Petra lang i Waltraud Meier Götterdämmerung acte 1er Viena 2017

Vinke, Struckmann i Eiche, Götterdammerung acte 1er Viena 2017

Petra Lang, Falk Struckmann i Markus Eiche GÇotterdämmerung acte 2on Viena 2017

Acabo el sempre apassionant relat d’una Tetralogia complerta amb la representació que la Staatsoper de Viena va oferir el passat 5 de juny de la darrera jornada, Götterdämmerung, que va comptar amb la incorporació de Falk Struckmann com a Hagen, igual que va succeir en el recentment comentat Ring d’Estocolm, i amb la gran Waltraud Meier en la seva enèsima Waltraute, juntament amb Markus Eiche, que ara canta Gunther i Regine Hangler interpreta Cutrune, mentre que les imponents Nornes són: Monika Bohinec, Stephanie Houtzeel i Caroline Wenborne, A la resta ja els coneixem perquè l’homogeneïtat dels interprets es respecta en tot el Ring, tal i com en a mi sempre m’ha agradat, sense canvis de Wotan o Brünnhilde, sobretot.

Després del sempre impressionant pròleg amb unes magnífiques interprets de Norna, amb veus greus com correspon, Lang amb una veu més de mezzosoprano que a la resta de jornades, passa algun que altra ensurt, més d’una tibantor, però Petra Lang és una cantant de raça wagneriana pura que segurament no podrà seguir cantant gaires rols de soprano dramàtica, però que envolta la seva actuació amb una força dramàtica impressionant, ideal per a un segon acte intensíssim i un final colpidor, això si, al límit. Cantants com ella, que fan viure el rol, esdevenen per a mi imprescindibles. Una santa, no immaculada però sense cap mena de dubte, venerable.

Vinke no està tan en forma com en el Siegfried d’una setmana abans. La veu és més oscil·lant i les sonoritats agudes no són tan precises i esclatants, però també és d’aquells cantants que ho dóna tot sobre l’escenari, fins i tot quan la veu no està pletòrica, la seva implicació és total. En el segon i sobretot en el tercer acte s’estabilitza.

Struckmann no és un baix profund, té una veu rotinda de baríton baix, desgastada però encara imposa, però Hagen és un dels rols per a un baix autèntic, dramàtic, d’aquells que s’anomenen negres. La seva autoritat i sentit dramàtic juguen al seu favor, però la veu no acaba de ser la necessària.

Markus Eiche és un Gunther pàl·lid, en un dels personatges més desagradables del Ring, per la manca de caràcter i grandesa, potser si que necessita un cantant pàl·lid, mentre que la soprano Regine Hangler amb una veu desagradable i molt poc wagneriana canta una irritant Gutrune.

La mítica Waltraud Meier amb una veu que denota els anys, el desgast i els límits, continua imposant la seva abassegadora personalitat a una intensa interpretació, però la sonoritat de les vocals és oberta i gastada i la comparació amb les Waltraute que cantava anys enrere, evidencia que la retirada hauria de ser propera, perquè ni la veu conserva el color, la consistència o la projecció. Lang amb un registre greu molt més poderós la deixa en evidència en la cabdal confrontació.

Que Alberich (Jochen Schmeckenbecher) sembli el fill del seu fill (Hagen) no hauria de ser un problema indefugible, perquè només es portenn 9 anys, però caldria haver fet un treball de caracterització més curós ja que en un streaming tot s’ha de fer més creïble. Schmeckenbecher s¡imposa com a temible Alberich, no és una interpretació memorable, ni definitiva del rol, però malgrat algunes carències en el registre greu, composa un bon personatge i resolt bé.

Les filles del Rin resolen bé la intervenció del tercer acte així com el cor ho fa al segon.. L’orquestra sota l’aplaudida batuta de Schneider compleix amb moments de brillantor i alguna que altra distracció o manca de concentració. És clar que la presa de so també podria ser més encertada, com ja ens comentava l’amic Winsey arran del Siegfried.

La producció ja comentada en edicions anteriors està pensada per no irritar, tot i que segurament sempre hi haurà algú que pensi que el Ring es mereix un treball a l’alçada de la importància de la partitura i òbviament el que ens proposa Sven-Eric Bechtolf no ho està.

Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG

Siegfried Stefan Vinke
Hagen Falk Struckmann
Alberich Jochen Schmeckenbecher
Brünnhilde Petra Lang
Waltraute Waltraud Meier
Gunther Markus Eiche
Gutrune Regine Hangler
Erste Norn Monika Bohinec
Zweite Norn Stephanie Houtzeel
Dritte Norn Caroline Wenborne
Woglinde Ileana Tonca
Wellgunde Stephanie Houtzeel
Flosshilde Zoryana Kushpler

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper,
Direcció musical: Peter Schneider

Direcció d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Vídeo fettFilm (Momme Hinrichs und Torge Möller)

Wiener Staatsoper 5 de juny de 2017

Com a Götterdämmerung aïllat és correcta amb moments notables i de força i ara que ja podem parlar del Ring 2017, sortosament ha millorat l’edició del 2016 amb canvis importants en el repartiment que han fet fer un tomb imprescindible que s’agraeix.

Schneider garanteix moltes coses, però no podem  exigir-li altres que mai ha ofert, però també és cert que mai avorreix perquè mai deixa caure el discurs, i això en un Ring és essencial, millor no ser genial que només ser.ho a estones.

Tinc un altre Ring, més modest, pendent d’escoltar però no sé si el portaré aquí, tampoc us voldria saturar.