Strefan Vinke (Tristan) i Iréne Theorin (Isolde) Foto®A Bofill
Avui no tenia previst parlar-vos de la representació de Tristan und Isolde (la cinquena de les nou previstes) que va tenir lloc ahir diumenge per la tarda al Gran Teatre del Liceu, però l’ocasió s’ho val perquè va ser millor que la del primer dia, ja comentada a IFL:
Començant per l’orquestra, que com és habitual, no només al Liceu, a mida que van passant les representacions el nivell millora i això que ahir l’orquestra acabava d’arribar del reeixit concert que va tenir lloc a Ginebra, a la seu de les nacions Unides i es podia preveure un cert cansament, però no, el mestre Pons va extraure un color càlid, bonic i quasi sempre dens, amb bones intervencions solistes, amb les fustes més cohesionades i els metalls més compactes, tot i que al principi del segon acte i fora d’escena si no tan desajustada com el primer dia, va mostrar encara masses debilitats.
Important acompanyament en el segon acte, amb una orquestra quasi cambrística per acompanyar la gran escena d’amor i un acompanyament pel monòleg del Rei Marke, absolutament colpidor, però el gran moment orquestral i també vocal, es va reservar pel tercer acte, on l’orquestra des del planyívol i malaltís preludi fins l’alliberament final amb un liebestod transcendent, va estar a un nivell alt, com hauria d’estar sempre, com ens agradaria que estès sempre. Bravo pel mestre i bravo també per l’orquestra. Queda molt per fer, però per fi aquells que protestaven a Pons i el seus Wagner, s’hauran d’empassar la injusta reacció i la bilis que desprenien. Ara callen que ´és el que haguessin hagut de fer sempre.
La Isolde de Iréne Theorin és ja inoblidable. No crec que hi hagi cap cantant que faci el rol actualment que la superi. No és ja el prodigi tècnic d’apianar un instrument poderós, és que no n’hi ha cap tan intensament implicada com ella, que sigui capaç de transmetre l’emoció com ella, que et faci patir, estimar i fins i tot, plorar com, ella. Quan se li mort Tristan als braços,. que no canta res, l’emoció que després la seva interpretació és absolutament colpidora. Una Isolde que jo poso al nivell de Mödl (la meva Isolde de sempre). Des del quart pis la veu arriba millor que a l’amfiteatre, i tot repetint l’inici del segon acte amb un excés de xiuxiueig canor, ahir se la va escoltar molt millor, tot i que l’opció no em sembli gaire apropiada, en canvi l’inici i el final del liebestod en uns pianíssims colpidors, eteris i sobreanaturals, són únics, admirables i dificilment igualables, en una Isolde tot foc, ira i passió durant el primer acte, de reclinatori absolut i el públic amb ella embogeix. Una de les grans,
Stefan Vinke passa els dos primers actes amb dignitat, en moments grandiosos i altres de discreta o dubtosa afinació que llastren el global d el’actuació, però li queda l’as a la màniga del tercer acte. Poques vegades haurem escoltat un Tristan capaç de cantar un tercer acte amb aquest grau de desvergonyiment vocal i d’al·lucinant bogeria. M’ha deixat amb el cor en un puny.
Sarah Connolly va anar a menys respecte al primer dia, i ja en el final del primer acte semblava impossible que remuntés la veu, en un estat de crispació poc seductor per cantar les advertències del segon acte, advertències que passen sense pena ni glòria quan haurien de ser un dels moments catàrtics de la representació. Hauria d’oblidar aquest rol i dedicar-se a allò que ella sap fer tan bé.
El Kurwenal de Greer Grimsley va tenir una badada monumental en el primer acte on es va saltar tota una intervenció i només va ser en el prodigiós tercer acte, on va fer una colpidora rèplica a l’embogit Vinke.
De reclinatori el Marke d’Albert Dohmen, que com Theorin quan canta emociona, diu i transmet com pocs cantants ho saben fer. El seu Marke és grandiós per autoritat vocal (tot i una nota al tercer acte que en cap cas desllueix una actuació que recordaré mentre visqui).
