IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2017: INSISTINT AMB DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG o EL GENI DE BARRY KOSKY


Hi ha en aquesta nova producció de Die Meistersinger von Nürnberg molt de talent  creatiu, molta intel·ligència, mol teatre i molta sapiència operística. És una gran producció que honora el festival de Bayreuth i que posa contra les cordes a la maldestra Katharina, perquè mentre ella no va saber aprofitar cap de les possibles lectures que pot tenir la “comèdia wagneriana” en aquella vergonyant primera producció al teatre familiar i que com s’ha constatat després, tampoc en el segon intent ha estat capaç de demostrar una mínima vàlua per ocupar el lloc artístic que ocupa, la que ara ens ocupa farà història.

L’australià Barry Kosky ha arribat a Bayreuth per la porta gran i després d’haver demostrar a la Komische Oper de Berlín tots els mèrits que l’han portat al Festival, sent el primer director jueu que ho fa, i sent el primer que afronta Meistersinger sense ser alemany i del clan Wagner, quelcom que semblava imprescindible al Turo Verd.

Kosky parteix de la font inspiradora de l’entorn casolà de Wahnfried, la cas dels Wagner a Bayreuth, però lluny d’embolicar-ho com va fer Herheim en la darrera genialitat escènica del Festival abans d’aquests Meistersinger, l’australià es diferència del noruec en ser molt més transparent i utilitza els personatges reals de l’entorn dels Wagner per atorgar-les personalitats teatrals dels personatges operístics, d’aquesta manera Wagner és tan Hans Sanchs, com Walther i David, la mateixa personalitat creativa en els tres estadis vitals de l’aprenentatge, l’explosió creadora i la maduresa artística, mentre que Cosima serà també Eva, Listz (genial caracterització de Günther Groissböck) serà Pogner i el director d’orquestra jueu Hermann Levi, que com sabeu va estrenar el Parsifal al Festspielhaus, serà Sixtus Beckmesser, els dos incompresos i mai acabats d’acceptar ni per l’entorn familiar de Wagner ni a la trama operística per els vilatans de Nürnberg (especialment cruel l’entrada de Beckmeser en la darrera escena del tercer acte, menystingut per tothom que prèviament han saludat amb eufòria l’entrada de cadascun dels mestres “autòctons” o si ho voleu més cruel encara, aris.

Perquè Kosky en un trama aparentment complicada d’encreuament de situacions quotidianes dels Wagner entrellaçades amb l’argument operística i encara amb un gir punyent, amb el judici que hi va haver a la ciutat alemanya en acabar la Segona Guerra Mundial i que servirà en aquesta producció per jutjar l’obra ideològica de Wagner en la defensa que fa de l’art alemany (discurs final de Hans Sachs) i l’antisemitisme sempre molest en la biografia del compositor i del que ell en va fer ostentació escrita, no desaprofita l’ocasió per clavar-nos un parell de cops baixos que no estpà gens malament que es recordin. Levi era un gran director i per això el va tenir a casa i per això va estrenar Parsifal, però les biografies del clan ja ens han explicat per activa i per passiva el molest que els resultava el personatge en un ambient on després es van arribar a sentir tan còmode i identificat el III Reich.

Kosky combina amb molt encert la comèdia en una genial interpretació familiar durant l’obertura, amb una critica al antisemitisme. Tor esdevé inicialment com si fos una comèdia de saló, en una filigrana teatral on en pocs minuts s’identifica a Wagner, Cosima, Liszt, Levi, els egos, les excentricitats i genialitats del creador i és de mica en mica quan es  barregen a partir del primer acte Eva, Pogner, Beckmeser, David, Walther i Sachs que tot pren una reflexió intel·ligent, molt teatral, gens contraria a l’obra i brillantment posada en escena. Res grinyola malgrat que hi arriba a haver sobre l’escenari personatges vestits (sensacional treball de Klaus Bruns) amb models medievals, de la segona meitat del segle XIX i marines de l’exercit nord-americà d’ocupació dels anys 40 del segle passat.

Si el primer acte passa a la vila dels Wagner (minuciosa recreació escenogràfica de Rebecca Ringst, el segon en la nocturnitat d’un fals exterior situat en el que en el tercer acte serà la sala del famós judici de Nürnberg presidida per les banderes, soviètica, anglesa, francesa i nord-americà. Un rellotge a dalt del mur frontal i degudament il·luminat, en el segon acte farà fins i tot funcions de lluna.

