Després d’un primer acte vocalment correctet, sent en alguns casos molt generós, en el segon acte el castell de cartes s’ha anat enfonsant de mica en mica i de durar cinc minuts més, haguessin pogut acabar amb un ensurt seriós perquè la majoria de cantants no podien amb la seva ànima. Mozart és massa excels, massa exigent, massa refinat, massa transparent per amagar tanta mediocritat sense pagar-ne conseqüències tedioses i mortals, i és una veritable llàstima perquè la direcció de Josep Pons m’ha semblat esplèndida, potser la millor direcció mozartiana de les que ha fet al Liceu, amb aquella especial cura que ell sempre posa en la sonoritat, en la transparència i en l’equilibri.
El mestre Pons, per a mi l’únic mereixedor de “bravos”, ha extret el millor de l’orquestra del Liceu i dels seus solistes, tots a un nivell notable, amb passatges concertants de sorprenent vigor, sonoritat i qualitat. La versió m’ha semblat intensa, dramàtica, molt teatral, sense que això fos motiu per obviar els passatges més lírics i encisadors, acompanyant bé als cantants, amb personalitat i vetllant fins i tot que les deficiències no és notessin gaire, però si els cantants no tenen més qualitats és impossible fer miracles.
L’episòdica intervenció del Cor ha estat correcta, potser massa esmorteïda en mig d’una producció que no els beneficia gens.
Carlos Álvarez es situa clarament a un altre nivell més elevat de la resta de l’equip i jo si fos ell no estaria gaire satisfet del que ha fet el Liceu, ja que ell mereix està envoltat d’un cast de més prestigi, No ha estat el cas i a banda que ell tampoc ha tingut una nit especialment brillant, potser per manca de motivació, no pas perquè hagi fet res malament, el seu Don Giovanni ha estat correctament cantat, amb detalls i moments de relleu (“la ci darem la mano” o la serenata prodigiosament acompanyada), però una mica rutinari, fins i tot mancant de grandesa en l’intens final.
La resta potser en un teatre de segona continuarien no brillant però encaixarien millor, però al Liceu i ahir a 220€ la platea, resulta inadmissible.
A banda del baríton malagueny, cal mencionar en la banda més reeixida, la Donna Anna de la soprano nascuda a Florida d’ascendència basca Vanessa Goikoetxea. Té uns mitjans generosos i el seu cant té una certa distinció, però cal que perfeccioni l’emissió dotant-la de més homogeneïtat de colors i el timbre, alhora que ha de millorar el control de la respiració i perfeccionar les coloratures. En el primer acte i sobretot en “Orsai chi l’onore” m’ha causat una bona impressió per l’empenta i la personalitat,però s’ha anat desinflant (com tots) i el “Non mi dir” ha quedat periillosament discret.
No m’ha agradat gens la Donna Elvira de la soprano Myrtò Papatanasiu. La vocalitat és confusa, la respiració deficient i per tant l’emissió és poc precisa si no acaba sent fins i tot poc afinada. El “Mi tradi” no passava una primera eliminatòria del Viñas.
Rocio Ignació tampoc m’ha acabat de convèncer com a Zerlina, li manca la picardia i sensualitat del rol. El timbre a vegades és massa àcid i això no afavoreix gaire la caracterització d’un rol com aquest, a banda que ha tingut problemes amb la respiració.
El Leporello del baríton (el baixos brillaven per la seva absència en aquest cast) bielorús Anatoli Sivko no té cap personalitat i això en aquest rol resulta mortal de necessitat. És un cantant gris, mancant d’enginy i seducció, dos aspectes cabdals per interpretar a aquest genial manipulador al servei del llibertí. Sivko entra i surt, i si abans de fer-ho no passava res, quan marxa tampoc. Resulta desesperant que el Liceu contracti cantants d’aquesta mena quan a casa nostra en tenim cantants que ho farien molt millor.
Toby Spence ha deixat intuir coses i detalls d’estil en un Don Ottavio massa irregular que ha estat a punt d’acabar en un desastre imprevist al final d’un “Il mio tesoro” desconcentrat amb trets calamitosos, per culpa de la respiració, un oblit del text i alguna precipitació provocada per tot plegat. A la primera part ha cantat un “Dalla sua pace” irregular, amb detalls preciosos que a la frase següent i per un control deficient de l’emissió han desbaratat tot allò tan ben plantejat uns quants compassos abans.