Mereixia un reconeixement més sonor l’admirable Melot de Francisco Vas i tant Jorge Rodríguez-Norton com Germán Olvera van arrodonir amb molta solidesa un cast que honora al Liceu, un Liceu que mai ens hauria de deixar orfes de Wagner en una tempoarda i que sempre hauria de ser a aquest nivell, amb la qual cosa no cal que el departament de màrqueting utilitzi aquella frase vergonyant d’atreveix-te amb Wagner, perquè com ja hauran comprovat amb escreix, quan un Wagner es fa d’aquesta manera, els èxits són sorollosos, sincers i apocalíptics.
La producció d’Àlex Ollé provionent de Lió és segurament una de les millors que hagi fet mai La Fura dels Baus. Per què? Senzill, perquè estèticament és bella, conceptualment senzilla, ho dificulta la comprensió argumental i ajuda als cantants a projectar la veu, gràcies a una escenografia espectacular i a que no han de fer acrobàcies, ni queden penjats cap per avall, ni alçats amb grues hidràuliques. té moments de veritable impacte com a recolzament a la música i el text, i no estalvia un cert grau d’espectacularitat en moment de nul·la acció dramàtica, amb unes projeccions durant el segon acte, en alguns casos bellíssimes. No é suna producció que vulgui passar a la història i potser per això hi acabarà passant.
El Liceu necessita tornar a oferir produccions així si vol que tornem a creure en ell com a centre de producció operística de primer nivell.
Us deixo un youtube amb la resposta del públic. manca el cataclisme inicial quan Theorin i Vinke van sortir a saludar tot just acabat el libestod. No calen paraules
M’agradaria tornar-hi divendres vinent, el dia de la darrere representació.
Si a la tarda intensa hi hem d’afegir la visita de Kiko i Pepi o el retrobament amb amics com en Marco, a banda dels habituals, no m’erro si dic que serà una de les tardes memorables de la temporada 2017/2018, sinó la tarda.
IN FERNEM LAND 
Ja estic esperant dimars per gaudir-la
M'agradaM'agrada
Un gran “Tristan und Isolde”. Difícil d’oblidar.
M'agradaM'agrada
No se per que m’he despertat a deshora tot desvetllat i m’he posat a passar el temps i em trobo un post com aquest! Llarg, llarg se’m fara el dilluns fins que arribi el dimarts en que, si no hi ha infortuni que es creui per davant, podre gaudir d’aquesta representacio. Friso.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2017 | Beckmesser
Directe al cor!
(sense paraules)
M'agradaM'agrada
Vaig arribar a casa, vaig obrir l’ordinador i vaig comprar una entrada per demà. (Serà la tercerà funció)
Amb això està tot dit.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim, celebro que haguessis gaudit de tan immensa obra i del gran repartiment que aquest cop ens ha ofert el Liceu. la meva experiencia en aquest Tristan no ha estat tan bona, malgrat que no dolenta, però en la representació del dia 4, no vaig poder gaudir tan com tú. La Senyora Theorin em va donar la sensació que estaba un xic cansada i en quan a l’orquestra et diré que no em va desagradar, però amb un só execiu que de la meva localitat no em va permetre gaudir bé del segon acte i mol menys del tan esperat liebestod, del que francament em vaig perdre vona part, una llastima. Quedi constancia que soc un bon fan de la Senyora Theorin eh, i sento un gran respecta per qui és capaç de pujar a un escenari com el Liceu i cantar una obra com aquesta, i per això entenc que tothom pot sentirse i amés te dret a estar cansat en un moment determinat. El tema de l’orquestra penso que és difarent, pot ser que si hagués sonat amb menys potencia m’hagués permes tenir una millor experiencia, en el segon acte va ser força dificil per mi apreciar les veus i com t’he dit en el liebestod, em tota franquesa, quasi que no em vaig enterar de res. Em tot i en conjunt em va sembrar un repartiment excelent, amb un Albert Dohmen fantastic per el que ja va valdre la pena anar-hi.
M'agradaM'agrada
Els que protestaven al mestre Pons potser ja no ni hi van al Liceu, ho feien amb premeditació com aquells que van al fútbol amb un raig láser per fer la punyeta als jugadors o posar-se a ran de bandereta del córner per insultar, tot plegat escoria.
M'agradaM'agrada
Gracias! Siempre podré decir con orgullo “Yo estaba allí”!
