IN FERNEM LAND

MARIA JOAO PIRES S’ACOMIADA DE MANERA IMPREVISTA


De manera inesperada perquè havia programat concerts durant l’any 2018, dos a Barcelona: amb l’OBC (9, 10 i 11 de febrer) on tenia previst interpretar el Concert per a dos pianos i orquestra núm. 10, KV. 365, en Mi bemoll major al costat d’Ignasi Cambra sota la direcció de Kazushi Ono i en el concert de cloenda de la temporada de Ibercamera el 14 de maig de 2018 amb l’orquestra de París dirigida per Daniel Harding on havia d’interpretar el Concert per a piano núm. 5, op. 73, “Emperador” de Ludwig van Beethoven, l’excelsa pianista portuguesa Maria Joao Pires ha anunciat que el concert celebrat ahir a Zuric sota la direcció de Haitink seria el seu comiat.

Sense cap mena de dubte és una noticia trista perquè quedar-nos sense Pires suposa una pèrdua sensible. D’acord que sempre ens quedaran les seves gravacions, però l’experiència d’escoltar-la en una sala de concerts a Pires, com a qualsevol altre gran artista, és quelcom que una gravació mai pot copsar.

El passat 10 de desembre la pianista portuguesa va fer un concert amb la Berliner Philharmoniker sota la direcció d’Herbert Blomstedt on va interpretar el concert per a piano i orquestra núm 23 de Wolfgang Amadeus Mozart, sense cap mena de dubte un testament meravellós.

Pires bé es mereix un descans si ella ha decidit que aquest és el final de la seva carrera pública, que a Barcelona ens quedem sense aquests dos concerts prevists és una mala notícia per el proper any 2018 que abans de començar ja ens deixa tristois.

Trobarem a faltar aquesta exquisidesa i sensibilitat en el tractament del so senzill, sense artificis i a la recerca de l’essència, com sovint és diu, menys és més.

 

Un comentari

  1. Giorgio Audisio

    Tristissima notizia! Ho molto amato Pires dal vivo in Mozart e, negli ultimi anni, in uno Schubert straordinario. D960 e fantasia a 4 mani intensissime e commoventi. lei che volava sui pedali. Ricordi indelebili.

    M'agrada

  2. colbran

    Uno de los mayores disgustos musicales de este año. Es mi pianista preferida. Nunca he sentido tanta sensibilidad en las teclas de un piano, tanto en vivo (he tenido la inmensa suerte de disfrutarla en persona) como en grabaciones; su finura, su pureza, su encanto musical. Me enamora todo lo que toca o ha tocado, con preferencia los dos conciertos de Chopin, cuya interpretación no la he encontrado superada por nadie. Conciertos que considero bellísimos y poco apreciados. Por supuesto Pires ha brillado también en Mozart, Beethoven,…, pero con Chopin me ha hecho vibrar todas las fibras de mi cuerpo. Esperaba con ansiedad sus dos conciertos en Barcelona, tendré que recurrir a sus grabaciones. Parece mentira que un físico tan frágil contenga tanta sapiencia, buen gusto y sensibilidad.

    Tiene derecho al descanso y ella sabrá sus razones, no quiero pensar que su fragilidad se esté quebrando.

    Mi respeto, mi agradecimiento y me atrevo a enviarle un cariñoso beso de despedida.

    Liked by 1 person

  3. Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2017 | Beckmesser

  4. Joaquim, pelo que li, o concerto com Haitink em Zurique será em Dezembro de 2018. Esse sim, tudo indica que será o último. É muito triste, mas já há muito tempo que a Maria João anunciava que ia retirar-se dos palcos de concerto.

    M'agrada

  5. Jose Ramon Noy Ametller

    Vaja, si que comencem bé l’any….Quina pena! En tot cas moltes gràcies a la genial pianista que ens ha fet gaudir intensament tantes vegades. Mai la oblidarem.Les seves interpretacions de Bach o Mozart han sigut genials.Repeteixo:moltes gràcies Maria!!

    M'agrada

  6. bocachete

    Vaja… Tenia entrades per al concert de l’OBC i em feia il·lusió. M’agrada de Pires la sensibilitat que demostrava en molts dels programes que feia (encara que això de no dir què faria fins a gairebé el final, no acabava d’entusiasmar-me), no solament en tocar, sinó en la mateixa tria de les obres. De vegades tenia detalls que podien sorprendre, però que ajudaven a trasmetre el que volia, com la foscor de l’escenari que imposava en alguns concerts. També trobo que era una pianista molt generosa que, quan ja era una estrella que, per ella mateixa, ja omplia l’aforament, feia concerts compartits amb altres músics, sovint “desconeguts”, als que feia brillar, gairebé quedant ella en un segon pla i sense treure valor al conjunt del concert. En fi… esperem que la raó no sigui res de greu.

    M'agrada

  7. M.A.

    Quin disgust! I ni tan sols tenir l’oportunitat d’acomiadar-la com es mereix en el concert de l’OBC de febrer. Comparteixo el que diu Colbran: no he sentit cap pianista amb tanta sensibilitat. I tinc gravada a la memòria la primera vegada que la vaig sentir amb l’aleshores OCB (devia ser a finals dels setanta), per la vestimenta que portava, atípica i una mica estrafolària. A mi aleshores, per la meva tendra edat i perquè estudiava piano, només m’interessaven els pianistes (recordo per exemple la màxima expectació que provocava en aquella època la visita d’Alexis Weissenberg) i des d’aleshores la vaig posar al meu santuari.

    M'agrada

  8. Fer

    S´acomiada una de les grans artistes del nostre temps, el seu piano em feia vibrar com cap altre pianista ho havia conseguit, si be amb Chopin jo prefereixo a Claudio Arrau, amb els seus improntus de Schubert crec que no tenia rival, ja fa temps que aquesta pianista dedicada a la investigació musical i al món de la cultura i les arts te un cop amagat, la veurem potser al mig de la selva brasilera tocant pels indis guaranis?

    M'agrada

  9. Fer

    L´any 1999 Maria Joao Pires va protagonitzar una de les grans gestes en un concert de Mozart amb l´orquestral del Concertgebow d´Amsterdam que dirigia Ricardo Chailly, quan el mestre va dirigiri l´orquestra i aquesta atacava els primers compasos,ella va veure que no era el concert de Mozart que s´havia preparat, llavors va entrar en estat de pànic, però a l ´acabar l´orquestra el tutti i començar la part solista miracolosament va iniciar de memòria un concert pel qual no estava preparada fins arribar al final, va rebre una gran ovació del public, això només Rubinstein era capaç.

    Liked by 1 person

  10. Pere

    L’admiro des del primer cop que la vaig veure en un recital antològic dedicat a Schubert. Crec que des d’aleshores no m’he perdut ni un concert seu. El temps passa i la trobaré molt a faltar però també és veritat que a tothom li arriba la jubilació. Li desitjo que la pugui gaudir amb salut i felicitat.
    Desconeixia l’anècdota que explica Fer però se’m fa ben estrany que no haguéssin assajat ni un compàs. És habitual que sigui així? No ho se…No me la imagino presentant-se el mateix dia del concert i sense haver fet cap prova posar-se davant del públic i tocar. Però segurament deu ser veritat. I si és així em pregunto com s’ho fan perque, en general, els concerts els hi surtin tan bé.

    M'agrada

  11. Joan

    Mirant la web de l’auditori encara hi figura ella. Suposo que el concert de l’OCB acabarà amb l’Ignasi Cambra com a únic solista i al d’ibercamera apostaria que la substitueix Arcadi Volodos.

    M'agrada

Deixa un comentari