A Toni Marsol (ara per ara un altre baríton) el Liceu se’l menja. A la Farandula de Sabadell va fer un notable Leporello però l’escenari, la sala i l’orquestra barcelonina se’l cruspeixen massa sovint. Segurament l’escenografia que no ajuda a ningú, tampoc l’afavoreix gaire.
Il Commendatore de Mariano Buccino ni impressiona en la primera escena, ni atemoreix al cementeri o a la brutal aparició en el fatídic sopar. Sembla un baix però quan ha de fer les notes greus, aquestes es desfan com farinetes.
De la producció no en parlaré fins que la vegi en condicions, ja que o dret, de costat o a través de la pantalleta fixa, és fa difícil distingir els cantats entre la foscor, les ombres, les projeccions i un neguit constant i esgotador que els obliga a pujar i baixar escales d’una escenografia corpòria a la manera de la “rue 13 del percebe”, això si, amb un mapping de veritat que en molts moments fa molta patxoca.
El Liceu, que estava quasi ple a vessar, ha estat excessivament generós amb la majoria de cantants, amb “bravos” incomprensibles per a Donna Elvira, Don Ottavio i el Commendatore i excessivament gasiu amb la resposta a la tasca del mestre Pons i l’orquestra del Liceu que amb Carlos Álvarez una mica per sota del que esperàvem molts, han estat de llarg el millor de la nit.
IN FERNEM LAND 
Jo vaig veure dilluns l altre cast. No va estar malament i com tu expliques Pons i la orquestra explendids. Tot i aixo i encara amb els noms del cast del primer dia, es tot un record mundial pagar 220 euros per una platea o 150 euros per licalitats de visio esqueitxada. El Liceu viu hores molt baixes.
M'agradaM'agrada
Les viu, i no només per aquests preus
M'agradaM'agrada
Hi vaig el proper dimarts, espero que es posin les piles. Es de jutjat de guàrdia profanar una obra d’art com és Don Giovanni.
Fa pocs dies vaig recuperar un apunt que vas fer sobre Don Giovanni, aquella vegada a la Faràndula, on deies que lamentaves no anar-hi tant sovint com voldries. Allà els deixaves millor amb una magnifica Sara Blanch. Tant de bo t’escoltin els contractadors del Liceu!!
M'agradaM'agrada
No s’entén com Sara Blanch no l’ha fet al Liceu, no s’entén.
M'agradaM'agrada
I si em deixes aventurar-me, potser estem davant de l’últim Don de l’Álvarez… que en penses? En farà gaires més?
M'agradaM'agrada
Si no els fa no és pas perquè vocalment no pugui, una altra cosa és que ell cregui que a la seva edat ja no és un Don Giovanni teatralment convincent, però si en Domingo fa el Posa passat de llarg els 70…
M'agradaM'agrada
Bé, ja parlarem del Domingo més abastament quan arribi a la funció 4000, ha ha ha
M'agradaM'agrada
No trigarà gaire
M'agradaM'agrada
Ainns quina pena Joaquim! I jo que estava tan ansiós perquè era el meu debut amb Don Giovanni. Espero que millorin una mica avui si això és possible. Intentaré concentrar-me en la genial música de Mozart.
M'agradaM'agrada
Dependrà de cada cast i en alguns casos hi ha intercanvis d’un amb l’altre, però aquest segon aquest primer dia no va funcionar més enllà de Carlos Álvarez que mereixi millors companys.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser
No sé per què però sabien que no t’ho farien bé. Jo encara no tinc entrada però, malgrat agradar-me molt Álvarez, tinc tirada pel segon repartiment on hi ha el francés Tezier que, si no ha perdut facultats, era prou bo i també Leznheva a la qual no li veig picardia, no sé si la té, però li conec el gloriós cant. Ja ens seguiràs parlant d’aquest Don Giovanni, vaja, hi compto.
M'agradaM'agrada
En Tézier? Ho tens malantés, és el polonès Mariusz Kwiecien.
La Leznheva només té el físic de Zerlina, no l’hagués hagut de fer ni a Londres ni aquí.
