Què dir-vos de l’amic Jesus! Durant molt temps i a l’inici d’IFL, que es quan va començar la nostra amistat arran d’un inoblidable viatge a Paris, ell i les seves envejables i inoblidables cròniques, sobretot des del MET, van configurar el que encara podeu consultar en la pàgina permanent a IFL, AMFORTAS EL CORRESPONSAL.
Ençà d’aquell viatge hem tingut l’oportunitat de compartir algunes entranyables trobades, també amb la magnífica familia que l’envolta, trobades no només operístiques i malgrat que darrerament no ens sovintegem tant perquè les circumstàncies personals, tan seves com meves, han canviat, tots dos sabem que si ens necessitem per alguna cosa allà estarem.
El seu qüestionari no defuig cap de les preguntes, me’l va contestar fa un any i segurament ara, com ja em va dir quan me’l va enviar, canviaria alguna cosa, com de fet us succeeix a tots, perquè a banda de que limitar tant la resposta sempre et fa deixar a algú imprescindible a fora, les nostres preferències, filies i fòbies són mutants i encara que hi ha coses inamovibles, limitar-ho a una única opció al cap d’un any d’haver-ho escrit podria ser susceptible de canvi. En qualsevol cas fa un any, com ara, era un qüestionari magnífic.
Aquí el teniu:
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? Juliol de 1.988
- A quin teatre? Teatre Grec de Barcelona
- Quina òpera vas veure? Rigoletto
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? La meva mare alguna vegada
- Quin compositor operístic t’estimes més? Richard Wagner
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La musica
- Quin és el teu tenor predilecte? Alfredo Kraus
- Quina és la teva soprano predilecta? Renata Tebaldi
- Quin és ell teu baríton predilecte? Titta Ruffo
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Marilyn Horne
- Quin és el teu baix predilecte? Boris Christoff
- Quin és el teatre dels que has visita que més t’ha impressionat? El Met de NYC
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Si, si està ben comunicada
- Quina és la teva òpera predilecte? Ievgeni Onieguin
- Quina òpera detestes? Cap
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 7,5
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? A NYC
- Quin és el llibretista operístic preferit? Hugo von Hofmannshtal
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Dalibor (òpera del mateix nom de Bedrich Smetana)
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Floria Tosca
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Der Ring des nibelungen dirigida per Hans Knappertsbusch a Bayreuth (Hans Hotter, Wolfgang Windgassen, Gustav Neidlinger,Astrid Varnay, Josef Greindl)
- El director d’orquestra operístic preferit? James Levine
- El director d’escena preferit? Harry Kupffer
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? La Traviata a Lisboa amb Alfredo Kraus i Maria Callas
- L’òpera barroca que més t’agrada? Orfeo d’en Claudio Monteverdi
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Le nozze de Figaro de W. A. Mozart
- L’òpera romàntica que més t’agrada? Lucia di Lammermoor de G. Donizetti
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Die tote stadt de E. W. Korngold
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Doctor Atomic de John Adams
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baix.
Com que el Rings de Kna i la Traviata lisboeta ja han il·lustrat més d’un qüestionari, avui us proposo escoltar “Die Tote Stadt” la cabdal obra de Korngold que no és la primera vegada que s’ha esmentat com a òpera predilecta del segle XX. La versió malauradament és només d’àudio però en a mi m’agrada molt, malgrat les estretors de Thomas Sunnegardh en certs moments de la representació, ja que tant la Marietta de Katarina Dalayman com la direcció de Leif Segerstam són magnífiques.
Moltes gràcies Jesus, no cal que et digui que si vols reemprndre les teves cròniques la teva pàgina està activa.
I la setmana vinent, seguint amb el amics, tindré l’honor de presentar-vos el qüestionari de la Isolda, que molts de vosaltres coneixeu com a Teresa Mir 😉
IN FERNEM LAND 
En el llibre que va escriure, Ópera y Cocina ja es deixa endevinar el bon gust d’ Amfortas.
M'agradaM'agrada
El tinc pendent de manera imperdonable
M'agradaM'agrada
Caram, bon gust i propaganda gratis del llibre!!!
M'agradaM'agrada
No t’ho havia preguntat mai però ara m’ho has aclarit. Volia saber qui era Amfortas a IFL.
Un dia em vaig llegir tot el que et va deixar i em vaig quedar meravellat de tot el que veia. Que vivia a Nova York?
Com és que ho va deixar estar?
M'agradaM'agrada
No vivia a NY. Anava molt sovint per feina.
Vaig deixar-ho perque es va convertir en una carrega tenir que escriure sobre el que veia.
M'agradaM'agrada
M’oblidava una cosa important:
Quina òpera més grandiosa Die tote stadt
M'agradaM'agrada
Musica meravellosa
M'agradaM'agrada
Un dels cims de l’òpera del segle XX
M'agradaM'agrada
De acuerdo con las elecciones de Amfortas menos uno… el tenor canario
M'agradaM'agrada
No dire que es el mejor, pero si el que mas me ha emocionado en directo.
M'agradaM'agrada
Excelente cuestionario Amfortas.
Se añoran tus crónicas en In Fernem Land.
M'agradaM'agrada
Todos las respuestas al cuestionario de Joaquim son muy interesantes y a veces hay coincidencias y otras no. La importancia del blog esta en la diversidad y el nivel de las aportaciones.
M'agradaM'agrada
Un qüestionari molt interessant amb grans cantants. A mi també el Metropolitan em va impressionar. Fa molta enveja que es facin 3 o més òperes diferents en el mateix mes. Jo vaig poder veure tres òperes : R. Devereux, Otello i Elektra en dues setmanes!
M'agradaM'agrada
El Met es fascinant. Fa anys hi havia la temporada del NYCO. També de vegades es pot anar a la Julliard School, al Teatro di Capo o al Teatro del barrio a la cinquena avinguda. Aquest nom crec que ara es diu Teatro del Museo del Barrio.
M'agradaM'agrada
Vaya, con Amfortas una verdadera caja de gratas sorpresas, tiene un libro de cocina? Como se llama y en que idioma?Tampoco imaginé que era “El Corresponsal”.
De su cuestionario, quiero destacar que me ha sorprendido la presencia Titta Ruffo y sobretodo de su opera favorita de XX, sea Die tote stadt. El resto era previsible, quien no ha querido ver una función de María en vivo, aunque destaca a Tebaldi. Por favor vuelve al IFL, tus apuntes han sido maravillosos, gracias….
M'agradaM'agrada
Gracias a ti Eduardo. El libro esta escrito en castellano y se titula “Victor Fernandez-Pinedo: Musica en la cocina”
Es un homenaje póstumo a Victor, quien me enseño a amar la ópera. Medico traumatologo, cocinero (tenia un restaurante en La Rioja) y apasionado de la ópera. El libro narra vivencias de Victor, recetas de cocina suyas, notas de vino riojanos y ópera.
M'agradaM'agrada
Qué maravilla esas tres coincidencias (Kraus, Ruffo y Christoff) y algunas más (y más frecuentes y “normales”) con wagner y New York. No todo coincide, como es natural, pero, personalmente, es una alegría que alguien se acuerde de vez en cuando de los realmente GRANDES dejando en standby un ratito a los mediáticos; aunque la verdad es que este palco de IFL reparte para casi todos, lo que es de agradecer.
M'agradaM'agrada
Pues si que son coincidencias, pero como bien dices el repartir para todos es un gran mérito…que debemos a Joaquim.
M'agradaM'agrada
Die tote Stadt és una meravella, no sé si la millor òpera del segle XX però en a mi també m’agrada moltíssim. Què dir dels solistes triats i del director Levine? I el qüestionari m’ha fet reprendre les cròniques de l’Amfortas. Quan vaig començar a visitar el blog eren habituals.
Una última coincidència amb en Jesus, el Dr Atomic de John Adams, una òpera que m’ha deixat xocat quan vaig comprar-me el DVD. M’agradaria molt veure-la al Liceu, deixeu-me somiar.
M'agradaM'agrada
Die tote stadt es realment una pasada. Tampoc estic segur que sigui la millor del segle XX si la que vaig triar en aquell moment.
Dr. Atomic la vaig poder veure al Met y a Londres a la ENO y em va agradar molt. Per cert de la del Met vaig escriure un post a IFL.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per contestar-me, bé en a mi i a tots en el pur estil de la casa.
He llegit totes les cròniques que ens va deixar i em fan molta enveja perquè hi ha coses meravelloses.
Quin privilegi
M'agradaM'agrada
A part d’elogiar el bon gust aquí present, gràcies per donar-me a conéixer “Die tote stadt”, m’ha semblat una meravella, certament brillant.
M'agradaM'agrada
En Joaquim ha encertat deixant el audio.
M'agradaM'agrada
Me he leído todas tus crónicas y, la verdad, las vivía con la descripción, la narración…Un gran corresponsal, al menos para mí. Y buscaré el libro de cocina.
Grandes cantantes ¡Y bravo por esa cita a Ruffo! Impresionante.
Un saludo, Amfortas.
M'agradaM'agrada
Una satisfacción que siguieras las crónicas.
Mis primeras aproximaciones al género eran audicioned de arias de Pavarotti, Caballé,Callas y otros grandes y entre ellos Titta Ruffo.
Saludos para ti Leonor, nombre muy operístico.
De mis estudios autodidactícos de ópera de los EE UU he deducido que William Henry Fry fue posiblemente el primer compositor de ópera de ese pais. En 1845 compuso Leonora y en 1858 Giulio e Leonore.
M'agradaM'agrada
¡Qué interesante! Las buscaré, ya que las desconozco. Mil gracias por el detalle. 🙂
M'agradaM'agrada
Joaquim, una vegada llegides les meves respostes, segur que avui alguna seria diferent. Lo que no seria diferent es el gust per el repertori alemany i Wagner. La passió per l’ópera eslava( russa i txeca) i cada vegada mes la dels Estats Units. I sempre Mozart.
Molt amable la teva presentació i la tria de Die tote stadt.
M'agradaM'agrada
Benvolgut amic, hi ha coses que que òbviament canvien, s’incorporen i deixen de ser tan referencials uns o altres cantants, fins i tot poden incorporar-se nous repertoris o òperes que fins ahir no ens feien fred ni calor però que per algun motiu se’ns han revelat, està clar. La perversió del qüestionari és evident en limitar a una única resposta per a cada una de les preguntes i si hi sumes lla distància que separa la contesta a la publicació, encara més.
Gràcies per se-hi i per acceptar el repte.
Tenim ganes de tornar a compartir complicitats
M'agradaM'agrada