És importantíssim i molt valuós el streaming televisiu per què hi ha detalls de interpretació dramàtica, d’un curós detallisme psicològic de cada personatge, que de ben segur en el teatre es perd. En aquest sentit les caracteritzacions de Wagner/Sachs a càrrec de Michael Volle, i la Levi/Beckmeser: Johannes Martin Kränzle, són prodigioses, però també els Wagner/Walther, de Vogt com el Wagner/David del sorprenent Daniel Behle són extraordinàries. És més interessant el treball sobre Cosima que no pas el rol d’Eva, sempre tan bullit.

Hi ha molts detalls, moltíssims, que fan gaudir la interpretació i l’immens i talentós treball que Kosky ha fet en tots ells, tant que quasi oblides que Walther és l’escolanet (notable actuació teatral) i que Eva és Anne Schwanewilms, poc apropiada vocalment i físicament recautxutada amb un Bòtox que ni l’ha beneficiat rejovenint-la, ni sobretot l’hi ha atorgat un miraculós retorn a l’efímer esplendor vocal que va lluny durant molt poc temps. El treball teatral és tan bo que te n’oblides.

Kosky es reserva uns quants cops d’efecte que no us vull descobrir perquè per aixó són cops d’efecte teatral que pretenen sorprendre i fer pensar. Tots els finals d’acte en tenen un i sobretot el del darrer acte acaba sent la plasmació brillant d’un judici sense veredicte a no ser que vosaltres acabeu dictant la vostra pròpia sentència.

Absolutament recomanable per no dir d’imprescindible visió.

Richard Wagner
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Hans Sachs, Schuster: Michael Volle
Veit Pogner, Goldschmied: Günther Groissböck
Kunz Vogelgesang, Kürschner: Tansel Akzeybek
Konrad Nachtigal, Spengler: Armin Kolarczyk
Sixtus Beckmesser, Stadtschreiber: Johannes Martin Kränzle
Fritz Kothner, Bäcker: Daniel Schmutzhard
Balthasar Zorn, Zinngießer: Paul Kaufmann
Ulrich Eisslinger, Würzkrämer: Christopher Kaplan
Augustin Moser, Schneider: Stefan Heibach
Hermann Ortel, Seifensieder: Raimund Nolte
Hans Schwarz, Strumpfwirker: Andreas Hörl
Hans Foltz, Kupferschmied: Timo Riihonen
Walther von Stolzing Klaus Florian Vogt
David, Sachsens Lehrbube Daniel Behle
Eva, Pogners Tochter Anne Schwanewilms
Magdalene, Evas Amme Wiebke Lehmkuhl
Ein Nachtwächter Georg Zeppenfeld

Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele
Director del cor: Eberhard Friedrich

Director musical: Philippe Jordan

Director d’escena: Barrie Kosky
Escenografia: Rebecca Ringst
Disseny de vestuari: Klaus Bruns
Disseny de llums: Franck Evin
Dramatúrgia: Ulrich Lenz

Bayreuther Festspiele 25 de juliol de 2017

Si teniu oportunitat de fer-vos amb una copia de la gravació no ho dubteu, el gaudi està garantit i mentre que amb l’àudio de la transmissió radiofònica els defectes i mancances s’aprecien de manera sagnant, en la versió televisiva Kosky aconsegueix que el seu brillant geni minori i esmorteixi tot allò que segons us vaig dir aquí mateix el dia 26 de juliol, quedi més dissimulat.

 

Un comentari

  1. Retroenllaç: Noticias de agosto 2017 | Beckmesser

  2. Francesc de Castro

    Hem sembla una producció molt interessant. S’hauria de exportar a altres teatres. Una visió innovadora i original. No ens perdrem la gravació filmada.

    M'agrada

    Respon
  3. XavierCat

    Moltes gràcies Joaquim, tinc moltes ganes de veure-la i ja tinc deures per aquest cap de setmana!, si mes no una producció brillant pot fins i tot ajudar a millorar una versió no tan bona vocalment, quelcom que al Liceu s’hauria de pendre bona nota i que hagues salvat no poques representacions d’aquesta temporada i en especial un Holandès d’infaust record per anys malauradament.

    M'agrada

    Respon
  5. Eduardo

    Gracias Joaquim, tu aporte en este festival 2017 ha sido inmenso, como siempre, pero en esta opera, mayor aun. Ya la veré con la tranquilidad que el invierno Austral me aporta.Tu generosidad no deja nunca de sorprenderme!!!!!

    M'agrada

    Respon
  7. Fernando S.T.

    Con un reparto con pocas variaciones creo que sería una de las producciones más logradas de los últimos 25 años en Bayreuth.
    Pienso en Harteros y pienso en Kaufmann o Christopher Ventris o quizás Jay Hunter Norris del que nunca más se supo desde aquel inesperado Siegfried en el MET.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Si nunca más se supo és que va ser flor d’un dia. Sem,bla ser que la veu és massa petita per a rols wagnerians de tant de pes. En aquell moment va salvar la producció però no ha acanat de quallar.