En seguirem parlant, potser massa tard, però sí.
M'agradaM'agrada
Caram, be jo tinc el torn avui amb l’altre cast, espero i desitjo que ho millorin, veurem.
M'agradaM'agrada
Segur que va tenir poc a veure a banda de Pons i la seva excel·lent direcció.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb la teva crònica, Joaquim. Álvarez està força bé de veu i dona credibilitat al personatge amb la seva interpretació. El pitjor Leporello que he vist mai, amb molts desfases de temps entre el i l’orquestra, que em va agradar força. Un abús de les projeccions, una llàstima perquè les imatges de la caligrafía són molt encertades. Vaig patir… bastant
Bon solstici d’estiu !!!
M'agradaM'agrada
Quin greu no coincidir! Ara que l’ocasió tampoc ens hagués agafat gaire engrescats, no.
M'agradaM'agrada
Lo mejor: la dirección musical de Josep Pons y el resultado de la misma en una orquesta espléndida, a lo largo de un “Don Giovanni” con unos minutos menos que su versión íntegra. “Casualmente” lo mejor ha sido lo menos aplaudido, incluído un lamentable y poco audible “boo” a 5 metros de donde yo estaba. Increíble, lo malo braveado y lo auténticamente bueno aplaudido sin más, con un bravo al que no siguieron otros. Tenemos el Liceu vuelto al revés.
Auténtica desilusión la aportación de Carlos Alvarez, poco motivado en el primer acto, sólo destacable su dúo con una lamentable Zerlina (“La ci darem la mano”) y una mejor serenata en el segundo. Tanta subida y bajada de escaleras inútil, fatigante e innecesaria que “atabala”, distrae y desconcierta al público y a los cantantes, tampoco ayuda nada a que éstos puedan aplicarse a lo suyo que es cantar, restándoles fiato, como se demostró en varios momentos. Sin embargo la escena plásticamente me gusta, pero no aporta nada a la ópera que se representa, no explica nada nuevo que no esté indicado en el texto cantado y sí resta concentración.
De bajos ni uno, todos barítonos y -Alvarez aparte- muy flojos, siendo indulgente, El tenor tuvo momentos, pocos, y las sopranos poco impactantes, aunque mucho mejor Donna Anna que Donna Elvira.
En líneas generales para ver una obra maestra universal en estas condiciones es mejor quedarse en casa y escuchar discos o ver DVDs. Veremos el otro reparto…
Carlos Alvarez se merecía otro cast y otra escena. Tiene varios DVDs/BluRay que demuestran su dominio del rol y sus magníficos resultados. Yo de ser él les hubiera “plantado”.
M'agradaM'agrada
Mereixia un altre tracta en Carlos Álvarez, perquè ell no podia aixecar el nivell de tota la resta.
M'agradaM'agrada
És q sense Carlos Álvarez estaríem parlant de segon repartiment prescindible. Però per ell faré doblet.
M'agradaM'agrada
L’ogic
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb la crítica. L’únic que em vaig creure va ser Álvarez, i en alguns moments Donna Anna i Ottavio (a l’ària del primer acte). La resta molt discrets… Donna Elvira va desafinar i el Leporello avorridíssim, a banda de que la meitat del que va cantar va quedar tapat per l’orquestra…
El mapping és espectacular, però tampoc aporta gaire res i hi ha molta projecció gratuïta que només fa que distreure de la música.
M'agradaM'agrada
Potser el millor que li pot passar a Sviko és que el tapin.
Si les veus haguessin estat d’alçada la producció no t’hagués distret gaire, n’estic segur.
M'agradaM'agrada
Menuda decepción Joaquim. Yo asistí el lunes al 1er cast. No me atrevo a hacer una valoración pues seguro será muy subjetiva además de la falta de confianza en mi educación musical como para emitir una crítica. Añadido a que por mi ubicación bastante lateral podía perder perspectiva de la proyección musical. A modo de ejercicio personal, esperaré a tu valoración para ver en qué coincide con mis sensaciones y así saber si voy por buen camino. Saludos.
M'agradaM'agrada
Hasta que no vea tu mismo cast, que no sé si lo podré ver porqué en mi abono del turno T no nos toca Orfila ni Lezhneva, no podrás contrastar opiniones. Si tengo que repetir Leporello y Zerlina creo que no seré capaz de aguantar otra vez a los mismos ya vistos. Veremos que hago.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb tú Joaquim.
