Avui toca parlar-vos d’un dels monuments operístics per excel·lència. Podem preferir altres obres mestres del mestre Mozart, però Don Giovanni és indiscutiblement una obra universal que des de la seva estrena ha mantingut un status de indiscutible, sempre representada i sempre mitificada, qualificada per Rossini com la Bíblia operística.
El feliç encontre de Lorenzo Da Ponte amb Don Giovanni ja comptava amb il·lustres precedents com el drama del Conte Leonzio estrenat a Ingolstadt l’any 1615, invitant a sopar a una víctima del conte llibertí, però no serà fins que Tirso de Molina creí pròpiament el personatge de Don Juan, que s’encetarà una galeria quasi interminable de versions i revisions del personatge, entre totes elles les més notables de: Don Juan ou Le festin de pierre de Moliere (1665), Don Giovanni Tenorio o sia Il Dissolutto de Goldoni (1736) o el Dissolutto punito o sia Il Don Giovanni de Da Ponte i Mozart com a culminació d’un personalitat universal, exponent del llibertinatge, el cinisme i la crueltat que crearà escola en la literatura del moment, sense anar gaire lluny amb els maquiavèl·lics i inoblidables jocs de Valmont i la marquesa de Merteuil a Les Liasions dangereuses, personatges abominables que com Don Juan acaben seduint a tothom, ja sigui als personatges que els envolten a dalt de l’escenari com als que seuen a les platees dels teatres.
Mozart i Da Ponte creen un personatge que va molt més enllà de l’encarnació del mal Don Giovanni a la recerca embogida de la felicitat terrenal, sigui al preu que sigui, els fa violar tota la legalitat fins arribar a provocar la confrontació amb el més enllà representat per la figura moral del Commendatore, en una lluita extraordinària que representa una revolució musical i teatral sense prcedents, en la penúltima escena de l’òpera. Mai fins aleshores la música teatral havia arribat a un límit tan sublim de perfecció i tensió tràgica.
La figura del Don mozartià és l’exponent de l’home que cerca en la il·lustració la felicitat infinita i en la sublimació del materialisme.
Da Ponte es va basar en Il convitato di Pietra de Bertati, si bé hi va fer retocs importants, allargant moltes escenes (l’obra de Bertati nomé sté un acte) i reorganitzant els personatges, fent desaparèixer a Don, “Lanterna”.. En canvi Da ponte va trobar que el personatge de Donna Anna oferia moltes possibilitats dramàtiques i el va dotar d’una personalitat i importància dramàtica molt notable, ja que és precisament ella la que es posarà entre cella i cella acabar amb Giovanni, tot i que la grandesa del llibertí és tan gran que no serà cap personatge de carn i ossos qui acabarà amb ell, sinó ell mateix qui qui reptarà al més enllà perdent la partida.En Qualsevol cas sense un personatge tan decidit i fort com la filla del Commendatore, l’empresa no hagués reeixit mai, ella és la gran i tràgica co-protagonista de l’opera.
Al seu costat trobem la bleda assolellada de Don Ottavio, personatge tou idesagradable que fa comprensible que Donna Anna s’acabés deixant seduir pel llibertí, La moralitat i el conservadorisme de Don Ottavio són exasperants.
En canvi Donna Elvira és un volcà, tota ella sentiments.. No és cerebral, ni maquiavèl·lica com Anna. Ella ha caigut en el parany del Don i està bojament condemnada a patir, es la veu airada i planyívola de totes les víctimes del catàleg leporelià. Ella és la representació de la fidelitat a l’home, de la dona que malgrat l’ultratge permanent es manté fidel i digna. Uns quants mesos més tard el mateix Mozart en un exercici cruel, la farà saltar pels aires amb Fiordiligi i Dorabella, dones tan íntegres con Donna Elvira que acaben llençant per la borda els principis més íntegres de la seva personalitat.
Leporello, l’únic criat del Don a qui Da Ponte i Mozart li donen protagonisme, per altre part importantíssim, no només és una altra víctima del Don, també és seu un alter ego, un còmplice necessari, un ser tan menyspreable com ell, però terrenal, incapaç de fer front al Commendatore i per tant d’auto immolar-se per defensar el seu llibertinatge. Leporello lluny del personatge caricaturesc, burleta i fins i tot odiosament còmic amb el que la tradició teatral l’ha convertit, és un esser complex, ambiciós i odi+os, sempre però sota l’ombra protectora del seu amo, sense ell és només un desgraciat poca vergonya.
Zerlina i Masetto són personatges de farciment. Ni la deliciosa donzella ni el seu promès aporten res nou a la història, ella és una seduïda més, sense la empenta venjativa de Donna Anna i ell un calçasses més, però sense la “noblesa” d’Ottavio. Són personatges de farciment que allarguen el drama per a mi de manera innecessària tot i que és clar, musicats per Mozart ens ofereixen moments deliciosos com el famós duet entre Zerlina i Don Giovanni, o com l’ària “Vedrai carino” que és un moment deliciosament eròtic i una mostra cruel de les arts seductores per amagar un engany en tota regla.
Mozart amb el genial llibret de Da Ponte que per segona vegada configura després de les extraordinàries Nozze, uns personatges riquíssims que oscil·len entre la tragèdia i la comèdia sense aparents brusquedats, fa una altre gir a la genialitat, escrivint una partitura grandiosa. No és música que vesteix un text amb més o menys encert en la bellesa melòdica i la dificultat tècnica d’execució, com poden ser totes les òperes dels seus contemporanis, no, Mozart, que per això és segurament la segona reencarnació de Déu feta música (després en vindrà alguna que altra més), dota amb la seva mñusica d’una pròpia personalitat a cadascun dels personatges, les situacions escèniques i la descripció psicològica dels personatges, res és decoratiu ni per fer bonic, tot té sentit i a més a més amb una música extraordinàriament bella.
La segona de les tres obres italianes del compositor austríac va ser escrita entre els mesos de març i octubre de 1787, quan Mozart tenia 31 anys. Va ser un encarrec de l’emperador Josep II, tot i que l’òpera es va estrenar a Praga el 29 d’octubre de 1787 després de diversos ajornaments. Després de l’entusiasme que va provocar l’estrena, Mozart va escriure : “L’òpera s’escenifica amb l’èxit més ressonant possible”; D’altra banda, se sap que a la tarda del 3 de novembre s’havia produït una quarta nit amb una funció “en benefici del compositor” i també hi ha notícies que molts van insistir en retenir Mozart a Praga abans d’un nou treball; Guardasoni l’empresari, s’afanya a escriure a Da Ponte “Visca Da Ponte! Evviva Mozart! Tots els empresaris, tots els virtuosos els han de beneir! Mentre visquin mai es coneixerà la misèria teatral “.
