IN FERNEM LAND

ARIODANTE AL CARNEGIE HALL (DiDONATO-KARG-BEVAN-PRINA-PORTILLO-BROOK-MILLER;BICKET)


Joyce DiDonato (Ariodante) al Carnegie Hall 30/04/2017

Avui una de les experiències barroques per excel·lència, Ariodante de Handel en una versió de concert celebrada el passat 30 d’abril al Carnegie Hall de Nova York i que va tenir a la deliciosa Joyce DiDonato com a intèrpret ideal del rol titular, acompanyada d’un equip d’especialistes sota la direcció de Harry Bicket i The English Concert.

D’acord que la versió és concertant però, i malgrat que a les òperes barroques algunes de produccions escèniques recents les han beneficiat molt, Bicket dota amb la seva direcció d’un refinament, claredat i transparència sonora, que les més de tres hores de música esdevenen un entusiasta festival de bellesa musical i vocal que no pot defraudar a cap dels oïdors amb un mínim de sensibilitat.

És clar que Ariodante és molt més que els casi deu minuts gloriosos d’èxtasi sensorial que representa el “Scherza infida” que canta la protagonista en el bellíssim segon acte, però aquest moment esdevé una absoluta catarsi perquè DiDonato signa una de les millors versions que he escoltat en molt de temps, per la intensitat, la sensibilitat, l’extrem sentiment i la concepció dramàtica del fraseig, on cada paraula s’ajusta amb colpidora precisió a la partitura. El moment és gloriós també perquè Bicket ho embolcalla d’una extraordinària atmosfera teatral. Sensacional! Llàstima que el públic, també al Carnegie Hall!!!, no deixi acabar d’escoltar la coda orquestral en tota la seva pulcritud degut a una allau d’aplaudiments comprensibles però per a uns segons, totalment incordiants.

Magnífica tota la companyia amb unes delicioses Christiane Karg i Mary Devan com a Ginevra i Dalinda, acurades, brillants i sensibles sopranos que al costat del només correcte Polinesso de la contralt Sonia Prina ja amb la veu que comença a denotar un cert desgast i una tècnica que no arriba a l’espectacular contundència i perfeccionament d’Ewa Podles, i en els rols menys vistosos de Lurcanio i el rei escocès trobem a David Portillo i Matthew Brook que defensen amb més que convicció la seva part on també l’esporàdic Odoardo està defensat amb correcció pel tenor Tyson Miller,. configurant tots plegats una experiència musical d’altíssim nivell.

Georg Friedrich Händel
ARIODANTE

Joyce DiDonato, Mezzosoprano (Ariodante)
Christiane Karg, Soprano (Ginevra)
Mary Bevan, Soprano (Dalinda)
Sonia Prina, Contralt (Polinesso)
David Portillo, Tenor (Lurcanio)
Matthew Brook, Baix-Baríton (El Rei d’Escòcia)
Tyson Miller, Tenor (Odoardo)

The English Concert
Director artístic i director musical: Harry Bicket

Carnegie Hall, New York 30 d’abril de 2017

Com no podia se d’altra manera i ja que Mediti TV ens ofereix l’oportunitat de reviure l’experiència (per a temps limitat) de forma gratuïta, us deixo aquí l’enllaç. Si no esteu subscrits al canal, ho podeu fer de forma gratuïta i gaudir de moltes de les transmissions que fan:

 

Un comentari

  1. kàtia

    Estic enfadada.El meu fill i jo anem a Londres justament per assistir a l’Ariodante que esmentes però ja ens han comunicat per e.mail que DiDonato no canta el dia 16.Tambe tenim entrades per Don Carlo al Covent però tampoc canten els principals.O sigui viatgem “emprenyats” i a veure qué es el que veiem i a qui escoltem.Escoltare la versiò que ens dones,penso que aquesta gent viatjant tan que alguna cosa els hi ha de passar a la gola.Aixo de creuar el “xarco” els hi malmet la veu.En fí,paciencia

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser

  3. Jordi Pallàs

    Moltes Gràcies!!. No té preu el que fas. Vaig poder veure’la en diferit la primera hora….vaig confiar en que el publicaries, …..i així ha estat!!

    M'agrada

  4. Pepa MG

    yo ya he disfrutado de ello, muy bien, una delicia. No entiendo por qué tienen que aplaudir después de cada aria, lo cual prolonga considerablemente la sesión, aunque da tiempo a tomar posiciones y que todo el mundo se reponga… Ya Prina no te gustó mucho en Rodelinda, pero aquí parece que menos, no? igual es que aquí está rodeada de cantantes de una liga superior. Moltes gracies. P.S. genial el abuelo con el chandal de adidas en primera fila.

    M'agrada

Deixa un comentari