Doncs el que havia de ser un dels esdeveniments de la temporada no va motivar gaire interès entre els liceistes perquè l’aspecte que presentava ahir el Liceu més aviat penós. Alguna cosa deu estar fent malament el teatre per no atreure l’atenció del públic potencial amb un repartiment sobre el paper prou atractiu i amb un títol tan interessant com poc conegut de l’adorat belcanto.
Aquest desinterès generalitzat que cap dels balanços triomfalistes que fa la direcció del teatre tindrà en compte, és la demostració palpable de que les coses no s’estan fent bé, com ho és que un títol com aquest, tan exigent i bell, no s’hagi preparat com qualsevol teatre o slaa de concert de primera categoria ho prepararia. Crec, si no estic mal informat, que només s’ha fet un assaig complert amb solistes, sor i orquestra, i així, i tenint en compte que la senyora Radvanovsky debutava en el rol, és impossible que les coses surtin com s’ha d’exigir a un teatre que ha posat aquestes representacions a tarifa V i IV, és a dir amb un ventall de preus que van de 270,00€ a 12,00€ És escandalosa la distància que separa la qualitat del que se’ns ofereix i el preu que ens ho fan pagar.
He estat a punt, a l’inici del tercer acte de protestar mentre el cor intern s’escoltava gravat, com ja va succeir de manera molt mes evident però igualment vergonyant a Der Fliegende Hollländer la temporada passada. Com hem arribat fins aquí i com s’accepta sense dir ni mu, Aquestes són coses importants que denoten la degradació sistemàtica d’un Liceu que ofereix representacions sense els mínims exigibles.
Algú ho havia de dir!
A Daniele Callegari ja el coneixem i possiblement escollir-lo per un títol belcantista no hagi estat la millor opció, Com succeeix amb Tebar a l’Elisir, el volum orquestral és sorollós, excessiu, poc curós en molts moments i perjudica a les veus. Òbviament un plantejament erroni en un repertori on la veu ha de prevaldre per sobre de tot i suposo que estarem d’acord que la funció orquestral ha d’acompanyar al cantant, no massacrar-lo.
L’orquestra ha començat malament, amb el sorprenent solo dels fagots que semblava dodecafònic. A mica que anava avançant la funció el so, sense deixar de ser sorollós ha pres més presència, però jo diria que Donizetti no s’ha de dirigir així, i la vulgaritat acaba perjudicant una partitura que molt més valuosa del que el mestre Callegari ha deixat entreveure. No ha fet justícia a l’òpera i ha volgut donar un protagonisme orquestral que ni té ni necessita.
Gregory Kunde ara ja comença a evidenciar de forma estentòria un deteriorament vocal i un esgotament que el fa i ens fa patir. Ho posa tot i això que és molt d’agrair però no és suficient, al menys per a mi. El belcanto mai pot ser forçat, el pit i collons de diu l’amic JordiP que per fi he tingut el plaer de conèixer avui, no és el recurs més adient per aquest repertori, on s’ha de cantar amb ganes i donant-ho tot, és clar, però sense podar en risc els pilars fonamentals en que es fonamenta l’estil i Kunde amb greus problemes de projecció, de manteniment de la línia de cant, sense el registre greu que mai ha tingut i amb una evident manca de fiato, ha hagut de recórrer als recursos més tronats dels cantants en decadència per obtenir el reconeixement d’un públic guanyat d’antuvi. Jo crec uqe hauria de començar a pensar seriosament en posar data al seu acomiadament dels escenaris abans que el seu públic li demani.
