IN FERNEM LAND

MET 2017/2018: DIE ZAUBERFLÖTE (Schultz-Castronovo-Lewek-Pape-Werba;Taymor-Levine)


Charles Castronovo (Tamino) i Golda Schultz (Pamina) a Die Zauberflöte al MET. Producció de Julie Taymor

Amb una mica de retard avui us parlaré de la representació Die Zauberflöte que va tenir lloc al MET el passat 14 d’octubre i que va significar el segon títol de la temporada novaiorquesa al cinema.

El gran reclam era sense cap mena de dubte la meravellosa direcció de James Levine, que sap extraure de l’orquestra una bellesa sonora realment captivadora. El Mozart del director americà és potser el millor de tot un llegat que any rere any s’engrandeix. Solemnitat, bellesa, equilibri, fantasia, brillantor, lleugeresa i profunditat en perfecte sintonia amb una imaginativa i desbordant producció eminentment visual de Julie Taymor, un clàssic al MET des de fa 13 anys, de incessant i quasi esgotadora hiperactivitat escènica, amb moments veritablement fascinants i enlluernadors i altres, per el meu gust, excessivament naïfs

L’equip vocal és bo, però no definitiu.

La soprano sud.africana Golda Schultz canta una deliciosa i carnosa Pamina, amb una veu rica en harmònics, generosa de registre i amb distingits detalls d’elegant factura expressiva a la que potser només li manca una certa sofisticació en l’emissió de les notes més flotants. és una cantant molt, però molt interessant.

Charles Castronovo aporta una vocalitat poc habitual en els tenors mozartians. la seva veu no sembla la més adequada per a un Tamino, no pas per les tonalitats fosques i virils, que em semblen prou encertades, sinó per la poca traça en vestir d’un verittable estil mozartià el seu fraseig no sempre elegant, no sempre prou distingit i no sempre elegantment principesc. Què fa Castronovo cantant Mozart?

Una absoluta revelació ha estat la soprano nord-americana Kathryn Lewek assumint el rol de Reina de la Nit, un tour de force resolt amb molta intenció dramàtica en una veu més plena del que és habitual en les sopranos lleugeres que assumeixen el rol, sense que això signifiqui que Lewek perdi precisió en els temibles Fa. És una reina d’impacte, temible i espectacular en les seves incisives i airades intervencions. Magnífica!

Decebedor, una vegada més, René Pape, ara com a un Sarastro, de correcte línia i estil, però poc convincent presencia vocal en un rol destinat als grans baixos i ell cada vegada és més un baríton/baix.

Absolutament convincent el Papageno del baríton alemany Markus Werba, dominador de l’escena i dels paranys vocals i teatrals d’un rol tan agraït. Mentre que la seva companya, la soprano Ashley Emerson fa una Papagena discretota.

Excessivament histriònic i sense la forza dramàtica que el rol necessita, el Monostatos del tenor Greg Fedderly.

Millor les tres dames Wendy Bryn Harmer, Sarah Mesko i Tarmara Mumford, que no pas els tres genis, no del tot afinats de Lucas Mann, Eliot Flowers i A. Jesse Schopflocher. 

Bé l’orador de Christian Van Horn i discrets els guardians del temple Richard Cox i Richard Bernstein.

Una representació brillant, que passa molt bé perquè Levine és un gran mozartià i un gran director de teatre, que ajuda, embolcalla i acompanya als cantants com molt pocs ho saben fer. És un director que estima als cantants i amb ell tots creixen.

