IN FERNEM LAND

EL NEUJAHRSKONCERT DE LA WIENER PHILHARMONIKER 2018 AMB RICCARDO MUTI


Riccardo Muti, Viena 1 de gener de 2018

Un any més mig món i part de l’altre es va posar davant la pantalla del televisor el primer dia de l’any per assistir al concert de la Wiener Philharmoniker oferint el de sempre però amb matisos, perquè el de sempre tocat per una orquestra sempre meravellosa però amb directors de molta anomenada però diferents, acostuma a obtenir resultats diferents, i si l’any passat amb un debutant i poc inspirat Dudamel el concert em va semblar una llauna, aquest any amb Riccardo Muti que repetia per cinquena vegada, el concert em va interessar molt més i a estones, quan la inspiració “mutiniana” va aflorar, em va entusiasmar.

Aquesta música que en aquesta ocasió presentava obres poc sovintejades, pot semblar sempre igual, entre valsos, polques i marxes paramilitars de melodies inspirades, però que si el director no sap dotar-les de la “joie de vivre” i alhora de la melangia i la nostàlgia tan vieneses, poden esdevenir melassa de difícil digestió, però sota la batuta de Muti prenen la volada, la claredat, l’elegància i l’estil melangiós i d’ajustada dolçor per gaudir-ne sense complexos.

Una altra cosa és la visió del concert, amb les imatges de palaus i jardins amb dansaires coreografiats i disfressats per agradar a aquells que no són capaços de gaudir d’un concert, encara que sigui amb una música tan assequible, si no els distreuen amb postaletes d’una Àustria que poc té a veure amb la realitat, tot i que reconec que les imatges dels paisatges de tardor del Danubi em van semblar bellíssimes.

Un concert preciós amb un Muti que se sap estimat per la Wiener Philharmoniker i el públic, i es creix amb altivesa venerable. Un bon pròleg musical davant la incertesa del novell 2018. Què la festa continuí!

Johann Strauss, Sohn:
Einzugsmarsch aus der Operette „Der Zigeunerbaron“
Josef Strauss: Wiener Fresken, Walzer, op. 249
Johann Strauss, Sohn:
Brautschau, Polka franҫaise, op. 417
Leichtes Blut, Polka schnell, op. 319
Johann Strauss, Vater:
Marienwalzer, op. 212
Wilhem Tell-Galopp, Polka schnell, op. 29b

Franz von Suppé:
Ouvertüre zur Operette Boccaccio
Johann Strauss, Sohn:
Myrthenblüten, Walzer, op. 395
Alphons Czibulka:
Stephanie-Gavotte, op. 312
Johann Strauss, Sohn:
Freikugeln, Polka schnell, op. 326
Geschichten aus dem Wienerwald, Walzer, op. 325
Stadt und Land, Polka mazurka, op. 322
Un ball in maschera, Quadrille, op. 272
Rosen aus dem Süden, Walzer, op. 388
Josef Strauss:
Eingesendet, Polka schnell, op. 240
Johann Strauss, Sohn:
Unter Donner und Blitz, Pola schnell, op. 324
An der schönen blauen Donau, Walzer, op. 314
Johann Strauss, Vater:
Radetzky-Marsch, op. 228

Wiener Philharmoniker
Direcció: Riccardo Muti
Goldene Saal, Wiener Musikverein 1 de gener de 2018

Un comentari

  1. Arnau

    A casa no vam seguir el concert amb detall (estavem parant taula i cuinant), però va haver un moment que em vaig quedar sorprés i vaig sortir de la cuina a escoltar la peça: en reconeixer les melodies d’un Ballo in Maschera. Mai l’havia escoltat aquesta quadrilla i em va agradar molt.
    Bon 2018 i bons reis!

    M'agrada

  2. alex

    Muti eliminò afortunadamente, las pachanguerías y deficiente interpretaciòn de Dudamel el año anterior
    Muti, matizò y dio la seriedad musical requerida a estas piezas a veces tan poco respetdas de los Strauss
    ( excelente y muy matizada, su interpretaciòn del Danubio Azul, así como la obertura de V. Suppè, y las piezas dedicadas a Ballo y a Guillaume Tell )

    M'agrada

  3. Fer

    Mutti li va donar aquell cop genial que només els grans directors otorguen a una orquestra ja de per si, magnifica, va dirigir al principi amb serietat i amb una batuta decidida per treure el millor de l´orquestra i després treure els matisos elegants i de gran amplada melòdica i rítmica, conseguint en la peça de Boccacio una gran ovació del públic ” vienés” i esclar amb el meravellós i esperat Danuvi blau, com feia temps no havia escoltat, amb els anys Mutti ens transforma una vetallada vista amb la serenitat de la maduresa confrontada amb la explosió dels anys de la seva joventut

    M'agrada

  4. Ricard Martí

    Per fi un altre concert d’any nou a l’alçada dels antics. Dudamel em va defraudar un munt. Un plaer la suntuositat de la Wiener , recuperant el so vienés tan anyorat
    els darrers anys…

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Noticias de enero de 2018 | Beckmesser

  6. jaumeM

    Jo no he seguit aquests concerts des de que Willi Boskovski va plegar. Puntualment he vist fragments dirigits per algunes celebritats, com Petre, Barenboim, Karajan, però aquest repertori es un poc “cansino” per a mi.
    Pot ser sent Muti tingui interès.

    M'agrada

Deixa un comentari