Ahir vaig assistir al Liceu i en un dia especialment convuls que no em va fer decidir si anar o no fins quan faltaven 30 minuts per començar la representació (avantatges de viure a prop) a la tercera representació de l’òpera de Giuseppe Verdi, Un ballo in maschera, la segona amb el primer repartiment.
Ambient enrarit, una mica fred, més pendent dels mòbils que del que passava en escena i amb buits a la sala (no tants com esperava) segurament motivats per la situació política i el moment històric que coincidia amb l’inici de la representació.
Quan un teatre d’òpera inaugura una temporada com volia la direcció artística del Gran Teatre del Liceu, amb pompa i circumstàncies, i aprofito per dir que fent un lleig a la meravellosa òpera rossiniana, hauria d’haver apostat per una producció potent que en deixés garratibats i sobretot quan la producció escollida no és una coproducció amb altres teatres i per tant un meló sense obrir, sinó una producció llogada i coproduïda per dos teatres que haurien d’estar a un nivell inferior al pretès pel Liceu, com són Toulousse i Nürnberg, segurament d’escenari més escanyolit.
Ningú va veure abans que la producció era un nyap? Ningú va veure que es tractava d’una producció esquifida que empetitia encara més en mig d’un escenari on faltaven a més de metres cúbics per omplir, el que és pitjor: idees, teatralitat i emoció, en una òpera d’emocions.
És inevitable recordar aquell escàndol monumental del “ballo in maschera dels waters”, d’una teatralitat aclaparadora, on tots els personatges tenien una història al darrera i on totes les escenes, agradables o no, es corresponien a la veritat de cada personatge. L’òpera no ha de ser un espectacle bonic, l’opera és molt més que tot això i aquesta proposta plana, buida i estèticament molt ordinària, és una clara evidència del que no ha de ser una producció operística. Aleshores, per què s’ha triat per inaugurar oficialment la temporada 2017/2018 del Liceu? Comencem malament i sumant despropòsits després de la producció totalment inadequada per l’escenari i la sala del treball de Sagi per Il viaggio a Reims.
Musicalment l’aposta és més potent perquè Renato Palumbo és un director amb personalitat, discutible si és vol, però amb coses a dir. Si l’orquestra tingués un altre nivell, de ben segur que Palumbo hagués pogut treure més profit de les seves “genialitats” i excesos sonors que ofeguen a cantants pocs previnguts, però amb una orquestra correcta i sense el so ampli que demana el director italià, els resultats tot i ser correctes em van deixar una sensació de poc brillant.
Piotr Beczala i Carlos Álvarez juguen a una lliga de champions, la resta del cast no.
El tenor polonès utilitza amb molta intel·ligència els mitjans d’una veu suficient, però que el posa al límit, límit que mai supera, però si que fa que amb intel·ligència es reservi durant el primer acte per poder donar el millor de si en un duo pletòric i en el tercer on amb una ària superlativa i una darrera escena, on el director teatral el maltracta amb una mort ridícula que em sembla que no ajuda gaire a emocionar-se amb una interpretació que podria ser una mica més matisada.En qualsevol cas em costa imaginar avui, un millor Riccardo. Va obtenir un sorollós èxit
Però l’èxit de la nit, el més merescut i rotund va ser justament per a Carlos Álvarez en el seu millor moment, no tan sols de veu, sinó com a intèrpret. Extraordinari fraseig amb una claredat en la dicció, admirable, noblesa, facultats, registre, emissió, control, en definitiva, el paradigma del famós baríton verdià. Avui en dia no n’hi ha cap que el superi. El seu “Eri tu” té una força extraordinària i la demostració vocal que va fer el situa de ben segur com el millor baríton de l’actualitat Bravo! és poc
Elena Sancho és un bon Oscar. Va començar una mica desequilibrat però es va anar imposant, fent un quintet de final del primer acte esplèndid i acabant en la darrera escena amb una suficiència vocal i escènica, notable.
Christina Scheppelmann va sortir davant el teló per anunciar-nos que una cantant del cast havia pres mal en un accident, però malgrat el dolor que tenia i la potent protecció que li havien posat en el turmell, cantaria, però es va despistar i no ens va dir que era Keri Alkema, la soprano que canta el rol d’Amelia. Tan aviat va sorit a escena ens varem adonar de la dificultat que tenia al caminar. Vocalment no sé si això va influir en el mediocre rendiment escoltat. La veu és gran, però desigual en l’emissió i mai sabreu en quin idioma canta. No té cap distinció en el fraseig, tot és pla i sense cap mena d’expressió. En la seva ària a l’inici del segon acte va estar senzillament espantosa, amb una enganxada vocal notòria. Va destrossar sense pietat el magnífic duo i va desmerèixer la gran prestació de Beczala. Va millorar, perquè no va esgarrar res de manera notòria en la pregaria del tercer acte, i va concloure l’òpera sense cap interès. El Liceu no es pot permetre un nivell tan baix, ja no pel preu de les entrades, que també, sinó per evitar que el prestigi continui caient. D’acord, era una substituta que coneixia la producció, però què té aquesta producció que calgui conèixer.?. Malgrat els excessivament generosos bravos que va rebre, un desastre impropi d’una inauguració.
A Dolora Zajick algú li hauria de dir que seria convenient que ho deixés estar, que la seva carrera ha estat gloriosa i que no li convé gens acabar-la de manera poc apropiada a la glòria treballada amb tant de mèrit. La veu desapareix i quan torna ho fa de forma abrupte. El cant ha perdut força i els registres quasi esdevenen inconnexes. El públic l’estima, però els bravos l’enganyen i a algú que se l’estima no convé enganyar-lo mai.
Els conspiradors Samiel i Tom no puc dir que estiguessin gaire ben servits per Roman Ialcic i Antonio Di Matteo, mentre que els rols més petits van complir les expectatives. Damian del Castillo (Silvano), el jutge amb entrada accidentada (prevista en el guió) de José Luis Casanova i el criat d’Amelia de Josep Lluis Moreno.
Abans d’acabar full fer una menció al tan anunciat disseny de vestuari de Christian Lacroix. Com és possible vestir a Amelia al segon acte d’aquella manera?. A banda de les disfresses de la darrera escena, on sembla que s’ha de lluir i acaba sent un Peris Hermanos de tota la vida, en tota la resta de l’obra, no es pot vestir de manera més ridícula a Amelia, Ulrica i a l’Oscar. Pel que fa al homes, no hi ha pràcticament disseny de res, sembla com si els haguessin dit poseu-vos el vestit dels dies de concert.i jo ja m’encarregaré de posar-vos algun toc anacrònic per fer-ho més modern Com és possible que el departament corresponent anunciés el disseny de vestuari com un dels atractius principals de la producció i es deixés de banda el millor nom del cast, el baríton malagueny Carlos Álvarez?
Pel segon cast no em queden gaires ganes, la veritat….
Giuseppe Verdi
UN BALLO IN MASCHERA
Llibret Antonio Somma
Riccardo Piotr Beczala
Renato Carlos Álvarez
Amelia Keri Alkema
Ulrica Dolora Zajick
Oscar Elena Sancho Pereg
Silvano Damián del Castillo
Samuel Roman Ialcic
Tom Antonio Di Matteo
Un jutge José Luis Casanova
Un servent d’Amelia Josep Lluís Moreno
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Direcció del cor: Conxita García
Direcció musical: Renato Palumbo
Direcció escènica: Vincent Boussard
Escenografia: Vincent Lemaire
Disseny de vestuari: Christian Lacroix
Disseny de llums: Guido Levi
Coproducció amb Theatre du Capitole (Tolosa) i Staatstheater Nürnberg (Nuremberg)
Les fotografies de la capçalera són de Fotografia ®A Bofill gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.
