IN FERNEM LAND

RECORDANT DMITRI HVOROVSTOSKY (1962-2017)


El món operístic està en estat de xoc, Dmitri Hvorostovsky va morir ahir, i encara que tots sabíem de la gravetat de la seva malaltia i que les darreres notícies no eren gens esperançadores, la seva mort ha colpit profundament, perquè era un cantant carismàtic, de cant expansiu i fraseig passional i amb una de les veus més boniques de veritable baríton que han aparegut en les darreres dècades. Era massa jove per morir.

Al blog n’he parlat molt de Hvorostovsky perquè fins que la malaLtia no ens el va segrestar, es prodigava molt per tots els millors teatres del món i es feia estimar i li agradava que l’estimessin. A qui no!

Des d’ahir i durant els propers dies llegirem moltes cròniques i homenatges que lloaran amb total justesa la figura artística del gran baríton que va superar una adolescència i joventut conflictiva i que va trobar en la música i el cant la salvació en mig d’un entorn advers. Per tant poc puc dir-vos jo.

M’hagués agradat molt que ens hagués fet conèixer els grans rols de baríton del repertori eslau, ja que difícilment trobarem un Onegin, un Dimoni (quina llàstima que el Liceu no hi arribés a temps!), el Príncep Andrei Bolkonsky de Guerra i Pau, Mazepa o un Príncep Ieletski més idonis que els que interpretava Hvorovstovsky. En els darrers anys va fer tots els grans rols del repertori verdià tot i que jo crec que era un baríton essencialment líric que com tants altres va enfosquir la veu per dotar-la de tons més dramàtics sacrificant puresa i bellesa.

Jo us vull deixar algunes coses del millor Hvorostoksky eslau perquè estic segur que en molts altres llocs us posaran el seu Rigoletto, el Luna, el Rodrigo o el seu Germont i espero que no us sàpiga greu que jo vulgui homenatjar-lo en el repertori on més m’ha agradat.

Descansi en pau, ja el trobem a faltar

Un comentari

  1. XavierCat

    Quina llàstima i quina gran pèrdua per la música en general i molt especialment per la òpera…tot i que reconec els seus esforços i la valua de les seves interpretacions verdianes, jo com amant de la òpera eslava no puc deixar de sentir-me molt i molt trist per tot el que ens va donar i tant que no va poder regalar-nos…quin any tant trist per la lírica com el passat malauradament!…restará en el record dels que l’admiràvem per la seva vitalitat i emoció que transmetia amb el seu cant apassionat , descansi en pau algú que ens la va donar amb la seva veu i que gràcies a aquest merescut homenatge ens la donará ara en aquests moments d’incertessa respecte a la nostra llibertat.
    Moltes gràcies Joaquim per retre-li i compartir-ho amb tots nosaltres.

    M'agrada

  2. CARME TOSCANO

    Vaig tenir la gran sort de veure’l a la seva última actuació al Liceu, al novembre de l’any passat, en un concert que va ser extraordinari. El trobaré a faltar. Era el meu preferit.

    M'agrada

  3. Manuel

    Gracias Joaquín, no puedo estar más de acuerdo. Todos podemos ver y escuchar “Where Are You My Brothers” donde me emociona y comueve tanto él como ese público tan sufrido que siente hasta las entrañas el recuerdo durísimo de su pasado.

    M'agrada

  4. Xavier C.

    Em vaig assabentar conduint i se’m va escapar un “Nooooo!!!” que suposo que els altres conductors pensarien “què fa aquest idiota parlant sol?”
    Una pèrdua molt sentida. Desitjavem tots tant que se’n pogués ensortir que ha estat un gerro d’aigua freda. Quin greu, de veritat, quina tristor…

    M'agrada

  5. Jordi Medallo Muñiz

    Se’n va una gran veu. Ens quedarà el seu record i sobretot les gravacions, que com les seleccionades, ofereixen el millor deu seu cant. A mi també m’agradava mes en el repertori eslau. Descansa en pau Mestre Dmtri!!!

    M'agrada

  6. Niklaus Vogel

    Quin homenatge més merescut i apropiat, Joaquim, moltes gràcies. El recordarem amb molta estima. Jo en directe malauradament gairebé no el vaig poder gaudir, però les gravacions demostren la gran qualitat de la seva veu. Una abraçada!

    M'agrada

  7. JordiP

    Despres de sentir-ne parlar molt i haver escoltat alguna cosa gracies al blog, esperava amb ansia que es millores per a veure’l en directe al Liceu aquest any. Una gran perdua. Descansi en pau

    M'agrada

  8. Pere

    Un grandíssim cantant. Per cert, li recordo un meravellós recital al Palau de la Músia en aquell, malauradament desparegut, cicle de lied. Va cantar una segona part amb cançó russa que em va deixar bocabadat. Tot i que poques vegades, ha estat un privilegi escoltar-lo en viu. El trobarem a faltar.