M'agradaM'agrada
un Tristan para la memoria. hacia tiempo que no me quedaba clavado en la butaca. Yo fui el jueves y se le obligo a volver a salir a la Tehorin despues de bajar el telon con el publico enfervecido
M'agradaM'agrada
Jo… confesso que deu haver estat el primer cop que el tercer acte de l’obra no se’m va fer llarg. Tristan m’agrada molt, però mai fins ahir havia gaudit, almenys en viu, de l’últim acte i no crec que hi sigui aliena la impressionant actuació de Vinke, que, amb diferència, supera les dels dos actes anteriors quan ja hauria d’estar agònic també vocalment. També, i deu tenir a veure també l’actuació dels altres dos, mai no m’havia agradat tant el paper de Marke. I no és que no l’hàgim sentit molt ben cantat en altres ocasions (és dels que sempre se’n surt bé), però potser mai no havia vist un Tristan tan rodó i equilibrat en tots els aspectes. Fins i tot el encara recent amb l’orquestra de Bayreuth, amb Théorin també, no va ser tan rodó: malgrat que l’orquestra està a anys llum de la nostra i que Théorin sigui la mateixa (i potser una mica més fina abans), la veu de Vinke fa que sortís molt millor la d’ahir que aquella altra. Definitivament, com ja va quedar demostrat amb Gerg’ev, Tristan no és només una bona orquestra: fins i tot, aquesta és secundària, si se’m permet dir. Cert que a Connolly li manca alguna cosa, allò eteri que hom espera dels seus avisos que fan del moment que intervé un d’aquells sublims i màgics i que ahir, malauradament, no van arribar a ésser-ho del tot. Serà poc polit o de veu poc bonica o el que sigui, però per a un paper així, no està més a prop de l’ideal una veu com la de Vinke en el tercer acte? Un Windgassen o un Suthaus, per dir els que encara pot haver sentit algú (ja fa molt, però), eren tan, tan diferents, almenys en aquest acte? A més, se’ls veu tan compenetrats, Théorin i Vinke… Molt satisfet, tot plegat, i content de tornar a sentir una ovació que feia anys que no se sentia.
M'agradaM'agrada
Joaquim, coincideixo força amb la teva crítica. Va ser emocionant i encara estic emocionat. Voldria afegir que l’escenografia em va agradar molt, tot i que la foscor reiterada i poc color al vestuari, fa que s’allunyi del libretto on hi ha moltes escenes de dia, que les vàrem veure com si fos sempre de nit. Una bona puntuació global.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro que tot hagi anat a millor. Si tornes el divendres igual ens veiem, no m’he pogut resistir a repetir…
M'agradaM'agrada
Dir que em va agradar molt és poc. Vaig sortir tocada…
M'agradaM'agrada
Jo ahir hi vaig tornar per 3a vegada! Que content que estic de poder veure i escoltar Òpera de veritat i que ens ho comentis emocionat! Dimarts el meu últim dia… ja em fa pena veure el final d’aquest meravellós viatge…
M'agradaM'agrada
Vaig assistir a la segona representació. Coincideixo plenament en les teves valoracions del repartiment. Meravellosa Theorin, fora de tessitura la connolly, esplèndids els rols masculins i un tercer acte per guardar a la memòria. També em va agradar força la producció. Una senzillesa molt efectista i colpidora en algunes ocasions. Li critico però les pujades i baixades repetides dels bancs. El tercer acte em va entusiasmar. Era quasi una òpera cambrística. Magníficament cantats els rols més curts.
Aquesta vegada però no m’ha agradat gens l’orquestra. És cert que a estones sonava força bé, però crec que hi havia un clar desequilibri orquestral per la disposició dels músics i excepte els que ho escolten de front, els que estavem al lateral dret teniem tot el metall a tope i ens impedia escoltar les veus amb la claredat i intensistat desitjada. El segon acte era com un murmuri llunyà. Sortosament el tercer el varen cantar a primer terme i la cosa va millorar moltíssim. En general el mestre Pons m’acostuma a agradar força sobretot els seus Mozart però aquí m’ha decebut una mica. No dubto que la cosa hagi millorat amb els dies.
També crec que les veus s’han de ressentir una mica perqui ha havia algunes funcions en les que només descansaven un dia i axò per un Tristany i Isolda no deu ser massa recomanable.