El millor, i de lluny, l’orquestra amb el mestre Pons al capdevant. En Carlos Álvarez semblava desmotivat, però va cumplir.
No sé com seria a la resta del aforament, però a la zona on jo estava, tots els del meu voltant era el primer cop que anaven al Liceu, tant els nadius com els forasters. Em vaig fer un fart d’explicar on eren els fulls, els programes de mà, com funciona la pantalleta dels subtítols,… Això potser explicaria aquest poc criteri a l’hora d’aplaudir, com diu Colbran.
També estic molt d’acord amb Nurpamina: és el pitjor Leporello que he sentit mai. I no puc dir que és el pitjor cantant, perqué jo he vist cantar al marit de la Netrebko…
M'agradaM'agrada
Només hagués faltat que el xicot de la xicota ens hagués cantat Don Ottavio. T’imagines? jajajajajaja
M'agradaM'agrada
Por cierto la Goikooetxea será la Valencienne de la próxima “Die lustige Witwe” “monstruosamente” servida en el Liceu en versión de concierto (!) porque Elena Sancho les ha “plantado”, según indican en la web del teatro “ha decidit no incloure aquest rol en el seu repertori”…Cosa curiosa porque el rol de Valencienne es un auténtico “regalo” para cualquier soprano lírica/lírico ligera y como sólo tenía que cantar…porque supongo que no incluirán EN VERSION DE CONCIERTO la parte hablada que dura lo mismo que la cantada (75’+75′) y en alemán, por más sobre-títulos que hayan… No entiendo demasiado esta sustitución ya que la voz de la Garaicoetxea es la indicada para sustituir a Angela Denoke (Hannah Glawary) no a Elena Sancho (Valencienne)…Ya nos enteraremos de lo que realmente ha pasado, seguro. La propia Elena Sancho podría aclararnos algo al respecto. Desde aquí le envío un “cable” porque era lo único atractivo del elenco de esta “viuda alegre” que promete ser una viuda triste aunque Josep Pons ponga todo de su parte para que no deje de ser alegre… Porque Denoke está acabada y Skovhus ya no está para Danilos, lo estuvo durante 20 años y hasta hace 10 -y lo fue, doy fe porque lo ví en vivo en ese rol junto a Nancy Gustafson en Viena (2001) y dispongo de cuatro versiones en DVD/Blu Ray con Karita Mattila-1997-,Barbara Bonney -1999-, Yvonne Kenny-2002- y Petra-Maria Schnitzer- 2007-, pero a sus 55 años cumplidos -los mismos que la Denoke- ya no.
M'agradaM'agrada
Per una part estic content de la teva crítica, per que jo ahir em vaig avorrir moltíssim, sense saber explicar per que i molt menys com tu ho fas. I te delicte avorrir-te en un Don Giovanni. Però es que era tot tant sense cap tipus de substància. Com tu dius. Per sort l’orquesta, el director i la música de Mozart ho van salvar i van aconseguir que les quasi 3 hores no fóssin interminables. Per temes de viatges vaig haver de cambiar el meu abonament per entrades d’ahir, pensant amb Carlos Alvarez i la veritat es que va ser l’unic que no va decebre junt a una mica de Doña Ana. Maleïda la meva sort.
En quant el momtage personalment em va agradar molt. Era a platea i desde davant era espectacular.
En quant al públic no hi han paraules. Al meu voltant mòbil sonan, dones amb ventalls, algú tararajava les cançons i els bravos que es van sentir van ser de traca.
El que m’extranya que no hagis dit res del aplaudiment abans de que l’orquesta acabés la seva interpretació
M'agradaM'agrada
Quins ànims….em toca demà!!!!!
