Avui torna a IFL una de les obres simfònic corals que més estimo, el Stabat Mater d’Antonín Dvořák, una obra que que ja he portat vàries vegades a IFL i que seguiré portant perquè l’estimo i sempre que l’escolto em trasbalsa.
Si en les darreres ocasions que aquesta bellíssima obra va protagonitzar un apunt al blo, les propostes provenien del Festival de Saint Denis (2014) sota la direcció de Jakub Hrůša i la darrera provenia del Festival de Lucerna (2015) sota la direcció de Jansons, en aquesta ocasió la proposta ens arriba de Praga sota la direcció d’Emmanuele Villaume i amb un quartet solista correcte i sense especials espectacularitats, amb: Kristine Opolais, Jana Kurucová, Richard Samek i René Pape.
Villaume amb sobrietat però sense defugir la espectacular bellesa de els melodies dirigeix una versió esplèndida, gràcies també a la PKF Prague Philharmonia i al meravellós Czech Philharmonic Choir of Brno.
Tret de Pape, no sembla que els altres tres solistes tinguin veus molt poderoses i per tant no sabem com corrien per la preciosa sala Dvořák de Praga, però per la televisió Opolais sona menys sumptuosa del que és habitual i una mica més crispada (el repertori escollit darrerament li estarà passant factura?), el tenor txec Richard Samek mostra una veu deliciosament lírica i potser mancada d’una mica més de presència i projecció, mentre que la mezzosoprano eslovaca Jana Kurucová aporta calidesa amb un so rodó que contrasta amb Opolais, però com a Samek li he trobat a faltar registre (els greus són inexistents o es desfan com les farinetes). Pape, al qui a vegades els greus se li desfan,, aporta una humanitat que li agraeixo i que darrerament em costa tant trobar-li.
Malgrat el que es pugui despendre del darrer paràgraf el conjunt està perfectament integrat i Villaume sap fer volar la inspiració de Dvořák, entre l’explosió melòdica i la expressió dramàtica ja sigui intimista o dramàtica, gràcies a un cor que m’ha entusiasmat per el meravellós equilibri i la qualitat de les veus, on distingeixen amb claredat les quatre famílies.
Antonín Dvořák
STABAT MATER
Kristine Opolais (Sopran)
Jana Kurucová (Mezzosopran)
Richard Samek (Tenor)
René Pape (Bass)
Czech Philharmonic Choir of Brno
Direcció del cor: Petr Fiala
PKF Prague Philharmonia
Direccióó: Emmanuele Villaume
Rudolfinum, Dvořák Hall, 7 de setembre de 2017
Podeu gaudir en obert de la interpretació
El concert, retransmès per la cadena Arte, commemorava el 10è aniversari del Festival Dvořák, ocasió que m’ha semblat, degut a la bellesa de l’obra, que bé mereixia el protagonisme aquí.
IN FERNEM LAND 
Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser
Gràcies Joaquim , Malgrat que Dvorak m’agrada molt més enllà de la seva òpera Rusalka i alguna simfonia no he escoltat res més. Una bona ocasió llavors per escoltar per primera vegada aquest Stabat Mater. Parlant de Rulsalka, Joaquim, faré un viatge a Argentina a mitjans d’octubre i seré a l’estrena absoluta d’ aquesta ópera al Teatre Colón el 7 de novembre. Estic molt entusiasmat pel fet que sigui la primera vegada que es fa en aquest teatre i també perquè la Rusalka és Ana María Martinez de la qual em sembla has parlat molt bé alguna vegada.
Salutacions
M'agradaM'agrada
No t’ho perdis perquè Ana María Martínez fa una Rusalka espectacular.
https://infernemland.blog/2009/09/14/ana-maria-martinez-canta-rusalka/
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, m’ha agradat escoltar-la doncs és una obra poc sovintejada.
M'agradaM'agrada
A IFL ja l’he porta dues vegades perquè en a mi m’entusiasma.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim, m’has transmés l’entusiasme per una obra molt poc coneguda per a mi d’un autor que sempre m’ha agradat però que l’he sovintejat en poques ocasions. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
L’obra és bellíssima, busca versions perquè n’hi ha d’excel·lents
M'agradaM'agrada
Mil gracias. Joaquim. Yo también siento una devoción especial por esta obra desde que la descubrí hace justamente 25 años el día de Nochevieja. Un verdadero flechazo. Fue un momento muy especial escucharla en el Maestranza en 1994. Justamente el último programa de “El mundo de la fonografía” que hizo Arteaga estuvo dedicado a este verdadero monumento..
M'agradaM'agrada
En Nochevieja no es que pegue mucho un Stabat Meter Dolorosa, precisamente, pero la obra es bellísima.
Gracias por comentar María Lourdes y por seguir el blog, claro.
M'agradaLiked by 1 person
Gracias Joaquín por presentar esta desconocida obra de Dvorak
M'agradaM'agrada
Yo no diría que desconocida, hay una lista de importantes grabaciones con directores y solistas importantes, lo que nunca he acabado de entender es porqué no se programa más, porqué la belleza de la partitura se contagia.
M'agradaM'agrada