Matthias Grünewald, La temptació de Sant Antoni

Malauradament a Barcelona la magnífica òpera de Pâul Hindemith, Mathis der maler,  sempre anirà associada al desgraciat incendi del 31 de gener de 1994 que va destruir el Gran Teatre del Liceu, ja que aquesta òpera que suposava l’estrena a l’Estat és la que es representava aquells dies i que a partir d’aleshores i òbviament de manera injusta, ha passat a formar part, com el Guillaume Tell de Rossini, en el grup d’òperes maleïdes en la llarga història del teatre barceloní.

Aquesta maledicció emocional i que sigui una òpera d’un compositor poc conegut, del segle XX i per tant impopular i econòmicament de difícil defensa de rendibilitat, encara que els valors de la partitura siguin extraordinaris, de ben segur marcarà l’absència d’aquest títol durant molts anys a les temporades liceistes.

Per aquest motiu i perquè és una òpera d’actualitat ja que s’ha programat en el molt prestigiós Festival Enescu de Bucarest sota la direcció d’un vell amic de la ciutat, Lawrence Foster, m’ha semblat imprescindible que protagonitzés l’apunt d’avui a IFL.

La versió és esplèndida i reuneix al voltant dels brillants Romanian Radio Choir i Academic Orchestra, un equip vocal prestigiós, sòlid i només posat a prova en comptades ocasions, ens ofereixen una esplèndida versió.

L’òpera de Paul Hindemith va ser prohibida pel règim nazi, no només per formar part de la música degenerada que tant els exacerbava, sinó també per el llibret altament crític contra l’opressió, la llibertat d’expressió, l’autoritarisme , ambientant l’acció a Alemanya, durant el segle XVI i durant la reforma protestant, utilitzant de manera lliure la figura del pintor Matthias Grunewald i el seu inicial posicionament a favor de la revolta dels camperols mentre era un artista mantingut per el poder eclesiàstic.

El quadre que encapçala l’apunt, Les temptacions de Sant Antoni, de Matthias Grunewald té un protagonisme argumental essencial en el sisè dels sets quadres que té l’òpera, amb llibret del mateix Paul Hindemith i estrenada al Stadttheater de Zuric el 28 de maig de 1938.

El conflicte personal, polític i religiós ofereix unes possibilitats èpiques i reivindicatives que Hindemith sap explorar amb grandesa wagneriana i una recerca molt aconseguida de joc ambivalent entre la tonalitat i l’atonalitat absolutament genial, amb una utilització lírica del tractament vocal, i una imponent concepció coral que beu de la gran tradició religiosa.

És una òpera imprescindible, un dels cims musicals del segle XX que pràcticament no es representa tot i ser la més coneguda de totes les òperes escrites per Hindemith, totes elles esplèndides i molt poc conegudes. Una altra assignatura pendent dels teatres que ens avorreixen amb els mateixos títols, que poques vegades ens satisfan  perquè els referents que tenim sempre acaben sent millors que les actuacions dels cantants actuals, mentre que títols cabdals queden a l’ombra i no poden ser gaudits com caldria i on caldria.

Torsten Kerl que canta el rol del Cardenal Arquebisbe de Magùncia Albretch von Brandenburg, fa patir amb alguna nota trencada inclosa, potser comença a patir l’excés de repertori dramàtic assolit. Magnífic, com és habitual, Norbert Ernst i encara imponent Falk Struckmann amb una presència vocal d’impacte tot i el desgast.

El magnífic i poc conegut baix-baríton americà Lester Lynch canta el rol titular, mentre que Stella Gregorian la mezzosoprano ucraïnesa canta el rol de la contesa Helfenstein, la soprano russa Katerina Tretyakova.el rol de Regina i la sòlida soprano austríaca Brigitte Pinter assumeix el rol de Ursula.

Paul Hindemith
MATHIS DER MALER

Albrecht von Brandenburg: Torsten Kerl.
Countess Helfenstein: Stella Gregorian.
Hans Schwalb: Norbert Ernst.
Queen: Katerina Tretyakova.
Lorenz von Pommersfelden: Martin Snell.
Riedinger: Falk Struckmann.
Ursula: Brigitte Pinter.
Mathis: Lester Lynch.
Sylvester von Schaumberg: Cosmin Ifrim.
Truchsess von Waldburg: Alin Anca.
Wolfgang Capito: Peter Galliard.

Romanian Radio Choir and Academic Orchestra.
Director musical: Lawrence Foster

Bucarest, 13 de setembre de 2017

No tinc gaires esperances que aviat podem veure Mathis der Maler en una programació liceista, potser al Real… Qui ho sap!, però mentrestant aquí la seguiré reivindicant tantes vegades calgui, és una òpera immensa.