IN FERNEM LAND 
Una òpera que m’agrada molt però amb el repartiment desequilibrat! Com deuen patir beczala i Álvarez. Veuré si encara m’animo a anar-hi.
M'agradaM'agrada
En Carlos Álvarez ja no en canta cap més
M'agradaM'agrada
No veuràs a Álvarez i això és bastant definitiu per pensar-t’ho
M'agradaM'agrada
Debería animarse alguien a grabar alguna representación del reparto “principal” en el teatro (y prestarla a IFL) pues tengo entendido que la función que retransmitirá Catalnya Radio es con el segundo (y mucho menos interesante) reparto.
M'agradaM'agrada
La retransmisión ha sido con este reparto pero sin Carlos Álvarez, por lo tanto si, menos interesante.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser
Jo hi vaig anar el primer dia i la senyora Keri Alkema amb el peu en condicions no em va agradar gens.
En Beczala va anar a més al llarg de la nit i el millor, Carlos Álvarez, quin tros de baríton!
M'agradaM'agrada
És a dir, la lesió no es excusa de res. Doncs arxivada la senyora Alkema.
M'agradaM'agrada
Doncs si que anem bé!
En a mi no em toca Alvarez
M'agradaM'agrada
Paciència i a gaudir de Beczala
M'agradaM'agrada
Hola!!
Com que ho expliques tan bé… no hase falta desir nada más! Però alguna coseta voldria dir.
Ostres, quina decepció! No crec que torni a veure Un Ballo in maschera. Hi ha àries molt boniques, però el conjunt no m’emociona pas massa.
El que no puc entendre: com és que ningú, en els assajos, no li diu al director d’orquestra que no intenti ensorrar el teatre a cop de bombo i cordes desfermades? O és que no assajen?
I l’escenògraf, perquè no fa algun curset de reciclatge? Pobre Beczala, obligat a omplir l’escenari fent volar els faldons del vestit cada cop que s’asseia al tamboret o feia una petita passejada…
No hi va haver ball, ni màscares que fessin el seu paper.
Beczala i Alvarez, un 8,5. Elena Sancho, 7,8 Em va agradar força. La bruixa… va! Ja ho has dit tu Joaquim.
Salut!
M'agradaM'agrada
En una altra producció i amb cantants bons, a l’alçada, i un director musical capaç d’ajudar i embolcallar, estic segur que Un ballo in maschera t’hagués agradat més.
M'agradaM'agrada
una produccion de los mas feo que he visto en mi vida, un sinsentido constante, y lo del cochecito?lo del cochecito ya era como para …en fin, me lo callo. Justamente ayer un espontaneo dijo lo que era justicia, ovacionando a Carlos Alvarez; “esto es verdi”
M'agradaM'agrada
M'agradaM'agrada
Gràcies pel vídeo
M'agradaM'agrada
Pero ese espontáneo hubiera tenido que esperar unos segundos a lanzar su opinión, porqué para mi tuvo un efectoi negativo y el público tardó en reaccionar.
M'agradaM'agrada
El sábado fui yo; no son voces verdianas la de Keri Alkema ni la de Beczala, aunque se nota, ahora que caigo, que ya lleva rodado el papel y explota sus puntos fuertes (aunque no me acabó de llegar como Ricardo); Zajick, gracias, por todo (más no digo), me encantaron Elena Sancho y Carlos Álvarez (en especial, su lado dramático-vengativo, que es su arma ¡Y cómo actuó!).
Y el vestuario, pse…
No quiero hacer leña con la dirección musical; “Ballo” me encanta y a veces los tempi sonaban desacoplados, no me casaba con Verdi.
En fin, valió la pena, sí.
¡Saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
No será verdiana pero canta de maravilla, mientras que Alkema…. apaga y vámonos.
M'agradaM'agrada
Totalmente.
Beczala me gustó, con todo.
M'agradaM'agrada
Vaig anar ahir. Vaig agafar entrada aposta perquè cantaven Beczala i Álvarez. Em va agradar molt Beczala. I Álvarez més, és un gran cantant.