M'agradaM'agrada
Avui 22 Eric Halvfarson assumeix el rol de comendador. De ser a ciutat, que no és el cas hauria escollit l’1 de juliol que, a més de Halvfarson compta (en principi i si no hi ha canvis)amb el Leporello de Simon Orfila i la Zerlina de Julia Lezhneva, el més similar a un repartiment A. Sobretot si dieu que Doña Ana es salva…
M'agradaM'agrada
estaremos el lunes 26 con el primer cast y a terminar luego la temporada con un Trovatore del que tampoco espero nada especialmente gratificante ( sí me interesa como está vocalmente la Tamara Wilson como verdiana)
M'agradaM'agrada
Ya no canta Yonghoon Lee, canta Piero Pretti que acabo de oirlo como Macduff y noi me parece que sea una voz para Manrico, pero mejor que Berti seguro.
M'agradaM'agrada
En el primer elenco els cantants van ser totalment diferents, bravo pel mestre Pons ha fet una metamorfosi miracolosa de l’orquestra que en l’ holandès la vaig qualificar de catastròfica, dramatisme, linies melòdiques i un espectacular final comendatore-Don Giovanni, si be al principi el bariton polonès va estar molt discret, distant i fred cantant un finchan dal vino poc memorable, va anar amb creixent al llarg de la funció amb un finale extraordinari amb el comendatore, junt amb la maestria de Josep Pons que va fer creixer les veus fisicament i escenicament respon molt be al tipus de Don Giovanni, Carmela Remigio va cantar una D. Anna molt convincent una veu lírica de color molt bònic potser li faltaria una mica mes de dramatisme per ser la donna Anna que jo esperava, millor aquí que L ‘ Amico Fritz que va cantar l ‘any passat a la Fenice, bravo D. korchak com a D. Ottavio una lliçó magistral de contrast piano-forte amb uns matisos molt elegants, el Leporello va donar la talla també Simón Orfila, molt be la Zerlina amb una veu molt musical em recordava una mica a La Victòria De Los Angeles respectan les distàncies, no tant el Masetto el mes fluix de tots, Donna Elvira va estar una mica freda al principi pero al final es va animar fent que fossin mes reexits els números conjunts que els individuals, l’ escenografia i direcció d’escena amb encerts com les signatures de les dones seduïdes per Don Giovanni i les siluetes a la festa del seductor però embolcallat amb una borratxera d’imatges que no aporten res a la obra, molt repetitives inspirades a mig camí del pop i del còmic fins a l’extenuitat
M'agradaM'agrada
Gràcies per la crònica Fer.
Espero poder assistir a alguna amb aquest altre cast
M'agradaM'agrada
El 1 me tocará a mí, que hay cambios…¡A ver!
M'agradaM'agrada
A ver, nosotros el 1 estamos en Les Arts con el último Tancredi. 😉
M'agradaM'agrada
¡Hablaré!
M'agradaM'agrada
Avui dimarts 22 aquest segon repartiment ho ha fet prou bé i m’ha agradat molt la concepció de, personatge que té Carlos Álvarez. Recomanaria veure aquesta proposta escènica un parell de vegades.una amb ell i una altra amb el polonès.
M'agradaM'agrada
Definitivament demanem coses ben diferents a les representacions operístiques,, Joan.. Perquè si el Leporello, l’Ottavio, l’Elvira, la Zerlina i el Commendatore em van semblar prou correctes per el Liceu és que ens separa tot un món.
M'agradaM'agrada
Doncs ens separa Joaquim… Cal puntualitzar que el 22 era dijous i no dimarts, que el meu commendatore no era el teu i, si m,ho permets afegir un link gràcies al qual he entés, a posteriori, xq no vaig sortir del tot satisfet de la funció, tot i no patir cap ensurt important. (potser el Don Ottavio…) després de llegir la teva crítica i posteriors comentaris de tints apocalíptics.
https://www.opera-online.com/en/columns/xavierpujol/don-giovanni-at-the-liceu-an-impossible-opera
Per suposat no he sentitt en directe ni una quarta part dels cantants que el q el mestre Colbran ha escoltat ni tinc el bagatge que tens tu però tal com em va ho explico.
M'agradaM'agrada
En primer lloc creia que havies vist la mateixa representació, si és un altra i malgrat que no crec que canvií gaire sempre i quan els cantants siguin els del segon cast, ja és una altra cosa.
El que em sembla inadmissible és que el que vaig escoltar jo sigui admissible en un teatre com el Liceu.
No es tracta de coneixements o d’escoltar poc o molt, es tracta de cobrir uns mínims, no és apocalipsis és senzillament musicalitat, afinació, projecció o capacitats tècniques, que el dia 20 no es van assolir en molts dels cantants.
En Pujolparla del primer cast, cast que encara no he vist.
M'agradaM'agrada
Jo he estat avui amb el cast del C. Alvárez. Els cantants m´han semblat bé, no sublims però molt correctes. El prota molt bé, la orquesta ha sonat deliciosa, el mestre Pons és per a mi un director excelent i qui li treu més suc.
He sortit, però, marejat de tanta llumeneta del mapping i tant de gir del edifici que no parava quiet, qué no s´en adonen que els canvis i moviments continus estorben i resten atenció a la música i al teatre? A la intro, per exemple, si la música parla per si sola! No poden ni aguantar-se els breus minuts que dura aquesta…pesaos!
M'agradaM'agrada
Un cast com aquest a 220€ platea és una indignitat, aix+op de prou correctes serviria a Sabadell, all Liceu no i a Sabadell ens hagués costat 60€, que és el que jo pagaria per aquesta canalla, Carlos ÁLvarez a banda, és clar.
M'agradaM'agrada
La veritat és que 60 euros ja em sembla prou per veure qualsevol espectacle en les millors condicions possibles. Arriscar les cervicals per poder percebre l´escena de la manera que ho fem al liceu si que és una indignitat. Crec que aquesta gent que es gasta els 220 euros a platea, encara que no vulgui generalitzar no s´ho miren gaire això del preu.
M'agradaM'agrada
Potser no, no ho sé, però jo crec que si no valores les coses que conformen la teva vida, aquesta no té sentit.
M'agradaM'agrada
yo estuve con el baritono polones, y la verdad, es que al rpincipio, ni fu ni fa,.. pero se va creciendo y al final, por lo menos teatralmente dio la talla y quedo impactante el duelo con el comendatore . y ademas, el fisico le acompaña pues es guapo y te lo crees como seductor total . el montaje, pues no esta tan mal,, un poco boutade tipo sonar, como decia la critica de la vanguardia.. pero he visto cosas mucho peores, con cambios de epoca brutales y absurdos etc etc …
y siiiiii, como dice alguno antes, habia ratos un poco aburridos por ninguna fuerza.. alternandose con los fragmentos mas geniales y famosos . y siiiiiiii, algunos tarateaban estos fragmentos ¡¡¡¡¡ horror …
M'agradaM'agrada
Gracias por comentar Maria, cuando vea este cast haré el correspondiente post.
M'agradaM'agrada
Tot esperant el D.Giovanni (I) avui dilluns 26 he tingut la sort d,escoltar.lo en un liceu que feia goig i n.he sortit molt satisfet. Una vegada has acceptat que no escoltaràs mai en viu a Cesare Siepi és fàcil que la concepció del burlador que té Kwicien et sedueixi.I si a més està excel.lentment acompanyat estem davant d’una bona vetllada. Halfvarson ha repetit el seu Commendatore. La Lezhneva m,ha sorprés gratament com a Zerlina,. Molt bon Massetto i de la casa bé el Leporello també d’aquí, per fi un Don Ottavio! Tant de bo Korchak, que diria és premi Vinyes o finalista si més no, passi a ser també de la casa i es prodigui molt per aquí.Gran Donna Elvira … En fi 1r repartiment clar altament disfrutable i que jo no em deixaria perdre. I com que cap cantant del 2n millora els del primer quina sort la gent que els toqui el 1r de juliol Álvarez/Goicoechea/Halfvarson/Lezhneva/Orfila!
M'agradaM'agrada
D’entrada per a mi Álvarez millora globalment a Kwiecien.
Korchak per a mi és el cantant que va aportar més bellesa musical.
Suposo que Orfila i Lezhneva conformen dos interpretacions a gran nivell però la resta, i els he vist tots, són discrets per diferents aspectes però discrets.
No tenim a Siepi, la Grümmer & Cia, però estic convençut que en el panorama actual hi ha possibilitats de trobar solistes a l’alçada de la partitura.
M'agradaM'agrada
Recent arribat de veure el 1º cast del Don Giovanni del Liceu.