Després del gran èxit de l’òpera a Praga l’òpera es va estrenar en el mes de maig següent a Viena, on es van afegir tres números musicals per a la qual cosa molts han volgut veure l’estrena de Praga com una mena d’assaig general, com aquells musicals que abans d’arribar a Broadway s’estrenen a Boston, i ja em perdonareu el sacrilegi.El teatre escollit a la capital austríaca va ser el Burgtheater.
D’altra banda, el públic vienès, més aviat conservador, probablement hauria acceptat de mala gana l’obra en la seva versió original, de manera que Mozart va retocar la partitura. El canvi principal es produeix al final del segon acte,
« Questo è il fin di chi fa mal:
E de’ perfidi la morte
Alla vita è sempre ugual. »
En essència, en la versió vienesa de l’obra acaba amb l’escena de la condemna de Don Giovanni i el seu descens als inferns enmig del cor (només baixos) dels condemnats. Hi ha qui diu que la darrera escena ja es va fer a Praga i ja qui diu que no es va fer mai ni a Praga ni a Viena
Probablement Mozart va voler cambiar el final per concloure’l en la mateixa tonalitat de Re menor, que és com s’inicia l’obertura, dotant a tota l’òpera d’una coherència tonal absoluta. Hi ha una allau de defensors notables tant d’una versió com l’altra. Acceptem les dues i gaudim-ne
Ara us deixo el més important, la partitura sencera escollint fragments de mil i una procedència i en alguns casos diverses versions que espero que us agradin i ajudin a entusiasmar-vos més davant d’aquest cim de la música de tots els temps.
DISTRIBUCIÓ MUSICAL
- Obertura (Andante con moto – Allegro) Versió de Nikolaus Harnoncourt & Royal Concertgebouw Orchestra
Atto I
- N. 1 Introduzione Notte e giorno faticar (Leporello, Donna Anna, Don Giovanni, il Commendatore) amb Ildebrando d’Arcangelo, Adrianne Pieczonka i Carlos Álvarez dirigits per Riccardo Muti al Theater an der Wien (1999)
- N. 2 Recitativo accompagnato e Duetto Ma qual mai s’offre, oh Dei – Fuggi, crudele, fuggi (Donna Anna, Don Ottavio) amb Thomas Allen, Claudio Desderi, Edita Gruberova i Francisco Araiza sota la direcció de Riccardo Muti a la Scala (1987)
- N. 3 Aria Ah chi mi dice mai (Donna Elvira con Don Giovanni e Leporello) amb Cecilia Bartoli i Rodney Gilfry (Don Giovanni) i László Polgár (Leporello) sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt a Zuric 2001
- N. 4 Aria Madamina, il catalogo è questo (Leporello) amb Bryn Terfel sota la direcció de Claudio Abbado a Ferrara 1997
I la versió de Samuel Ramey
O la de Boris Cristoff sot ala direcció Wilhelm Schüchter
I la de Luca Pisaroni sota la direcció de Christoph Eschenbach a Salzburg (2014)
- N. 5 Coro Giovinette che fate all’amore (Zerlina, Masetto, Coro di contadine e contadini) en una de les versions històriques dirigides per Wilhelm Furtwängler, amb Irmgard Seefried, Alfred Poell
- N. 6 Aria Ho capito, signor sì (Masetto) amb David Bizic al Festival d’Aix-en-Provence (2010)
- N. 7 Duettino Là ci darem la mano (Zerlina, Don Giovanni) en la versió sumptuuosa de Dmitri Hvorostovsky i Elīna Garanča
- N. 9 Quartetto Non ti fidar, oh misera (Donna Anna, Donna Elvira, Don Ottavio, Don Giovanni) En la versió de Barbara Frittoli, Marina Rebeka, Mariusz Kwiecień i Ramon Vargas al MET, sota la direcció de James Levine.
- N. 10 Recitativo accompagnato ed Aria
- Recitativo accompagnato Don Ottavio, son morta! (Donna Anna, Don Ottavio)
- Aria Or sai chi l’onore (Donna Anna)
L’escoltem en primer lloc en la versió de Leontyne Price acompanyada per Fritz Wunderlich sota la direcció de Herbert von Karajan el 22 de juny de 1963 a la Staatsoper de Viena.
I ara escoltem a Ljuba Welisch sota la direcció de Wilhelm Furtwängler i l’acompanyament d’Anton Dermota al Festival de Salzburg l’any 1950.
Ara és Gertrude Gob-Prandl qui la canta al costat de Herbert Handt, dirigits per Hans Swarowsky, l’any 1950
- N. 11 Recitativo ed Aria Fin ch’han dal vino (Don Giovanni) l’escoltem per Gerald Finley i la direcció de Vladimir Jurowski a Glyndebourne (2010)
Ara la versió de Samuel Ramey sota la direcció de von Karajan a Salzburg
Simon Keenlyside diridit per Claudio Abbado a Ferrara 1999 ho va cantar així
I Carlos Álvarez sota la direcció de Riccardo Muti a Viena, així
Ara escoltem les versions de l’històriques del Don de:
Ezio Pinza
George London
Titta Ruffo
I finalment Dietrich Fischer-Dieskau
- N. 12 Aria Batti, batti, oh bel Masetto (Zerlina) per Lucia Popp dirigida per Georg Solti
- N. 13 Finale Presto presto pria ch’ei venga (Donna Anna, Donna Elvira, Zerlina, Don Ottavio, Don Giovanni, Leporello, Masetto, Coro di servi)
- Tra quest’arbori celata (Zerlina)
- Bisogna aver coraggio (Donna Elvira)
- Protegga il giusto cielo (Donna Anna, Don Ottavio, Donna Elvira)
- Riposate vezzose ragazze (Don Giovanni, Leporello)
- Venite pure avanti (Don Giovanni, Leporello)
- Ecco il birbo, che t’ha offesa (Don Giovanni, Leporello)
- Trema, trema, o scellerato (Donna Anna, Donna Elvira, Zerlina, Don Ottavio, Don Giovanni, Leporello, Masetto, Coro di servi)
Tot aquest finale primo l’escoltarem en la versió dirigida per
Manfred Honeck al Festival de Verbier l’any 2009 amb: Bryn Terfel (Don Giovanni), Anna Samuil (Donna Anna), Michael Schade (Don Ottavio), Annette Dasch (Donna Elvira), René Pape (Leporello), Robert Gleadow (Masetto), Sylvia Schwartz (Zerlina)
Atto II
- N. 14 Duetto Eh via buffone (Don Giovanni, Leporello)
- N. 15 Terzetto Ah taci, ingiusto core (Donna Elvira, Don Giovanni, Leporello)
Escoltem la versió dels dos númeors inicials per Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto i Julia Varady sota la direcció de Karajan a Salzburg 1987
- N. 16 Canzonetta Deh vieni alla finestra (Don Giovanni) per Thomas Hampsonn sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt (1993)
Mariusz Kwiecien al MET (2011)
Carlos Álvarez
- N. 17 Aria Metà di voi qua vadano (Don Giovanni) per Cesare Siepi dirigit per Joseph Krips
- N. 18 Aria Vedrai carino (Zerlina) en la versió de Mirella Freni dirigida per Otto Klemperer
- N. 19 Sestetto Sola sola, in buio loco (Donna Anna, Zerlina, Donna Elvira, Don Ottavio, Leporello, Masetto) Us proposo la versió dirigida per Claudio Abbado i Luc Bondy amb Karita Mattila (Donna Elvira), Cheryl Studer (Donna Anna), Lucio Gallo (Leporello), Hans Peter Blochwitz (Don Ottavio), Marie McLaughlin (Zerlina) i Carlos Chausson (Masetto) l’any 1990
- N. 20 Aria Ah pietà, signori miei (Leporello) Escoltem-la en la versió de Bryn Terfel al Festival de Salzburg de 1994 dirigit per Daniel Barenboim
- N. 21 Aria Il mio tesoro intanto (Don Ottavio) La primera versió que us proposo és la de Fritz Wunderlich
Però també és imprescindible escoltar a Luigi Alva
Alfredo Kraus dirigit per Carlo Maria Giulini
Nicolai Gedda
Jussi Björling
Rockwell Blake
Peter Anders
Leopold Somineau
- N. 22 Duetto Oh statua gentilissima (Don Giovanni, Leporello, [il Commendatore]) en la versió de Cesare Siepi, Otto Edelmann i Deszö Ernster (Commendatore), sota la direcció de Wilhelm Furtwangler en l’edició història de l’any 1954 al Festival de Salzburg
- N. 23 Recitativo accompagnato e Rondo Crudele!.. Ah no, mio bene! – Non mi dir, bell’idol mio (Donna Anna) a banda de les referencials 12 versions per triar us proposo la de Luba Organosova
- N. 24 Recitativo Ah, si segua il suo passo (Don Ottavio)
- N. 25 Finale: Terzetto Già le mensa è preparata (Don Giovanni, Leporello, Donna Elvira) Tornem a la mitica versió de Wilhelm Furtwangler a Salzburg (1954) amb Cesare Siepi (Don Giovanni), Otto Edelmann (Leporello) i Lisa della Casa (Donna Elvira)
- N. 26 Terzetto Don Giovanni a cenar teco (Don Giovanni, Leporello, il Commendatore [Coro di sottoterra]) en la versió de Riccardo Muti al Theater an der Wien , 1999 amb Franz Joef Selig, Carlos Álvarez i Ildebrando d’Arcangelo.
O també és recomanable escoltar la de Kurt Moll, Samuel Ramey i Ferruccio Furlanetto sota la direcció de Karajan.(1887)
I no puc deixar-vos sense un tercet vocal d’impacte Thomas Quasthoff, Bryn Terfel i René Pape al Festival de Verbier de l’any 2009 sota la direcció de Manfred Honeck
- N. 27 Sestetto Ah, dov’ è il perfido (Don Ottavio, Donna Anna, Donna Elvira, Zerlina, Masetto, Leporello) en la versió de Riccardo Muti a Viena 1999 amb Ildebrando D’Arcangelo (Leporello), Adrianne Pieczonka (Donna Anna), Anna Caterina Antonacci (Donna Elvira), Michael Schade (Don Ottavio), Lorenzo Regazzo (Massetto), Angelika Kirchschlager (Zerlina)
Per la versió de Viena:
- N. 10a Aria Dalla sua pace (Don Ottavio) K 540a Escoltem la versió del malaguanyat tenor suec Gosta Wimberg en la direcció de Karajan (1887)
O la del tenor mexicà Francisco Araiza a la Scala de Milà sota la direcció de Riccardo Muti
La de Beniamino Gigli
Piotr Beczala a Zuric sota la direcció de Franz Welser-Möst,
O la d’Anton Dermota dirigida per Josef Krips
I finalment la del refinadíssim i elegant Aksel Schiotz
- N. 21a Rondo e Duetto Restate qua – Per queste tue manine (Zerlina, Leporello) K 540b en la versió de John Eliot Gardiner amb la Zerlina d’Eirian James
i el Leporello d’Ildebrando D’Arcangelo l’any 1994.
- N. 21b Recitativo accompagnato ed Aria In quali eccessi, o Numi – Mi tradì quell’alma ingrata (Donna Elvira) K 540c een la versió de Cecilia Bartoli l’any 2001 a Zuric
O la de Lisa Della Casa (1954)
Kiri te Kanawa sota la direcció de James Levine (MET 1996)
Montserrat Caballé l’any 1960 a Lisboa
I finalment Elisabeth Schwarzkopf
DISCOGRAFIA I VIDEOGRAFIA
N’hi ha moltes i estic segur que me n’he deixat alguna, però les més importants em sembla que hi són totes, al menys les que més m’agraden les he marcat en negreta
ANY | REPARTIMENT | Director i orquestra | SEGELL |
1934 | Ezio Pinza, Virgilio Lazzari, Rosa Ponselle, Tito Schipa, Maria Müller, Editha Fleischer, Louis D’Angelo, Emanuel List |
Tullio Serafin, Metropolitan Opera (live performance) |
CD: Andromeda |
1936 | John Brownlee, Salvatore Baccaloni, Ina Souez, Koloman von Pataky (de), Luise Helletsgruber, Audrey Mildmay, Roy Henderson, David Franklin |
Fritz Busch, Glyndebourne Festival Orchestra and Chorus (1er enregistrament complert) |
78 RPM: HMV (His Master’s Voice)
RCA Victor CD: Naxos |
1937 | Ezio Pinza, Virgilio Lazzari, Elisabeth Rethberg, Dino Borgioli, Luise Helletsgruber, Margit Bokor, Karl Ettl, Herbert Alsen |
Bruno Walter, Vienna Philharmonic (live performance) |
CD: Andromeda |
1942 | Ezio Pinza, Alexander Kipnis, Rose Bampton, Charles Kullman, Jarmila Novotná, Bidu Sayão, Mack Harrell, Norman Cordon |
Bruno Walter, Metropolitan Opera (live performance) |
CD: Andromeda Cat: ANDRCD 9040 |
1944 | Ezio Pinza, Salvatore Baccaloni, Florence Kirk, Charles Kullman, Eleanor Steber, Bidu Sayão, Mack Harrell, Nicola Moscona |
George Szell, Metropolitan Opera (live performance) |
CD: Walhall Cat: WLCD 0106 |
1947 | Ezio Pinza, Salvatore Baccaloni, Regina Resnik, Charles Kullman, Polyna Stoska, Nadine Conner, Lorenzo Alvary, Jerome Hines |
Max Rudolf, Metropolitan Opera (live performance) |
CD: Omega Cat: 648 |
1950 | Tito Gobbi, Erich Kunz, Ljuba Welitsch, Anton Dermota, Elisabeth Schwarzkopf, Irmgard Seefried, Alfred Poell, Josef Greindl |
Wilhelm Furtwängler, Vienna Philharmonic (live performance) |
CD: EMI Classics Cat: 0094633679924 |
1951 | Paolo Silveri,Salvatore Baccaloni, Eugene Conly, LOrenzo ALvary, Nicola Moscona, Liuba Welitsch, Regina Resnik, Nadine Connor | Fritz Reiner, Metropoliatn Opera | ARLECHINO |
1953 | Cesare Siepi, Otto Edelmann, Elisabeth Grümmer, Anton Dermota, Elisabeth Schwarzkopf, Erna Berger, Walter Berry, Raffaele Arié |
Wilhelm Furtwängler, Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, Wiener Philharmoniker (Live Performance Salzburger Festspiele) |
CD: Orfeo Cat: C 624 043 D |
1954 | Cesare Siepi, Otto Edelmann, Elisabeth Grümmer, Anton Dermota, Elisabeth Schwarzkopf, Erna Berger, Walter Berry, Dezső Ernster |
Wilhelm Furtwängler, Vienna Philharmonic (live performance) també video |
CD: EMI |
1955 | Cesare Siepi, Fernando Corena, Suzanne Danco, Anton Dermota, Lisa Della Casa, Hilde Gueden, Walter Berry, Kurt Böhme |
Josef Krips, Wiener Philharmoniker, Wiener Staatsopernchor (first stereo recording) |
CD: Decca Heritage Masters Cat: 478 1389 |
1955 | Giuseppe Taddei, Italo Tajo, Mary Curtis Verna, Cesare Valletti, Carla Gavazzi, Elda Ribetti, Vito Susca, Antonio Zerbini |
Max Rudolf, Chorus and Orchestra RAI Torino |
CD: Warner-Fonit Cat: 0927 43561-2 |
1955 | George London, Erich Kunz, Lisa Della Casa, Anton Dermota, Sena Jurinac, Irmgard Seefried, Walter Berry, Ludwig Weber |
Karl Böhm, Wiener Staatsoper (live performance, sung in German) |
CD: RCA Red Seal Cat: 74321 57737 2 |
1955 | George London, Walter Berry, Hilde Zadek, Léopold Simoneau, Sena Jurinac, Graziella Sciutti, Eberhard Wächter, Ludwig Weber |
Rudolf Moralt, Wiener Kammerchor, Wiener Symphoniker |
CD: Philips Cat: 438 674-2 |
1956 | Cesare Siepi, Fernando Corena, Leopold Simoneau, Walter Berry, Gotlob Frick, Elisabeth Grümmer, Lisa della Casa, Sena Jurinac, Igmar Seefried, | Dimitri Mitropoulos, Wiener Staatsoper | SONY CLASSICAL |
1956 | Antonio Campo, Marcello Curtis, Teresa Stich-Randall, Nicolai Gedda, Suzanne Danco, Anna Moffo, André Vessières, Raffaele Arié |
Hans Rosbaud, Artistes et Choeurs du Festival d’Aix-en-Provence 1956, Orchestre de la Société des Concerts du Conservatoire |
CD: EMI Classics |
1956 | Dietrich Fischer-Dieskau, Karl-Christian Kohn (de), Sena Jurinac, Ernst Haefliger, Maria Stader, Irmgard Seefried, Ivan Sardi, Walter Kreppel |
Ferenc Fricsay, Radio-Symphonie-Orchester Berlin |
CD: Deutsche Grammophon |
1959 | Eberhard Wächter, Giuseppe Taddei, Joan Sutherland, Luigi Alva, Elisabeth Schwarzkopf, Graziella Sciutti, Piero Cappuccilli, Gottlob Frick |
Carlo Maria Giulini, Philharmonia Orchestra |
CD: EMI Classics |
1959 | Cesare Siepi, Fernando Corena, Birgit Nilsson, Cesare Valletti, Leontyne Price, Eugenia Ratti, Heinz Blankenburg, Arnold van Mill |
Erich Leinsdorf, Vienna Philharmonic |
CD: London Cat: 444594 |
1959 | George London, Ezio Flagello, Eleanor Steber, Cesare Valletti, Lisa Della Casa, Laurel Hurley, Theodor Uppman, William Wilderman |
Karl Böhm, Metropolitan Opera |
CD: Metropolitan Opera Guild |
1959 | Eberhard Wächter, Giuseppe Taddei, Luigi Alva Piero Cappuccilli, Gotlob Frick, Joan Sutherland, Elisabeth Schwarrzkopf, Gabriela Sciutti |
Carlo Maria Giulini, Cor i Orquestra Philharmonia | EMI |
1960 | Eberhard Wächter, Walter Berry, Leontyne Price, Cesare Valletti, Elisabeth Schwarzkopf, Graziella Sciutti, Rolando Panerai, Nicola Zaccaria |
Herbert von Karajan, Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, Wiener Philharmoniker (Live Performance Salzburger Festspiele) |
CD: MYTO Cat: 00317 |
1960 | Mario Petri, Sesto Bruscantini, Luigi Alva, Renato Cesari, Heinz Borsi, Teresa Stich-Randall, Leula Gencer, Graz iella Sciutti, | Francesco Molinari Pradelli RAI Milano | DATUM |
1961 | Dietrich Fischer-Dieskau, Walter Berry Elisabeth Grümmer, Donald Grobe, Pilar Lorengar, Erika Köth, Ivan Sardi, Josef Greindl |
Ferenc Fricsay, Orchestra and Chorus of the Deutsche Oper Berlin (Videotaped performance for television; in black & white, sung in German) |
DVD: Premiere Opera Ltd. Cat: 5245 |
1962 | George London, Benno Kusche (de), Hildegard Hillebrecht, Nicolai Gedda, Sena Jurinac, Anneliese Rothenberger, Albrecht Peter, Gottlob Frick |
Joseph Keilberth, Munich Opera Festival |
CD: Golden Melodram Cat: |
1966 | Nicolai Ghiaurov, Walter Berry, Claire Watson, Nicolai Gedda, Christa Ludwig, Mirella Freni, Paolo Montarsolo, Franz Crass |
Otto Klemperer, New Philharmonia Orchestra |
CD: EMI Classics |
1967 | Dietrich Fischer-Dieskau, Ezio Flagello, Birgit Nilsson, Peter Schreier, Martina Arroyo, Reri Grist, Alfredo Mariotti, Martti Talvela |
Karl Böhm, Prague National Theatre Orchestra |
CD: Deutsche Grammophon Cat: DG 429 870-2 |
1968 | Gabriel Bacquier, Donald Gramm, Joan Sutherland, Werner Krenn, Pilar Lorengar, Marilyn Horne, Leonardo Monreale, Clifford Grant |
Richard Bonynge, English Chamber Orchestra |
Decca/London |
1970 | Nicolai Ghiaurov, Geraint Evans, Gundula Janowitz, Stuart Burrows, Teresa Żylis-Gara, Olivera Miljakovic, Rolando Panerai, Victor Halem |
Herbert von Karajan, Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor, Wiener Philharmoniker (Live Performance Salzburger Festspiele) |
CD: Orfeo Cat: C 615 033 D |
1973 | Ingvar Wixell, Wladimiro Ganzarolli, Martina Arroyo, Stuart Burrows, Kiri Te Kanawa, Mirella Freni, Richard Van Allan, Luigi Roni |
Sir Colin Davis, Orchestra and Chorus of the Royal Opera House, Covent Garden |
CD: Philips Cat: 422 541-2 |
1973 | Roger Soyer, Deraint Evans, Luigi Alva, Alberto Rinaldi, Peter Lagger, Antigone Sgourda, Heather Harper, Helen Donath, | Daniel Barenboim (versiço Praga) | EMI |
1977 | Sherrill Milnes, Walter Berry, Anna Tomowa-Sintow, Peter Schreier, Teresa Żylis-Gara, Edith Mathis, Dale Duesing, John Macurdy |
Karl Böhm, Wiener Philharmoniker, Wiener Staatsopernchor |
CD: Deutsche Grammophon Cat: DG 477 5655 |
1977 | Theo Adam, Siegfried Vogel, Anna Tomowa-Sintow, Peter Schreier, Kay Griffel, Renate Hoff, Peter Olesch, Motomu Itzuki |
Otmar Suitner, Berlin State Opera Chorus and Orchestra (Videotaped performance for Japanese television; sung in Italian with Japanese subtitles) |
N/A |
1978 | Ruggero Raimondi, Jose Van Dam, Keneth Riegel, Malcolm King, John Macurdy, Edda Moser, Kiri te Kanawa, Teresa Berganza | Lorin Maezel Cor i Orquestra de l’Opèra de París | SONY CLASSICAL |
1979 | Ruggero Raimondi, José van Dam Edda Moser, Kenneth Riegel, Kiri Te Kanawa, Teresa Berganza, Malcolm King, John McCurdy |
Lorin Maazel, Paris Opera Orchestra and Chorus Film directed by Joseph Losey |
DVD: Second Sight Cat: 2NDVD 3132 Audio CD: Sony “Masterworks Opera” Cat: 82876 87758-2 |
1981 | Václav Zitek, Karel Berman, Vojtech Kocián, Dalibor Jedliicka, Edward Haken, Eva DEpoltová, Magdalena Hajóssyová, Jana Jonásová, | Libor Pesek (Versió de Praga) Cor de l’ópera de Praga i orquestra de Praga | SUPRAPHON |
1984 | Thomas Allen, Richard Van Allan, Carol Vaness, Keith Lewis, Maria Ewing, Elizabeth Gale, John Rawnsley, Dimitri Kavrakos |
Bernard Haitink London Philharmonic Orchestra and Glyndebourne Chorus |
CD: EMI Classics Cat: 94635863857 |
1985 | Alan Titus, Rolando Panerai, Júlia Várady, Thomas Moser, Arleen Auger, Edith Mathis, Rainer Scholze, Jan-Hendrik Rootering |
Rafael Kubelík, Chor des Bayerischen Rundfunks, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks |
CD: RCA Classics (BMG) Cat: 74321 25284 2 (deleted) |
1985 | Hermann Prey, Malcolm King, Cheryl Studer, Gösta Winbergh, Gundula Janowitz, Krisztina Laki, Marcel Vanaud, Sergei Koptchak |
Jeffrey Tate, Choeur de Radio France, Orchestre National de France A live concert performance recorded on March 20, 1985 |
CD or MP3, Houseofopera-dot-com |
1985 | Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto, Gosta Wimbergh, Alexander Malta, Paata Burchuladze, Anna Tomowa-Sintow, Agnes Baltsa,, Kathleen Battle, | Herbert von Karajan, Berliner Philharmoniker |
DG |
1987 | Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto, Gosta Wimbergh, Alexander Malta, Paata Burchuladze, Anna Tomowa-Sintow, Julia Varady,Kathleen Battle, | Herbert von Karajan Wiener Philharmoniker | SONY CLASSICAL |
1987 | Hakan Hageggard, Erik Saedén, Gösta Wimbergh, Tord Wallström, Berbd Rundgren, Helena Döse, Birgit Nordin, Anita Soldh | Arnold Östman Drottningholm | Philips |
1987 | Thomas Allen, Claudio Desderi, Francisco Araiza, Sergei Koptchak, Natale De Carolis, Edita Gruberova, Ann Murray, Susan Mentzer | Riccardo Muti Teatro alla Scala | FONIT CETRA |
1987 | Thomas Allen, Claudio Desderi, Edita Gruberová, Francisco Araiza, Ann Murray, Susanne Mentzer, Natale de Carolis, Sergei Koptchak |
Riccardo Muti, La Scala Videotaped performance; directed by Giorgio Strehler |
DVD: Opus Arte Cat: 3001 |
1987 | Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto Anna Tomowa-Sintow Gösta Winbergh Júlia Várady Kathleen Battle Alexander Malta, Paata Burchuladze |
Herbert von Karajan Vienna Philharmonic Videotaped performance; directed by Michael Hampe |
DVD: Sony Classical Cat: 88697296049 |
1988 | Thomas Hampson, László Polgár, Edita Gruberová, Hans Peter Blochwitz, Roberta Alexander, Barbara Bonney, Anton Scharinger, Robert Holl |
Nikolaus Harnoncourt, Chorus of the Royal Netherlands Opera, Royal Concertgebouw Orchestra Amsterdam |
CD: Teldec Classics |
1988 | Thomas Allen, Stafford Dean, Makvala Kasrashvili, Stuart Burrows, Kiri Te Kanawa, Joan Rodgers, Gordon Sandison, Gwynne Howell |
Colin Davis, Orchestra and Chorus of the Royal Opera House, Covent Garden Videotaped performance; produced by Peter Wood |
? |
1989 | Håkan Hagegård, Gilles Cachemaille, Arleen Auger, Nico van der Meel, Della Jones, Barbara Bonney, Bryn Terfel, Kristinn Sigmundsson |
Arnold Östman, Drottningholm Palace Theatre Orchestra & Chorus (Prague version, with Vienna version alternatives and additions included in appendix) |
CD: L’oiseau-lyre |
1990 | Thomas Allen, Simone Alaimo, Sharon Sweet, Francisco Araiza, Karita Mattila, Marie McLaughlin, Claudio Otelli, Robert Lloyd |
Sir Neville Marriner, Academy of St Martin in the Fields and Ambrosian Opera Chorus |
CD: Philips Cat: 473 959-2 |
1990 | Euegene Perry, Herbert Perry, Caroll Freeman, Elmore James, James Petterson, Dominique Labelle, Lorraine Hunt, Ai Lan Zhu | Craig Smith Orquestra Simfònica de Viena | DECCA |
1990 | William Shimell, Samuel Ramey, Frank Lopardo, Natale De Carolis, Jan Hendrik Rotering, Cheryl Studer, Carol Vaness, Susanne Mentzer | Riccardo Muti Wiener Philharmoniker | EMI |
1990 | Ferruccio Furlanetto, John Tomlinson, Uwe Heilmann, Michele Pertusi, Matti Salminen, Leila Cuberli, Waltraud Meier, Jan Rodgers, | Daniel Barenboim Berliner Philharmoniker | ERATO |
1990 | Eugene Perry, Herbert Perry, Dominique Labelle, Carroll Freeman, Lorraine Hunt Lieberson, Ai Lan Zhu, Elmore James, James Patterson |
Craig Smith, Vienna Symphony Orchestra and Arnold Schoenberg Choir Video directed by Peter Sellars Cast and costumed in the manner of a modern blaxploitation movie, set in Spanish Harlem |
DVD: Decca, Cat: 071 4119 9 DH |
1990 | Samuel Ramey, Ferruccio Furlanetto, Carol Vaness, Jerry Hadley, Karita Mattila, Dawn Upshaw, Philip Cokorinos, Kurt Moll |
James Levine, Metropolitan Opera Live performance at the Metropolitan Opera |
DVD: The Opera Lovers, Cat: DVDDONG 199001 |
1991 | Renato Bruson, Nicolai Ghiuselev, Giuseppe Sabbatini, Stefano Rinaldi, Franco De Grandis, Sona Ghazarian, Gertrud Ottenthal, Patrizia âce | Neeme Jarvi Orquestra Rdio Colonia | CHANDOS |
1992 | Andreas Schmidt, Gregory Yurisich, Amanda Halgrimson, John Mark Ainsley, Lynne Dawson, Nancy Argenta, Gerald Finley, Alastair Miles |
Roger Norrington, London Classical Players and Schütz Choir of London (Includes both Prague and Vienna versions complete) |
CD: EMI Classics Cat: 7 54859 2 |
1994 | Rodney Gilfry, Ildebrando D’Arcangelo, Ľuba Orgonášová, Christoph Prégardien, Charlotte Margiono, Eirian James, Julian Clarkson, Andrea Silvestrelli |
John Eliot Gardiner English Baroque Soloists and Monteverdi Choir (live performance) (Inclou música de les versions de Praga i Viena versions) |
CD: DG Archiv |
1995 | Bo Skovhus, Alessandro Corbelli, Christine Brewer, Jerry Hadley, Felicity Lott, Nuccia Focile, Umberto Chiummo |
Charles Mackerras Scottish Chamber Orchestra and Chorus |
CD: Telarc Cat: 80726 |
1995 | Gilles Cachemaille, Steven Page, John Mark insley, Roberto Scaltriti, , Gudjon Oskarsson, Hillevi Mrtinpleto, Adrianne Pieczonka, Juliane Banse | Yakov Kreizberg | WARNER MUSIC |
1995 | Werner van Mechelen, Huub Clasessens, Markus Scäfer, Nanco de Vries, Harry van der Kamp, Elena Vink, Christina Högman, Nancy Argenta, | Sigiswald Kuijken La petite bande | ACCENT |
1996 | Bryn Terfel, Michele Pertusi, Renée Fleming, Herbert Lippert, Ann Murray, Monica Groop, Roberto Scaltriti, Mario Luperi |
Sir Georg Solti, London Philharmonic (Live Performance) |
CD: London |
1997 | Simon Keenlyside, Bryn Terfel, Carmela Remigio, Uwe Heilmann, Soile Isokoski, Patrizia Pace, Ildebrando D’Arcangelo, Matti Salminen |
Claudio Abbado, Chamber Orchestra of Europe |
CD: Deutsche Grammophon |
1999 | Peter Mattei, Gilles Cachemaille, Carmela Remigio, Mark Padmore, Véronique Gens, Lisa Larsson, Till Fechner, Gudjon Oskarsson |
Daniel Harding, Mahler Chamber Orchestra |
CD: Virgin Classics |
2000 | Garry Magee, Andrew Shore, Majella Cullagh, Barry Banks, Vivian Tierney, Mary Plazas, Dean Robinson, Clive Bayley |
David Parry, Philharmonia Orchestra and Geoffrey Mitchell Choir |
CD: Chandos (in English) |
2000 | Bo Skovhus, Renato Girolami, Adrianne Pieczonka, Torsten Kerl, Regina Schörg, Ildikó Raimondi Boaz Daniel, Janusz Monarcha |
Michael Halász, Nicolaus Estherházy Sinfonia and the Hungarian Radio Chorus |
CD: Naxos Cat: 8.660080-82 |
2000 | Bryn Terfel, Ferruccio Furlanetto, Renée Fleming, Paul Groves, Solveig Kringelborn, Hei-Kyung Hong, John Relyea Sergei Koptchak |
James Levine, Metropolitan Opera Orchestra and Chorus Production directed by Franco Zeffirelli |
DVD: Deutsche Grammophon, Cat: B003MSYXMS |
2001 | Rodney Gilfry, László Polgár, Isabel Rey, Roberto Sacca, Cecilia Bartoli, Liliana Nikiteanu, Oliver Widmer, Matti Salminen |
Nikolaus Harnoncourt, From the Opernhaus Zurich Video directed by Brian Large |
DVD: Arthaus Musik, |
2006 | Johannes Weisser, Lorenzo Regazzo, Olga Pasichnyk, Kenneth Tarver, Alex Penda, Sunhae Im, Nikolay Borchev, Allessandro Guerzoni |
René Jacobs, RIAS Kammerchor and Freiburger Barockorchester |
CD: Harmonia Mundi |
2007 | Simon Keenlyside, Anton Scharinger, Eva Mei, Piotr Beczala, Malin Hartelius, Martina Janková, Reinhard Mayr, Alfred Muff |
Franz Welser-Möst, Zurich Opera orchestra and chorus Production for Zurich Opera by Sven-Eric Bechtolf (de) |
DVD: EMI, |
2008 | Simon Keenlyside, Kyle Ketelsen, Marina Poplavskaya, Ramón Vargas, Joyce DiDonato, Miah Persson, Robert Gleadow, Eric Halfvarson |
Charles Mackerras, Chorus and Orchestra of the Royal Opera House Covent Garden Stage Director: Francesca Zambello |
BD: Opus Arte, |
2010 | Gerald Finley, Luca Pisaroni, Anna Samuil, William Burden, Kate Royal, Anna Virovlansky, Guido Loconsolo, Brindley Sherratt |
Vladimir Jurowski, Glyndebourne Festival Opera, Orchestra of the Age of Enlightenment, Stage direction by Jonathan Kent, Video direction by Peter Maniura |
DVD: EMI |
2011 | Peter Mattei, Bryn Terfel, Anna Netrebko, Giuseppe Filianoti, Barbara Frittoli, Anna Prohaska, Stefan Kocan, Kwangchul Youn |
Daniel Barenboim, | |
2012 | Ildebrando D’Arcangelo, Luca Pisaroni, Diana Damrau, Rolando Villazón, Joyce DiDonato, Mojca Erdmann, Konstantin Wolff, Vitalij Kowaljow |
Yannick Nézet-Séguin, Mahler Chamber Orchestra |
