Tan de bo m’erri perquè voldrà dir que el que en el que ens queda de temporada superarem el nivell d’aquest Tristan und Isolde, però em sembla que les representacions del títol wagnerià significaran el punt més alt de la 2017/2018 ja que trobar un equip vocal tan bo i unes direccions millorables però tan interessants ho trobo francament difícil.
Segurament si la programació d’aquest títol hagués estat més avançat el calendari de la temporada, l’orquestra hagués estat millor, com també posaria la ma al foc que la representació del dia 15 de desembre (la darrere) estarà orquestralment millor que la d’ahir, això ja és un clàssic no només en el nostre teatre.
M’ha agradat la direcció del mestre Josep Pons, tot i que potser en algun moment m’ha semblat massa accelerada, com també en algun moment m’ha semblat que exagerava la intensitat decibèlica respecte a les veus, tot i que en aquest aspecte i pel que fa al balanç entre fossat i escenari caldria saber si l’espectacular escenografia d’Alfons Flores no perjudica i beneficia als cantants depenent de com es situen en l’escena.
La resposta orquestral ha estat irregular, amb una corda cohesionada, amb bons moments d’intens fraseig i amb un so pulcre, però amb unes fustes no del tot càlides i uns metalls desafortunats de qualitat i amb més d’una pífia que ha fet que la sensació global fos millorable. L’orquestra fa temps que clama inversions però incomprensiblement sembla que això no sigui prioritari. El mestre, que sortosament no ha estat protestat com succeïa temporades enrere i l’orquestra, han rebut una resposta cortès per part d’un públic que volia premiar les veus. No hagués estat malament una mica més de reconeixement pel mestre Pons, perquè hi ha un concepte interessant tot i que el públic acostuma a associar resposta orquestral amb la direcció, i no sempre és ben bé així.
Orquestralment el millor ho vaig trobar en els moments pràcticament impressionistes de la gran escena d’amor del segon acte i el preludi del tercer, mentre que el més dolorós l’he trobat a l’inici del segon acte amb unes intervencions internes caòtiques i atropellades.
Pel que fa a la intervenció coral del primer acte, el cor masculí també comença a evidenciar, com el clam orquestral, que manquen inversions perquè algunes veus comencen a mostrar un cert esgotament. Fins l’any passat el cor d’homes mantenia una compacte solidesa, aquest any ja no.
L’equip vocal és molt sòlid, de primeríssim nivell i envejable de qualsevol gran teatre de primer nivell.
Stefan Vinke mostra unes facultats prodigioses, fins i tot excessives en la seva agonia, on es fa difícil creure que un home a punt de morir sigui capaç de llençar aquells clams tan enèrgics i punyents., En el seu favor cal dir que fa veritables i lloables esforços per arreplegar el so en la gran escena d’amor però els intents no sempre han estat feliçment resolts perquè aquest replegament vocal ha posat l’afinació en risc. No fa patir i vista la precarietat vocal de heldentenors el situa com una de les garanties de la corda, ja sigui per l’excel·lent projecció, per la solidesa de tota l’extensió de registre i la resistència, amb un bon control del legato. Amb una mica més de sentit tràgic i agudesa dramàtica, alhora que ajustant l’afinació en els passatges més lírics, el seu Tristan seria excel·lent en lloc de notable, però de bon pa fas rossegons, que deia ma mare.
