El prestigiós Maggio Musicale Fiorentino va inaugurar el dia 5 de maig l’edició d’enguany amb el Don Carlo de Verdi. Tampoc fa tants anys que el Maggio aglutinava en els seus repartiments el bo i millor del panorama vocal, no és el cas en aquesta edició, ja que un cast mediocre no possibilitat l’enlairament d’una producció dirigida per Zubin Mehta, el gran garant musical de la vetllada i Giancarlo De Monaco en la vessant escènica, amb una proposta molt esteticista i malauradament excessivament estaticista.
Zubin Mehta dirigeix amb aquell excels control que el caracteritza extraient de l’orquestra i el cor florentins el millor per la qualitat del so, la intensitat dramàtica i un fraseig verdià bellíssim en els dos darrers actes, on l’òpera té el bo i millor d’una partitura excepcional. Llàstima que amb una direcció com aquesta el cast no reunís noms més nobles i artistes més inspirats, perquè la classe i la categoria de la direcció no es va veure secundada per caop dels cantants que integren la companyia de cant.
Roberto Aronica no és precisament el paradigma del tenor verdià elegant, musical i amb classe, tampoc Massimo Cavaletti sembla el baríton més idoni per donar vida al noble Rodrigo, ambdós segurament llastrats per a unes tècniques deficients que no poden o no saben aprofitar un material important, però mal educat i per tant malaguanyat.
A Dmitry Beloselskiy també li manquen coses massa bàsiques per esdevenir l’imponent Filippo II i Eric Halfvarson ha de pensar seriosament en deixar els escenaris si el seu estat vocal és el que mostra en aquest lamentable Inquisitore.
Les senyores, sense ser les cantants excepcionals que l’òpera verdiana demana, estan sortosament un graó o potser dos, per sobre. La nord-americana Julianna di Giacomo, que la propera temporada està previst que canti Maddalena di Coigny al Liceu alternant-se amb Radvanovski, és una Elisabetta correcta, més aviat freda, però al menys en el seu cant s’aprecien intents reeixits d’una certa classe. En canvi la mezzosoprano russa Ekaterina Gubanova hi oposa més passió i s’agraeix, però no controla bé les intensitats i es queda curta en els moments on el rol i la partitura demanen més per acabar de rematar el seu agraït rol.
Oleg Tsybulko és un bon frate, com ho és Laura Giordano una veu del cel, no sé si dir que és un luxe perquè la carrera de la soprano italiana sembla que no acaba de ser allò que directors com el mateix Mehta o Muti feien presagiar en els inicis de la carrera de la soprano.
La producció de Giancarlo del Monaco, co-produïda amb Bilbao, Oviedo, Sevilla i Tenerife és conceptualment maca, però teatralment massa estàtica. Del Monaco utilitza uns dissenys escenogràfics clàssics i un vestuari sumptuós que no acaben de construir l’entorn dramàtic que hom espera d’un director en altre temps fins i tot polèmic, però que sempre intentava oferir en les seves propostes intensitat dramàtica. Sembla mé suna producció de Hugo de Ana o fins i tot d’Emilio Sagi, que no pas una producció del fill del gran tenor florentí. Possiblement amb uns cantants més implicats i potser la culpa també és en part seva, la representació no hagués acabat sent tan freda i distant.
Giuseppe Verdi
DON CARLO
Grand Opéra in 4 atti di Joseph Méry e Camille du Locle
dal poema drammatico Don Carlos, Infant von Spanien di Friedrich von Schiller
Filippo II, re di Spagna, Dmitry Beloselskiy
Don Carlo, infante di Spagna, Roberto Aronica
Rodrigo, marchese di Posa, Massimo Cavalletti
il grande Inquisitore, Eric Halfvarson
un frate, Oleg Tsybulko
Elisabetta di Valois, Julianna Di Giacomo
Tebaldo, suo paggio, Simona Di Capua
la principessa Eboli, Ekaterina Gubanova
il conte di Lerma, Enrico Cossutta
l’araldo reale, Saverio Fiore
una voce dal cielo, Laura Giordano
Orchestra e Coro del Maggio Musicale Fiorentino
maestro del coro Lorenzo Fratini
Director musical: Zubin Mehta
Director d’escena: Giancarlo Del Monaco (regista associata Sarah Schinasi)
Escenografia: Carlo Centolavigna
Disseny de vestuari: Jesús Ruiz
Disseny de llums: Wolfgang von Zoubek
Teatre de l’Òpera de Florència, 5 de maig de 2017
Més informació a:
Només cal repassar la història del Maggio Musicale per veure que el repartiment del que avui us parlo aquí, no és digne de la seva gloriosa història i el que em sembla més estrany és com un director com Zubin Mehta els accepti.
IN FERNEM LAND 
Un Don Carlo molt (però molt) per sota del nivell exigible a aquest festival i director. Tampoc m’agrada massa la producció, ja vista a Bilbao fa uns anys. Molt fluix també els moviments escènics en els que el cantans no ajuden gens amb les seves evidents mancances teatrals. I per acabar doncs que cada vegada prefereixo la versió de Módena, amb l’acte de Fontenebleau i encara més el Don Carlos original en francés, amb l’acte de Fontenebleau complet (no absurdament retallat), amb el preciós duet d’Elisabette i Eboli després de la confessió d’aquesta, amb el lament de Felip sobre el cadàver de Rodrigo (portat després al Rèquiem), amb el més extens finale del quart acte o amb la música festiva de màscares previa (amb diàleg inclós d’Eboli i Elisabetta) del posterior i furtiu encontre d’Eboli amb Carlos…i segons el dia trobo a faltar fins i tot la música de ballet La Peregrina. Per tant, funció per oblidar, i ràpid.
M'agradaLiked by 1 person
El Don Carlo ja no s’hauria de representar sense l’acte de Fontaineblau, argumentalment imprescindible i musicalment bellissim, començar l’òpera al claustre del monestir de Yuste és un atemptat. Ja no parlo de si utilitzar la versió francesa o la italiana del llibret, jo crec que s’hauria de cantar l’original en francès que és la que pertoca, però abans que tallar el primer acte, ja concedeixo l’utilització del italià si és que hem de negociar.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser
Me parece que para tener un DON CARLO o DON CARLOS con nivel vocal ( y a pesar de repetir creo Halfvarson como enésimo Inquisitore), habrá que esperar a octubre en la versión que presentará la Opera de Paris
Como dice bien Joaquim, un D.CARLO o D.CARLOS sin voces se “autodiluye ” en pocos instantes
M'agradaM'agrada
Tengo dudas respecto a Elisabbeth, pero quizás me equivoque. Yo hubiera preferido a Stoyanova, por ejemplo, o Pirosio incluso Agresta.
M'agradaM'agrada
Malaguanyat director per a aquests cantants. El vestuari molt bé, però la direcció escènica havia de dirigir millor com havien de portar-lo.
M'agradaM'agrada
De on no hi ha no en pot rajar, deia ma mare.
M'agradaM'agrada