La sonata de tardor d’Igmar Bergman (1978) s’ha estrenat aquest setembre com a òpera a Helsinki amb música del compositor Sebastian Fagerlund i us he de dir que m’ha agradat molt.

És més que obvi que si els compositors agafen les pel·lícules de Bergman com a font d’inspiració faran bé, perquè en l’obra del cineasta suec hi ha molt material teatral i humà, que com en aquest cas els poden inspirar feliçment. És clar que també hi fa molt tenir a l’abast un equip vocal tan intens com el que ha reunit el teatre finlandès, amb una Anne Sofie von Otter encara immensa, assumint el rol de Charlotte, la famosa pianista i la mare que haurà de fer froint en la seva maduresa a les filles que no van rebre l’estima en la seva infantesa, i que al cinema interpretava Ingrid Bergman en la darrera aparició a la pantalla.

La mezzosoprano sueca fa una interpretació intensíssima que rep la fantàstica rèplica de la soprano també sueca Erika Sunnegårdh que canta el rol d’Eva, al cinema interpretat per Liv Ullmann.

Sensacional la participació de la soprano finlandesa Helena Juntunen cantant el rol d’Helena, la germana malalta i solidíssims el magnífic baríton finlandès Tommi Hakala com a Viktor (Halvar Björk al cinema) i el baix-baríton finlandès Nicholas Söderlund interpretant a Leonardo.

La música de Sebastian Fagerlund és molt teatral i sembla anar totalment al servei de l’acció dramàtica. Possiblement sense l’escena o en una versió de concert no produiria la mateixa impressió, però he seguit l’obra amb moltíssima atenció i la música mai m’ha representat una nosa,ans al contrari, donava tota la força en cada escena i tant en els grans monòlegs de Charlotte i Eva, com si fossin una mena d’Elektra i Klytemnästra, i encara us diré més, en el darrer i breu monòleg d’Helena, bellíssim. he vist a Chrysothemis. Potser són rebuscades coincidències o que jo he anat més enllà del propi Fagerlund, però sense la violència física, l’enfrontament entre mare i filla, les pors, la venjança i la solitud no estan tan allunyades de l’Elektra straussiana, in encara us diré més, alguns cops orquestrals m’han semblat homenatges.

Fagerlud desplega un mestrívol tractament orquestral, com és habitual en els compositors contemporanis, però la partitura i això si que és una agradable diferència amb tantes i tantes òperes contemporànies, té un component teatral molt important i encara que l’idioma dificulta molt la comprensió, seguint la trama del llibret és fàcil entrar en el joc de retrets passions silenciades i alliberament de fantasmes atàvics.

L’experiència és intensa i com que la producció és senzilla però ajuda molt a explicar la història, aconsegueix atrapar fins al impactant final.

Curiosament o no, Sebastian Fagerlund prescindeix del moment pianístic de la pel·lícula amb la música de Chopin. 

Altament recomanable per a tots els infernemlandaires que no es tanquen a escoltar òperes més enllà del post romanticisme vienès.

Sebastian Fagerlund
HÖSTSONATEL (Sonata de tardor)
Libretto de Gunilla Hemming basat en l’obra d’Ingmar Bergman
Obra comissionada per la Finnish National Opera

Anne Sofie von Otter (Charlotte Andergast)
Erika Sunnegårdh (Eva)
Tommi Hakala (Viktor)
Helena Juntunen (Helena)
Nicholas Söderlund (Leonardo)

Cor i Orquestra de l’Òpera Nacional de Finlandia
Director musical: John Storgårds

Director d’escena: Stéphane Braunschweig
Disseny de vestuari: Thibault Vancraenenbroeck
Escenografia: Stéphane Braunschweig
Disseny de llums: Marion Hewlett

Ôpera Nacional de Finlandia, Helsinki, setembre de 2017.

Us deixo els enllaços de visió gratuita de:

Opera Platform

http://www.theoperaplatform.eu/en/opera/fagerlund-autumn-sonata

El Canal Arte

https://www.arte.tv/de/videos/060427-018-A/fagerlund-herbstsonate/

En cap de les dues transmissions he pogut utilitzar els imprescindibles subtítols en cap idioma, aquí més que en cap altre transmissió ho hagués agraït molt.