Avui l’apunt és un doll de plaer musical, vocal i orquestral sense aturador, una orgia de sonoritats, d’imponents batzegades d’inspiració melòdica i d’explosions de talent creatiu d’un orquestrador genial, d’un compositor de melodies brillants i d’inabastable bellesa, dotat com pocs per fascinar a cantants i oients en el prodigiós domini del tractament de la veu al servei del teatre musical, avui us parlaré de Das Wunder der Heliane del gran Erich Wolfgang Korngold, en una versió esplèndida a Freiburg el mes de juliol passat.
El miracle de Heliane és una òpera en tres actes d’Erich Wolfgang Korngold amb llibret de Hans Müller-Einigen, basat en un misteri de Hans Kaltneker. Es va estrenar a la Staatsoper d’Hamburg el 7 d’octubre de 1927, és a dir quan el compositor (un nen prodigi) tenia 30 anys. El seu opus 20 està basat en un relat una mica estrafolari d’amor i religió, d’erotisme i resurrecció seva òpera en un misteriós joc d’amor i resurrecció, que no té la grapa teatral de la seva òpera més reconeguda, la genial Die tote Stadt, però que en canvi serveix a Korngold per explorar el seu geni creatiu fins a límits absolutament aclaparadors. Només una absurda competència amb una altra òpera genial i radicalment oposada com va ser el Jonny spielt auf de Krenek, va apartar-la dels escenaris i de l’èxit que mereix.
La versió que he escoltat per ràdio i que m’ha deixat bocabadat prové duna versió de concert celebrada el passat mes de juliol a Friburg, la ciutat alemanya de Baden-Württemberg i compta amb una orquestra fabulosa i un equip vocal admirable, amb el tenor Ian Storey com as nom més conegut i la fabulosa soprano Annemarie Kremer que en aquell Tannhäuser original en francès dirigit per Nathalie Stutzmann, cantava una Elisabeth que no em va entusiasmar i que en canvi en aquesta Heliane m’ha seduït per la voluptuositat de la veu i de la potent interpretació d’un rol tan exigent.
Tota la companyia és esplèndida i els resultats són d’un gran nivell, quelcom que sorprèn tractant-se d’una representació en un centre que ningú consideraria de primera i que en canvi constata la categoria musical que ostenten les orquestres alemanyes i el nivell vocal dels acurats repartiments. En aquest sentit la direcció musical i el resultat sonor que aconsegueix Fabrice Bollon al capdavant d el’orquestra és impensable per les nostres latituds.
Per l’opera i Korngold, per la direcció musical, per l’equip vocal, l’orquestra i els cors, és a dir, per tot plegat, aquesta audició és absolutament recomanable.
Erich Wolfgang Korngold
DAS WUNDER DER HELIANE
Heliane: Annemarie Kremer
Der Herrscher: Aris Argiris
Der Fremde: Ian Storey
Die Botin: Katerina Hebelková
Der Pförtner: Frank von Hove
Der blinde Schwertrichter: Nutthaporn Thammathi
Der junge Mann: György Hanczár
1. Richter: Christoph Waltle
2. Richter: Pawel Trojak
3. Richter: Andrei Yvan
4. Richter: György Hanczár
5. Richter: Jan Zadlo
6. Richter: Jin Seok Lee
Seraphische Stimmen: Irina Jae Eun Park, Narae Park
Opera & Extra Chorus Theater Freiburg
Members Of Freiburger Bachchor
Director musical: Fabrice Bollon
Freiburger Konzerthaus 22 i 25 Juliol de 2017
IN FERNEM LAND 
No coneixia la existència d’aquesta òpera, però el teu entusiasme mereix escoltar-la. Korngold te obres molt bones.
Gracies.
M'agradaM'agrada
Es una maravilla musical y difícilísima de interpretar. No he escuchado esta versión, pero Ian Storey me merece toda la confianza y, por lo que indica Joaquim, tanto la sopramo Kremer como la orquesta y dirección musical son de auténtica categoría.
Korngold, aparte de sus inspiradísimas bandas sonoras para la Warner Bros, compuso un ramillete de auténticas obras maestras en el apartado de ópera, antes de emigrar a Hollywood, que el régimen de Hitler condenó de “degeneradas” y fueron estigmatizadas y prohibidas; tampoco hay que olvidar su interesantísima aportación a la música clásica.
M'agradaM'agrada
És molt bonica, realment. I l’argument té un simbolisme en la línia de La dona sense ombra amb uns personatges que poden recordar, sense tenir res a veure, alguns de Lohengrin (no és que sigui un Antilohengrin, però me’l recorda, encara que no vulgui). Ara bé, el pobre Korngold té poc de “degenerat”: una línia musical similar a la de Strauss i menys dissonant o “trencadora” que la d’Egk, tan ben vistos ambdòs pel règim. Però això de ser jueu… Si no respectaven ni Mendelssohn, què havia de passar amb un pobre nouvingut morau. En el cinema, Korngold podria dir amb propietat a John Williams: “I am your father”. Sentir la banda sonora de Abismos de pasión (Kings Row) és, literalment, sentir la de Star wars cinquanta anys abans. Ai, aquest Williams…
M'agradaM'agrada
Que me disculpen los fans de Williams, pero aparte de copión se repite siempre a sí mismo. Resultado: su música me interesa bien poco, siempre es la misma. En Catalunya Musica están poniendo hace tres domingos partituras cinematográficas de John Williams, pues siempre me parece que estoy escuchando lo mismo. Qué lejos queda de su “father” Korngold, de Max Steiner, de Franz Waxman, de Dimitri Tiomkin, de Bernard Herrmann, de Elmer Bernstein …de Nino Rota, de Armando Trovajoli, de Ennio Morricone,…y de tantos otros grandes compositores que dedicaron su inspiración al Cine!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim! No conec ni l’obra ni el compositor, però t’asseguro que hi posaré remei aviat… després de llegir el teu primer paràgraf una mica més i m’explota un ventricle…!!!
Salut!
M'agradaM'agrada
M’encanta llegir els teus posts quan t’encanta el que has vist o escoltat!! Traspuen tan entusiasme que llegir-los de bon matí dóna ànim per a tot el dia!! No conec ni l’obra ni el compositor. Em sona Die tote stadt d’haver-la vist a la cartellera del Liceu, però llavors jo no tenia encara la curiositat operística tan desenvolupada i la vaig obviar. Ara es presenta l’oportunitat de posar-hi remei, a veure si puc sintonitzar l’emissora…
Gràcies!
M'agradaM'agrada
Em va agradar molt el “Die tote Stardt” del Liceu, i ara escoltaré amb ganes aquesta nova, per mí, òpera.
Moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
És una òpera meravellosa.Jo tinc la gravació de Mauceri amb Tomowa-Syntow com a Heliane en aquella col·lecció impagable dedicada a la música degenerada quan encara es feien discs.
Buscaré aquesta versió per aquests móns de Déu.
M'agradaM'agrada
Home jordi no cal que voltis gaire pel món…. en Joquim ens l’atança…..
M'agradaM'agrada
Reconec que no en se absolutament res d’aquesta opera, això m’engresca. Gràcies.
M'agradaM'agrada
Gracies per la recomanació. Va bé de tant en tant coneixer operas “no habituals”.
M'agradaM'agrada
Com ens cuides, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Felicitats Joaquim!!!, per fi llegeixo un post teu, en que tot es bo, música, cantants, interpretació, etc. etc., estic content que donguis bones notiçies encar que siguin de tant en tant. No conec l’obre, però venint de tu, segú qu’es mol bona. Una abraçade
M'agradaM'agrada
¿Cuándo se situará a Korngold en el puesto que merece por su música en la historia musical del s.XX? Hace años que lo descubrí y tengo toda su obra en cd, incluidas bandas sonoras, y por supuesto, sus 42 obras con números de opus. Escuchen, por favor, sus Cuatro canciones de despedida Op.14 en la versión orquestal como introducción a su mundo.
M'agradaM'agrada
Quina descoberta. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser
L’obra és maquíssima. M’ha agradat molt. Gràcies a vosaltres ja la coneixia.
Una vagada més moltes gràcies.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim, llevo 50 años escuchando y viendo opera y esta nunca la he oído. si sabia de su existencia, inmensamente agradecido, será la opera del próximo fin semana, ya te haré algún comentario.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquest apunt, després de llegir-te m’has despertat les ganes d’escoltar-la, la veritat conec Korngold només per les bandes sonores , sempre és un bon moment per descobrir coses noves i mes si s’ho valen.
M'agradaM'agrada
Grata sorpresa. No por la opera que ya conocía pero si por la espléndida versión
Bravo!
M'agradaM'agrada
L’he pogut gaudir completa, i, tal i com dius a l’encapçalament, una experiència imponent. Per a mi un desconegut fins ara. Crec que és encomiable la feina que fas al blog, resulta d’una real difusió del món de l’òpera. Gràcies a tu i la teva feina (i també la dels col·laboradors) d’ençà que et vaig començar a llegir he descobert que hi ha més vida fora de Traviates i Rigoletos!! Aquest cop, he crescut una miqueta més amb aquest post. Gràcies!
PS: A la Sra. Scheppelmann li trameto la meva esperança de poder veure aquesta producció en una de les properes temporades al teatre. Si tingués un vot i pogués votar sobre què vull veure, aquí aniria el meu vot.
M'agradaM'agrada