CD: Deutsche Grammophon Cat: 0289 477 9878 1 |
DON GIOVANNI AL LICEU
Les representacions que s’inicien aquest dilluns 19 de juny compten amb dos repartiments que ofereixen grans punts d’interès
Don Giovanni | Mariusz Kwiecień | 19,21,26,28,30 de juny i 2 de juliol |
---|---|---|
Carlos Álvarez | 20,22,27 de juny i 1 de juliol | |
Il Commendatore | Eric Halfvarson | 19,21,22,26,28,30 de juny i 1,2 de juliol |
Mariano Buccino | 20,27 de juny | |
Donna Anna | Carmela Remigio | 19,21,26,28,30 de juny i 2 de juliol |
Vanessa Goikoetxea | 20,22,27 de juny i 1 de juliol | |
Don Ottavio | Dmitry Korchak | 19,21,26,28,30 de juny i 2 de juliol |
Toby Spence | 20,22,27 de juny i 1 de juliol | |
Donna Elvira | Miah Persson | 19,21,26,28,30 de juny i 2 de juliol |
Myrtò Papatanasiu | 20,22,27 de juny i 1 de juliol | |
Leporello | Simón Orfila | 19,21,26,28 de juny i 1 de juliol |
Anatoli Siko | 20,22,27,30 de juny i 2 de juliol | |
Masetto | Valeriano Lanchas | 19,21,26,28,30 de juny i 2 de juliol |
Toni Marsol | 20,22,27 de juny i 1 de juliol | |
Zerlina | Julia Lezhneva | 19,21,26,28 de juny i 1 de juliol |
Rocío Ignacio | 20,22,27,30 de juny i 2 de juliol |
Abans que aquestes 10 representacions de la temporada 2016/2017 Don Giovanni s’ha representat al Liceu 77 vegades, la primer va ser el 21 de febrer de 1866, però abans s’havia estrenat al Teatre Principal, el 18 de desembre de 1849 i la darrera vegada va ser el 30 de juliol de 2008, quasi 9 anys sense trepitjar l’escenari del Liceu potser són masses.Amb la direcció musical de Josep Pons i la nova producció del teatre coproduïda amb Royal Opera House (Londres), The Israeli Opera (Tel Aviv) i Houston Grand Opera.
Per repassar les versions anteriors, algunes ben lluïdes podeu prémer l’enllaç del web del Liceu amb la relació que ha fet Jaume Tribó:
Feu clic per accedir a cronologia_dongiovanni_cat.pdf
Tota la informació de les representacions del Liceu a http://www.liceubarcelona.cat/ca/temporada-2016-2017/opera/don-giovanni
Excel·lent apunt Joaquim, moltes gràcies. És una de les meves òperes de capçalera. Gràcies també a Wolfgang per crear per el personatge calçasses de don Ottavio les dos meravelloses àries que cantades per cantants tant refinats i excessos com Simoneau o Derrota són una pura delícia.
M'agradaM'agrada
És que si no hagués regalat les dues àries més valia prescindir del personatge perquè sense ell Donna Anna s’explica perfectament
M'agradaM'agrada
A veure si no sortim molt marejats. Ja sé que és molt trist que aquesta sigui hores d’ara la meva preocupació, però els que no podem anar d’esquenes a l’autobús ja ho tenim això.
M'agradaM'agrada
Si vas superar la Zauberflöte de l’any passat no veig que hagis de tenir gaires problemes. Ara! això si que és un mapping com déu mana
M'agradaM'agrada
Grandiosa preparació
Sensacional Leontyne Price, Cesare Siepi i Aksel Schiotz que no recordo haber escoltat mai
M'agradaM'agrada
M’agrada que mencionis a Aksel Schiotz.
La Price era grandiosa
M'agradaM'agrada
Això és un seguit de classes magistrals dignes de qualsevol universitat de prestigi. Només n’he fet un tastet. Per poc que pugui, continuaré.
M'agradaM'agrada
No, no hi ha cap mena d’investigació, tot, tret d’alguna opinió segurament discutible, ho pots trobar com ho he trobat jo.
M'agradaM'agrada
Formidable post . Demà tindré de matinar per poder-ho escoltar tot.Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Muchas gracias por el fantastico trabajo.
Teodor Currentzis grabó don Giovanni (2015) con el seguinte reparto:
Don Giovanni – Dimitris Tiliakos
Leporello – Vito Priante
Commendatore – Mika Kares
Donna Anna – Myrtò Papatanasiu
Don Ottavio – Kenneth Tarver
Donna Elvira – Karina Gauvin
Masetto – Guido Loconsolo
Zerlina – Christina Gansch
Musicaeterna/Teodor Currentzis
rec. 23 November-7 December 2015
M'agradaM'agrada
Oh! Cierto, me dejé a Currentzis entre otras.
Gracias Rui
M'agradaM'agrada
Quin post més fantàstic!. Gràcies.
M'agradaM'agrada
En a tu Carme
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest post. És una òpera meravellosa que només té un punt dèbil: l’anticlímax final. Però clar, al s.XVIII hagués estat impensable que s’acabés tot plegat d’una forma tan tenebrosa. A mi m’encanten tots els personatges. Sí, Don Ottavio és com és, però quina meravella el que canta…
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim per aquest estudi del Don Giovanni, per a mi, una de les òperes monumentals. M’ha sorprès el tenor Aksel Schiotz com molt bé has dit, elegant i refinat. No el coneixia.
M'agradaM'agrada
El vaig descobrir `per casualitat i li vaig fer un apunt perquè cantant Cole Porter te’l imagines?
https://infernemland.blog/2009/07/25/aksel-schi%C3%B8tz-canta-night-and-day/
M'agradaM'agrada
para mi que Daniel Behle dignifica a don ottavio
M'agradaM'agrada
Ho canta magníficamente, però el personatge és de difícil dignificació.
M'agradaM'agrada
Extraordinària presentació , com sempre, Joaquim!. Aquesta és una de les òperes que m’emportaria a una illa deserta. L’òpera de les òperes! Cada cop que l’escolto em meravello del geni de Mozart. Em toca dimecres 21 i estic molt ansiós perquè serà el meu debut: encara no l’havia vist mai en un teatre!
Salutacions a tothom.
M'agradaM'agrada
T’agradarà perquè tot sembla que serà de nivell i si és la primera vegada encara més.