Sondra Radvanovsky està en un moment esplèndid, en una plenitud vocal admirable, però continuo dient que el belcanto no és per a ella, ni tan sols aquest més proper a Verdi que a Norma. A banda que em va donar la sensació que no dominava el rol, que no se l’entenia res del que deia (quelcom habitual), la interpretació era més propera a una lectura primerenca que a una interpretació estudiada en profunditat i deteniment. La portentosa força de la veu la majoria de vegades juga al seu favor, però en altres la poca preparació del rol va fer que alguna de les notes agudes fossin descontrolades y més properes al crit que a un agut belcantista. Va fer pianíssims preciosos y detalls de qualitat tècnica molt meritoris, però una interpretació és tota una altra cosa, i encara no té ni el rol assumit, ni clar com solucionar els afegitons que fa a una partitura que no en necessita gaires, però si els fas els ha de consolidar prèviament, per tal de que obtinguin els resultats desitjats. El públic del Liceu que l’adora li va fer un gran èxit, però curt.
Gabriele Viviani va substituir a Luca Salsi que va acabar desestimant la participació en aquest projecte segurament poc estimulant per a ell. Sent un baríton que no m’entusiasma, el vaig trobar a faltar. Viviani no té aquella distinció i classe dels grans belcantistes, no és Bruson, ni Sardinero, ni per suposat Bastianini, és una veu baritonal, quasi sempre emmascarada, de línia irregular i de poca varietat expressiva. No cal dir que aquí, ben a prop en tenim iguals i millors que el finalment escollit.
Ruben Amoretti debutava al Liceu i per el que havia llegit i escoltat, he tingut una decepció, m’esperava més d’aquest baix, i si bé el rol no exigeix gaire, no ha lluït gaire en les seves intervencions. La veu és de baix, certament, però la sonoritat i la bellesa en l’emissió necessiten millorar.
Josep Fadó va complir tot i que la veu va sonar més apagada que de costum.
Alejandro del Cerro, sun Min Kang i Miquel Rosales van complir amb escreix les exigències del rol que interpretaven.
Èxit sorollós però curtíssim i un parell de protestes per a Callegari i Viviani, d’un únic espectador, amb qui comparteixo opinió.
Al final petita tertúlia a la sortida amb infernems i exs, tot un goig .
Gaetano Donizetti
POLIUTO
Tragèdia lírica en tres actes. Llibret de Salvadore Cammarano
Severo Gabriele Viviani
Felice Josep Fadó
Poliuto Gregory Kunde
Paolina Sondra Radvanovsky
Callistene Ruben Amoretti
Nearco Alejandro del Cerro
Un cristià Sun Min Kang
un altre cristià Miquel Rosales
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Direcció del cor: Conxita García
Direcció musical: Daniele Callegari
Gran Teatre del Liceu 10 de gener de 2018
IN FERNEM LAND 
Hola, hi vaig dissabte. Vaig escollir aquesta òpera dins el meu abonament flexible motivat per descobrir una òpera que no conec i pel repartiment. Llegint la teva crònica ja veig que un altre cop el que paguem no correspon amb la qualitat que ens ofereixen, llegint l’apunt d’ahir m’havia engrescat força. Almenys intentaré aprofitar l’efecte primera vegada i espero que millori una mica respecte ahir.
M'agradaM'agrada
Vaig escoltar-la per ràdio i mai serà com en viu i l’orquestra també va semblar-me sorollosa i vulgar. Els cantant totalment d’acord. Quina llàstima però dissabte cap allà. A veure si millora alguna cosa, l’òpera s’ho val. Fa molts anys però el record de l’anterior no l’esborrarà.
M'agradaM'agrada
Aquest Poliutto hauria d.haver estat escenificat i més a aquests preus. Dimarts vaig anar al palau a escoltar a Anne Sofie von Otter acompanyada per Kristian Bezuidenhout. 30€ l.entrada més barata i si s.hagués fet al petit palau no crec que s.hagués quedat tampoc ningú fora. Aquest desinterés és del públic o dels programadors?
M'agradaM'agrada
Ya anticipaba en el hilo preparatorio que Callegari podría ser un problema. Veremos que tal el sábado, en un teatro aparentemente con muchas entradas aún por vender
M'agradaM'agrada
” No cal dir que aquí, ben a prop en tenim iguals i millors que el finalment escollit.” Per a mi això es definitori.