Els cantants han estat tots mereixedors de grans ovacions que han crescut de forma molt evident en tres casos :
Julia Lezhneva que ha estat extraordinària d’expressió, de tècnica(trinats perfectes) i de musicalitat. Mai no havía vist una Zerlina d’aquest nivell,ni al Liceu ni a l’estranger.
Dimitry Korchak ha estat un dominador total del regulador i del cant lligat.
Marius Kwiecien ha estat impecable de moviment escènic i a l’escena final ha arrassat vocalment.
Els tres restants han estat també molt be amb una menció especial per Simon Orfila que ha estat pletòric.
La direcció de Josep Pons ha tingut com principal virtud la pulcritud del so i el respecte absolut al regulador dels cantants.Malauradament l’expressió ha estat excessivament plana i la tensió dramàtica absent.
A la sortida en escena no hi ha hagut ni un sol “bu” d’aquells que s’acostumen a assignar als detractors pero si una devallada d’aplaudiments jo diria que insòlita en la sortida d’un artista a l’escenari,
No es cosa de 4 fanàtics ,simplement no ha agradat.
M'agradaM'agrada
Bastante de acuerdo con lo que dice Dandini
Si las voces y la música acompañan, Mozart tiene el èxito garantizado.
Y en lo de Pons, tambièn con esa costumbre suya ( en lo menos positivo ) de dirigir concentrado solo en la partitura y en el foso, sin dirigir ni observar a los solistas cantantes que estàn sobre el escenario. De este modo, falta química y hasta expresividad
M'agradaM'agrada
Doncs jo el dia de l’estrena si vaig cridar “bu” quan van sortir els de l’escena. Era el primer cop que protestava, i sí que és cert que no va haver ningú més que s’afegís.
I no, no ho vaig fer perquè la producció m’agradés més o menys, perquè entenc que hi havia un molt bon treball d’actors darrere. Ho vaig fer perquè per culpa del director s’havia traït la música. És inadmissible que retallin mig sextet final. Entenc que hi ha versions en que aquest sextet no ha estat inclòs… però incloure només la meitat? Que serà el següent? Fer el Nessun Dorma i retallar la frase del “Vincerò”?
Aquestes coses són inacceptables en un teatre com el Liceu, i a qualsevol teatre on diguin que respecten l’òpera. Que donin relectures a l’argument, moltes interessants… d’acord. Que per culpa de fer una relectura la música se’n vagi a norris… doncs jo no passo per aquí.
M'agradaM'agrada
Doncs jo penso que Pons va dignificar i enlairar uns casts de poca volada, gràcies precisament a la seva direcció.
Diumenge va ser justament reconegut
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig el dia 1. Tanta il·lusió que em feia veure la Lezhneva….
M'agradaM'agrada
La disfrutaràs molt Mercè! I en Joaquim baixarà del burro tant bon punt l.escolti en directe.
M'agradaM'agrada
Doncs no hi ha hagut burro
M'agradaM'agrada
Función del día 1, con algunos cambios de cantantes en los personajes (no fue este mismo elenco al completo).Veamos:
-Dirección: bastante acertada y concertando casi a la perfección una ópera tan compleja como es “Don Giovanni” que posee una doble expresión, la dramática y la cómica, perfectamente perfiladas desde la obertura y, en este caso, mucho mejor el componente dinámico de lo “giocoso” que la trabazón con lo dramático (los primeros compases lo mostraban, ha de llegar a ser terribles para prefigurar la imponente escena de la cena, fragmento maestro donde los haya) y en ciertos concertantes la fuerza del foso se notaba. Con todo, la dirección fue muy buena (y me encanta-cosas mías- que no se tolere el rapto, eliminación de ese magnífico sexteto final ya que el paso del dramatismo de la escena con Don Juan en su infierno particular a la exaltación climática necesita una transición melódica que, al regista no le interesa, la elimina y queda manca la obra. Que se hubiera atrevido a dejarla sin la escena final ¡Me quejaría también!).
– Don Giovanni: Carlos Álvarez. Había leído arriba que saltaba los recitativos o que no los decía, así que (metafóricamente) de brazos en jarra, permanecí atenta a su interpretación. Vocalmente, ofrece un verdadero Don Juan maduro, un depredador sexual que sabe que el tiempo corre en su contra y que no duda en el abuso de todo el que está por debajo de su clase ni en la afrenta a los muertos; se resiente el lado cómico (lo tiene), por poner una pega. Por lo demás, de Matrícula. Voz que se percibe en cualquier momento, timbrada, aterciopelada en la serenata, pujante en su brindis, en los concertantes (“Viva, viva la libertà!”), dotando de intensidad muy diferenciada todo recitativo y, muy especialmente, los encuentros con el Comendador y de manera expresiva la asunción de su derrota final, insisto, tímbricamente de un color y de una calidad inmnsa (escuchándosele el triple que al otro barítono). Escénicamente, muy convincente (es un monstruo escénico), todo el rato arriba y abjo, derecha e izquierda…Un verdadero Don Juan que (por mor de la propuesta escénica) es más “usado” por las mujeres, a las que busca sin cesar. Un lujo.
– Leporello: Simón Orfila. Maravilloso. Vocalmente, fue el contrapunto cómico que logró (aparte de gran química interpretativa con el Don) mostrar la parte débil, mezquina, servil y hasta simpática del pobre criado del libertino; vocalmente, muy bien en concertantes (se le oía perfectamente sin disonar), en su “Ah, pietà signori miei”, la gran escena (esa penúltima) donde logramos sonreír (a pesar de la tensión) y bien su romanza del catálogo. Otro gran triunfador de la noche.
– Zerlina: Julia Lezhneva. Zerlina no es una simple campesina seducida por Don Juan, ella misma lo seduce de igual manera (véase musicalmente ese “Là ci darem la mano”), convence a su esposo de si (falsa) inocencia, vuelve a seducir a Don Juan por lo que musical y vocalmente sus romanzas tienen el mismo estilo que la serenata de Don Juan y esto no es casual. Leznheva ofreció una Zerlina de bello timbre, medios justos, cierto vibrato en los agudos pero una correcta Zerlina, eso sí, sin picardía alguna (la verdad, ninguna de las dos la mostró).
– Doña Elvira: Myrto Papatanasiu. Elvira es una burguesa que se rebela ante su situación, busca a Don Juan, se encuentra contra él (abriéndole los ojos a Zerlina y a Doña Ana), perdidamente enamorada y en su infierno particular (“In qual eccessi…Mi tradì quell’alma ingrata”) de donde no desea salir, por mucho que le duela. Las sopranos han de dominar la coloratura, pues la lleva siempre (desde que aparece hasta que se va), el dramatismo y cuidar no ser ridícula. Los acentos dramáticos y la intención sí los llevó la soprano muy bien, vivía el personaje; lo malo es que la voz no le acompañaba (la coloratura era deficiente). Con todo, me gustó más que Persson, por vivir el personaje.
– Doña Ana: Vanessa Goikoetxea (¿Va a cantar una Valencienne?). La aristócrata, altiva Ana ha de poseer un centro y graves poderosos en su faceta de perseguidora del honor y del asesino del padre (sea cual sea la regia) y ahí está la temible “Or sai chi l’onore”, de la misma manera (inclusión de Mozart) que templa los ánimos de Ottavio con su bella y dificilísima “Non mi dir”, de gran calidad lírica. Centro y graves no se los noté a esta Doña Ana y estuvo lidiando mucho con su “Or sai chi l’onore”, cantó bien su “Non mi dir”, algo que se premia siempre, la factura es hermosísima. Sin embargo, su voz se confundía en concertantes con la de Papatanasiu y desconcertaba (como que cante Valecienne, que es divertida pero no me casa con su voz).
No digo nada de Ottavio, bueno, sí: Poli (el de su estreno) fue peor aun. Del Comendador, le escuché muy poco.
Con todo, orquesta, dirección musical, coro, Carlos Álvarez, Simón Orfila, Lehzneva llevaron a buen puerto esta maravilla que es “Don Giovanni”.
¡Y viva el sexteto completo!
¡Buen día, infernems!
Y perdón, se me ha ido la mano…
M'agradaM'agrada
Nunca pidas perdón por irte de la mano en IFL y menos si el comentraio es como este.
Gracias Leonor
M'agradaM'agrada
disponible hasta el dia 2 de octubre en rtve a la carta :http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-palco/opera-don-giovanni/4229676/
M'agradaM'agrada
Gràcies Pepa, és que no falles mai
M'agradaM'agrada