Malgrat tot, ovació de gala i un Tristany que se’m va fer curt.
M'agradaM'agrada
Inoblidable i emocionant.
cantat amb una sensibilitat extrema per Theorin i Dohmen.Vinke em va agradar molt, per entrega i facultats.
Felicitacions per el Mestre Pons i l’Orquestra.Van estar molt bé., amb matisos de gran sensibilitat.
Una representació memorable, que quedará per sempre a la memória dels que varem gaudir-ne.
Tant de bó el Liceu transiti per aquest camí.
M'agradaM'agrada
Això què dius del so què és millor el 4t pis què l’amfiteatre també ho crec, però el dijous estava a d’amfiteatre central i vaig gaudir d’Isolde plenament amb calfreds inclosos amb el seu Libestod i en canvi 3 veïns de la meva vila diuen que no van sentir-la gens des de l’abonament del 4t?.
M'agradaM'agrada
Las mejores localidades del Liceu están en los números 2, 1 y 3 de la tercera fila de anfiteatro para escuchar primordialmente las voces y en las zonas centrales del cuarto y quinto piso para escuchar mejor la orquesta. Hay zonas muy sordas en el Liceu y otras en que se escucha más la orquesta que las voces. No se rehizo bien el Liceu en cuanto a acústica y comodidad. Yo que soy bajo ayer acabé con la rodilla izquierda destrozada por el escaso espacio existente entre butaca y muro abarandillado -que es otro inconveniente porque veo la ecena divida en tres partes por la dichosa barandilla, por no hablar de los “cuervos” de las lámparas que según en qué zonas merman atrozmente la visión del escenario-. En mi caso me refiero a la zona central de la primera fila del cuarto piso, donde voces y orquesta se oyen bastante bien equilibradas.
La función de ayer fue memorable por casi todo, pero el para mí insoportable delirio mortal de Tristan en el tercer acto se me hizo corto y super atractivo gracias al buen hacer de Stefan Vinke que hasta el presente ha sido el único cantante que no me ha hecho interminable el alargado monólogo. Theorin mejor que el primer día de este ciclo de “Tristan und Isolde”, intensa e implicada en el personaje como si fuera su segunda piel y maravilloso Dohmen -con un ligero “accidente”- que derrochó humanidad, auténtica sensibilidad y excelente voz en sus dos memorables intervenciones.
Probablemente puede ser el único acierto de la temporada. No hay que perdérselo.
M'agradaLiked by 1 person
En la funció del dia 4 vaig trobar l’ orquestra desequilibrada en el primer acte, alguns moments de vacilació de les cordes, en la narració de Isolde la direcció orquestral del mestre Pons estones avorrida i altres reeixida, el tenor va començar desafinat i després del filtre d’amor un duo espectacular amb un acompanyament meravellós del director, ella extraordinària en el segon acte, el tenor amb aguts imponents però amb una veu lletge amb dos colors de veu diferents, però al final vaig gaudir molt del duo i el tercer acte el tenor va resucitar amb aquells aguts em pensava que escoltava a Jon Vickers, ella amb aquella mort meravellosa i una direcció magnífica del Pons en el 2on i 3r acte, posta d’escena i decorats soberbis, potser tot massa fosc, magnífic el rei Marke, be kurwenal i molt justeta Brangania
M'agradaM'agrada
En la meva opinió la prestació d’ahir diumenge de la Sra. Theorin va superar la ja formidable del dia de l’estrena. A més, el liebestod el va cantar dreta a davant de tot de l’escenari i això va permetre (almenys a mi) escoltar el pianíssim amb el que el va culminar, cosa que lamentablement no va ser possible el dia de l’estrena, en que va cantar-lo, si no recordo malament, mig estirada a terra al costat del difunt Tristan. Gloriosa Isolda que deixa un record inesborrable.
M'agradaM'agrada
Perquè per sobre de tot sap transmetre el que canta, i això no està a l’abast de tots els cantants. N’hi ha que semblen lloros aplicats, però lloros.
M'agradaM'agrada
Dimarts passat vaig quedar embadalida. Havia vist una Theorin bona però una mica aflautada, fa pocs anys, a Washington en una funció on l’orquestra només semblava fer de figurant. Ara és la meva Isolda. En el segon acte, després del monòleg del rei Marke tan ben interpretat per Dohmen, hi ha un passatge bellíssim en el que Tristan, molt trist, diu que tornarà a la terra fosca on sa mare el va infantar. És el meu passatge preferit i Vinke el va brodar amb una veu tan bella i trista que se’m farà difícil d’oblidar. Diumenge la vaig escoltar per catMúsica. Què ens agradarà ara al Liceu?
M'agradaM'agrada
Per suposat que programar L’elixir després del Tristan no és precisament una tria encertada 😉
M'agradaM'agrada
Al senyor Colbran:
No diguis que ets baix perquè com diria Shakespeare -quasi res- a mi m’arribes al cor, estimat! I devem ser molts i moltes que rebem la teva alçària. Kiss.
M'agradaM'agrada
Acabo de sortir de la representacio d’avui i estic impactat encara. Bellissima, brutal, excepcional. El monoleg de Marke m’ha conmogut, fins hi tot he deixat anar alguna llagrima, i per no parlar del magnific liebestod, on he acabat com una magdalena! Aquesta sera d’aquelles funcions que, quan em toqui fer “d’abuelo Cebolleta” explicare als meus nets!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt Jordi
M'agradaM'agrada
Friso per tornar-hi l’últim dia. Visca Richy!!!
M'agradaM'agrada
I si hi vas anar tothom diu que va ser fantàstic, oi?
M'agradaM'agrada
Sensacional!!!!!!, es una llàstima que no puguem guardar un video de record, per mi es rodona, inclosa la escenografia i la direcció artística que acompanyant a la orquestra, mestre i cantants en un festival pels sentits.
M'agradaM'agrada
DVD’s? El Liceu? on vas aparar, que vols que semblem un teatre com cal? 😦
M'agradaM'agrada
Doncs sembla que els que vau anar a la cinquena representacio vau tenir molta sort. Jo vaig assistir ahir a la sisena, i sota el meu punt de vista no s’assembla en res al que en Joaquim descriu respecte la cinquena. El millor de la representacio d’ahir va ser l’escenografia. Molt estilitzada, una iluminacio fantastica que variaba entre llum freda i calida quan tocava i unes projeccions discretes que considero que van donar en el clau quan apareixien flames rodejant els protagonsites en el prinicpi del duet del segon acte. Respecte el tema musical, doncs una decepcio. Per una banda, la Theorin ahir estava absolutament a mig gas. Potser el cansament acumulat amb tantes representacions (aqui i fore del Liceu) en pocs dies l’han obligat, aixi com el fet que ella mateixa comenta en el seu Facebook que encara esta una mica “inflada” despres de l’accident i les operacions. Absolutament res a veure amb la Theorin que vam sentir fa uns anys amb la orquestra de Bayreuth o amb la Brunhilde dels darrers anys. La part positiva es que la seva qualitat tecnica es evident i alguns des silencis que va fer (la musica tambe son els silencis) van ser molt efectius i efectistes. Respecte la orquesta, els dos primers actes els vaig trobar absolutament de tramit. El problema en els metalls continua sent endemic, entrades fallides, i so pla i sense expressio. Potser estaven cansats despres de la “tournee” a Suissa? En la part positiva, trobo que van fer un molt bon tercer acte. Aquest acte pot resultar facilment molt avorrit si no s’interpreta be, i ahir em va arribar. Un so molt mes compacte que els dos primers actes, profund i rodo. Respecte el famos liebestod, doncs correcte, pero res mes, amb la orquestra a massa decibels tapant completament a la Theorin (tot i que ella tampoc en posava masses). En resum, un Tristan que no se’m quedara pas gravat a la memoria.
M'agradaM'agrada
T’ho respecto i són dies diferents i molt seguits. A qui se l’acut fer funcions tan seguides d’una òpera tan exigent?
M'agradaM'agrada
Pues lamento ir a la contra de esta oleada de entusiasmo que recorre el blog, pero yo estuve el Jueves 7 y digamos que la función fue “manifiestamente mejorable”.
Todo el mundo valoró la función despues de un tercer acto fabuloso del Sr Vinke y en pleno estado de ebullición, pero eso no debería hacernos olvidar lo que había pasado a lo largo de la misma. La Sra Theorin fabulosa…. mientras cantó en forte y a voz plena, aquí totalmente en sintonía con otros comentarios. El problema es que al apianar, tenía tendencia a cuchichear y el sonido se hacía inaudible. Ya lo comenzó a apuntar en el tramo final del primer acto, lo hizo todo el segundo y lo remató en el Liebestood. Alguien lo ha comentado antes y así fue: amplias partes del Liebestood en lugar de ser pianos maravillosos eran partes inaudibles. No se si el problema era suyo o de la orquesta, pero sinceramente, me defraudó.
El Sr Vinke hizo un tercer acto maravilloso (no pude oir el Sigfried, pero no me extraña que fuera un triunfo total). Sin embargo, el segundo acto dejó mucho que desear en matices, tensión, lirismo…. En general el segundo acto que oí fue bastante “hipotenso” y no pude encontar por ninguna parte ni el deseo ni la tensión, ni la pasión… Bueno, que la escenografía colaborara con al escalera de marras, también es verdad. En definitiva, que se agradeció que llegara el rey a para a los enamorados. Aquí si que estamos todos de acuerdo: que gran Rey Marke el del Sr Dohmen. Poco o nada que objetar. Desde luego, el mejor de la noche muy de largo.
En definitiva, un Tristán que me defraudó. Esperaba mucho mas del elenco. Al final, después del tercer acto, efectivamente, gran ovación para todos. Alguien ha comentado que el público enfervorizado hizo salir de nuevo a la Sra Theorín…. Puntualizemos: Gran ovación, 2-3 telones y aplausos apagándose o casi apagados. Y cuando la sala se está vaciando una persona en la tercera planta sigue aplaudiendo enardecido al grito de “Irene, Irene!!!!” Efectivamente la Sra Theorin debió salir de nuevo cuando la gran mayoría estábamos en las Ramblas …
De verdad que lamento tener una visión tan pesimista entre tanto entusiasmo, pero lo viví así. Prometo escuchar la retransmisión radiofónica y recapacitar de nuevo con calma.
M'agradaM'agrada
No debes lamentarte de nada, algunas de las cosas que comentas coinciden con mi visión del primer día, pero en la del domingo que comento la cosa mejoró mucho, a pesar que el Sr Vinke continue teniendo problemas de afinación y la Sra Theorin exagere, aunque menos, en los “quasi parlando”.
En cualquier caso lo fundamental del éxito de Theorin y el resto del elenco es por la implicación global de la representación en un todo que muy pocas veces se da en el Liceu actual y que facilita mucho la conexión con un público que aunque predispuesto (los fans de Theorin son ya legión en el Liceu y diría que por sobrados motivos) conectó con una producción que funciona y eso si no es sincero se nota y seguro que no provoca una reacción tan unánime.
M'agradaM'agrada
Jose Ramon, yo tambien estuve el jueves dia 7, y ya comente mi decepcion con Vinke principalmente, en el anterior post del primer dia del Tristan und Isolde. Mi decepcion es mayor despues de reescuchar por Catmusica la retransmision de aquel jueves 7 de diciembre en el audio disponible durante un mes.
M'agradaM'agrada
Doncs hi ha molta varietat d’opinions en respecte aquest Tristan, cosa que no deixa de ser beneficiosa per a un teatre últimament abandonat a la grisor i l’avorriment més ensopit.
M'agradaM'agrada
Després de llegir aquest segon apunt sobre el Tristan em vas posar la mel al llavis i vaig decidir tornar-hi però aquest cop avui, l´ultim dia, perque trobo que si una òpera ha anat bé l´ultima sempre te una sensació diferent. Jo vaig anar-hi dissabte 2 i avui m´he emocionat encara més, inclús el Vinke m´ha agradat molt més, ara insiteixo, la Isolda te un nom i es diu Irene Theorin. Inclús aquesta vegada no s´ha ma fet llarg el tercer acte…aixi que ha estat una nit rodona… màgica.
M'agradaM'agrada
Bravo Marta
M'agradaM'agrada
Me n’alegro tant Marta!!!
M'agradaM'agrada
Hola. Acabo de veure la representació del divendres (l’última) i haig de dir que, malauradament, per culpa de la tos de molts espectadors que esperen precisament els punts més àlgids per lliberar-se (duo d’amor, preludi tercer acte, etc.) he sortit amb la sensació que a vegades és millor escoltar el Tristany a casa. La tos constant no només m’ha fet malbé el gaudi dels moments que trobo més sublims sinó que m’han tingut en tensió durant tota la representació.
Per mi inconmensurable el rei Marke i confesso que de tot el repartiment és el que recordaré més. El Tristany és un Tristany de tercer acte. Sembla que Vinke s’hagi cregut el mèrit que li diu tothom de fer un tercer acte potent, amè i intens, i només s’apliqui en mantenir aquesta fama. La primera frase que diu a l’òpera t’encisa però inmediatament després m’ha semblat que quasi desafinava. Això sí, en el tercer acte ho dóna tot.
Em sap molt de greu no haver gaudit del sublim liebestod de la Theorin. Amb prou feines he sentit la seva veu perquè el so de l’orquestra l’ha apagat quasi completament, i el seu fil de veu final ni l’he arribat a sentir. Segurament la causa ha estat la meva localització al cinquè pis, on el so no arriba amb les condicions òptimes per apreciar-ho.
M'agradaM'agrada
JO crec que al cinquè pis arriba millor que a platea, però vaja, que el xiuxiueig de Theorin, a vegades injustificat, no sembla anar massa d’acord amb el volum del mestre Pons, suposo que incapaç de fer tocar a l’orquestra del Liceu més piano, no són prou acurats encara.
Gràcies per comentar.
Curiosament he llegit un comentari a Facebook on es deia que el silenci respectuós del públic en aquesta funció va ser exemplar.
M'agradaM'agrada
Bon vespre infernems!
Vaig assistir a la última representació del dia 15 i, per ser el primer Tristan und Isolde de la meva vida la veritat és que no vaig poder sortir més contenta!
He de dir que gràcies a aquest post i tots els comentaris anava molt animada, però degut a una setmana bastant esfereïdora i a la durada de la funció (com ja dic estic fent els primers passos amb Wagner) estava força espantada per veure si aguantaria fins al final (i he de dir que alguns veïns de localitat feina van tenir a afinar els “ronquets”, una bona becaina es van fer…)
I val a dir que si i de la millor manera! El 3r acte, com ja s’ha dit per aquí, és el que se’m va fer més curt.
No sé si sóc jo però al 2n acte vaig trobar que Vinke flaquejava una mica, cosa que va corregir a l’últim acte, però estic completament d’acord i ben emocionada amb tot el que s’ha dit de l’orquestra i d’Irene Theorin: meravellós! Com diu l’amic Joaquim “de reclinatori”! El Liebestod casi em fa aixecar de la butaca! De fet no sé si mai havia vist tanta gent dreta aplaudint al final.
L’escenografia molt encertada i senzilla, complia bé amb la seva funció: no ser protagonista sinó acompanyar i ressaltar als autèntics protagonistes.
Com a anècdota puc explicar que la sort la van tenir dos passejants de la Rambla que al 2n entreacte una parella va sortir esperitada del Liceu i els va donar les seves entrades per a veure el final de l’òpera, els van faltar cames per entrar!
En resum, de la meva curta vida operística puc dir que, almenys de moment, ha estat una gran nit d’òpera. Bravo!
M'agradaM'agrada
Como dije , fui a la última del dia 15 ( sorprende que siendo además un viernes a las 19h y con las buenas críticas existentes, hubiera tanto hueco de localidades medias/caras – posiblemente por su alto precio – y por eso, no entiendo como el Sr. Guasch no hiciera vender este excente como Asiento Secreto y que probablemente hubiera llenado )
Disfruté francamente ( y sobre todo de los dos últimos actos), por la homogeneidad e implicación de todos , cantantes y músicos ), con lección vocal magistral de la Sra. Theorin por encima del resto ( incluso la inadecuada Conolly como Brangane, se contagió del buen nivel e implicación de todos los demás )
Desde luego cuando a esta Orquesta ( discretita, normalmente), se le hace trabajar y se implica y concentra en lo que está tocando, suena como mínimo digna
A ver que tal el próximo evento que será L’ELISIR con un buen cast a priori de cantantes y con una batuta muy profesional y rigurosa como es la del valenciano R. Tébar
M'agradaM'agrada
por error y donde dije “excente” quería decir excedente
M'agradaM'agrada