con esto tampoco quiero desmerecer su carrera ni la de Joan Chamorro, ni su trabajo a cargo de la Sant Andreu Jazz Band, que me parece un proyecto pedagógico admirable que ha dado y sigue dando muchos frutos; Músicos jóvenes que tocan con buen gusto y un enorme respeto por el Jazz. Ojalá hubiese más proyectos como éste!
Un abrazo!
M'agradaM'agrada
Els que vàrem assistir ahir a la funció del torn A no podiem creure el que estàvem escoltant, a l´obertura l´orquestra semblava un baixell a la deriva, veure com tots els instruments anàven cadascun pel seu compte sense una direcció eficient ni res, instruments de vent dessafinant, flautes, oboes, corns anglesos, fagots, clarinets una vergonya i així tota la funció, entrades falses, desequilibris orquestral i projecció dramàtica nul.la, lo pitjor no es feia esperar els cantant, La sra Popovskaya vestida de que se´n ha fet de Baby Jane va cantar com la Natalia d´Andrade, una cantant portuguesa que volia ser famosa, el sr. Albert Dohmen altrora gran cantant wagnerià amb la veu molt desgastada el col..loca la direcció
d´escena molt ayunyat del públic al fons de l´escenari, i així gairebé no el podiem sentir y la Senta cridanera al davant, de tot qui ho entén?El sr. Dohmen és l´únic que va dignificar el personatge, llàstima que la veu ha perdut tota la zona aguda i
només queden el greus Ens vàren posar un tenoret per cantar el dificil paper d´Erik i esclar no se n´ha sortit, i desprès el pare Attila Jun que ja havia cantat el rol a Madrid es va contagiar del la sra Popovskaya la qual que va fer uns quants galls a la balada de Senta. La direcció d´escena converteix els mariners noruegs en rics i acaudalats burgesos, al final a cremar a la foguera totes les victimes de 7 anys de viatge i de pas tot aquest holandès, Déu meu quina nit…….
M'agradaM'agrada
T’has deixat les trompes! O aquests ja es dóna per suposat que desafinen? 😉
M'agradaM'agrada
Una vergonya en quin sentit? Estaria agraït en saber-ho com a fagot solista.
M'agradaM'agrada
La conjunció de fatalitats possibles totes reunides en una nit per oblidar.
M'agradaM'agrada
Doncs la crítica de LV que surt avui diu que Barcelona acull calidament la proposta … set minuts d’aplaudiments amb tènues bravos…
Per això IFL es imprescindible. Gràcies Ximo
M'agradaLiked by 1 person
No se si van ser set minuts. No els vaig cronometrar, però diria que no va arribar a tant, i això perquè es va mantenir el teló obert quan els que aplaudien eren de quatre gats. Si arriben a abaixar el teló quan tocava, ni dos minuts d’aplaudiments haguessin hagut.
M'agradaM'agrada
Podien ser 7 com 10, però la resposta va ser especialment clarificadora. Fredor, distanciament i cap mena de reacció empàtica amb ningú. Els bravos pactats són la més gran de les evidències. Quan hi ha un èxit no hi ha comparació possible.
M'agradaM'agrada
Gràcies Jordi. La crítica inexistent de LV ha perdut tota credibilitat, fa temps
M'agradaLiked by 1 person
Con lo sucedido con este HOLANDES y estas cancelaciones ” de última hora “, temporada que viene 17/18 y fuera de mi turno popular, voy a ser muy cauto con la compra de entradas adicionales en período ” preferente ”
Y ya veremos lo que pasará en nov. con los CHENIERS y J.K. ( de momento, ” jugador de póker ” y a comprar lo que me interese…a última hora y conociendo las confirmaciones de quien canta y quien no canta)
En este aspecto, el nostre Liceu., teatro de 2ª B en cuanto a gestión ( aún van a salir más económicas y hasta interesantes, escapadas artísticas a teatros centroeuropeos )
M'agradaM'agrada
Las escapadas si uno se las puede permitir, son siempre muy gratificantes, aunque no te tengo que contar nada a ti al respecto de las cancelaciones, que si en Liceu duelen, cuando viajas mucho más.
Las salidas a teatros de nivel, por si alguien no lo tiene del todo claro, ponen en evidencia la necesidad imperiosa de tener una orquesta y un coro de nivel.
