Sense ser la Die Walküre dels meus somnis, la primera jornada de la Tetralogia wagneriana després d’un pròleg prudent, ha estat una agradable sorpresa o més ben dit una sòlida correcció amb moments espurnejants de nivell que estimulen i s’agreixen perquè els streamings de Viena ja sabeu que massa sovint pateixen d’una monòtona rutina, però avorrir amb Wagner només està a l’abast de teatres molt mediocres.

Peter Scneider juga a ser Kna sense òbviament ser-ho. Els temps amples juguen més al seu favor a Die Walküre que a Das Rheingold i l’orquestra de la Staatsoper es mostra en plena forma i amb un so precís, dens i intens, amb brillantor i fermesa wagneriana. No hi ha el gran geni, ni la personalitat indiscutible d’un geni, però quin dubte hi ha que les moltes hores d’honestedat sobre els mil i un podis han atorgat al mestre d’una llarga experiència i el coneixement de l’obra i la casa, amb uns resultats que dificílment podien ser decebedors. Després del pulcre pròleg i aquesta estimulant Walküre està clar hi ha una garantia de seguretat que tranquil·litza davant els dos reptes pendents.

L’equip de cantants no té clamoroses mancances i això a Die Walküre és molt positiu, si bé el Siegmund de Robert Dean Smith “escolaneja”. La veu ha perdut brillantor i seguretat a la zona aguda (la greu sempre ha estat escassa) i cantan amb una excessiva prudència i suavitat que li resta tota mena d’heroïcitat i si Siegmund no és un aguerrit heroi, mai tindrem un Siegfried capaç de forjar l’espassa Han passat els millors anys del tenor nord-americà que ho ha cantat quasi tot, amb molts Tristan a les espatlles que han acabat gastant la veu lluminosa d’un tenor que mai va ser radiant, però si garantia pocs entrebancs o riscs.

Jongmin Park és un temible i esplèndid Hunding de veu potent i de veritable baix, una necessitat en un rol que ha d’atemorir des d’abans d’entrar en escena. Fantàstic cantant

Thomas Johannes Mayer m’ha agradat més a la primera jornada que al pròleg, tot i així hi ha moments del seu cant que no tenen la noblesa vocal que hom espera de Wotan, però en el tercer acte fa veritables esforços per esdevenir el gran Wotan, amb un comiat degudament colpidor tot i algunes part del registre extrem siguin més dificultoses que l’esplèndida i sòlida zona central.

Magnífica, com és habitual en ella, la Sieglinde de la soprano Camilla Nylund, construint un personatge i un relat amb gran intensitat dramàtica.

Petra Lang, amb totes les limitacions que comporta el traspàs de la vocalitat de mezzosoprano a soprano dramàtica. Canta amb empenta i molta intenció, superant l’entrada amb molta tècnica i una certa dosi d’especulació vocal, però està esplèndida en l’anunci d ela mort i en un tercer acte veritablement colpidor.

Els millors moments de Mihoko Fujimura ja han passat, però queda la distinció senyorívola del seu cant distant i distingit. És una Fricka ingrata, i això sempre és bo, tot i que el moment vocal no sigui el més òptim i no sigui una veu inicialment autoritària, la interpretació ho fa possible.

L’equip de valquíries és competent, però no hi ha ni una Helmwige, ni una Gerhilde que facin pensar en futures heroïnes a seguir.

La producció és low cost, tan econòmicament parlant, com d’idees, però té la gran virtut de no molestar mai i deixant que la història prou coneguda, es pugui seguir amb claredat.

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Siegmund Robert Dean Smith
Hunding Jongmin Park
Wotan Thomas Johannes Mayer
Sieglinde Camilla Nylund
Brünnhilde Petra Lang
Fricka Mihoko Fujimura
Helmwige Regine Hangler
Gerhilde Caroline Wenborne
Ortlinde Hyuna Ko
Waltraute Margaret Plummer
Siegrune Ulrike Helzel
Grimgerde Monika Bohinec
Schwertleite Bongiwe Nakani
Roßweiße Rosie Aldridge

Orchester der Wiener Staatsoper,
Direcció musical: Peter Schneider

Direcció d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Vídeo fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)

Wiener Staatsoper 21 de maig de 2017

Una tetralogia  a l’any hauria de ser d’obligat pelegrinatge per a tots els  wagnerians. No serà aquesta que he començat a explicar aquí la millor opció del 2017, però per si de cas i a l’espera del que ens ofereixin els successius mesos convindria no fer-li un lleig.