En un dia quasi hivernal (per els nostres estàndards meridionals, és clar) es va inaugurar ahir el Festival de Bauyreuth 2017, amb una nova producció sota la direcció de Philippe Jordan i Barrie Kosky, que només per les fotografies ja inspira molta més confiança que la darrera edició de la “comèdia wagneriana”, deguda a la besnetíssima i que va ser un nyap molt considerable.
Com que de moment ens haurem de conformar amb l’àudio, però només de moment, anirà bé perquè així tenim menys elements de distracció per concentrar-nos en la direcció de Jordan, que després que defenestressin a Nelssons, és l’encarregat de construir aquesta immensa edificació contrapuntística, i també de l’equip de cantants amb un Sachs i un Beckmesser que garanteixen avant-match, una solidesa sense fissures.
Jordan ha portat l’obra de manera vitalista i brillant, ha tingut moment d’intens lirisme i introspecció com tot l’inici del 3er acte on m’ha semblat que volia deixar la rúbrica a una direcció notable, tot i que no genial. En algun moment l’orquestra no semblava del tot curosa o concentrada. ja que s’han escoltats algunes pífies que tot i saber que a Bayreuth també són humans, no deixen de sorprendre en un entorn que a nivell orquestral i coral habiten en la permanent excel·lència.
El cor com és habitual esdevenen referent estiu rere estoiu i des de que el Neue Bayreuth va deixar fonamentat que la base del festival ha de ser l’orquestra i el cor.
Vocalment i sobre el paper, tret de la incomprensible Eva d’Anne Schwanewilms que ha acomplert tots els presagis d’error descomunal de la direcció artística per fer-li cantar un rol poc apropiat per l’estat vocal actual, la resta i si acceptem a Vogt com a tenor wagnerià, que em costa malgrat els anys que intento acostumar-me a un color, una sonoritats i un fraseig anti heroics, no puc, i ahir tot i que creia que la veu hauria experimentat una evolució ençà d’aquell Walther de trista memòria de l’any 2007, el vaig trobar pitjor, bàsicament perquè va cantar amb molta por, amagant el cap sota l’ala sempre que podia, i evitant un cant expansiu i enamoradís del personatge que representa la rauxa i la emprenedoria revolucionaria. Vogt és tou, poc terrenal, gens seductor i molt menys, sexual. Em costa entendre que pugui enamorar a Eva, i em costa entendre la carrera que fa i la importància que li donen.
El Sachs de Volle és una fita en el cant wagnerià actual, des de aquell meravellós debut a Salzburg ha demostrat que per intensitat interpretativa té pocs rivals, el que succeeix és que ahir la veu sonava gastada, amb una fatiga en les notes sostingudes i algunes oscil·lacions poc habituals en el seu cant Els monòlegs semblaven més dificultosos de l’esperat i només al final en un crescendo sorprenent va treure forces per acabar l’extenuant tercer acte amb solidesa i molta dignitat. Li caldria reposar,
Johannes Martin Kränzle és un magnífic Beckmesser, molt histriònic i que segurament quan veiem la producció i el mateix deu passar amb Volle, ens quedarem bocabadats. És o sembla una interpretació clàssica, allunyada de la genialitat de Prey, però sense màcula.
Günther Groissböck és un luxe per aquest rol, ell ja ha demostrat amb escreix que hauria de tenir una oportunitat a Bayreuth com a Gurnemanz, ja que juntament amb Georg Zeppenfeld que ahir va intervenir com a vigilant nocturn de luxe, substituint a darrera hora al previst Karl-Heinz Lehner, són els baixos puntals de l’escola alemanya actual.
Fantàstic el David del tenor Daniel Behle, tot i ser molt líric, molt més Walther que Vogt i bé Wiebke Lehmkuhl en el complicat rol de Magdalene.
La resta de l’equip solidesa i rigor.
La sensació global i a manca de veure la producció teatral que pot ajudar a passar allò que només escoltant no passa, és de decepció, decepció perquè com ja us he dit moltes vegades, d’allò que és un referent i Bayreuth malgrat tots els disbarats vists i escoltats al llarg dels anys ho continua sent, tot i que cada vegada menys, jo n’espero el màxim, i el màxim de Dioe Meistersinger von Nürnberg no pot ser la represnetsció d’ahir.
Richard Wagner
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG
Hans Sachs, Schuster: Michael Volle
Veit Pogner, Goldschmied: Günther Groissböck
Kunz Vogelgesang, Kürschner: Tansel Akzeybek
Konrad Nachtigal, Spengler: Armin Kolarczyk
Sixtus Beckmesser, Stadtschreiber: Johannes Martin Kränzle
Fritz Kothner, Bäcker: Daniel Schmutzhard
Balthasar Zorn, Zinngießer: Paul Kaufmann
Ulrich Eisslinger, Würzkrämer: Christopher Kaplan
Augustin Moser, Schneider: Stefan Heibach
Hermann Ortel, Seifensieder: Raimund Nolte
Hans Schwarz, Strumpfwirker: Andreas Hörl
Hans Foltz, Kupferschmied: Timo Riihonen
Walther von Stolzing Klaus Florian Vogt
David, Sachsens Lehrbube Daniel Behle
Eva, Pogners Tochter Anne Schwanewilms
Magdalene, Evas Amme Wiebke Lehmkuhl
Ein Nachtwächter Georg Zeppenfeld
Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele
Director del cor: Eberhard Friedrich
Director musical: Philippe Jordan
Bayreuther Festspiele 25 de juliol de 2017
Aquí a IFL i durant una setmana estarem molt atents a tot allò que succeeixi al turó verd, bàsicament les representacions que es transmetran per ràdio i quan pugui veure (ja la tinc) la representació de la inauguració, insistir-hi.