La posada en escena molt dolenta. El vestuari desastre.
M'agradaM'agrada
ÉS a dir tenim un problema, o dos com a mínim 😦
M'agradaM'agrada
También estuve ayer y en líneas generales, de acuerdo con los comentarios de Joaquim
A ver el prox.lunes con el 2º cast
M'agradaM'agrada
Me alegro que te gustara Beczala
M'agradaM'agrada
Llegeixo el teu comentari del Ballo in maschera, i dedueixo que les coses aquesta nova tamporasa no cambien per be, salvo alguna exepció, com Carlos Álvarez, i cuan parles d’aquesta opera que va ser la primera per inaugurá el Liceo desprès de la cremada, ( aquesta, si la vaig veure ) i cuan veig als wàters en mig de l’escenari, la meva impresió va ser fatal, en fi una llàstima, espero que gaudeixis de millors representacions. Un saludo
M'agradaM'agrada
Estic segur que el tenor Beczala t’agradaria molt.
M'agradaM'agrada
Molt d’acord en tot el que menciones. Va ser un plaer veure’t per allà i comentar la jugada.
L’orquestra no em va agradar gens (i mira que no les acostumo a comentar per falta de coneixement). Només dir que el cor del principi jo des de l’amfiteatre lateral no el vaig ni escoltar. Portar l’orquestra a trompicons no és dirigir. Decepció gran.
De la soprano prefereixo no opinar… i de l’escena i dels modelets de pasarel·la, encara menys.
Zajick a mi em va agradar. Potser va ser que era el primer cop que la veia en directe (per cert, vaig esperar-la a la sortida i em va semblar una estúpida. Va firmar a la gent de pressa i corrent, i va marxar dient que no volia fotos.)
En fi, jo vaig sortir força content de la funció, sobretot gracies a Beczala (molt reservat al primer acte, però que va creixer) i el gran, gran, grandiós Carlos Álvarez, que cada cosa que li veig m’agrada més.
M'agradaM'agrada
Si, també va ser un goig saludar-te.
Carlos Álvarez està segurament en el millor moment de la seva carrera, caldria tenir-lo cada temporada.
M'agradaM'agrada
Res a dir i molt d’acord amb la teva crònica. Fantàstics Beczala i Àlvarez.
El record de la proposta de Bieito es m’antindrà mentre que aquesta l’oblidaré de ben segur.
El Sr. Lacroix ja ens va mostrar el seu treball amb “I Capuletti e i Montechi” i ara i torna……. millor que segueixi fent passarel·la i s’oblidi de l’òpera, i sortirem tots guanyant.
M'agradaM'agrada
Ell que faci el que vulgui, el problema és que el Liceu iu per segona vegada, ens el posa com a reclam.
M'agradaM'agrada
Encara no hi he anat pero donat els comentaris escrits més amunt he de dir que a l’hora de jutjar un cantant no em fixo ni en alt i baixos de la seva salut ,ni a ón ha nascut i encara menys de qui forma part del seu grup de fans i qui no .
El més interessant per mí es la veu, l’habilitat vocal, l’estil i el talent artístic.
Fent cas d’aquests paràmetres exclusivament a mí personalment m’agrada molt més la prestació de Dmitri Hvorostovsky en aquest you tube.
Podèu escoltar i comparar amb el de Carlos Alvarez i jutjar per vosaltres mateixos.
M'agradaM'agrada
Sense comentaris, perquè si no l’has vist al teatre són ganes de discrepar per discrepar i a més a més, Hvorostovsky lamentablement i de moment no canta.
M'agradaM'agrada
Ningú jutja en funció d’aquests paràmetres que dius, no crec que sigui ara i tampoc abans. Són merament comentaris que contextualitzen els comentaris (i costa poc de veure-ho); puc estar molt equivocat però no crec que mai ningú que participés al blog hagués jutjat millor o pitjor a un cantant per la seva bona salut física, o pel lloc de naixement… però clar per opinions que no quedi….
M'agradaM'agrada
El Dimitri és molt Dimitri!!! I tan jove!!! Gràcies per aquest tube tan preciós.
M'agradaM'agrada
el dia 24 la retrasmitiran en directo en cines . despues de leer tu critica, no me gastare dinero en ir al liceo y la ire a ver al cine, que si no me gusta, me levanto y me voy y me habre gastado solo unos euros ¡¡¡¡¡
M'agradaM'agrada
Tuviste suerte porqué Álvarez apareció milagrosamente para dejar copsntancia al “mundo” que el ballo inaugural del Liceu era sólo medio bueno
M'agradaM'agrada
Del 2º cast o cast alternativo de ayer, no por su presencia física pero sí como tenor seguro y con estilo verdiano me convenció y mucho Fabio Sartori que sin la elegancia y el bello timbre de Beczala, voz squillante y fácil agudo
La Siri, aún siendo mucho más interesante que la decepcionante Alkema, tiene el problema de su estridencia y a veces desafinaciones
Bien el Oscar de Tetryakova ( salvo algún agudo estridente ), malo de solemnidad y sin interés el Renato de Meoni y muy discretita la Bardon como Ulrica
Palumbo siguió a lo suyo, sonoridad e irregularidad en los tiempos
M'agradaM'agrada
O sea, digno de teatro de provincias italiano.
M'agradaM'agrada
Malauradament no vaig poder veure la funció amb Carlos Álvarez (em vaig deixar seduir per altres espectacles) i em vaig haver de conformar amb Meoni. Més que decepcionat estic indignat. És indecent que Beczała hagi de compartir escenari amb inutils (no hi ha altre nom) com Giovanni Meoni i, en menor mesura, la soprano Keri Alkema. Meoni té una veu esquifida i escanyada, una técnica justa i una musicalitat inexistent. Cap mena de noblesa en el cant, el seu Renato semblaba un d’aquells funcionaris grisos i amargats dels còmics de l’Ibañez, com ara el “Dire” del botones Sacarino. Va ser simplement patètic.
Keri Alkema va començar igual de malament, amb un tercet que va desgraciar completament (amb l’ajuda d’una Dolora Zajick que desapareixia vocalment a estones) malgrat l’esforç de Beczała. El segon acte de Alkema va ser per reclamar els diners de l’entrada, i només al tercer va millorar. I això és el que més m’empita! Si és capaç de fer una ària (“Morrò, ma prima in grazia”) no bona, però si més no decent, i un duo final molt notable, per què a la resta de la funció va estar tant insuficient??? No suporto aquests cantants “professionals” que no es prenen seriosament la seva feina, i que encara es pensen que l’òpera només són les dues àries per lluir-se i la resta de la partitura es per fer temps. Perquè si ens posem a contar, quant de temps canten Amelia i Renato? Una misèria!!! I això val per la majoria de papers de l’òpera italiana. Ja és hora d’acabar amb aquests privilegis de divos. Que es posin a estudiar i a pencar, que cantar bé una ària ho saben fer tots els que arriben a la final del Viñas!!! I no només ho dic per aquests dos, també n’hi ha de ben famosos que viuen de renda, i no s’estudien ni la mitat dels compassos que tenen, com ara la tan estimada Radvanovsky.
En fi, sort de Beczała que va estar sublim, i d’Elena Sancho. La resta de cantants (llevat del més que digne Damián del Castillo) em van semblar igualment lamentables. Aquest cast és una estafa i una falta de respecte al públic. 280€ a platea!!!! A Londres es pagaven 275 lliures a platea per l’Otello del Kaufmann o els Meistersinger del Terfel!!!! De debò pretenen equiparar els preus??? Són uns lladres!!! Que facin públic on van a parar tots aquests diners, perquè els cantants i les produccions que porten està clar que no els valen. Però a part d’això, moralment em sembla inadmisible que el senyor Beczała hagi de perdre un més de la seva carrera professional a participar en aquesta porqueria. Així no es juga, o ens conformem amb la tercera divisió o treballem per tornar a primera, però els resultats de barrejar primera amb tercera no arriben ni a segona.
I sort també de Palumbo. Sí, de Palumbo!!! Al primer acte vaig pensar que la cosa se li anava de les mans: els membres del cor anaven descoordinats, entrades fora de lloc, solos orquestrals poc aconseguits (l’anèmic solo de violoncel abans de l’ària d’Amelia va ser, de lluny, el pitjor que so que he escoltat sortint d’aquell fossar)… però al segon acte m’hi vaig fixar millor. Palumbo dirigia de memòria i marcava totes les entrades de forma claríssima. Però el problema està en certes indicacions que vaig observar, i que suggereixen un problema greu d’orquestra, cor, i potser alguns solistes. En varies ocasions va fer senyals insistents a l’escenari (segurament al cor) perquè el miressin. També va demanar a l’orquestra en un parell d’ocasions (violins segons i violoncels) que toquessin amb menys arc. Una de les ocasions va ser durant l’aria de Riccardo del 3r acte. Després que els violoncels fessin cas de la seva indicació va aprofitar un silenci de l’orquesta per fer un gest ben expressiu amb els braços, com volent dir “veieu com no era tan difícil”. També va fer miracles per seguir el constant rubato de Keri Alkema, a qui no parava de donar indicacions. I estem parlant de la cinquena funció, quan ja haurien de tenir tot això polit de sobres. Potser des de fora enganyava, però la meva sensació va ser d’una gran manca de professionalitat com a mínim per part d’alguns músics, que li van posar la feina molt difícil. No se què hagués passat amb algú que no tingués el control de Palumbo.
No parlaré de la producció perquè no s’ho val. Només diré que haurien de demandar a l’escenògraf per dissenyar un escenari que no deixava projectar el so. Fins i tot Beczała que era el que més projecció tenia es deixava de sentir tan bon punt anava cap al centre de l’escenari.
Encara que no ho sembli vaig sortir molt content. Beczała em va entusiasmar, i el final del tercer acte va ser sublim, així que l’última sensació va ser positiva. Visceralment això és el què compta. Però això no em fa ser menys conscient de l’estafa perpetrada per el nostre estimat Liceu.
M'agradaLiked by 1 person
Jo sí vaig poder gaudir el Renato de Carlos Álvarez, el 7 per cert a tarifa 2!!!!. El 10 hauria repetit però en Jordi Savall dirigia les seves vespres della beata Vergine. El 24 no tenia res a fer i hauria repetit amb gust d.haver rebut un e.mail del liceu anunciant.ne el canvi.”Amb motiu de la transmissió als cinemes, que el torn és l.A i per evitar mostrar al món que aquí el nostre baríton verdià de referència és Giuseppe Meoni (Boccanegra i ara repetim) hem decidit per un cop i sense que seveixi de precedent llançar la casa per la finestra i pagar.li una altra funció a un dels de casa.”
Però no… sembla que es porta anunciar.ho micròfon en mà i ja ajornarem la web quan tinguem temps.
Per cert a l.Amélia del 1r cast,substituta ella també, com a guapa no li trobo ni un sol però i com que aquí li heu dit “lletja”jo sí li trobo el seu aquell. No és de tarifa 2, però això no és culpa d.ella.
M'agradaM'agrada
Parlem de concursos de bellesa o del Viñas?
M'agradaM'agrada
Gràcies Elio per la crònica, discrepo (no del tot) amb Palumbo, però sempre he pensat que un director si no es guanya als músics no és un bon director, i potser Palumbo no té ganes o temps per perdre amb uns músics que d’entrada no li posen les coses fàcils. Altres ho han aconseguit, caldrà saber perquè ell no els va posar positivament “on fire”
M'agradaM'agrada
Del segon repartiment em quedo únicament amb Fabio Sartori, que amb una veu prou voluminosa, va saber treure prou profit al rol. La Siri, una veu maca, però freda, i que no emocionava. El Meoni em va semblar que cantava com si estigués llegint la llista de la compra. Fred a més no poder. Prou bé l’Oscar i molt justeta la Ulrica.
Per cert, vaig estar parlant amb la Siri i em va dir que a la funció del dia 16 la làmpada es va trencar (es van sortir les perletes) i els tècnics van estar intentant arreglar-ho fins a l’últim moment, en la poca estona en la que el teló està baixat (se’n van sortir amb èxit).
M'agradaM'agrada
Gràcies per explicar l’anècdota Arnau.
Jo no ´se que serà de la senyora Siri d’aquí a uns anys,, però em temo que de seguir com ara, l’acabarem oblidant i només la recordarem d’aquella Butterfly que va inaugura la Scala l’any passat.
pel que fa a Sartori, com a Calaf segurament ens agradaria, però el tenor del Ballo ha de tenir tot el que ell no té. És clar que en mig de tanta pobresa vocal ell es feia escoltar. òbviament no n’hi ha prou
M'agradaM'agrada
Fa una setmana que tenia pendent d’escriure, doncs vaig assistir a la funció del dia 15.
He de dir que es tracta del primer “Ballo” de la meva vida així que poques opinions contrastades puc aportar, però si puc dir que, tal i com heu comentat la majoria, en Piotr Beczala em va agradar molt, l’Elena Sancho també i la resta del cast doncs què vols que et digui… anar passant i la pobre Ulrica…
Potser la nota discordant la poso quan dic que en a mi em va agradar força la producció, si més no l’escenografia, doncs tot i que sòbria surt una mica del que és comú.
A veure què ens depara el Tristany. Salut!
M'agradaM'agrada
L’escenografia aquella que feia ajupir als cantants quan entraven es escena des del fons de l’escenari? Ai caram!
M'agradaM'agrada
jajaja no recordava aquest moment d’ajupir-se!
No és l’escenografia perfecta, això segur a part que la perfecta no existeix, però no m’han agradat mai les escenografies recarregades, amb olor de naftalina i infinitat de perruques i malles, i aquesta almenys això no ho tenia. Per gustos colors que diuen!
Tot i això i com ja vaig dir, estic plenament d’acord amb moltes de les opinions vessades en el blog, també la teva.
A veure què ens depararà el Tristany.
Bon dissabte!
M'agradaM'agrada
Bon dia.
Jo vaig assistir a la funció del dia 24, amb la sort que van haver de substituir el baríton previst (Caria) i –o meraviglia- va cantar en Carlos Álvarez. La soprano Elena Sancho que canta Òscar també va ser substituïda per Katerina Tretyakova. Haig de confirmar la impressió d’en Joaquim pel que fa a la producció i el vestuari: lletjos, lletjos. Pel que fa als cantants, el millor amb diferència va ser Álvarez, per veuassa, estil i presència escènica. Em temo que Beczala em va semblar fred i encarcarat al primer acte i va anar millorant al 2n i al 3r (no sé si perquè es reservava o perquè es va anar escalfant). La senyora Zajick es una ombra del que va ser; una llàstima que no puguem gaudir de mezzos verdianes de les de tota la vida, que amb la mateixa edat feien tremolar el teatre. Pel que fa a les sopranos, la meva opinió és positiva en general, sense tirar-hi coets. Tretyakova va cantar un Òscar digne, correcte, tret d’un agut una mica sospitós. Keri Alkema em va agradar bastant i, fins i tot, diria que va animar una mica el “cotarro” al actes 2n i 3r la qual cosa va contribuir a que Beczala anés creixent fins a l’ària final.
Diu que aquesta funció es va retransmetre en directe als cinemes.
Salutacions.
M'agradaM'agrada
Creus que el dia precisament que ho van retransmetre per a tots els cinemes va ser una casualitat que cantés Álvarez? No serà que el van anar a buscar corre-cuita per salvar la pobre impressió d’una representació amb l’únic punt d’interès de Beczala?
Gràcies per la crònica
M'agradaM'agrada
Ahir 24 sort que varwm veure també a Alvarez, perquè, com diu el Joaquim, l Amèlia em va semblar om diu ell: poc se l’entenia en què cantava -podia ser francès perfectament- i poc frasejava… no vaig entendre perquè tants aplaudiments i bravos; com a la Zajick.
M'agradaM'agrada
Els aplaudiments són organitzats, no en tinguis cap dubte
M'agradaM'agrada
Gràcies!!!
M'agradaM'agrada
De res
M'agradaM'agrada
Segons el meu abonament em tocava el dia 23, així que vaig comprar una entrada també per anar-hi el dia 24 i així poder escoltar una altra vegada a Beczala en directe, que tant em va agradar en el Werther. Em sabia molt de greu haver-me perdut el Renato de Carlos Álvarez, per això quan el van anunciar em vaig tornar completament boig d’alegria.
Al Ballo li tinc molt d’afecte ja que és la primera òpera de verdi que vaig veure (a la tele) i també per l’èpic debut del meu adorat Josep Carreras a la Scala i després del meu desencís al presenciar la funció del dia 23, que em va semblar “una puta merda” (perdoneu però és tal com em va sortir de l’ànima al finalitzar el primer acte, ja ho comentaré quan en Joaquim faci l’apunt del 2on cast) tenia ganes de veure una bona funció.
Beczala, com ja s’ha comentat, va anar de menys a més. La veu és molt potent, tot i que els aguts li queden una mica escanyats. Va fer un duet esplèndid (llàstima de l’aportació d’Alkema) i va cantar un “forse la soglia” meravellós.
L’Amelia d’Alkema també va anar de menys a més, i tot i que en el duet no va estar a l’alçada de Beczala, em va agradar com va cantar “morro ma prima in grazia”.
Carlos Álvarez el millor de tots, amb un color homogeni en tot el registre, fraseig elegant, totes les notes molt rodonetes i a lloc… fantàstic! Espero veure’l en moltes més ocasions mentre es mantingui en aquest estat de forma.
L’Oscar em va semblar correcte. És un personatge que no em genera massa simpatia, tot i que no arriba a extrems tant odiosos com la Sophie del Werther….
No he pogut comprovar com era la veu de Dolora Zajick en els seus anys bons… li costava projectar la veu per sobre de la orquestra però, com diriem en argot jazzístic, “té onda”. Estic content d’haver escoltat en directe, si més no, el que queda d’ella.
La direcció de Palumbo va pecar del mateix que al 2on cast. Per mi va fer tocar l’orquestra amb massa volum, però com que les veus eren més potents en aquest 1er cast no es va notar tant. Molt discreta l’aportació del violoncel en el seu solo…
La producció és un despropòsit, però no se si és perquè ja l’havia vist el dia anterior amb un cast lamentable, no em va molestar tant, segurament perquè vaig disfrutar i fixar-me molt més en les veus.
Estic molt content d’haver pogut assistir a la representació del dia 24 i agraeixo al Fede que em donés l’empenta necessària per decidir anar-hi, encara que només fos per veure Beczala. Al final vam tenir premi i tot!
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Gràcies Rai, sou molts els que vareu anar aquest dia i us vareu trobar amb la inesperada sorpresa de Carlos Álvarez, ves per on el dia que es retransmetia als cinemes i que no convenia veure que sense ell i tot en mans de Beczala, quedava una mica cutrelux.
Un plaer llegir-te i un un agraïment per compartir-ho amb tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
Penós! disponible en YouTube la transmisión del cine del dia 24, http://www.youtube.com/watch?v=i4EdWCsB29c (añadir delante https://), pareix que Amelia el turmell el tenia mes arreglat. Ese segundo acto con el maniquí ahorcado!, Esa peluca de Ulrica !(supongo que unos cuantos piojos de plástico). Me falta el tercer acto, no sé si atreverme.
M'agradaM'agrada