M'agradaM'agrada
Com hem pogut passar en només 5 anys d’un Parsifal en què vam sentir les “veus de dalt” des de la cúpula del teatre (es va obrir el medalló) per respectar la partitura, a un cor de mariners pregravat? De tenir en 10 mesos un encara potent Salminen cantant Boris, Gurnemanz i Hagen, a Attila Jun? De Theorin, Stemme, Polaski… a Elena Popovskaya? De dir amb orgull “millor que els repartiments de Bayreuth” a “ni en un teatre de províncies”?
Em sap greu per Dohmen, perquè l’estiu passat a Bayreuth el seu Alberich va ser el millor de llarg, l’únic que realment sabia de què va això de cantar Wagner. Suposo que s’ha volgut acomiadar del paper, que no treu que està per altres coses (fent la transició a baix com Falk Struckmann). A veure el seu Marke en un Tristany que esperem que no s’ensorri.
I respecte la direcció, si algú ha pensat que la partitura de l’Holandès és “fàcil” perquè és la primera cronològicament del cànon wagnerià, és que no en té ni idea de música.
M'agradaM'agrada
No lo hubiera podido exponer de manera más certera.
¡Qué descrédito!
M'agradaM'agrada
HI havia unes línies vermelles que ningú s’havia atrevit a traspassar, després d’aquest holandès, aquests ja han saltat pels aires.
Si decideixen que els cantants poden ser de segona, només tindria sentit amb un director de primera o primeríssima capaç de fer miracles, però no és el cas, la provocació és canviar el cantants per uns saldos i portar una directora de pa sucat amb oli.
M'agradaM'agrada
¡¡Quina barbaritat de comentari el teu en referent l’opera wagnariana, me quedat asturat!! i per lo que he llegit, tots els apunts dels Infermenlands participans, no deixan cap dubte de que tens tota la raó. Quina llástima de Liceu, cuan llegeixo el teu bloc comentan, las representacions, no et veig mol convincent de haber pasat una gran nit d’opera, pero aquesta wagnariana samporta la palma. ¿ Va enrera el G.T.L.?
M'agradaM'agrada
No en tinguis cap dubte, com deia el meu pare, enrere com els crancs
M'agradaM'agrada
Quina llàstima…! Jo hi vaig el dia 22 i és el primer Wagner que escoltaré en directe… pel que sembla hauré d’esperar al Tristan und Isolde de l’any que ve per veure un Wagner com Déu mana…(esperem!!!)
Per cert Joaquim… ja em perdonaràs la pregunta perquè sé que això és algo molt personal, però això de “no protestar sorollosament perquè t’has fet gran” (no és la primera vegada que t’ho llegeixo) no t’ho has replantejat en cap moment? Vull dir que si la gent que teniu un criteri sòlid (en devieu ser uns quants ahir) no feu soroll, la impressió que arriba és la dels “bravos” del públic que es conforma amb qualsevol cosa o que venia de pas…
Dubto que cap dels implicats que han causat aquest nyap llegeixi el blog i els comentaris dels seguidors enfurismats, però potser els hi cauria la cara de vergonya si se’ls hi fes notar aquesta emprenyamenta al mateix Liceu, amb 7 funcions per endavant… Per altra banda entenc que es deu crear una situació molt incòmode segons qui tinguis assegut al costat…
Una abraçada i ànims a tots!
M'agradaM'agrada
Et puc garantir que molts responsables del Liceu llegeixen el blog.
L’apunt és molt millor que un BUUUUUU sonor i sempre humiliant que no es pot argumentar. Aquí puc argumentar i debatre si cal. Al teatre la protesta com a molt pot arribar a sortir als diaris, però IFL té més seguidors que algun dels diaris. No es pedanteria, la mitjana de visites al 2017 és de 3149 diries i les visites acumulades a l’apunt de l’holandès són 1587 a data i hora d’aquest comentari
M'agradaM'agrada
Ooooooooooh, doncs vaja quina decepció! Jo que després de l’assaig vaig pensar que la cosa prometia…clar que a l’assaig ningú va cantar “com il faut” però és lo esperable, solament podies gaudir de la posada en escena que és l’únic que més o menys es manté inalterable i, la veritat, la vaig trobar interessant. A sobre la directora va demanar un bis (????) al cor després de la funció! Quina fustració.
M'agradaM'agrada
Els assaigs generals acostumen a tenir un públic entusiasta, el dia de la primera tot és molt més real.
