Shirley Verrett (Azucena)
La darrera tria de la temporada 2016/2017 ha acabat sent emocionant ja que mentre tot semblava dat i beneït des dels primers dies, quan la versió 12 es va destacar una mica de la resta, la 11 que mai va deixar de fregar-li els talons, s’ha acabat imposant per dos tries de diferència i la cantant que l’interpreta no es va caracteritzar precisament per aquest rol, si bé el va interpretar en diverses ocasions, al MET entre d’altres teatres.
Aquesta és la versió que tant us ha agradat, en un concert a Àmsterdam, amb un Manrico desconegut i dirigida per Edward Downs el 18 de desembre de 1971
La classificació ha estat la següent:
I ordenades de més a menys triades i amb el nom de cadascuna d’elles (si premeu a sobre anireu al youtube que ha motivat els àudios de l’apunt inicial) la tria és aquesta:
| CONDOTTA 11 | 28 | 13% | Shirley Verret |
| CONDOTTA 12 | 26 | 12% | Ewa Podles |
| CONDOTTA 6 | 25 | 11% | Fedora Barbieri |
| CONDOTTA 7 | 24 | 11% | Miriam Pirazzini |
| CONDOTTA 3 | 17 | 8% | Cloe Elmo |
| CONDOTTA 4 | 17 | 8% | Elena Obraztsova |
| CONDOTTA 2 | 16 | 7% | Ebe Stignani |
| CONDOTTA 5 | 16 | 7% | Giulietta Simionato |
| CONDOTTA 9 | 16 | 7% | Zenaida Pally |
| CONDOTTA 8 | 13 | 6% | Giuseppina Zinetti |
| CONDOTTA 10 | 13 | 6% | Dolora Zajick |
| CONDOTTA 1 | 10 | 5% | Fiorenza Cossotto |
Moltes gràcies a tots els que heu participant fent la tria i també a tots els que heu entrat a escoltar encara que no us hageu acabat de decidir. El que era més important era que les escoltéssiu perquè entre les 12 n’hi havien de veritablement poderoses.
Espero que ho hageu gaudit mot i us espero a partir del setembre amb les trioes associades a les òperes que es representen al Liceu. Potser el mes d’agost en farem una una mica més distesa.
IN FERNEM LAND 
Shirley Verrett! L’adoro! La vaig votar i reconèixer perquè és inconfusible amb aquest color de veu fumat. Vaig votar la Barbieri, sabent qui era, perquè m’encanta en aquest rol, és tota força drama. Vaig votar també a Cloe Elmo sense saber a qui votava,. Quina manera tan noble de cantar ja perduda! I finalment vaig votar la 7 que em va impressionar molt, i ara sé que era Miriam Pirazzini una bona cantant que avui seria una diva.
Salutations
M'agradaM'agrada
La tria era difícil i vaig haver de deixar fora a Obratzova, Simionato i Stignani, les versions de les quals també m’agradaven molt. En el cas de la Cossoto, malgrat que ha sigut un del seus grans papers , trobo que la veu és massa clara pel personatge.
M'agradaM'agrada
Y Eso que yo no voté! Me alegra que SV encuentre a tantos que la aprecian!
M'agradaM'agrada
Su versión en este concierto,, fue estupenda
M'agradaM'agrada
Vaig votar 4-5-10-11 .Em van agradar molt totes pero Dolora es la meva preferida.
M'agradaM'agrada
Gràcies com sempre per participar
M'agradaM'agrada
Una sorpresa veure fora del podi l’Ebe Stignani i la Fedora Barbieri
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir
M'agradaM'agrada
Confieso que no he participado, pero las he escuchado a todas muy atentamente. Al momento de votar, me di cuenta que reconocía a muchas de ellas y no era justo que votara la más impresión me dejado en vivo.
Bueno me he quedado muy gratamente impresionado por este triunfo de Shirley Verret y merecido, una cantante a cual admiro y me regalado conciertos en Paris que se nunca más voy a vivir, su voz en vivo tenía una dimensión y color muy particular. Sus Troyanos en Met, me dejaron al borde de un brote psicótico.
Es extraño, pero a lo mejor con las tijeras, que tiene Joaquim, no ha aparecido nunca que yo recuerde, en los fantásticos cuestionarios del IFL.
M'agradaM'agrada
Estimado Eduardo, ya aparecerá, ya aparecerá.. 🙂 🙂 🙂 🙂
M'agradaM'agrada
Verret apareció en el tercer cuestionario, el de Marco Zircone, como mejor mezzosoprano, de momento no ha habido más mención.