Aquesta, si no vaig mal comptat, és la tercera vegada que gaudeixo de lréne Theorin cantant Isolde al teatre (Berlín i Liceu) i aquesta tercera ha estat la que m’ha agradat menys, tot i que m’ha agradat molt, però no moltíssim. Malgrat que la veu és gran en molts moments del segon acte no és que apianés, és que xiuxiuejava per no dir que parlava fluixet, sobretot en tota l’escena inicial del segon acte amb Brangäne mentre espera l’arribada de Tristan. Semblava com si es reservés després d’un primer acte pletòric de força i facultats, amb una intensitat admirable que la situa al capdavant de les sopranos que interpreten aquest rol avui en dia, i no crec que n’hi hagi cap que faci una narració tan airada, intensa i incisiva. Potser és per això que sorprèn aquest canvi de registre tan sobtat en el segon acte, on la veu desapareixia o s’amagava no sé si amb la intenció de reposar de l’admirable esforç del primer acte o per causa d’un problema físic, en qualsevol cas no anunciat. Canta el Libestod de manera absolutament colpidora, amb una graduació de matisos que no s’acostuma a escoltar, amb un inici i final en pianissím veritablement d’impacte emocional. Ella ha estat la que més aplaudiments ha obtingut, tot i que no ha estat la que més m’ha agradat.
Qui m’ha agradat més de tot l’excel·lent cast ha estat Albert Dohmen cantant el Rei Marke. No es pot fer millor, no es pot dir el text amb més sentit musical i dramàtic. no es pot ser més intens, natural, noble i auster del que ho ha estat el baix baríton alemany, tant en el colpidor primer monòleg com en el més curt però tràgic del tercer . No té la veu rotunda dels grans baixos que han deixat petjada en aquest preciós rol, però el centre noble, l’agut sa i un bon i ben col·locat greu, fan que la veu es projecti amb grandesa sense necessitat d’entubar, engolar o falsejar-la per voler semblar el que no és. He vist Markes molt bons, i el de Dohmen està a la seva alçada. Fantàstic!
També ha estat a un gran nivell el Kurnewal d’un altre baix baríton, aquest nord-americà, Greer Grimsley. Si bé ha començat una mica cridaner, ràpidament s’ha posat a to i en el tercer acte ha donat el millor acompanyant l’agonia de Tristan amb tràgica convicció i un cant veritablement emotiu.
Sarah Connolly és una cantant molt distingida i reconeguda en el repertori barroc (el seu Giulio Cesare és sensacional), però com a Brangäne no m’ha deixat especial petjada. Canta bé òbviament, però no ha estat capaç de colpir-me en un mo ment fàcilment colpidor. Els seus advertiments han passat una mica sense pena ni glòria.
Molt bé els quatre rols menors a càrrec d’un sonor Melot de Francisco Vas, Jorge Rodríguez Norton com a jove mariner i pastor, i Germán Olvera com a Timoner, arrodonint de la millor manera un cast de gran nivell.
La producció provinent de l’Opéra de Lyon i deguda a Àlex Ollé (La fura dels Baus) és bona i a moments esplèndida, sempre sota un punt de vista més estètic que dramàtic.. Té un aire d’austeritat a la manera dels famosos muntatges de Wieland Wagner, però compta amb una escenografia potent d’Alfons Flórez presidida per un espai esfèric, com si fos una gran vela de vaixell que es desplega en el primer acte, un absis de gran efecte en el segon, mentre en el tercer sembla una mena de refugi o torra de vigia a dalt d’un espadat, que amb una quasi sempre encertades projeccions aconsegueix uns efectes volumètrics molt suggeridors i climàtics, en l’escena d’amor del segon acte potser massa
La proposta en realitat és més estètica que dramàtica i hi ha alguns detalls que amb una mica més de sensibilitat operística per part del Sr Ollé s’haguessin pogut evitar, sobretot en un dels moments musicals més bells de la gran escena d’amor, mentre hom suposa que Tristan i Isolda han d’estar en un dels moments preliminars al coit, se’ls fa pujar una espectacular i empinada escala per tornar-la a baixar després d’escoltar els advertiments de Brangäne. és un moment ridícul, teatralment buit i només justificable davant del temor que el director d’escena pugui tenir per l’estaticisme d’una acció dramàtica pràcticament nul·la, provoqui somnolència al públic, quelcom que òbviament diu poc del qui pensi així perquè la música i el cant són precisament en aquest moment, sublims.
Una nit important, amb una producció important, curosa en tots eld detalls i que en les properes representacions millorarà.
No us ho podeu perdre
IN FERNEM LAND 
Gràcies! l’aniré a veure el dia 12; en tinc moltes ganes!
M'agradaM'agrada
El més possible és que el dia 12 tot vagi rodat i per tant encara sigui més plaent.
M'agradaM'agrada
Quin goig! i quina sort haver agafat entrades per d’aquí a una setmana.
Mira que fa temps que te llegeixo, però sempre m’impressiona la capacitat de apreciar i analitzar detalls amagats, i importants, d’una representació, quan jo tot just soc capaç absorbir tota la emoció i sentiment del espectacle.
Gracies per la ressenya, amb la informació que ens dones ho gaudirem mes, segur.
M'agradaM'agrada
Aquest és el meu desig. Segur que en gaudiu
M'agradaM'agrada
Estic en un crescendo total, no se com arribar fins dissabte, tinc moltes ganes de gaudir d’aquesta opera, i despres dels teus comentaris encara mes, tot el que vaig sentin i saben fa que l’espera es faci difícil, en fi haurem d’aguantar com puguem. Moltes Gràcies per l’esforç de fer l’article.
M'agradaM'agrada
Vas gaudir-ho Jordi?
M'agradaM'agrada
Molt, però el crescendo no s’ha acabat per que hi torno el dia 12, em ganes de gaudir-ho encara més.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. Pel que dius, segur que será el millor Tristan und Isolde vist al Liceu, desde la reinaugaració.
M'agradaM'agrada
Podria ser, tot i que en els altres dos hi van haver coses bones, però aquest em sembla més rodó.
No comptem el de Bayreuth en versió de concert perquè era un altre cosa de difícil comparació, d’acord?
M'agradaM'agrada
Una molt bona vetllada ahir, tot plegat ho vaig trobar a l’alçada del que haurien de ser totes les produccions del Liceu, comparteixo en general el que be exposes i crec també que l’orquestra millorarà en dies vinents, tot hi sent correcte la seva prestació d’ahir, però si no hi han mes inversions tot te un sostre, en tot cas la feina del mestre Pons es nota. Va estar un goig poder saludar vos al Fede i a tu.
M'agradaM'agrada
Gràcies Josep, si que va ser un plaer compartir l’estoneta de l’entreacte i a més a més estàvem contents de com anava la representació, quelcom que darrerament no succeeix com voldríem.
M'agradaM'agrada
Ho espero amb ganes. Tinc previst anar-hi els dies 4 i 10.
M'agradaM'agrada
I potser encara en veuràs una tercera 😉
M'agradaM'agrada
Vista ahir a l’estrena coincideixo amb el Joaquim i amb el que expressa a l’article. M’agradaria repetir en una data més avançada però som davant d’una representació de primeríssim nivell, que els amants de Wagner i especialment del Tristan recordarem. Uns apunts a l’escenografia. Al primer acte l’aparició gradual de la immensa lluna (cop d’ull a la Melancolia de Lars von Trier) com a símbol de la nit/amor. Al segon acte aquesta és el refugi on aquest pot pot culminar. Al tercer acte, ja fora del refugi de la lluna, amb una visió oclusiva i pesant i amb un únic forat per on passa la llum/mort per donar sentit al Libestod, aquest impressionant final ple de metafísica, espiritualitat i Schopenhauer. A gaudir-ho!
M'agradaM'agrada
És el més encertat que he vist de la factoria “La Fura”
M'agradaM'agrada
Ansiós per arribar a dissabte i, pel que dius, igual repeteixo el 15, que podria ser una molt bona ocasió per comprovar si l’orquestra estarà en el millor moment.Confio molt en Vinke i Theorin. els he escoltat cantar aquests rols altres cops i han estat sempre sublims. Me n’alegro que Dohmen estigui tan bé. Gràcies i una abraçada
M'agradaM'agrada
Com va anar ahir? 😉
M'agradaM'agrada
Despres de llegir-te, no se so podré esperar fins el dia 7D.
M'agradaM'agrada
Podràs 😉
M'agradaM'agrada
Ayer estuve en el estreno y estoy de acuerdo contigo a medias, sobretodo porque la sensación que me dejó la función fue de decepción (sinceramente me esperaba más).
La dirección de Pons me pareció plana y el sonido en general que sacó del foso y al conjunto fue embarullado en los momentos agitados y poco electrizante/emocionante en general. Estoy de acuerdo en que parecía que faltaban ensayos y estoy seguro que con los días mejorará y se ajustará todo un poco más.
Theorin me gustó en el primer acto, pero en el segundo me pareció reservona o contagiada de Vinke (que no me gustó nada de nada en los dos primeros actos). Estoy de acuerdo que no fue su mejor actuación en el Liceu, de todas maneras es un lujo tenerla.
Vinke no me parece un Tristan idóneo, para nada. Sí que funciona su Siegfried (papel con más impulso y vehemencia) pero en Tristan a su canto le faltan muchísimas cosas . Tiene medios y resistencia pero en el segundo acto rozó el naufragio porque no sabía donde colocar la voz en ninguna de las frases del maravilloso dúo de amor. Se agradece que llegue vivo al tercer acto, pero no fue buen plato para mi gusto.
El Marke de Dohmen fue sencillamente perfecto. Lo mejor de largo de la noche.
Connolly totalmente decepcionante.
Volveré a verla para las últimas funciones porque creo que irá mejorando con los días (estoy seguro).
Me olvidaba, la producción (escenografía) me dejó totalmente frío.
M'agradaM'agrada
En primer lloc m’hauràs de perdonar però el teu comentari va anar a parar directament al correu brossa i avui quan anava a buidar-lo l’he vist.
Bé, no podem coincidir al 100%, però estic segur que en les properes representacions s’arrodoniran coses que el primer dia certament no van acabar d’anar bé. Espero que estiguis d’acord amb mi que davant de la precarietat actual del Liceu, aquesta producció és el millor que en vist en mesos.
No és suficient? segur que no, però jo a partir d’aquest nivell, el que vulguis.
M'agradaM'agrada
Òndia,quines ganes!
M'agradaM'agrada
Quan hi vas?
M'agradaM'agrada
Joaquim, només hi vist l’assaig, però estic d’acord amb tu quasi el 2000%. Però pel teu comentari veig què l’Isolde va fer uns pianissims bonissims, però no hi faltava una mica més de volum? Hi torno el 2 i el 7.
M'agradaM'agrada
Si, en el segon acte si, es reserva i no sé el perquè.
M'agradaM'agrada
He llegit, no recordo on, que l’accident que va patir aquest estiu li va afectar els muscles de la cara. No sé més detalls. Pel que he llegit s’ha recuperat molt bé, però podria ser aquest el motiu de la seva prudència?
M'agradaM'agrada
La meva primera experiència en directe amb el Tristan und Isolde va ser meravellosa! No hi va haver cap acte que passés sense provocar-me calfreds… vaig sortir en un núvol i encara ho estic assimilant. Que la música era una meravella ja ho sabia… però la música no l’escoltes fins que vas al teatre…
El repartiment em va agradar molt! Tenia moltes ganes d’escoltar la veu de Theorin en un teatre després d’haver-la escoltat com a Turandot a Peralada fa un parell d’estius i no em va decebre gens. Sí que és veritat el que comenta en Joaquim que en el 2n acte en alguns moments va xiuxiuejar… vaig pensar que potser entenia així el personatge.
Stefan Vinke no em va acabar de convèncer a la seva entrada, amb una veu oscilant i una afinació dubtosíssima, però es va anar escalfant al llarg del primer acte i va acabar afincant la veu. Quina veu! Va anat de menys a més i va fer un 3er acte on ho va donar tot! Llàstima que els dubtes d’afinació no van acabar de desaparèixer en tota la representació.
Em va agradar molt el rei Marke d’Albert Dohmen! Me l’havia perdut a l’holandès (perdó per recordar-ho!) de l’any passat i tenia moltes ganes d’escoltar-lo en directe!
També em va agradar molt el Kurwenal de Greer Grimsley i em va semblar correcte la Brangäne de Sarah Connolly. Vaig quedar sorprès de la solidesa vocal de Francisco Vas, Jorge Rodríguez Norton, Germán Olvera… pensava que al deixar-se els calerons amb els personatges principals, els rols més secundaris ens els farien encara més… secundaris.
La producció em va agradar molt, amb alguns moments de mapping preciosos que acompanyaven l’escena més que protagonitzar-la i amb el que em va semblar un “guinyo” a l’arbre de la producció de Ponnelle al 2on acte. Ja era hora que aquesta temporada ens en fessin una amb cara i ulls!
Repetiré tantes vegades com pugui! Ai, quina il·lusió i quina felicitat quan ens fa òpera de veritat!
Algú sap si es retransmetrà per alguna radio? A la web del Liceu no en diu res…
M'agradaM'agrada
Ojo, Rai, que las voces de Theorin y Vinke no son microfónicas, hay que disfrutarlas al natural. Como coincido casi al 100% con Joaquim no añadiré mucho más, simplemente que fue una sorpresa agradable escuchar en vivo a Vinke por primera vez. Yo añoré la Theorin de Berlín, pero su “Mild und leise”, con sus pianísimos de entrada y final de aria son siempre conmovedores. Me enntusiasmó Albert Dohmen y, es cierto, los roles secundarios estuvieron muy bien interpretados y cantados. La escena me gustó, con los reparos que expone Joaquim. Josep Pons tuvo momentos sublimes de dirección y en otros hizo sonar la orquesta algo estridente para mi gusto, cubriendo las voces; por lo menos así se sentía desde el anfiteatro-pares algo próximos al escenario.
Totalmente recomendable.
M'agradaM'agrada
En el Turandot de Peralada vaig escoltar la veu de Theorin al natural (a no ser que em digueu que allà van microfonats), però a l’aire lliure…. per això deia lo de les ganes d’escoltar-la en un teatre.
M'agradaM'agrada
Yo me refería a tu interés por la retransmisión radiofónica.
M'agradaM'agrada
Ah! era para tener un recuerdo de estas funciones…!
M'agradaM'agrada
Catalunya Música la retransmetrà el dia 7 de desembre.
M'agradaM'agrada
Gràcies Inés, aquell dia també hi ha retransmissió de l’Andrea Chénier inaugural de la Scala, com a mínim als cinemes.
M'agradaM'agrada
Rai, el dia 7 la retransmet Catalunya Música.
Va ser una bona estrena, si senyor, perquè si bé els cantants poden millorar, com la prestació orquestral, el resultat global és de molta qualitat i en aquesta òpera és essencial que el conjunt sigui potent.
Gràcies per deixar-nos un ampli comentari
M'agradaM'agrada
Obert el debat ja pùc opinar…..per a mi la perfecció la vaig viure al màxim en el moment d’ apareixer el baix-bariton
va ser un esclat de perfecció per a mi, no es pot cantar millor el seu monòleg s’em va fer curt, una carìcia per l’oïda…
Com que vaig assistir al assaig era conscient que es podien reservar esforços, a Irene Theorin li vaig poguer apreciar certa reserva però vaig gaudir prou de la seva poderosa veu quasi bé tota la representació, en canvi fins el tercer acte no vaig disfrutar tant amb Tristán, en Vinke fins i tot em va fer patir en alguns moments del primer acte amb un parell de desafinades, després em vaig relaxar però, per a mi no va ser ni molt menys un Tristán per grabar a la memòria, la resta correctes al meu criteri, de la Orquestra i direcció en aquest cas no em sento gens capacitada per retreure cap detall i es que la Música d’aquest tant excel.lent Autor es tant ” Gran” que al primer acord ja entro en “extasi” i hauria de sonar una Música un tant mediocre per que jo li trobara defectes, amb la veu m’atreveixo més per (de) formació professional.
El tema de la pujada i baixada de la escala també em va cridar la atenció, no aporta ni conduex a res, ho vaig veure innecessari vem coincidir amb la meva acompanyant, si em va agradar la posta escena…..
M'agradaM'agrada
No va ser l’assaig, ara Theorin i no em preguntis perquè, en el segon acte es reserva en excés, tant que desapareix i això no m’agrada gaire perquè en una cantant que estimo tant, em fa ràbia..
Gràcies per comentar, ara sí, amb més profunditat
M'agradaM'agrada
Perdona volia dir al Libestod.
M'agradaM'agrada
T’hem entès 😉
M'agradaM'agrada
Caram! Jo hi vaig el 12 de desembre, així que posaré una espelmeta a veure si no s’estropella res pel camí!
M'agradaM'agrada
Ans al contrari, millorarà
M'agradaM'agrada
Alli trataremos de estar para la última del 15 dic.
M'agradaM'agrada
Puede que sea la mejor y si me quedan ganas después del 10, que seguro, me gustaría repetir.
M'agradaM'agrada
Després de la funció d’ahir m’he declarat wagneriana.He disfrutat com un mico,tenia reticències perque Wagner em costa molt però vist el vist no puc per menys que baixar del burro i pensar que no tot son Verdi,Donizeti,Bellini etc.etc. Veig que la òpera que m’agrada a mí “potser” es mes armònica??.No sé si m’explico bé,segur que no,el que vull dir es que Wagner s’escolta diferent,per aixo no hi podia entrar,preferia les áries,cabaletes en que jo pogués portar el compás.Wagner es diferent,ahir levitava.Aquest mati el meu fill m’ha fet escoltar Flastag i Melcior en una gravaciò de l’any 1937 i de poc em baixo de la cadira,increïble.Si que a posteriori he pensat que ahir es va aplaudir als cantants sensa gaires escarafalls,i després d’escoltar avui la gravaciò he notat la diferència.Ahir em va semblar que encara que la producció està molt bé no s’hauria d’obligar als interprets a pujar i baixar escales mentre estàn explicant una história com Tristàn i Isolda,semblava que es fixaven en no relliscar,no es còmode estar pendent d’on poses els peus no sigui que tinguis un mal moment i vagis escales avall.De tota manera he de dir que per mi ha estat una nit esplèndida
M'agradaM'agrada
Has trigat, eh?
No saps pas com me n’alegro ja que les revelacions mai arriben tard si el que provoquen és la felicitat.
Petonàs wagnerià 😉
M'agradaM'agrada
Gracies! Yo iré el dia 10 y ahora tengo aún más ganas!
M'agradaM'agrada
Disfrutaremos, yo el 10 también estaré allí y espero saludarte.
M'agradaLiked by 1 person
Gran nivel anoche
Hacía títulos que no disfrutaba así.
Volveré porqué mejorará.
M'agradaM'agrada
Jo també ho crec, hi torno el 10 i en tinc molte sganes
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari.
Aquesta òpera l’estic esperant amb candeletes (el dia 7). Els cantants m’han agradat sempre molt en altres produccions wagnerianes.
M'agradaM'agrada
Jo crec que la gaudireu molt
M'agradaM'agrada
Gracias por este estupendo artículo. Ha sido una gran sorpresa el Marke de Dohmen.
M'agradaM'agrada
Hola María Lourdes, nos convienen sorpresas de este tipo. Realmente Dohmen está inmenso.
M'agradaM'agrada
Estic molt contenta de veure’t tan content. Una òpera com aquesta requereix tota la qualitat que tu li has trobat.
M'agradaM'agrada
En el fons tenir-me content no costa gaire, només cal que m’estimin 😉
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser
Caram Joaquim !!! quines ganes que arribi dissabte, si ja no en tenia suficients…Com m’agradren les teves cròniques! llegint-les sembla que estigui allà.M’alegro que t’hagi agradat aquest Tristan i Isolda .
M'agradaM'agrada
Et va agradar?
M'agradaM'agrada
Sort del seient secret, sinó no crec que hagués trobat alguna entrada potable..Gràcies per la crónica!
M'agradaM'agrada
Si hi ha entrades per donar i vendre, o al menys abans de la primera, ara potser la gent s’ha animat després de llegir les crítiques, acostuma a passar darrerament.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2017 | Beckmesser
Ahir vaig assistir a la funció i segurament no tinc ni els coneixements ni tota l’experiència de molts de vosaltres, lo que puc dir es que vaig disfrutar molt, vaig estar als núvols durant tota la representació i ja estic esperant el dia 12 per tornar-hi i continuar disfrutant com feia molt temps que no ho feia (al Liceu).
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar dissabte 2 i en primer lloc cal dir que no sóc una wagneriana convençuda com molt de vosaltres…i a vegades s´em fan massa llargues les seves òperes on Wagner combina moments sublims i extraordinaris i d´altres un pel monòtons (perdoneu si he dit un sacrilegi però és el que em passa…i cal dir que n´he vist moltes). Un exemple d´això és el tercer acte del Tristan on estàs esperant i esperant l´arrivada de Isolda per cantar el catàrtic i meravellós Livestod…
Dit això aquest Tristan em va agradar moltíssim tant pels cantants com també per la producció de l´Oller, sensilla però elegant i simbolista i amb mapings amb gust i no gratuits.
Destacaria sobretot la gran Irene Theorin, immensa…no cal afegir res més. El tenor Vinke el vaig trobar més irregular, sobretot en el primer acte…després ja en el segon i tercer va estar molt millor encara que no m´ha acabat d´entusiasmar. I com molts ja heu destacat el Rei Marke del Dohmen extraordinaria la veu d´aquest baix encara que la resta de cantants i la direccio del Pons, van estar a l´altura d´aquesta producció que segur, com ja apuntes tú, Joaquim, serà uns dels punts àlgids de la tempordada…tot esperant l´Andrea Chenier de Kaufman i Radvanovsky.
M'agradaM'agrada
M’afegeixo als sacrilegis: Wagner és molt exigent amb els cantants… i amb el públic! Cinc hores són moltes hores. El 28 deuria tenir jo bon dia i ho vaig gaudir molt. Em vaig quedar sorprès amb Dohmen, potser perquè no n’esperava gaire, i Theorin també em va agradar molt. Ahir, en canvi, no sé si és que vaig arribar esgotat per la feina, però se’m va fer feixuc fins a límits insospitats. Theorin la vaig trobar directament esplèndida, i malgrat tot al tercer acte se m’aclucaven els ulls. No dono per més.
M'agradaM'agrada
Doncs la veritat és que em treus un pes de sobre en considerar que en ocasions Wagner es pot fer massa llarg tot i ser interpretat per cantants extraordinaris com és en aquest cas.
M'agradaM'agrada
Ayer día 7 estuve viendo el Tristan und Isolde. Iré rápido, como la representación. Cuando cada acto tiene una duración entre 74 y 76 minutos, es que algo no va bien. Lo que queda de Orquesta y dirección, medianamente bien y gracias con la que está cayendo. Pons y cualquier director solvente sabe que si no tienes buenos músicos y no tienes un Tristan ” com cal “, aligerando que es gerundio, y así evitas riesgos. Vinke está acabado. El del Siegfried de 2015 ya no lo volveremos a ver ni escuchar. Tristan es mucho Tristan para Vinke, y para muchos otros valientes tenores que se han enfrentado al rol. La Señora Theorin salvó la función, de notable alto para los tiempos que corren de Isolde. El Señor Dohmen como Rey Marke también dio la talla notablemente. Y regular la Señora Connolly y el Señor Grimsley. Es lo que hay. Sabía a lo que iba, y un Tristan und Isolde sin un Tristan medianamente solvente, la función se queda a medias.