La resta de la valoració de la representació era, desgraciadament, esperable.
Es clar que fa molt i molt temps que els que decideixen tenen preferències per l’extern i cap pels d’aquí. Fa pena.
M'agradaM'agrada
Un dels grans assoliments ahir va ser que per fi ens vam trobar cara a cara amb en Joaquim i en Colbran, ja tocava! Com comentava a la sortida, jo m’ho vaig passar be, es clar que jo vaig fer com l’Alexis, volia coneixer l’obra i per tant no en tenia cap referent, el que sempre juga a favor de la representacio que es veu. Ara be, es cert que mentre baixava les escales pensava que no n’hi havia per tant, cosa que vol dir que segurament no va estar tot a l’alçada.
J.
PS: Com que Monsieur Colbran em recomanar fervorosament Les Martyrs d’Opera Rara amb Spyers, ja me n’he procurat una copia, a veure si descobreixo de debo aquesta obra, tot i que sigui amb la versio francesa.
M'agradaM'agrada
La grabación de “Les martyrs” está considerada una de las mejores de Opera Rara -para algunos incluso es la mejor hasta el presente-, todo depende de los gustos y del grado de exigencia de cada uno, pero Michael Spyres (no Spyers) es toda una garantía. La obra es una preciosidad y la música del ballet es un gran hallazgo.
Fue un placer poder conocerte y charlar contigo; de este modo cuando lees comentarios de alguien a quien conoces los interpretas mucho mejor. La función me proporcionó escasas alegrías y eso que “Poliuto” me gusta mucho, con esto ya está todo dicho y no preciso extenderme más. Demasiado frecuentemente salgo decepcionado de una función operística en nuestros días; una de dos: o estoy saturado o no se ofrece calidad.
Un saludo.
Fede
M'agradaM'agrada
Jo també m’afegeixo a la recomanació de “Les martyrs”d’Opera Rara. Vaig gaudir molt amb aquesta grabació.
M'agradaM'agrada
Fede, ya he escuchado como se merece la grabación de Les Martyrs y “Déu-n’hi do!” la obra en si, efectivamente me ha parecido mejor que el Poliuto. Y no la he comparado con la que vimos en el Liceu si no con aquella grabación del Liceu del 75. Me ha maravillado la interpretación de Spyres y la de Joyce El-Khoury. Que bonita forma de cantar!
Y la otra cosa que me tiene maravillado es Mr. Spyres, en esta grabación marcándose ese Mi. Acto seguido recuperé su interpretación del aria “Balena in man del figlio” de Ermione, que nos trajo Joaquim aquí al blog, con esos graves!. Que registro el muchacho! Y ya puestos a convertirme en fan, he recuperado la audición de su Don José en Carmen junto con Mrs. Lemieux. Cómo disfruto con esta grabación que nos acercó Joaquim! Qué Carmen más personal y qué Don José tan cándido y sucumbido al encanto de Carmen nos presenta Spyres.
Pues nada, se me hará largo hasta la toma de la Bastilla, ya que el 14/7 espero poder disfrutarle en La Favorite del Liceu.
M'agradaM'agrada
Me alegro muchísimo que mi recomendación te haya satisfecho. Spyres es el tenor actual por el cual soy capaz de hacer kilómetros, no conozco ningún otro que me tiente a hacerlo y eso partiendo de la base que la voz de tenor no es la que me atrae más, yo soy -ya lo he dicho en otras ocasiones- de contraltos y bajos, las voces más infrecuentes de la actualidad y de muchas épocas en los más de 500 años en que existe la Opera como género. Hay que esperar esa aparición en CD/DVD -“demorada” por razones inexplicadas- de “La donna del lago” de Pésaro de hace dos veranos en la que Spyres se hizo el “rey” de la ópera, cuando el rey de la obra era Juan Diego Flórez…En el “Ricciardo e Zoraide” del próximo ROH de este año el Agorante estaba cantado para Spyres, pro no ha sido convocado, Ricciardo será Flórez… Yo no tengo noticias concluyentes, pero intuyo…
Los graves de Spyres son de auténtico baritenor, otra cuerda que es verdadera “rara avis”.
Saludos.
Fede
M'agradaM'agrada
Fede, el 4 de mayo esta Spyres en la Opera Comique de Paris! Yo estoy mirando si organizo escapada! En tren solo seis horitas!
M'agradaM'agrada
Jordi P. Nosotros ya tenemos las entradas para el concierto de Michael Spyres y hotel y Ave asegurados. Los precios son muy asequibles, la zona más cara está a 50 euros. Vamos como en el Liceu!. Me hace mucha ilusión este concierto porque aprovecharemos para asistir al día siguiente a la Opera Bastille a la representación de un “Parsifal” que promete bastante..
M'agradaM'agrada
¿ Aunque no sea Spyres pero si Hymel el Raoul de Nangis, vais a ir en sept./0ct. Opera de Paris para la reposición de Les HUGUENOTS, parece en su versión integra de 5 actos con parte del Ballet ?
A pesar que tengo mis dudas con la actual Damrau y con la Jaho ( voz pequeña para la Valentine ), un gran Meyerbeer que no se programa todos los dias. Yo ya tengo entradas para estos Huguenots, con precios sensiblemente mas baratos y asientos mas cómodos que en el Liceo o Real
M'agradaM'agrada
Ermonela Jaho, una lírica, de Valentine que es para soprano dramática/mezzo-soprano (voz Falcon)? Esto es el acabóse! Sí tenemos intención de ir, Alex. En mi opinión Damrau puede ser una buena Maguerite si se olvida de emitir sobreagudos que no existen en su rol y se atiene a cantar de lírica, pues ha conseguido con los años un buen centro. Es una pena que Raoul no lo interprete Michael Spyres, pero Hymel es una biena segunda opción. Desconozco el ballet de “Les huguenots”. La versión que yo tengo completa (sin ballet) con Françoise Pollet y Richard Leech tiene una duración de 4 horas y 5 minutos.
M'agradaM'agrada
Pues nada, que coincidiremos de nuevo en la Opera Comique porque yo tambien tengo entradas, y igual que vosotros, hotel y AVE asegurados!!! (me niego a volar con el trato que las compañias aereas ofrecen a sus clientes…)
M'agradaM'agrada
Hola Fede, no se que dia teniais pensado iros a Paris al concierto de Spyres pero para el jueves 3 y viernes 4 hay prevista huelga de trenes en Francia y es posible que suspendan los trenes!!! Yo me acabo de comprar un billete de avion. Si lo haces, cuidado con Vueling, que andan metidos en huelgas de pilotos también.
M'agradaM'agrada
Gracias, Jordi, por la información. Está confirmado. Veremos cómo lo solucionamos.
M'agradaM'agrada
Aniré dissabte. Tinc moltes ganes d’escoltar aquest títol perquè per a mi és totalment desconegut. M’he fet amb la versió de la Callas a Milan per preparar-m’ho bé. En principi els cantants eren prou atractius però ja veig que el problema deu estar en la direcció i en la poca preparació i assajos. Jo crec que és un tema recurrent cada cop que es programen un parell de sessions en versió concert. No hi ha manera…
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Jo també vaig anar-hi ahir i coincideixo amb tu Joaquim. L’orquestra massa fort i per mi el cor a vegades també. Els cantants semblava que fessin mímica a estones. Vaig trobar Kunde amb la veu molt deteriorada sense fiato. Vaig patir en molts moments fins i tot quan feia els aguts. No sé si era la meva impressió però semblava que es posés tot vermell per l’esforç de fer la nota. En escoltant el baríton jo també vaig enyorar Bruson o Sardinero. El baix no em va dir res.