M'agradaM'agrada
Se me hace difícil ver cómo una de las más grandes Azucenas de la historia, en vivo y en disco, haya quedado la última. No era mi primera opción, pero sí era una de las cuatro. Ciertamente que su voz clara no parece en este ejemplo la más idónea, pero fue una de las más grandes. Como que la Podles, de voz entubada para parecer matronil, haya gustado tanto. Quizá el orden de aparición haya sido importante. Tampoco voté a la Verrett por creer que se trataba de un disco de estudio, lo que para mí es una agravante, pero me pareció impresionante y fantásticamente dirigida; en este caso, una muy buena elección por parte de los participantes. Lo demás ha quedado más o menos según esperaba, respetando los gustos de cada cual, y confirmándose algo que casi me duele en el alma reconocer: cómo la grandísima Simionato “pegaba” mal con un papel que se esperaba uno le saliera mejor: Pues no.
M'agradaM'agrada
A Cossoto se la tenía que ver y para este rol hace falta un color más negro que ella nunca tuvo.
En cualquier caso si yo hubiera escogido, mi opción hubioera sido radicalmente difernte a la final.
Gracias Antonio
M'agradaM'agrada
Perché la Cossotto piace poco? Io la trovo grandissima, come la Verret. Mi sono piaciute molto a che la Pally, che non conosco per nulla, e la Pirazzini. Sempre grandi scelte Joaquim! Grazie e buona estate.
M'agradaM'agrada
Grazie anche a te per essere un sostenitore di IFL 😉
M'agradaM'agrada
Sólo he reconocido una y para mí la peor: Fiorenza Cossotto. No niego que fuera una buena Azucena, pero en esa interpretación que ha incluído Joaquim no debía ser su buen día porque está fatal, sin un grave, más soprano lírica que mezzo, voz afilada como un cuchillo y próxima al chillido. Considero que hay que votar lo que se oye del intérprete que sea, no lo que ha sido o es.
He “acertado” las tres primeras,: Verret, Podles (no es voz entubada sino oscura como corresponde a una auténtica contralto, siempre la tuvo así y sigue teniéndola aunque ya está en horas bajas, como corresponde a su edad) y Barbieri, para mi gusto la mejor Azucena desde su debut en 1940 hasta el presente; no era una comtralto como exige el rol sino una mezzo/contralto y sus graves eran de caverna. Tuve la fortuna de verla con mi familia en 1966, dos meses antes de fallecer mi padre, junto a una perfecta Montserrat Caballé, un cumplidor Umberto Borsó y un fantástico Kostas Paskalis. Mi padre quedó alucinado con Fedora Barbieri, también era de contraltos, y además actuaba muy bien. Mi cuarta elegida ha sido Ebbe Stignani que ha quedado en 7º lugar porque ha tenido que competir con espléndidas colegas y su forma de cantar quizás ha quedado algo anticuada para nuestros gustos actuales.
Celebro que haya ascendido al primer lugar Shirley Verrett que me dejó clavado en el asiento en las tres únicas funciones suyas en el Liceu, interpretando una Eboli de ensueño.
M'agradaM'agrada
Jo crec que la versió de Stignani no es antiquada, per niente!
M'agradaM'agrada
Totalmente de acuerdo con sus razonamientos, sr. Colbran, aunque a mí me sigue pareciendo un tanto artificiosa la oscura voz (“de negra” -no sé llamarla de otra forma, por si alguien ve involuntarios dejes racistas en la expresión, lo que lamentaría-) de la Podles, pero reconozco su mayor experiencia y conocimientos del tema; nunca la he oído en vivo. Sí lamentar que la elección del momento de la Cossotto no haya sido tan brillante como el de otras compañeras de “tria”. Pero ese es tema del dueño del blog y de su parecer, que para eso es suyo.
Por otro lado, creo haber leído que el “D’amor sull’ali rosee” de Montserrat Caballé en aquellos “Trovatores” fue algo de otro mundo…
M'agradaM'agrada
Quizás Cossotto no era tan brillante como las otras compañeras. Había que verla porqué la voz era muy poco de mezzosoprano
M'agradaM'agrada
Una que reconozco y no la voto…¡Eran muy buenas! Me ceñí al criterio del entusiasmo que me provocaran y a la oscuridad, lo tenebroso que describe y narra el pasaje. Voté a Cloe Elmo (¿o cambié a Obratsova? estuve 3-4, 3-4…), a Barbieri, a Verret y a Zajick. A Cossotto sí la reconocí y la habría votado (fue mi primera Azucena, ya mayor, sí, pero con “arte”) de no ser por el resto.
¡Enhorabuena a la gran Verret!