M'agradaM'agrada
Jo també hi vaig estar el dia 7. Vinke fa un tercer acte meravellós. El problema són els dos primers actes, amb notes dubtoses i lletges. Coincideixo que la Theorin no em va emocionar tant com en altres ocasions, com el Capvespre. Pons el vaig trobar correcte i amb l’orquestra molt controlada però amb poca fantasia o trascendència. La posada en escena em va agradar molt, però crec que cap al final es torna una mica pobra. En un moment tan important com l’arribada de Isolda a Kareol esperava una explossió d’imatges, però res. També vaig trobar una mica perillosa la rampa per on havia de baixar els personatgez en aquest acte després de passar per un forat! D’altra banda, els cantants es veien molt afavorits per la cúpula a l’acte 2, qu ñan es podia escoltar fins el mínim sospir…
Salutacions!
M'agradaM'agrada
musicalmente nada que añadir ni aportar a todo lo anterior . yo queria comentar el montaje de la fura dels baus, a mi gusto, sobrevalorado y criticable . el primer acto, excesivamente sombrio ,, y lo de la luna, pues una copia del final de la pelicula melancolia, como ya apuntaba otro comentarista . el segundo acto… pues la verdad,,, la famosa esfera de no se cuantas toneladas .. carisima supongo, se la podrian haber ahorrado, y con un escenario normalito, pues seria casi igual, con las proyecciones o maping iguales, y menos escaleras, que es absurdo en pleno amor orgiastico, estar subiendo y bajando las escaleritas … y ya el no va mas, me parecio cuando isolda apaga la llama o la antorcha señal para que tristan ya pueda ir … pues va y … saca dos enormes cables y ante mi pasmo.. desenchufa ostensiblemente y se apagan los focos que hay en el angulo del escenario … horror … con lo romantico que es lo de la señal y la antorcha … pues totalmente anticlimax … harta de estas modernidades en la opera , anacronias etc etc … buffffffffffffffff. ya me he desfogado .
M'agradaM'agrada
Y necesitan un jefe de protocolo. La mala educación demostrada por Kurvenal ante Isolde (primer acto) y todos ante el rey Marke (segundo acto) es de vergüenza!
M'agradaM'agrada
Acabem d’arribar de la representació del dia 12. Increïblement d’acord amb gairebé tots els teus comentaris, Joaquim, fins i tot molts que no sóc capaç d’expressar tan acuradament i alguns de què no havia estat conscient. Si de cas, potser sóc més positiu amb la Brangäne, que ha anat a millor, i més crític amb l’escenografia, que a voltes m’ha semblat excessiva (moments del segon acte) i de vegades desconcertant en línia amb altres comentaris, tot i que altres moments m’han semblat preciosos (primer acte, principi del segon acte, Liebestod…).
La novetat de la nit d’avui és que el mestre Pons i l’orquestra han estat aplaudits a rabiar. És veritat que alguns sectors fallen a nivel individual (es nota més quan no queden dissimulats pel conjunt) i que han sobrat decibelis a moments però, sense arribar al nivell de l’Elektra, el resultat ha estat boníssim. Tampoc Theorin ha estat a l’alçada del Goetterdaemerung, però ja ens agradaria veure-la més sovint. En la combinació, el Liebestod ha començat insegur però ha terminat sublim. Per plorar d’emoció, quin gran final!
Per fer l’ullet a altres comentaristes, jo també he tingut moments de defalliment, malgrat ser una de les meves òperes favorites. Suposo que arribar ahir de 15 h d’avió amb jet lag no ajuda, i és que el gran Wagner exigeix plenitud de facultats no només a cantants, sinó també a públic… 😉
M'agradaM'agrada
Que el dia 9 l’orquestra toqués un concert compromès a Ginebra, el 10 un Tristan i el 12 un altre, em sembla que amb una orquestra tan agafada amb pinces és una temeritat absoluta, com ho és fer cantar només amb un dia de descans al mateix repartiment, ja que aquest cop no n’hi havia un altre.
Gràcies pel teu comentari
M'agradaM'agrada