És molt maco aixó de la primera vegada,
M'agradaM'agrada
Em fa il.lusió aquest Don Giovanni! Ara bé, em sembla vergonyant com en aquesta producció retallen el final del segon acte, quelcom que si no és una altra versió del compositor (que no és el cas), hauria de ser protestable. Ens imaginem una Bohème sense el Che gelida manina? Seria impensable retallar-ho! Doncs no entenc perque s’atreveixen amb el Don Giovanni.
M'agradaM'agrada
I que tallen exactament?
M'agradaM'agrada
Als videos d’aquesta producció de la ROH (han tallat el quintet del final). Empalmen llavors l’escena del Comendatore amb el tros del “Questo è il fin di chi fa mal”. Suposo que al Liceu també ho retallaran, ordre del director d’escena. Ho vas comentar també quan vas fer la crítica del ROH.
https://infernemland.blog/2015/07/10/don-giovanni-roh-2015-maltman-bailey-villazon-di-pierro-shagimuratova-roschmann-lezhnevaholten-altinoglu/
M'agradaM'agrada
Gràcies Arnau ni recordava el que havia escrit. Glups!
M'agradaM'agrada
Doncs jo no puc amb aquest quintet. El podien tallar tot i que l’òpera acabés en re menor, com havia començat. Ara, espero que no tallin alguna de les àries de Don Ottavio o el “Mi tradí” com a vegades es fa en algunes versions que segueixen Praga o Viena. I posats a demanar, no em faria res escoltar el duet entre Leporello i Zerlina… 🙂
M'agradaM'agrada
Tallar? maradedeudelempenta.
M'agradaM'agrada
Bravo Joaquim
Yo voy mañana. Ya comentaremos
M'agradaM'agrada
Què et va semblar?
M'agradaM'agrada
Sorprendido por varias interpretaciones entre la inmensidad de fragmentos que nos ha propuesto Joaquim, en especial las “Madamina” de Christoff y Ramey, el “Or sai che l’onore” de la inmensa (de estatura, de volumen vocal y de calidad interpretativa) Gertrude Grob-Prandel y de “Dalla sua voce” de Aksel Schiotz. El resto ya me era más familiar, salvo algunas piezas o conjuntos.
M'agradaM'agrada
Gertrude Grob-Prandl quise decir. Perdón. Puse la pronunciación…
M'agradaM'agrada
I me’n vaig deixar més dels que vaig posar i que m’hagués agradat posar
M'agradaM'agrada
“Voglio tempo!” para disfrutar este apunte que, como es habitual, abunda en datos, superior cuantitativa y cualitativamente…Como el poliédrico seductor Don Giovanni que, a diferencia del resto, no queda apresado por el tiempo, ni las clases ni nada le detiene al perseguir la consecución de su propio placer, revelado en ese mágico pentagrama que nos regala Mozart con Da Ponte, a su lado. Atentos a las tres mujeres (las tres clases), sus estados anímicos (cómo se ocultan y desvelan), los hombres (pasivos, menos el protagonista) quedan diseñados…A mí me gusta hasta el dúo (eliminado siempre) “Per queste tue manine” de esta obra.
Y la música, qué más decir.
¡Gracias, gracias, Joaquim!
¡Feliz semana, infernems!
M'agradaM'agrada
El problema con Mozart es que o lo cantan divinamente o se les ve el plumero al segundo compás
M'agradaM'agrada
Davant d’aquesta genialitat només puc dir una cosa: “Visca Da Ponte! Evviva Mozart!
M'agradaM'agrada
Evviva allora!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser
Muchas gracias Joaquim!!
Después de tantos años será mi primer Don Giovanni. Rechacé con enorme pena asistir a las representaciones anteriores en el Liceu así que ahora me reencuentro con esa prodigiosa sensación interior como cuando asistes por primera vez a una obra maestra.
Voy a permitirme dejar un par de apuntes de youtube de Una Cosa Rara, el primero de ellos el final del 1er acto, inmortalizado por Mozart, y el segundo la gran Aria de La Regina “Ah, perché formar non lice” de una belleza exquisita. Lo que habría dado por estar en el 1991 en la representación de Jordi Savall.
Final 1er. acto:
Única versión que he encontrado del “Ah, perché formar non lice”
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Esta es la versión completa en audio del Liceu de marzo de 1991, pero tiene que existir otra de 1970 que yo ví por Isabel Garcisanz y Angeles Chamorro y era estreno en el Liceu. En las dos ocasiones si te he de ser sincero me aburrí bastante. La primera estaba mejor cantada por las protagonistas, pero estoy seguro de que Jordi Savall dirigió mejor la segunda.
M'agradaM'agrada
Lo siento Felipe no comparto para nada tu entusiasmo por Martín i Soler. La versión de Savall, como todo loque hace este hombre para el teatro me pareció soporifera, quizás por eso digo injustamente que no me gusta Martín y Soler, como tampoco me gustó nada Il arbore de Diana i Il Burbero di buon cuore, siempre con
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la feinada. Miraré de anar-hi la propera setmana, no em puc perdre aquesta obra d’art irrepetible i, a més, tot indica que la versió que ens porta el Liceu “pinta” molt bé. A veure les primeres opinions d’avui.
Em resulta sorprenent que solament hi hagin 77 representacions històriques del Don Giovanni al Liceu, i més encara que, segons la wikipedia, cap òpera de Mozart està entre les gairebé quaranta de les que s’han representat més de 100 vegades.
Sincerament no ho acabo d’entendre, però alguna raó hi deu haver.
Sembla però que la dinàmica ja ha canviat, potser no calen 3 òperes de Mozart com aquest any (per mi cap problema), però una per any em sembla casi ineludible.
Salut
M'agradaM'agrada
Mozart mai ha agradat als liceistes, als liceistes d’abans vull dir, ara això dels liceistes ja ha passat a millor vida,
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim de la feinada que has hagut de fer per a preparar aquest post tan complet. Ens ofereixes una cultura musical que t’agrairé sempre. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Ets molt amable, estic tip de dir-t’ho però és que és veritat.
Petonàs
M'agradaM'agrada
porte tres matins amb aquest post… no he acabado todavía, otra aportación… hay que reivindicar octavio, al fin y al cabo, anna le dice que pensaba que era él el que habia entrado en la habitación, y luego le canta que como mínimo un año antes de tocar mare… mientras que él sigue completamente entregado (entregado o acosador?)https://www.youtube.com/watch?v=9wPefS6BWgo
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Però a veure, si fossin germans bessons encara, però no em diguis que a la primera de canvi no se n’adona que en lloc de la bleda ha entrat el Don, és que no m’ho empasso, ni a la foscor més absoluta vaja, segur que ni l’olor corporal deu ser la mateixa. 😉
M'agradaM'agrada
ché, igual tiene la esperanza que la bleda mostrés una mica d´espenta!
M'agradaM'agrada