Wolfgang Amadeus Mozar-
DIE ZAUBERFLÖTE
Òpera en dos actes, llibret d’Emanuel Schikaneder

Pamina………………Golda Schultz
Tamino………………Charles Castronovo
Queen of the Night……Kathryn Lewek
Sarastro…………….René Pape
Papageno…………….Markus Werba
Papagena…………….Ashley Emerson
Monostatos…………..Greg Fedderly
Speaker……………..Christian Van Horn
First Lady…………..Wendy Bryn Harmer
Second Lady………….Sarah Mesko
Third Lady…………..Tamara Mumford
Genie……………….Lucas Mann
Genie……………….Eliot Flowers
Genie……………….A. Jesse Schopflocher
Priest………………Paul Corona
Priest………………Scott Scully
Guard……………….Richard Cox
Guard……………….Richard Bernstein
Slave……………….Stephen Paynter
Slave……………….Kurt Phinney
Slave……………….Craig Montgomery
Dancer………………Michelle Vargo

Flute Solo: Chelsea Knox
Metropolitan Opera Chorus ans Orchestre
Director musical……………James Levine

Director d’escena…………..Julie Taymor
Escenografia…………George Tsypin
Disseny de vestuari……..Julie Taymor
Disseny de llums…….Donald Holder
Disseny de titelles……..Julie Taymor, Michael Curry
Coreografia………..Mark Dendy

Metropolitan Opera House de Nova York, 14 d’octubre de 2017

Un comentari

  1. willywilly

    Muchas gracias Joaquín por presentarnos la crítica de esta ópera maravillosa. Al parecer Werba fue lo mejor. Lástima que Jessica Pratt quede para el segundo elenco.

    M'agrada

    Respon

  2. Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser

  3. colbran

    Confieso que sólo he escuchado dos arias de esta versión. La primera “Der Hölle Rache” y la soprano coloratura -de tintes dramáticos como ha de ser la Reina de la Noche- Kathryn Lewek me ha entusiasmado. La otra aria escuchada ha sido “In diesesen heil’gen Hallen” y como me suele suceder casi siempre René Pape no me ha gustado nada, recurre a todo tipo de trucos para evitar los graves que no tiene y no puede emitir; no es un auténtico Sarastro. Efectivamente no habiendo visto o escuchado toda la obra mi juicio es cuestionable, pero es que estas dos arias son precisamente en las que más me fijo para juzgar una función de “Die Zauberflötte”. La dirección de Levine me ha parecido brillantísima en la primera aria citada y procurando ayudar en todo momento a Pape para que pueda respirar y emitir algún grave en la segunda, no olvidando la transparencia instrumental de la maravillosa orquesta que tiene a su cargo.

    M'agrada

    Respon
  5. Niklaus Vogel

    M’has alegrat el dia, tenia moltes ganes de revisar aquesta producció. M’encanta golda schultz i tinc ganes de edscobrir Marcus Werba, ja que fins ara per mi era un total desconegut. James Levine sempre és un gran alicient.
    Merci!

    M'agrada

    Respon
  7. nozzefigaro

    Des de sempre he considerat que la primera òpera de la meva vida va ser aquesta: tenia 7 anys, era a Àustria i per la televisió en passaven una versió amb instruments d’època que es va acabar convertint en el meu VHS de capçalera!
    Ara és quan em podeu dir “friki” però en record d’això en porto dos compassos de l’obertura tatuats al braç.
    Així que un apunt sobre “Die Zauberflote” sempre em fa feliç.
    Moltes gràcies!

    M'agrada

    Respon
  8. Pepa MG

    una miqueta tard… me gustó mucho, ya conocía la escenografía, sigue sorprendiendome. Markus Werba es un Papageno estupendo. Me gustó más que Roderick Williams en el streaming de septiembre de Londres, estaba como muy desatado el Williams, quizás es que lo recuerdo cantando aquel Onegin de Garsington
    https://infernemland.blog/2016/09/03/eugen-onegin-a-garsington-romaniw-adamonyte-williams-palchykov-sherrattboyd-boyd/
    Bona nit.

    M'agrada

    Respon
  9. jaumeM

    Quina llàstima el R Pape, a mi sempre m’havia agradat. Me satisfà moltíssim que M Werba segueixi triomfant, per que, ja fa uns quants anys, me va impressionar molt be i ara veig que jo no estava equivocat.
    Gracies per la ressenya.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari