El 31 d’agost de 2017 va tenir lloc al parc berlinès de Waldbühne un concert amb Anna Netrebko i Yusif Eyvazov com a protagonistes.
No cal dir que si aquest xicot no compartís la vida amb la diva russa no en sabríem gaire cosa de la seva carrera artística, però com que ha succeït, succeeix i succeirà mentre el món sigui mon, que els divos i dives imposen capricis de tota mena per tal de cantar allà on se’ls reclama, la diva Anna com han fet tanta i tantes altres col·legues imposen a la seva parella per a compartir escenari, encara que el nivell entre l’un i l’altre siguin tan allunyats com la distància que hi ha entre Barcelona i Vancouver, per posar un exemple prou evident.
Netrebko que està en un moment d’esplendor vocal per a mi mal utilitzat, col·loca a Eyvazov arreu, i el que en altres temps seria impensable ara ja es comença a veure com quelcom normal i el tenor del Azerbaijan canta, sense que ningú posi el crit en el cel, en la inauguració de l’òpera de Viena o la mateixa Scala o participa com a primer tenor en el festival de Salzburg, en altres temps només reservat als cantants més distingits.
No es tracta només d’una veu de timbre desagradable, sinó de la poca base tècnica i del nul interès interpretatiu d’un cantant que només exhibeix veu, quasi sempre irregularment emesa i utilitzada amb molt poc sentit artístic i creatiu. És el preu que s’ha de pagar per escoltar a l’Anna, diuen els seus resignats defensors, que en té, i també els de la seva senyora que no són capaços d’acceptar que la gran diva quan situa en grau d’exigència per sota del que ella pot donar, el seu cant és molt menys interessant.
El concert retransmès per la TV alemanya és una selecció d’una vetllada musical de més de tres hores on a banda de la parella hi van actuar el baríton Noel Bouley que per la TV només intervé com a mandarí cantant el “Popolo di Pechino” abans del “In questa Reggia” que canta Netrebko, i també canta una noia de la que no us puc dir si és soprano o mezzo, perquè la televisió la relega a l’inefable brindis de La Traviata, per acabar de manera coherent un concert d’aquells que molts creuen que serveix per popularitzar l’òpera, quan l’òpera i això no té res a veure i quan l’òpera no s’ha de popularitzar sinó el poble culturitzar.
La selecció emesa per a la televisió té una durada d’una hora i mitja i conté:
GIUSEPPE VERDI
Nabucco
Obertura
Macberth
Nel dì della vittoria… Ambiziosos spirto…Vieni t’affretta
Il Trovatore
Ah sì ben mio…Di quella pira
Nabucco
Va pensiero
Aida
Se quel guerrier Io fossi…Celeste Aida
Ritorna vincitor
Pur ti riveggo mia dolce Aida
GIACOMO PUCCINI
Turandot
Popolo di Pechino
In questa Reggia
Nessum dorma
Gianni Scchichi
O mio babbino caro
Tosca
E lucevan le stelle
ERENESTO DE CURTIS
Non ti scordar di me
GEORGES BIZET
Carmen
Preludi acte 1er
IGOR KRUTOY
La fantasia
Cantami
GIUSEPPE VERDI
La Traviata
Libbiamo
Anna Netrebko (soprano)
Yusif Eyvazov (tenor)
Noel Bouley (baríton)
Cor i Orquestra de l’Opera Estatal Hongaresa
Direcció: Michelangelo Mazza
Waldbühne in Berlin 31 d’agost de 2017
Com sempre Netrebko desborda mitjans vocals, però mentre que en les parts més dramàtiques la seva veu no és gens natural i encara que estareu cansats de llegir-me, el mateix, escoltant aquest concert s’evidencia una vegada més que quan la veu canta parts líriques vola, brilla i corra amb una naturalitat admirable. Que per a mi el millor sigui el “Oh mio babbino caro” és molt significatiu, i no és una provocació, us ho garanteixo, és que Netrebko s’ha equivocat i en la seva equivocaci´ño triomfa i arrasa, per tant l’equivocat dec ser jo, però escoltant la veu forçada fins a límits quasi risibles per voler ser una dramàtica, penso que enlletgeix l’emissió i no guanya res. Cantants tan líriques com ella també van cantar Aida i fins i tot Turandot sense tenir que emmascarar la veu, per a mi és un error.
El cas del tenor Eyvazov no necessita gaires explicacions més de les que ja us he donat. Té la carrera garantida i sempre podrà dedicar-se a estrenar les cançons de Igor Krutoy, que a la manera de Lloyd Webber, està destinat amb el nou CD gravat amb l’Anna, a convertir-se en un super vendes per a la poderosa DG, que no els donarà més prestigi, però si diners, molts diners. No sé quantes peces del CD van cantar a Waldbühne, però per la TV en van quedar 2 i curiosament en l’enllaç temporalment disponible que us adjunto, la que canten a duo ja ha desaparegut.
Si el voleu veure podeu prémer aquest enllaç
No voldria que aquí es produís un debat estèril sobre la utilitat o no d’aquesta mena de concerts que entre altres coses també ha servit com a llançament del nou disc de la parella. El públic s’ho va passar bé.
IN FERNEM LAND 
When I think of next season opening in Milan……..an expensive ticket for such a poor Chènier! Maddalena Di Coigny can’t make a good Chènier all alone
M'agradaLiked by 1 person
I have not yet digested this Chénier, for me is absolutely inadmissible.
M'agradaM'agrada
Ya puede cantar una ópera que me vuelva loca, aquí al lado de casa y a precio de saldo. Si viene a cantar con este señor como protagonista, prefiero quedarme en casa. Con el espantoso concierto en el Palau tuve más que suficiente. Aunque reconozco que estoy súper enganchada a su cuenta de Instagram. Son los auténticos reyes del kitsch. Si no existiesen habría que inventarlos 😂
M'agradaLiked by 1 person
Pues te ahorrarás muchos viajes porque lo coloca en todas partes y todo el mundo sucumbe
M'agradaM'agrada
¡Vaya sorpresa! A Málaga (Marbella) fueron y cantaron y no sé qué tal, pues no fui a escucharlos.
Me he quedado sin palabras…A ver si me recupero.
M'agradaM'agrada
¿Estuvieron en Málaga y no fuiste? Tienes un soberano carácter. Olé tu
M'agradaM'agrada
Cantaban en Marbella, a una hora y media de Málaga (a las buenas, con autovía libre), pero se rumoreó que igual había cancelación; a mí quien me hubiera interesado era la señora Nerebko y cuando se informó que estaban en Marbella (efectivamente, por fotos los vi) no había entradas. El caso es que he preguntado mucho y nadie me ha especificado nada. Preguntaré a miembros de la Orquesta (la mitad son rusos y fueron, ya que están afincados en Marbella o muy cerca).
De todas maneras, en unas charlas sobre ópera, zarzuela y cantantes, vamos (un amigo y yo) a cerrarlas hablando de Netrebko, en mayo.
¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Acepto pulpo…pero no habrás hecho tu kilómetros para asistir a la operas como para poner la excusa de Marbella, por otra parte una plaza poco operística y que denota que el objetivo era otro. Seguramente hiciste bien en dejar que te lo contaran otros.
M'agradaM'agrada
Estoy cien porciento de acuerdo contigo. Inaguantable!
M'agradaLiked by 1 person
Hola Helga, muchas gracias por comentar y seguir el blog.
Lamentablemente muchos divos y divas de la historia han caído en esa vulgaridad, ellos ahora son el exponente máximo del kitch aunque yo diría de la horterada que no sé si es un termino que sabes traducir correctamente.
Un saludo
M'agradaLiked by 1 person
Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser
Yo hace tiempo que no puedo con ella; de lo que prometía a lo que se ha convertido. Hace tiempo que dejé de seguirla porque no me interesa lo más mínimo.
M'agradaM'agrada
Yo sigo pensando que ella tiene todas las posibilidades de ser la ma´s grande, como la Jurado, pero se obstina en caricaturarizarse
M'agradaM'agrada
I dels cors, que me’n dius, Joaquim…
M'agradaM'agrada
A l’alçada de tot plegat
M'agradaM'agrada
Estic d’ acord amb el que escrius. Aixi com va promocionar a Schrott, per mi un bariton per olvidar, ara ho fa amb el segon marit. Malgrat que Eyvazov es bastant mes suportable que el Erwin. A ella l’ hi ha canviat la veu i no sempre del meu gust.
Un plaer llegirte ¡
M'agradaM'agrada
Hola Rosa, no estic gaire d’acord amb que Eyvazov sigui més suportable que Schrott, però vaja! t’agreixo que em segueixis i que comentis
M'agradaM'agrada
Jo només espero que canti d’una vegada la Lisa de la Dama de piques abans que tot plegat li passi factura. Escoltar la seva Tatiana va ser impressionant. No sé com pot tenir tan mal criteri per vestirse, dissenyar teteres, triar nous rols i també marits… Je je
M'agradaM'agrada
Pot fer molta òpera russa, també eslava, no cal que sigui només russa i òpera lírica italiana, francesa o alemanya, però aquesta obsessió per fer repertori dramàtic, ara Turandot, va en detriment de la qualitat.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquín por compartir esta reseña de los sres. Netrebko
M'agradaM'agrada
Aunque sea una reseña crítica?
M'agradaM'agrada
He escoltat Netrebko amb mol ganes.M’agradava més quán era prima i cantava Traviatta amb Villazon a Salzburg,no perque estigués prima si no perque era poc coneguda i anava a per totes .Quan va tenir la p`rimera criatura el diafragma li deuria canviar de “lloc” però em segueix agradant,encara que penso que la noieta discreta i senzilla ha passat a la història,ara es una diva total.En quan al seu marit s’ha tret l’espina i la cara que ha posat en acabar Nessun dorma val un somriure.Com sempre dic jo no hi entenc però si vull dir que la seva veu em molesta i voldria saber perque.
M'agradaM'agrada
La pregunta és senzilla, es lletja, feridora, nasal i quan canta no acarona. Aquests podrien ser els motius, però també podria ser perquè no té prou tècnica i perquè la per cantar no n’hi ha prou amb tenir veu, cal saber utilitzar-la per fer art. Fàcil no és.
M'agradaM'agrada
ja, ja, ja, estoy por el ppio, es cierto Joaquim que la netrebko recuerda a Rocio Jurado como creo que en algún momento has apuntado… no me quiero distraer que estoy con la Pira!!! el traje nuevo del emperador.
M'agradaM'agrada
Té dies, va de Jurado, com aquí a Sara Montiel. Res a dir, ambdues dones de bandera, amb un gust, això sí, discutible a l’hora de disfressar-se
M'agradaM'agrada