IN FERNEM LAND 
Jordan veloce ma manca di leggerezza e fantasia. Meglio Gatti alla Scala: sempre affettuosamente leggero. Volle bravo ma con un canto troppo parlato. Anche lui meglio alla Scala. Grande Beckmesser ! Jordan, con i tempi rubati in orchestra, tende a trasformarlo in Ochs. I dialoghi Sachs Beckmesser del secondo e terzo atto mi sono parsi più straussiani che wagneriani. Vogt ha timbro che non sopporto e nel terzo atto, esausto, non si sentiva. Il resto nella norma del Wagner degli anni 2000. Fastidiose le lunghe pause che interrompevano la continuità musicale e forse dovute alla regia.
M'agradaM'agrada
Una volta vista la produzione dal streaming, soltanto l’inadeguata Eva e la voce bianca senza timbro di Vogt non mi hanno piaciuto, il resto mi sembra magnifico
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de julio 2017 | Beckmesser
Ets un crack, Gràcies.
M'agradaM'agrada
De res, és un plaer i de crack res de res, hi poso ganes i entusiasma
M'agradaM'agrada
Thanks very much for your review. Yes, it was a funny and somewhat bewildering evening at Bayreuth. I agree with commentator Giorgio when he is saying Volle sang well ma con un canto troppo parlato. If you allow:
https://konzertkritikopernkritikberlin.wordpress.com/2017/07/26/kritik-bayreuth-meistersinger-premiere-barrie-kosky-michael-volle/
M'agradaM'agrada
Thank you Schatz:
Volle for me is an extraordinary Sachs, who says and lives the role as few singers do nowadays. His distinction in the phrase and his dramatic interpretation are for me, unforgettable.
M'agradaLiked by 1 person
Jo pensava que era el meu receptor que no era prou bo, i vaig deixar d’escoltar la retransmissió de RClásica. Ara veig que no tot era culpa del aparell.
Gracies.
M'agradaM'agrada
no, en aboslut
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim per conpartir-nos tot el que succeeixi al turó verd i per descomptat estarem encantats que hi insisteixis.😉
M'agradaM'agrada
Ja he insistit i paga la pena, molt
M'agradaM'agrada
Joaquim, et llegeixo sempre, però soc molt mandrós per donar-te sempre les gracies, tanmateix avui hem passo i vull donar-te les mes sinceres felicitats per la teva onomàstica. Es el mínim oi ?
M'agradaM'agrada
No és el mínim, és molt perquè vol dir que a banda de gratitud per les coses que us deixo hi ha sensibilitat addicional i personal.
De tot cor, una forta i agraïda abraçada Joan.
M'agradaM'agrada
Es veu que a Bayreuth nos tenen cap altre tenor que aquest, jo ja n’he tingut prou al Liceu amb Lohengrin, Parsifal i Rusalka, aquesta mitja veueta fràgil i aburrida, haurem de penjar el cartell es busquen tenors
M'agradaM'agrada
En tenen més, però aquest s’ha deixat seduir pel teatre i tots o quasi, contents. El nivell d’exigència és si més no, discutible i no només per Vogt.
M'agradaM'agrada
Realment es molt penós el tema de KFV, i la seva ” carrera ” com a tenor ? wagnerià. És la meva opinió tan sols.
M'agradaM'agrada
És un cas digne d’estudi, però no hi ha dubte que la benevolència davant de les seves actuacions com a heldentenor és un misteri que se m’escapa del meu raciocini.
M'agradaM'agrada
Si algú té receptor de satèl·lit sapigueu que el divendres a un quart de nou del vespre la cadena 3sat retransmet en diferit aquests Meistersingers.
M'agradaM'agrada
Gràcies endarrerides que ja tenen en la insistència pertinent, el seu fruit
M'agradaM'agrada
Aquests Meistersinger semblaran dels anys 50 quan l’any que ve hages de fer un apunt sobre una Walküre dirigida per Domingo.
M'agradaM'agrada
Ni que ho diguis, i això que Goerne com a Wotan és molt interessant, però patirem, o més dit patiran.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Las críticas a "Maestros cantores" en Bayreuth | Beckmesser
En a mi em van agradar bastant
M'agradaM'agrada
Has pogut veure el vídeo?
M'agradaM'agrada
Magnífica inauguración en esta nueva producción de Meistersinger, solamente lastrada por una Eva insuficiente en un rol tan poco complicado de asumir.
La visión de la nueva producción de Barrie Koschy es brillante y espectacular. El primer judío que dirige una producción escénica y el primer director fuera del clan Wagner al que dejan dirigir la comedia wagneriana.
Por fin algo decente desde el Parsifal de Herheim, con el que esta producción tiene alguna leve coincidencia.
Musicalmente el nivel es excelente.
¿Habrá insistencia?
M'agradaM'agrada
Haberla hayla
M'agradaM'agrada
It’s a pity you don’t have a donate button! I’d most certainly donate to this brilliant blog! I guess for now i’ll settle for book-marking and adding your RSS feed to my Google account. I look forward to brand new updates and will talk about this site with my Facebook group. Chat soon!
M'agradaM'agrada