      M'agrada

      Respon
  8. Niklaus Vogel

    Moltíssimes gràcies Joaquim! Caram, quin regalàs! He disfrutat un munt amb el muntatge. Les veus, efectivament, són millorables, poc adequades per al paper potser, sobre tot Vogt i Schwanewilms. És una posada en escena extraordinària, i molt allunyada (o potser no tant) d’algunes de les produccions de Kosky que he pogut veure, molt minimalistes, gairebé sense decorats i amb un ampli protagonisme de la il”luminació i el vestuari, com “Die Schweigsame Frau” o “Der Jahrmarkt von Sorotschinzy”, per`aquí els decorats són sensacionals amb una recreació gairebé obsessiva de Wahnfried i unes idees i uns cops d’efecte sensacionals. No puc deixar de pensar i de fer lectures. Això si que és una producció digna de Bayreuth. Quina diferència de la horrenda predecessora de la besneta.Gràcies per compartir-ho!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      La besnéta deu estar ben “contenta” després de la lliçó rebuda i suposo que el proper director escènic encarregat de fer un Tristan und Isolde també la deixarà ben retratada.
      A veure si la Junta de Bayreuth ho acaba tenint clar i els resultats acaben fent justícia davant d’un cognom que hauria de ser condicionant de res. Que el besavi fos un geni no garanteix que la descendència estigui a l’alçada. Alemanya no és un república? haurien d’aplicar els principis bàsics també a Bayreuth on l’herència genètica no sempre ha fet millor el festival

      M'agrada

      Respon
      • Niklaus Vogel

        Efectivament, en tota una república com l’alemana, aquest tractament gairebé monàrquic de la família Wagner no els fa cap bé. A la vista tenim els resultats.Fins aviat!

        M'agrada

        Respon
  9. Vicent

    Interessant, a més, que Beckmeser siga Hermann Levi. El primer personatge de l’època amb el qual jo -des de les meues obvies limitacions- haguera identificat Beckmeser, és el crític Eduard Hanslick, en el que el propi Wagner s’inspira a tal efecte. Fòra massa recorrent. En aquest context que tu esmentes, recòrrer a Levi, sembla més intel-ligent. Gràcies per les reflexions i per tot l’altre. Vaig a consumir els tres darrers dies de vacances en aquesta funció.

    Liked by 1 person

    Respon
  11. M.A.

    Si s opta per una lectura no tradicional, no hi ha dubte que la de Kosky es una proposta seriosa i treballada i que en teatre (la vaig presenciar ahir) funciona molt bé. Pel que fa a la part vocal, he de dir que la sra. Schwanewilms (de la qual no soc gens fan) no va desentonar en el conjunt, a diferència de la retransmissió per 3sat en que li vaig veure tots els defectes. Deuen ser coses del directe o potser tenia millor dia, o potser perquè després de la cridanera i espantosa Isolda de la sra. Lang qualsevol soprano em podia semblar de matricula. KFV em va agradar més ahir que en la retransmissió. Realment imponent Goissbock, crec que el millor Pogner que he sentit en sentit viu. Volle fa una interpretació sublim de Sachs, donant tots els perfils del personatge. Llastima que tenia una afecció vocal, anunciada abans del tercer acte, però que ja es podia intuir en el segon i que li va afectar l emissió D alguns aguts.
    Orquestra i cor com sempre meravellosos, malgrat alguns desajustos. Amb tot, la direcció de Jordan no es de les que fan història.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Em deia no fa gaire un músic que coneix bé a Jordan. que li té massa respecte a Wagner i que no el dirigeix amb total llibertat. Potser és això. Jo crec que és jove i que quan passin uns quants anys farà història, de moment ho està fent molt bé. És un director excel·lent que amb Wagner no és encara prou genial, com la majoria dels que passen per Bayreuth, sense anar gaire lluny.

      M'agrada

      Respon
  12. nachoferrer

    L’acabo de veure. IMPRESSIONANT! Quina pena que a Bayreuth no exportin les produccions. Hauré de començar a fer guardiola per anar-la a veure. El final del tercer acte és d’absoluta antologia. D’antologia!!!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      No estaria gens malament que per amortitzar el cost i quan acabés la “vida útil” de les produccions, es lloguessin a teatres capaços d’encabir-les, també tècnicament. Algunes tindrien molta sortida, però encara que moltes coses estan canviant al turó, de moment això continua sent una absurda marca de la casa.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari