La primera tria de la temporada ho ha estat tan concorreguda com les darreres de la temporada passada, no sé si com a conseqüència de triar un duet de soprano i tenor, quelcom que és la segona que succeeix, però en la primera (“O soave fanciulla”) amb molta més participació.
El resultat de les 10 versions més triades és aquest:
Per ordre:
| TECO 6 | 16 | 18% |
| TECO 1 | 15 | 17% |
| TECO 7 | 14 | 16% |
| TECO 2 | 12 | 13% |
| TECO 4 | 12 | 13% |
| TECO 5 | 8 | 9% |
| TECO 9 | 5 | 6% |
| TECO 3 | 4 | 4% |
| TECO 8 | 3 | 3% |
| TECO 10 | 1 | 1% |
I com ja descobreix el títol de l’apunt la versió que encapçala el rànquing és la de Maria Callas i Giuseppe Di Stefano a la Scala l’any 1957 sota la direcció de Gianandrea Gavazzeni, aquesta:
Però qui hi ha al darrere de les altres 9 versions, doncs per el mateix ordre de ,l’apunt original. Si premeu a sobre dels noms obrireu el youtube que va servir per extraure l’àudio.
| TECO 1 | 15 | 17% | Plácido Domingo – Montserrat Caballé |
| TECO 2 | 12 | 13% | Piotr Bczala – Krassimira Stoyanova |
| TECO 3 | 4 | 4% | Bruno Prevedi – Leontyne Price |
| TECO 4 | 12 | 13% | Josep Carreras . Silvya Sass |
| TECO 5 | 8 | 9% | Richard Tucker – Gilda Cruz Romo |
| TECO 6 | 16 | 18% | Giuseppe Di Stefano – Maria Callas |
| TECO 7 | 14 | 16% | Luciano Pavarotti – Maria Chiara |
| TECO 8 | 3 | 3% | Franco Corelli – Regine Crespin |
| TECO 9 | 5 | 6% | Carlo Bergonzi – Ángeles Gulín |
| TECO 10 | 1 | 1% | Yusif Eyvazov .- Anna Netrebko |
Ara podeu opinar el que us sembli, jo no hagués triat com a primera opció la versió guanyadora (m’agraden més en la versió d’estudi) però és clar, és una versió molt potent.
Gràcies a tots els que heu participat i també a tots els que ho heu intentat
IN FERNEM LAND 
Bona nit ,ja sòc aquì comprovo que potser no he afinat del tot les possicions però, les que eren més importants per a mí son les dues en primers llòcs encara que després amb les preses vaig confondrem i vaig marcar en tercer llòc el 4 en comptes del 1 i es que vaig obrir la matinada de dijous amb moltes preses i no vaig seguir el métode de costum, per el que vaig picar on no volía, em sap greu perque vaig deixar al meu Plácido fora de joc…..sort que es molt difícil que m’ho tingui en compte……..gràcies Joaquim ha estat un gust escoltar un ària tant potent amb veus fantástiques, abraçada.
M'agradaM'agrada
Principalment es tracta d’un divertimento, que alhora ens ha d’ajudar a entendre per a quina veu estan escrits els rols dels personatges escollits, en aquest cas dos, fet que li atorgava un grau més de dificultat perquè et podia agradar el tenor d’una versió però la soprano d’una altra.
Gràcies per participar encara que en aquesta ocasió fos de forma accidentada 😉
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de octubre de 2017 | Beckmesser
Yo no he participado en esta ocasión, pero si lo hubiera hecho seguro que los dos primeros hubieran estado entre mis tres elegidos.
M'agradaM'agrada
😦
M'agradaM'agrada
També està bé la sessió de duos.
M'agradaM'agrada
Si però complica la tria, en sóc conscient.
M'agradaM'agrada
Els duets tenen el perill de que no sempre els dos cantants estan al mateix nivell, com crec que ha pasat en algunes de les versions en aquesta tria. No es aixis, em sembla a mi, en la versió guanyadora.
M'agradaM'agrada
Efectivament és un dels riscs, però també podia ser un exercici per “trair la fidelitat” als cantants de sempre i buscar una alternativa satisfactòria en la suma de dos cantants no inicialment previstos.
Gràcies Jordi
M'agradaM'agrada
7, 1, 2… me ha encantado esta tria, ahora volveré a oír la 6 a ver…. increible lo de la 10, el yusif parece peligroso ahoga a netrebko! he vuelto a ver de paso el ballo de viena : https://infernemland.blog/2016/04/29/el-streaming-dun-ballo-in-maschera-a-viena-beczala-stoyanova-hvorostovsky/
M'agradaM'agrada
Gràcies per participar Pepa
M'agradaM'agrada
En aquesta ocasió no he participat, perquè la veritat , m’he oblidat per complert, sempre procuro posà el meu gra d’arena ya que m’agrada fer-hu, ho sento, i el motiu es l’angoixa que tinc i lo trist qu’em sento, pels esdeveniments pels cuals ens trobem. Espero qu’el pròxim si participaré. Un saludo
M'agradaM'agrada
Gràcies Francesc, però els esdeveniments que ens envolten els hauríem de deixar de banda precisament amb la música, ni que sigui una estona al dia. Com a mesura terapèutica.
M'agradaM'agrada
Una de les meves versions preferides és aquesta.
Ambdos cantants en superforma i amb una implicació difícil de superar.
Per mí supera amb escreix la versió guanyadora a la tria que resulta especialment tova i evidencia un Giuseppe Di Stefano en decadència exhibint aguts oberts a dojo.Els aguts de Maria Callas sonen crispats i desagradables i resulta evident la seva incapacitat per aconseguir algun pianíssim de so flotant i no oscil·lant. En el aspecte interpretatiu que era el seu fort tampoc hi veig cap genialitat destacable.
M'agradaM'agrada
De totes maneres Dandini, no t’has parat mai a pensar que ho fa que la cridanera Callas i l’acabat Di Stefano continuïn agradant i fascinant a generacions i generacions de persones que no els han vist mai en un teatre ni tan sols vius?
Es tornen a reeditar a França totes les òperes gravades per Maria Callas, un projecte mil vegades fet i repetit, deu ser, en un moment on ningú compra discs un reclam, perquè no entenc que la discogràfica vulgui declarar pèrdues.
He intentat posar totes les gravacions en viu, per tant si hagués posat la de Callas Di Stefano del disc, molt millor que aquesta, m’haguéssiu dit que manipulo. Tot i així guanyen. En a mi em sorprèn perquè per sobre hi ha la del Liceu, per exemple. Però aquí si que no participo en res.
M'agradaM'agrada
Yo hubiese hecho alguna otra combinación. Pavarotti/Millo, Bergonzi/Leontyne… porque a priori parten con desventaja las combinaciones elegidas tanto de big Luciano como de Carlo.
M'agradaM'agrada
Pero Pavarotti con Millo no está tan bien como Pavarotti con Chiara, por ejemplo.
M'agradaM'agrada
Em sap molt greu pero aquest cop no hi he participat. Vaig de bolit ultimament i la meva carpeta de correus infernemland ja en deu marcar una desena se se llegir. Mirare si a estones mortes puc escoltar aquests duets.
M'agradaM'agrada
No passa res, cada cosa té el seu moment i si passa, passa, perquè no passa res 😉
Gràcies
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquesta interessant tria. Vaig votar les versions Di Stefano-Callas i Domingo-Caballé . També la de Tucker-Cruz Cromo per la passió que té la seva versió. El vaig reconèixir, ella no.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Gràcies Guillermo, versions poc discutibles diria jo, però ja saps que hi ha gustos per a tots
M'agradaM'agrada
A casa vam fer una primera escoltada a les 5 primeres… No vam trobar el moment per escoltar les altres 5… La 1 i la 4 estaven en el meu top…
Em sap molt de greu no haver participat ja que és un dels meus duets preferits de Verdi… Aviam com sona al teatre, tot i que no tinc gaires esperances amb aquest segon cast…
M'agradaM'agrada
Sou molts que heu fet el salt aquesta vegada, però no us ho tindré en compte, només faltaria. DE fet sou sincers en dir-ho perquè jo no tinc manera de saber qui ha votat i menys de saber qui ha votat què.
Abraçada
M'agradaM'agrada
6, 7, 8 y 9 fueron los míos. Me entusiasmaron. Gracias, Joaquim, estuve un ratito eligiendo.
Confieso que no reconocí al sr. Netrebko (perdón, apellido muy difícil).
Una de mis versiones favoritas:
¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Gracias Leonor, Luciano tiene multitud de versiones y partenaires muy buenas. A Tucker le sucede lo mismo
M'agradaM'agrada