    M'agrada

  9. Leonor

    Gran barítono, apasionada voz y magnífico artista; las palabras no me llegan a hacerle justicia. Me apasionaba.
    Descanse en paz, Dmitri Hvorostovsky, la voz rusa baritonal.
    Desde ayer, inmensamente triste, infernems.

    M'agrada

  10. marcozincone

    Vuelvo a Barcelona y a mi blog favorido después de una larga ausencia y me encuentro con la peor noticia que pudiera imaginar! Buen viaje, Dmitri! Siempre estarás con nosotros.

    M'agrada

  11. colbran

    Es una verdadera lástima. Parecía poseer una salud que no tenía. En ópera rusa era indiscutible en su cuerda baritonal. Poseía una voz limpia y uniforme y un canto muy musical. En Verdi, no obstante, no acababa de covencerme. En recitales era único, con su peculiar forma de respirar, su distinguida línea de canto y su coqueteo con las cámaras, si le estaban grabando.

    Una pena dejar este mundo a su edad y disponiendo de un instrumento vocal tan envidiable.

    Efectivamente sus grabaciones serán testimonios de sus envidiables cualidades canoras.

    Mi respeto y admiración.

    Liked by 1 person

  12. bocachete

    Sí que és llàstima, sí. No sé per què, pensava que havia cantat més al Liceu i veig que, essencialment, va ser en recitals que el vaig sentir. És una veu preciosa, almenys cantant en rus, molt homogènia i expressiva. I tenia una gran presència. M’hagués fet il·lusió veure’l al Demon, però la vida té aquestes coses. Excel·lent selecció, realment, per a recordar-lo: estic ara amb el Hermann i, francament, és sensacional.

    M'agrada

  13. En medio de la desolación – ya que siempre albergué la esperanza de que se recuperase, como muchas otras personas que conozco y que han pasado por esta terrible prueba – sólo puedo repetir las palabras de otro comentarista, “¡¡Mil gracias, Dimitri , por haber existido!!”

    M'agrada

  14. Montserrat

    Jo també el recordo en aquell meravellós recital que ens va oferir al Palau de la Música. No sé pas quantes propines va oferir, quedàvem poca gent aplaudint fins a l’extenuació la seva actuació. Va ser memorable. Em passaré la tarda escoltant les seves gravacions. Era un baríton sensacional, dels meus preferits. Gràcies, Joaquim, per l’homenatge que li has fet.

    M'agrada

  15. kàtia

    Treballem,vivim,ens divertim i de sobte aquesta notícia tremenda que ens deixa el cor encongit i que ens fa pensar,a mí especialment,ja soc massa gran per haver de viure aquestes pèrdues,gent tan jove amb tanta vitalitat i tan encara per donar.Es molt injust,feia molt temps que estava malalt però sempre creus que ves a saber “a la millor es pot guarir”.Ho sento moltissim,estic tristissima,i estic tot el dia escoltant la veu meravellosa de Dimitri.Una abraçada immensa a la família.
    Gràcies,Joaquim per aquest recull el millor que podies fer.

    M'agrada

  16. Joan

    Em sap molt de greu. Un gran. El liceu faria molt bé en dedicar.li les funcions del Dimoni on se l.esperava i no va poder ser i del qual ens va deixar una brillant mostra en concert.
    El més sentit condol.

    M'agrada

  17. Eduardo

    Siempre lo digo este tipo de apuntes en el IFL, me hacen infeliz, sobre todo por la juventud que tenía. Este gran barítono aunque a muchos no le guste en Verdi me regaló, en año 2005 uno de los mejores Rigoletos que haya oído en vivo, era de voz muy hermosa para hacer bufón una corte degenerada. Pero la ROH, fue inteligente para acompañarlo, con Villazon y Suirina, el resultado fue magnifico.
    Descanse en paz…….. ha dado todo por la opera.

    M'agrada

  18. dandini

    Un dels millors barítons de les 3 darreres dècades.
    La veu era preciosa i amb poc metall.El fiato era prodigiós i li permetía no stressar-se al davant de les dificultats de la partitura.Buscava sempre l’expressió en la dicció .Pero el aspecte que més li valoro es que al llarg de la seva carrera mai va perdre la capacitat d’apianar que és un mal que afecta a un munt de barítons ilustres.
    us deixo amb 2 bons exemples :l’escena de la mort de Rodrigo de Cardiff de l’any 1989
    el duo de Pagliacci en el seu debut al Liceu l’any 1991

    Caram Dmitri que gran eres !

    M'agrada

  19. elioronco

    Només el vaig poder veure un cop en directe, era un Evgeni Onegin i no oblidaré mai la seva interpretació. Des d’aleshores quan llegeixo els versos de Puixkin no puc evitar posar-li la seva cara, la seva versió era absolutament definitiva. Era un artista únic, el trobarem a faltar.

    M'agrada

Deixa un comentari