M'agradaM'agrada
Gracias una vez más por participar. Que nombres a Cloe Elmo me agrada mucho.
M'agradaM'agrada
No vaig participar pero estic absolutament al·lucinat pels resultats.
Ara be reconec que la derrota de Fiorenza Cossotto en darrer lloc farà molt feliç en aquells poquets liceistes que la van associar sovint amb Lucifer.
De fet hauriem de demanar-nos quin és el motiu pel que Ewa Podles ha cantat tant poques Azucenes al teatre al llarg de la seva carrera i Fiorenza Cossotto tantíssimes i als millors teatres,segurament el dimoni que estava de la seva banda…
Una segona apreciació Shirley Verret era una gran interpret, excel·lent pero el seu registre greu era destimbrat ,suposo que aquest va ser un dels principals motius del seu gir cap a la tessitura de soprano cap el 1975.La seva veu sona poc contundent en el centre i semiparlada en el greu.Increible que hagi passat per alt.
Us proposo dues versions per mí antològiques amb les dues cantants en plenitud de facultats i no pas en decadència.
En primer lloc Fiorenza Cossotto l’any 1969 envoltada de Leontyne Price i Carlo Bergonzi que amb la marxa que portem no m’extranyaria que la setmana que ve quedés el pitjor dels Manricos
I en segon lloc Elena Obraztsova l’any 1978 ,en recital.
M'agradaM'agrada
Bé, ja sabem com va la cosa… Posem la pitjor versió possible de la Cossotto perquè surti l’última. Ha estat la millor, encara que us pesi! Fa riure la tria, certament. I de traca votar 2a la Podles. Què sabrà aquesta bona dona de Verdi!
M'agradaM'agrada
Una conxorxa en contra Cossotto? Molt coherent a l’historial d’aquesta senyora
M'agradaM'agrada
La versión de Fiorenza Cossotto corresponde al año 1978, en la Opera de Viena con la Wiener Symphoniker dirigida por Herbert von Karajan. La Cossotto tenía 43 años. Juzgue Ud. mismo si se ha escogido lo peor de ella a la mejor edad de los cantantes y localizable en YouTube con imagen, clickando sobre el nombre de la cantante.
En cuanto a la Podles lo único que se le puede reprochar es que no tiene el desgarro italiano que corresponde a la Azucena creada por Verdi, pero por lo demás su canto es irreprochable y es una auténtica contralto, A mi entender las mejores Azucenas de esta selección son Fedora Barbieri, por encima de todas y Ebbe Stignani, ambas de escuela absolutamente italiana. Shirley Verrett ha gustado porque su canto también es irreprochable y su voz es seductora. Y hay quien no está de acuerdo y probablemente no ha participado en la “tria”, lo cual hubiera ayudado a aupar a sus favoritas. Yo, afortunadamente sólo reconocí a la Cossotto y no me gustó. Por otra parte cuando tienen lugar estas “tries” se ha de valorar lo que se escucha y no la carrera que la/el cantante tiene por detrás o por delante, eso se puede comentar después, como se está haciendo, sin llegar a los límites de la intransigencia.
M'agradaM'agrada
Wiener Staatsoper quise decir, formada por elementos de la Wiener Philarmoniker. Pido excusas.
M'agradaM'agrada
La tria es fruit del que trieu vosaltres, No sé si ho vas fer, potser vas fer com el Dandini que noi tria i despr´ñes us queixeu que no hgai sortit el que vosaltres creieu que havia de sortir.
Jo no estic d’acord la majoria de vegades amb el que surt, però no hi puc fer res, aquñi rau l’interès i si el que cal es triar la versió que més t’0hagi agradat, cal fer això.
La versi´ño triada de la Cossotto no ha estat triada perquè no sortís, ha estat triada perquè es directa i se la veu actuar. Es dels anys 70 (estava en plena forma) i dirigida per Karajan, caram! No està bé? doncs potser és que no era tan bona i al costat d’altres (no les que han sortit) encara menys.
En a mi que consideris que la Cossotto va ser la millor en tot no em treu el son, no sé com dir-te, no era el motiu d ela tria. Hi havia de ser? Es clar que si, hagués pogut triar una altra versió? també, però si era la millor no hi ha problema.
Crec que totes les cantants escollides han cantat Verdi, pèr tant totes elles en sabran un munt. Totes han fet Ammenir, Eboli i Azucena com a mínim, Totes elles deuen tenir el mateix grau de coneixement d ela seva obra, unes potser més encertades que altres, o unes amb la veu més bonica que altres, però menystenir a Stignani, Barbieri, Simionato, Verret, Obraztsova, Elmo… em sembla una mica agosarat.
Finalmenmt menystenir l’opinió dels demés amb aquest “fa riure” és poc considerat. Podràs estar-hi d’acord o no, però seguint les regles de la proposta, penso que tots els que han triat ho han fet triant les versions que més els han agradat i no tenint en compte qui les cantava, quelcom que no treu gens de grandesa a la gran Cossotto, cantant que vaig tenir la sort de gaudir en moltes de les grans actuacions al Liceu, com deus saber.
M'agradaM'agrada
Doncs una altra vegada participa i ajuda a que el que han triat la resta no t’alucini tant.
Tu porposes una versió d’estudi de Cossotto, jo proposo una versió en directe, com la de la majoria.
Tornes a repetir Obraztsova com si no estigués ja a la tria, no ho entenc, o és que et penses que amb els teus yoputubes la tria hagués canviat?
Jo no hagués triat el que ha sortit, però dir que el registre greu de Verrett en aquest concert a Àmsterdam es destimbrat em sembla, això si, al·lucinant.
El Manrico de Bergonzi ja et dic jo que si el poso al costat del de Kaufmann, perd, i no és perquè cregui que sigui millor el de JK com ja et deusimaginar, sinó perquè la majoria quan escolten coses que el sonen antigues, marxant pitant, si no com t’expliques que Stignani, Barbieri o Elmo no hagin estat a dalt de tot?.
La grandesa o no d ela tria la teniu vosaltres, no pas jo, per tant
M'agradaM'agrada
A veure, per parts. No menystinc Stignani, Barbieri, Simionato, Elmo, entre d’altres coses perquè m’agraden molt. En aquest rol, principalment les dues primeres. Obraztsova i Zajick també m’han semblat estupendes Azucenas. Ara bé, d’aquí passem a la Verrett, a qui considero bastant menys, i no diguem a la Podlés. No discutiré si ha cantat o no Verdi en el passat, ho desconec. El que sí que dic és que és una cantant que m’interessa molt poc, i realment una Èboli seva seria bonic de veure.
L’altre tema és el de les versions. La Cossotto l’any 78 no estava en el seu zènit. Després de més de 20 anys de carrera i de no pocs excessos, començava a pagar el desgast, especialment en el registre agut, que perd color i resulta problemàtic. A mi em continua semblant fabulosa, però entenc que hi hagi algú que arrufi el nas. Qualsevol de les 500 versions que hi deu haver dels anys 60 i principis dels 70 seria més afortunada, encara que no hi fos Karajan. Si un dia fas una tria de “Liber scriptus” ja em semblarà bé que posis la versió Karajan… En canvi, dins de l’estranyíssima carrera de Shirley Verrett, proposes una versió del 71. Això sí que és el seu zènit. A veure com li sonaven els greus set anys després.
I, finalment, heu de reconèixer que el resultat de la tria sí que fa riure. Si expliques a algú que es fa una tria de “Condotta ell’era in ceppi” i que la Podlés queda segona i la Cossotto última, doncs això. Si no us agrada l’expressió fer riure, doncs causar perplexitat, deixeu-m’ho així. Això que dius de Bergonzi i Kaufmann, d’acord al 100%. De fet, crec que si haguessis trobat una versió de Kaufmann fent Azucena segur que hauria guanyat.
M'agradaM'agrada
El joc, per si no l’has entès es triar la versi´ño que us agradi més, el que no vol dir que si no tries a Cossotto perquè al 78 ja no estava en el seu millor moment deixis d’opinar que ella per a tu és la millor Azucena, cosa que jo no opino ni en aquelles glorioses dels anys 60.
Vaig triar la de Verret de l’any 1971 a Àmsterdam precisament perquè no sent un roil que sovinteges gaire, em va semblar extraordinària, tot i que creia de llarg que mai desbancaria a Stifgnani o Barbieri. El joc és pervers, ja hop sé, però no és com aqeulles llistes que tant els hi agarda fer als anglesos dels millors cantants del món o els millors directors. Jo proposo una dotzena de versions, algunes bones altres no tant (això va a gust del consumidor) i vosaltres trieu, a cegues o no. Tu pel que es veu tries pels noms i en a mi m’agradaria que fos diferent. Jo ami hagués votat a Podles, per exemple (vaig fer un comentari negatiu del CD), i en canvi potser hagués votat al costat de Stignani i Barbieri (aquestes dues segur) a Elmo o qui sap si Verrett, perquè a la versió no li trobo pegues, ans al contrari.