M'agradaM'agrada
Pues vaya…Lo seguiré por radio, a ver. Sí que lo siento, de verdad. 😦
M'agradaM'agrada
Por radio tiene todos los números para ser terrible.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser
M’ha costat decidir-me a escriure aquest cop perque el desencís em pot…quina tristor adonar-me’n de que el Liceu ens dona cada cop mes decepcions inexcusables i amb Wagner!!!, no ho puc admetre, que a mes a mes de programar-lo cada cop menys ho facin aixi!!!.
Estic decebut i enfadat, ja no tenia masses expectatives amb els canvis, la producció i ja no parlem de la direcció musical…peró havia de ser tot dolent i a sobre enfonsar-ho mes amb l’orquestra i el cor a un nivell tant baix?.
Der Fliegende Holländer es una de les meves operes preferides ho es des de que la vaig veure per primer cop a l’any 1983 al Liceu amb Gwyneth Jones i Simon Estes, una escenografia clássica, senzilla però meravellosa, una excecional direcció musical de’n Georg Albrecht i una orquestra i un cor fabulosos i anys llum dels actuals, des de llavors l’he vist i escoltat moltissimes vegades i fins i tot conservo la gravació d’aquella versió en la seva retransmisió radiofonica…atrotinada de tant escoltar-la!!…eren altres temps peró que es suposa que está fent aquesta gent amb l’esperit wagneriá del Liceu i amb nosaltres els aficionats?
Molt lamentable tot plegat, ho sento per tots nosaltres i especialment pels que com en Joaquim o jo mateix estimem tant la opera xe Wagner, costa llegir tanta decepció en els comentaris dels companys Ifl…alguns s’ho haurien de llegir sense por i vergonya i recapacitar perque si no i malauradament aquest any i els darrers, no sols per aquesta funció anem a pitjor i nomès algunes joies salven la temporada a dia d’avui.
Tot i aixó miraré d’escoltar-la per la retransmisió de Catalunya Música a veure si millora per poc que sigui i la meva estima per Wagner quasi m’obliga a anar a veure-la encara que sigui en les darreres representacions amb Anja Kampe que em deixi almenys millor regust, perque la “sequera” de Wagner es cada cop mes gran a casa nostra i lamentablement ni aquesta podem deixar passar!, gràcies Joaquim per la teva opinió clara i correcta…no es mereixien mes.
M'agradaM'agrada
Molt bò aquell HOLLANDER del 83!
En aquella época ” Portabella y Pro Música “, se vio y escuchó lo último y mejor del viejo Liceu ( cantantes, orquesta y coros ) que nunca más ha alcanzado aquel nivel ( y si encima ahora se ” negocian ” rescisiones contractuales artísticas, pues de mal en peor )
M'agradaM'agrada
Tenint en compte que les transmissions radiofòniques magnifiquen els defectes, no sé si és una bona opció.
Ens mereixem molt més i tant que si, ens ho mereixem tot, començant per un tractar digne i just, que paguem molts diners, què carai!
M'agradaM'agrada
Ho sento per tu fagot, però una orquestra d´un teatre d`òpera no pot tocar d´aquesta manera com alumnes del conservatori que es reuneixen per primera vegada per fer música de cambre i els tempis no acaven de quadrar, els conjunts desafinen, les cordes toquen amb un só opac enganxat al batidor, i així tot plegat una pena, molt bé per una oquestra sinfònica però de conservatori i res més, anem a parar a una orquestra com la del teatre Colón de Buenos Aires que en aquests moments té el mateix nivell artístic i musical que el Liceu, ja sé que no podem comparar amb teatres europeus de primer nivell, però un teatre com per exemple La Fenice veieu quina orquestra té quina diferència amb el Liceu
M'agradaM'agrada
Acabe de sortir ara mateix del Liceu. No havia llegit el teu comentari.
Després del que he vist, reitere el que has escrit. És més, crec que t’has quedat curt.
Quin Hollander més roin!
M'agradaM'agrada
A vegades, encara que molts no em creuen, em freno, potser aquesta ha estat una d’aquestes ocasions.
M'agradaM'agrada
Ahir com abonat al TC, vaig anar al Liceu, ja preparat i t’haig de dir què vàrem sortit freds tot i l’augment de temperatura. A nivell de cantants coincideixo gairebé en tot (la Senta i l’Erik) potser t’has quedat cur, no no vinguin més, però que la Mary fos la millor t’has passat
L’ orquestra potser va millorar respecte al primer dia, sense ser res de l’altre món. Coincideixo que’ l record de la del 83, serà etern. Ara si encara fos a temps demanaria a tothom què tenia pensat anar-hi hi anés, com molt bé dius així podran jutjar-ho per ells mateixos. Malgrat tot anem al Liceu. I esperem el proper Wagner amb il.lusio.
M'agradaM'agrada
JO el que espero amb il·lusió és que canvií la direcció
M'agradaM'agrada
Jo vaig anar-hi ahir, dia 6, però després de llegir el teu apunt i tots els comentaris ja no m´esperava gaire cosa…sobretot tenint en conte que l´ultim Wagner que vem veure al Liceu va ser l´excel.lent i dificil d´oblidar Crepuscle dels deus.
Reitero els vostres comentaris i crec que el que salva aquesta representació és Wagner i l´escenografia que encara que té moments no gaire comprensibles, les secenes marineres dins el quadre són força espectaculars, però no anem bé quan hem de destacar d´una òpera l´escenografia…
Esperem que el Tristan de l´any que ve (si no hi han baixes d´ultima hora) amb la direcció del mestre Pons,la Theorin, el Vinke i un altre cop el Dohmen puguem disfrutar de nou.
M'agradaM'agrada
D’entrada esperem que del Tristan und Isolde de l’any vinent no ens canviïn el repartiment i ja posats a demanar que si venen els anunciats que ho facin en condicions. Ja ho sé que és demanar molt, però és el que ens queda
M'agradaM'agrada
Jo també vaig sortir molt trist del que vaig veure ahir. Per primera vegada des de que vaig al Liceu no vaig aplaudir a res i ningú. Realment em va costar trobar alguna cosa que fos digne d’aplaudir. Potser el que em va agradar més va ser la part escènica (ja és pena…) però crec que tota la part final degenera bastant (la lluita entre mariners i burgesos era de representació de final de curs…). Les veus bastant dolentes, des d’allò mínimament acceptable (Dohmen) a allò insuportable (la senyora que cantava Senta i que espero no escoltar mai més). La direcció orquestral avorrida i sense cap tipus de tensió amb una orquestra fallant cada dos per tres. Ahir comparava la màgia del Capvespre (que dura com tres vegades L’holandès i no es va fer avorrida en cap moment) amb el que acabava de veure…
Com hem perdut en un any…
M'agradaM'agrada
I l’any passat ja varem perdre respecte en fa dos, anem avall o enrere com els crancs, que deia el meu pare.
M'agradaM'agrada
Doncs m’hi afegeixo, vaig sortir cabrejat, 2h 10min d’un avorriment etern, no em va agradar ningú, ni la Mary a la que tu salvaves. Attila Jun em posa dels nervis, no es pot cantar tan malament… i res, de la direcció… només dir que no he escoltat mai un Holandés tan mal dirigit i tocat… ah! I l’escena del cor del tercer acte va ser, parafrasejan-te, un campi qui pugui.
Cabrejat i trist. En fi… sempre ens quedarà en Kna…
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Kna i tants altres, demanar allò és una imprudència però demanar que ho facin dignament bé és una imperiosa necessitat
M'agradaM'agrada
També vaig anar a la funció d’ahir. Coincideixo plenament amb la teva crònica de l’estrena però haig de dir que ahir ni la Mary em va agradar. És cert que des d’on estic, al costat dret de l’escenari tenia el handicap de que la “particular” distribució de l’orquestra, col·locant tot el metall a aquest costat, dificultatva moltíssim que elgunes veus arribessin amb claredat. Moltes vegades em queixo de que alguns directors (d’orquestra i escena) es pensen que només hi ha públic a les zones centrals.
Salvo un xic al senyor Dohmen, però la resta la vaig trobar indigne d’un teatre com el Liceu i dels preus que paguem.
Hi ha, però, dos aspectes que voldria comentar especialment. En primer lloc sobre la producció que vaig trobar correcta i durant la primera hora força vistosa, però que va anar derivant en un immens desgavell la qual cosa va fer molt complicat seguir la història. Això de doblar Senta en una criatura… Ahir m’acompanyava un amic que era la primera vegada que veia l’Holàndès i en acabar em va demanar que li tornés a explicar la història perque s’havia perdut completament, i és doctor en Filosofia!!!
L’altre aspecte fa referència a l’actitud del públic. Definitivament hem perdut el nord. Vaig escoltar força bravos als quatre protagonistes principals. Amb aquest èxit qualsevol protesta. Ahir m’hagués animat a bufar si hagués escoltat alguna desaprovació però ens tenen desactivats. A veure qui és el maco que es queixa quan la majoria del públic aplaudeix (fins i tot dempeus!) als artistes. Tot això fa que els grans èxits tampoc siguin massa creibles. Quin desastre!
M'agradaM'agrada
Hem perdut el nord perquè han assolit el primer objectiu que perseguien, és a dir, desempallegar-se dels operaferits que tot ho qüestionem i que torpedinem les seves brillants idees,
Ells guanyen però el Liceu perd.
M'agradaM'agrada
Pel que veig la cosa va de mal a pitjor, encomanem-nos a la professionalitat i qualitat de la Sra.Kampe!!, lerque a mesura que passen els dies i les representacions no escolto mes que queixes i comentaris mes negatius que aqui a Ifl i aixó es un mal presagi, sembla que res no millora, ans al contrari he rebut opinions de dolentes cap amunt especialment per la direcció musical i el que m’amoina mes!!: per l’orquestra i el cor!!, pels cantants tret de l’Holandés qui mes qui menys després dels canvis ja s’ho veia venir…molt trist tot plegat!!.
No se que en puc esperar ja…perque si aixó li sumem una escenografia confusa i nomès espectalar a la primera part…no hi ha mes!!.
Per cert per acabar d’indignar-me nomès em va faltar rebre els videos publicitaris del Liceu mirant de pendrem el pel com si no haguès passat res fins ara en aquestes representacions i el pitjor una mena de conferència introductoria que es va fer abans de l’estrena on un senyor que no puc qualificar per educació va dir bestiesses com que “l’Holandès errant” es podia comparar amb “La Bella i la Bèstia”!!!!…i a sobre pretenia argumentar-ho!!! i fins i tot comparant escenes!!!!…potser volia gjanyar no se quina mena de públic perque Wagner per ells es impassable i impossible?…o be parlava d’ell mateix i la Sra.Scheppelman? (Perdó ara m’he passat pero es que…que carai no te nom aixó!!).
Encara ho va arrodonir mes equiparant els suposats “intents de lligar i triomfar” …tal qual ho deia del personatge de l’Holandés amb una cançó de Raphael…però on som?…quan hem arribat?…perque jo ho sento no me’n he adonat!!!.
I per acabar d’adobar-ho insistint en aquesta idea sembla ser que tan instaurada al Liceu aquest any de la durada de les operes (us sona d’algo??…Elektra!!)…vinga a insistir que era curta i que passava be i que si no era com Wagner i fins i tot va fer un simil amb el futbol…algo aixi com que amb aquesta l’arbitre no parava ni a la mitja part ni afegia temps ni prorrogues…xilava el final i d’hora tos cap a casa o a per altres coses!!!…decebedor i indignant si mes no…es per veure-ho de debó es al fil del Liceu de Youtube amb l’engrescador titol de “Atreveix-te amb Wagner”…la mare que….ho sento..salutacions amigues i amics d’IFL.
M'agradaM'agrada
No ets el primer que em parla d’aquesta presentació que no he volgut veure, ara bé el eslògan de l’atreviment és indignant. No hi ha res més a dir.
M'agradaM'agrada
Primer de tot, dic que no m’agraden aquestes conferències.
Per altra banda, he de dir que jo, fa un parell d’anys, quan vaig començar a anar al Liceu i a interessar-me pel món operístic, anava a aquestes conferències, i les gaudia. No sorties com un expert en l’òpera de torn, però al menys t’encenia una espurna, i les quatre coses bàsiques i últils, que estaven camuflades entre un munt de palla (aquestes odioses comparacions), les detectaves quan veies posteriorment l’òpera, i la gaudies més que sense aquesta preparació.
Vaig veure durant anys l’Opera en texans i el This is opera. Ara veig el programa (els tinc tots descarregats) i no puc amb els canvis de tema d’en Gener. Però en aquell moment, quan començava, van ser un dels factors que em van despertar un interès per començar a anar al Liceu.
La conclusió de tot aquest “rollo” que estic escrivint, que a vegades les preparacions no són les millors, i poden arribar a ser banals. Ara bé, millor això que res. Almenys, serveix per acostar el públic al Liceu, i que tinguin una mica d’idea de l’argument i de la música (per molt que es quedi en la més pura superficialitat).
He portat amics de la meva edat (20 anys) al Liceu, hi he tingut experiències de tots els colors i gustos. Gent que s’ha adormit, i gent que ha sortit entusiasmada dient que vol tornar aviat. Però recordo una experiència que em va fer pensar. Vaig anar amb 7 companys de la universitat, que era la seva primera vegada que trepitjaven el teatre, a veure Lucia di Lammermoor. Dies abans, jo entusiasmat (m’encanta aquesta òpera!) els hi vaig elaborar una guia, on explicava l’argument, l’autor, comentava el paper de l’orquestra, explicava qui eren els cantants de la producció, posava fragments musicals dels numeros destacats… Molts no s’ho van mirar, i els que s’ho van mirar em van dir que els hi havia resultat feixuc i d’un nivell molt elevat i complex. A final del duet entre Lucia i Edgardo, una amiga em va preguntar si la Lucia era aquella noia de blanc que de tant en tant creuava l’escenari: no havia entés res, i jo em vaig quedar frustrat i decebut.
No totes les preparacions són bones i hi ha de molt banals. Però a la gent que té 0 coneixements musicals i que un Roger Alier els sobrepassa, doncs mira. Qui sap si, igual que a mi, els hi acabarà saltant l’espurna més endavant, i s’acabaran tornant liceistes.
M'agradaM'agrada
Vaig assistir a la funció del passat dia 14 i després d’haver-vos llegit he de dir que hi anava força desencisada.
L’únic que m’atreia més poderosament és que es tractava del meu primer Wagner escenificat (el primer, i de fet també la meva primera vegada al Liceu, va ser el 4 de setembre de 2012 quan ens van visitar la “família” de Bayreuth).
L’altre cosa que em feia gràcia de veue era una dona dirigint (millor o pitjor).
Resultat: tot plegat ni fu ni fa.
Espero que el Wagner de la temporada que ve em faci caure per fi en el fanatisme wagnerià (de moment segueixo sent totalment mozartiana i italiana) i desitjo també sobremanera veure més dones en la direcció i que deixi de ser un fet anecdòtic com de moment, i des de sempre, és.
M'agradaM'agrada
Estic força d’acord amb les opinions de l’Arnau, tot i que no he assistit, ni suposo que ho faré, a les presentacions prèvies ja que al ser de fora de la Ciutat Comtal resulta força difícil.
Però estic d’acord que a banda d’uns quants jovenets i jovenetes que estranyament hem caigut a les xarxes del món de l’òpera, resulta força complicat per al públic jove d’acostar-s’hi com bé ha comentat l’Arnau.
Jo també veia les Òperes en Texans del Gener i ja des del primer dia no m’agradava que amb les seves explicacions se n’anés de naps a cols perquè si (vergonyós és acabar el capítol dedicat a Le nozze di Figaro fent un control de carretera per a comprovar quants dels conductors tenien el La absolut… “a cuento de què venia això???”)
Però el que si és cert és que aquest programa i algunes intervencions seves a la ràdio ha fet que se m’hagin acostat companyes a parlar d’òpera i a més ho hagin fet motivades, i ara cada vegada que veig alguna òpera el dia següent a l’hora de dinar sempre em demanen que els expliqui de què va com si fos un conte. Ridícul? potser si, però totes plegades passem una bona estona i a mi em serveix per poder parlar d’un tema que m’apassiona i pel qual trobo pocs interlocutors, encara que sigui sense fer esment a si han afinat bé o han fallat amb el fiato.
Wagner no ens enganyem, no és fàcil, jo hi estic entrant poc a poc i de moment encara no m’ha enganxat, però si que sempre que algú em demana quina òpera escollir per veure per primera vegada Wagner no és mai l’escollit.
M'agradaM'agrada
Sempre ha estat així. Com us penseu que em sentia jo quan a l’escola els parlava del Liceu i la resta parlaven d’altres coses?.
L’òpera mai serà una cosa generalista i si ho arriba a ser serà perquè la banalitzaran tant que deixarà de ser òpera.
Apropar-se a l’òpera necessita un esforç i una preparació prèvia que no tothom està disposat a fer.
Tot necessita el seu temps i de frikis com jo que s’escapaven de casa als 16 anys per anar al Liceu n’hi ha pocs, com tu i altres que visiten el blog, però n’hi ha, Però el Liceu i qualsevol teatre d’òpera necessita de molt públic i no tot podrà venir d’adolescents friquis o joves més o menys motivats. Si prèviament no s’ha invertit en cultura el negoci serà sempre deficitari,
Gi ha molte smaneres d’arribar a l’òpera i totes són bones, no hi ha una edat, hi ha una sensibilitat i si aquesta existeix més tard o més aviat la curiositat farà que l’amor
M'agradaM'agrada