La Royal Opera ha reposat per tercera vegada la producció (fluixeta per cert) de Nicholas Hytner del Don Carlo de Verdi, producció que també comparteix amb el MET de Nova York i que el teatre novaiorquès també la va emetre, com la inicial del ROH, en la seva temporada cinematogràfica.
La versió és la de Modena, és a dir amb els cinc actes originals, sense el ballet i cantada en italià, que malgrat no ser l’original i per tant la millor, s’hi apropa perquè al menys tenim el bellíssim acte de Fontainebleau,
En aquesta ocasió la ROH ha hagut d’improvisar a darrera hora una reestructuració del cast, ja que dos de les principals figures del repartiment van cancel·lar a pocs dies de l’estrena: la soprano nord-americana Kristin Lewis ha substituït a l’esplèndida Krassimira Stoyanova, mentre que els barítons Christoph Pohl i Simone Piazzola han substituït al inicialment previst Ludovic Tézier.
La reposició també representava el debut en es respectius rols del tenor nord-americà Bryan Hymel com a Don Carlo i la del baix rus Ildar Abdrazakov, com a Filippo II (no el debutava, ja l’havia cantat i jo ja n’havia parlat)
Mentre que la substitució baritonal s’ha resolt de manera més que satisfactòria, la de la soprano no ha igualat l’alçada verdiana de Stoyanova.
En el seu conjunt l’escoltada radiofònica resulta una mica freda, segurament perquè Bertrand de Billy només ofereix ofici i després de les direccions intenses, passionals i profundament teatrals i dramàtiques d’Antonio Pappano, la correcció poc involucrada del director francès frena la grandesa de la partitura a una decebedora correcció. L’orquestra i menys el Cor de la ROH ho resolen amb gran dignitat tot i que a vegades tenen feina per quadrar i això si no és bo mai, en un Don Carlo, encara menys.
El debut de Bryan Hymel en el rol protagonista es salda amb un esperançador èxit que de ben segur podrà reafirmar-se en un futur amb una interpretació més arrodonida,sobretot en el control de l’emissió més distingit i una homogeneïtzació dels colors, però Hymel va lluir esplendor vocal, legato i control del fraseig i els seus amplis arcs amb fermesa i un bon domini tècnic. El lament planyívol amb el que acompanya la interpretació l’ajuda en aquesta ocasió a configurar un rol tan torturat. L’acabament en agut del duo amb Posa, imitant a Corelli, se l’hagués pogut estalviar.
A Christoph Pohl només el coneixia com a notable Wolfram del Tannhäuser però amb aquest inesperat Rodrigo també confirma l’esperançadora vessant italiana de la seva carrera, amb un bon estil i una adequació al cant verdià molt més espontània que altres il·lustres col·legues i compatriotes que l’han precedit.
El debut d’Ildar Abdrazakov en el cabdal rol del Rei Felip II, m’ha semblat una interpretació en prou feines embastada, mancada del egregi i autoritari caràcter que s’ha d’imposar en els grans duos amb Rodrigo o l’Inquisidor així com en la gran escena davant la catedral d’Atocha. En les parts més intimes està més convincent i per tant la seva gran ària la resol amb força dignitat però sense transcendència i el resultat global no és reeixit o com a mínim no és el que s’espera d’un baix (ell és més baix baríton) en un dels rols més emblemàtics per aquesta corda. Decepció inesperada.
Quedar-se sense Stoyanova a pocs dies de l’estrena és un entrebanc de difícil solució perquè no anem gaire ben servits de sopranos verdianes i la búlgara és una cantant excepcional en aquests rols de lírica spinto. El recurs d’última hora ha estat Kristin Lewis una cantant de poderosos mitjans i recursos tècnics poc controlats, però sobretot amb una limitadíssima expressivitat i un sentit dramàtic poc consistent. La fredor de la seva interpretació és exasperant. Utilitza mil i un canvis de registre, un registre per altra part molt ampli que ben emès seria envejable, Els pianíssims i les mitges veus si no van acompanyats de sentit dramàtic són un exercici gimnàstic sense interès.
La poderosa i poc refinada Eboli de Ekaterina Semenchuk, una vegada ha passat l’obstacle de les agilitats de la cançó del vel, convenç, però haurem d’esperar a la tardor parisenca per escoltar una Eboli capaç de dotar a aquesta temuda pàgina, de la gràcia i picardia belcantista demanada per Verdi.
A Paata Burchuladze el feia (no sé pas on ho vaig llegir) posat en política i més li valdria dedicar-se als afers parlamentaris del seu país que no pas vociferant un Inquisidor amb una veu caduca i feridora. Sap greu, mai va ser un prodigi de distinció però si un rol podia fer amb autoritat i rotunditat vocal era precisament aquest. Ara ni això i tampoc és tan gran sobretot tenint en compte que els baixos tenen una carrera molt més longeva.
Millor Andrea Mastroni com a frare/Carlo V, amb una veu més segura i controlada.
Bé la resta en els seus rols de escassa rellevància, tret de la veu del cel que en la seva frase gloriosa en el final del concertant del tercer acte, va tenir feina en fer-se sentir.
Giuseppe Verdi
DON CARLO
versió de Modena (1886) en 5 actes cantada en italià)
Don Carlos ….. Bryan Hymel
Tebaldo, paggio d’Elisabetta ….. Angela Simkin
Elisabetta di Valois ….. Kristin Lewis
Il Conte di Lerma ….. David Junghoon Kim
Un monaco (Carlo V) ….. Andrea Mastroni
Rodrigo ….. Christoph Pohl
Filippo II di Spagna, ….. Ildar Abdrazakov
La Princessa Eboli ….. Ekaterina Semenchuk
Una voce dal cielo ….. Francesca Chiejina
Il Grande Inquisitore ….. Paata Burchuladze
Deputati fiamminghi… James Cleverton, Gyula Nagy, Simon Shibambu, David Shipley, Yuriy Yurchuk
Royal Opera House Chorus
Royal Opera House Orchestra
Direcció musical: Bertrand de Billy
Royal Opera House Covent Garden, Londres 17 de juny de 2017
Enllaç BBC
http://www.bbc.co.uk/programmes/b08v8lzh
Com ens succeeix aquí la majoria de vegades que els artistes prèviament anunciats salten, els resultants finals se’n ressenten, però no estic del tot segur que fins i tot amb els originals aquest Don Carlo, mancat de passió des del fossat hagués assolit les cotes esperades. Tot i així es deixa escoltar.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser
Felicidades por el apunte, pero Ildar Abdrazakov no debutaba el rol de Felipe II.
M'agradaM'agrada
Y tanto que no, yo hice hace tiempo un post hablando de su Felipe II, la información que leí se refería a su primer Filippo en la ROH. Ahora lo tacho.
M'agradaM'agrada
Buen apunte y como ya dije creo hace poco tiempo , esperando con impaciencia ( y espero sin cancelaciones) el DON CARLOS parisino de octubre, donde también estará Abdrazakov como Rey Philippe
M'agradaM'agrada
Esperemos que la versión francesa de vocalidad “dulcificada” le vaya mejor que en esta ocasión. No canta mal però el registro grave es muy poco egregio.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per portar-nos el Don Carlo al blog! Ja perdonareu la meva ignorància, però em perdo amb les versions… l’original és la de 5 actes en francès i aquesta que ens has dut avuí és la de 5 actes en italià, però la música és la mateixa tret del ballet retallat? A banda de la versió en 4 actes en italià n’hi ha alguna més?
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
La versió de Bertrand de Willy a Viena que al Liceu va dirigir magníficament Benini i que va provocar grans terrabastall per la producció de Peter Peter Konwitschny és la versió més cpmplerta que s’ha fet fins ara. veurem que fan el proper octubre a París (us ho explicaré :- ) )
Segons la viquipèdia catalana:
Versió original (1866) : Sobre text francès, consta de cinc actes sense ballet.
Versió de París (1867) : Verdi afegeix un ballet a la versió original i efectua diversos talls amb el propòsit de mantenir la durada de l’obra.
Versió de Milà (1884) : Verdi suprimeix l’acte I i el ballet; a més a més, reelabora una gran part de l’obra segons la revisió del llibret feta per Du Locle i traduït a l’italià.
Versió de Mòdena (1886) : En aquesta versió es torna a incorporar l’acte I. Es tracta d’una versió híbrida entre les versions de 1867 i de 1884. Sembla que Verdi no va participar en aquesta reelaboració.
M'agradaM'agrada
Jo diria que aquesta produccio es la que varem veure amb el meu fill a Londres el dia 20 de Maig.En a mi em va agradar
M'agradaM'agrada
És aquesta, si.
M'agradaM'agrada