M'agradaM'agrada
Se han escogido cuatro interpretaciones de un aria, no la carrera de ninguna de ellas. Si no te gusta Ewa Podles estás en tu pleno derecho, probablemente no te gusta la voz de contralto, a mí es la que más me gusta. Podles ha cantado Ulrica en Madrid, pero lo suyo no es Verdi, eso es indudable. Por qué te hace reir que haya quienes hayan votado a Verrett y Podles? Eso no es justo. Acepta democráticamente el resultado ya que a nadie se le ha obligado a votar y menos a una o a otra. Los que frecuentan este blog han votado libremente a quienes les ha parecido. Yo sólo reconocí a Cossotto y no me gustó y por supuesto no la voté, pero otros la votaron, aunque han resultado ser pocos.
M'agradaM'agrada
He votat Obraztsova, Pirazzini, Podles i Zajic. Abans de l’escolta de totes les versions la meva Azucena preferida havia estat sempre Cossotto, La seva interpretació liceista em va impressionar, però estic d’acord amb Collbran: la versió que ens ha posat en Joaquim no és precisament bona. Només començar la vaig identificar de seguida però després mentre l’escoltava em semblava tan fluixa que vaig dubtar si realment era ella. Em sorpren haver votat Pirazzini que la tenia empatada amb la Verrett però finalment em va seduir un xic més. Quant a Obraztsova i Podlès ambdues versions m’entusiasmen. La veu penetrant i seductora de la russa i la força i rotunditat de la polonesa em semblen espectaculars. Trobo significatiu que Zakic estigui tan avall.
De tota manera cal dir que, exceptuant les versions de la Cossotto i la Zinetti, les altres vuit em semblen fabuloses. A totes les he puntuat per sobre del 9 sobre 10.
Fins la propera.
M'agradaM'agrada
Gràcies Pere
M'agradaM'agrada
Bravo por la gran Verrett aunque tambien me gustan Cossotto a quien tuve el placer de conocerla en el papel y hablar con ella y Obraztsova. Stignani no me gusta para nada
M'agradaM'agrada
Stignani no te gusta? Qué pena!
M'agradaM'agrada
Vaig conèixer a Cossotto (1), Podles (12), Obraztsova (4) i Barbieri. (6) A les dos últimes les vaig votar, com també vaig triar a la impressionant Stignani (2) i Verrett (11) com a quarta opció. L’ordre de puntuació va ser 6,2,4 i 11.
Com que em vaig deixar emportar per el que sentia i no per el nom la tria va sortir com va sortir, si arribo a triar sabent el non de les 12 segurament m’hagués deixat endur per les fidelitats.
M'agradaM'agrada
T’entenc però em penso que t’has fet un embolic, a la 12 la vas conèixer o no? 😉
M'agradaM'agrada
Be encara que tard no me’n vull estar de comentar les meves eleccions en el meu retorn a la Tria, despres del parentesi a l’anterior que ha estat l’única en que no vaig participar.
De entrada ni vaig reconeixer mes de tres ni ho vaig voler fer, tant es aixi que no vaig escollir-ne cap al quartet preferit malgrat alguna que em va costar molt deixar fora, les meves eleccions van esser una barreja de clàssiques i molt clàssiques: La que mes em va agradar va ser Fedora Barbieri la vaig trovar esclatant quin goig deuria fer veure-la en viu en aquest paper i en l’opera sencera i ben acompanyada!!.
En segon lloc algù mes modern però molt experimentada ja avui en dia la Dolora Zajick, sense reconeixer-la sempre m’ha agradat la seva Azucena, en tercer lloc i em poso dempeus perque s’ho mereix Ebe Stignani unaltre que trobo imponent en aquesta versió i la darrera escollida va ser la guanyadora Shirley Verrett que malgrat que no la tenia ubicada en aquest paper em va semblar una gran interpretació i em va agradar molt descobrir qui s’amagava darrera aquesta excelent versió donat que penso que es una molt bona cantant a la que no se li va reconeixer sempre la seva valua, potser no era el perfil de diva que s’acostumava llavors.
I vull fer menció de la cinquena classificada a la meva elecció i ara gairebé m’hauria d’agenollar per anomenar a la gran i enyorada Elena Obraztsova una de les meves cantants favorites i que te l’honor, mes per a mi que per a ella, de que va ser la primera protagonista de la primera opera que vaig escoltar sencera en la meva vida ja fa uns quants anys…una Carmen intensissima amb en Josep Carreras a inicis dels vuitanta des de el Liceu que em va meravellar i per tant te una gran part de culpa de que “m’enganxès” a la Opera i de que avui sigui aqui comentant per a tots els amics d’Ifl…en una paraula inoblidable!!.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la teva aportació i anàlisi
M'agradaM'agrada