He de dir que m’agrada Radvanosvky si més no, la seva veu tan portentosa però gairebé sempre em deixa una mica fred. No li entén el que canta i si bé fa pianíssims i sobre aguts impactants , per mi semblen massa estudiats.
Ahir en veure la reacció de la gent bravejant vaig tenir la sensació com altres vegades, d’haver-hi estar en una dimensió paral·lela veient una altra representació sense pena ni glòria. De totes maneres ho vaig confirmar d’una vegada per totes: no m’agraden les òperes en versió concert.
Per cert Joaquim et vaig veure i reconèixer però estaves parlant amb gent i no vaig voler interrompre.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Grand opera, pro el resultat final mediocre.Segurament el format concert tampoc ajuda.En el nostre cas tot el segon acte va estar acompanyat per la musica i converses internes del treballadors que s’acoltaven a traves dels altaveus de la camara de so del 3 pis, penos,inaudit…;no es la primera vegada,em ascoltat fins i tot partits del barca.A la sortida queixa al cap de sala.Car i penos.
M'agradaM'agrada
Calligari es un director d´impacte que busca la sensació del moment, però la manera de consegurir-ho es transformant
l´orquestra en una ” charanga de festa major”,però el bel canto no son ” pasodobles” ni una banda munincipal sorollosa, fins arribar a tapar les veus tot i les que tenen un volum considerable, Kunde demostra ja esgotament de la veu però se sap tots els trucos per posar-se el públic a la butxaca, en els passatges més dificils consegueix projectar la veu però l´instrument com passava amb Domingo a estones brillant i altres de veu desgastada, si bé es aquest el seu repertori natural però no
m´imagino aquest senyor cantant el Manon Lescaut, de fet ja el vaig sentir en una producció de l´òpera de Torino i no hem va agradar gens, allà molt més que aquí es veuen clarament el defectes de la veu, rigidesa i poca flexiblitat vocal.
La soprano americana va interpretar el primer acte com si fos un assaig general, la veu a estones bonica, per mi el color no ho és, però també cridanera sobretot a la primera part del programa, en el concertant de la segona part crec que es on els cantants van assolir el màxim de la representació soprano- tenor, descarto el bariton, però l´orquestra sorollosament els va arribar a tapar, el bariton el vaig trobar molt regular sense arribar a emocionar amb un excés de portamentos que técnicament queda molt lleig no podia estar al nivell de Vicenç Sardinero ni ella de la Gencer en la mítica representació de 1975
M'agradaM'agrada
Ahir també em va sorprendre molt la poca assistència malgrat no ser una òpera coneguda ni escenificada
però amb dos grans cantants com a reclam….potser el dissabte hi haurà més gent. Cal destacar que
almenys ahir les maldeducades tos, molt habituals al Liceu, van ser molt menys presents que en d´altres
ocasions.
No puc opinar gaire perque era el primer cop que veia aquesta òpera però en tenia moltes ganes perque
sempre és interessant descobrir-ne de noves i sobretot quan són òperes amb una música tant interessant,
amb molt protagonisme del cor i duos i concertants preciosos.
Totalment d´acord amb molts aspectes del teu apunt, l´orquestra massa sonora tapava a la majoria dels
cantants, escepte la Radvanovsky que per mi de llarg és la millor de tots. El Kunde em fa patir (ja en el concert de l´any passat no va estar gaire fi) i el fet que també es posi tant vermell al cantar em fa la sensació que en qualsevol moment no podrà arrivar a la nota final.
Punt i a part amb la Radvanovsky (ja se que en aquest cas no puc ser gaire objectiva perque és una de les meves cantants favorites), puc estar d´acord amb el que dius que li alta preparació del paper però és un plaer escoltar una veu com la seva segura i grandiosa i si el Poliuto d´ahir va ser un èxit curt (com dius) va ser per ella.
M'agradaM'agrada
Escoltat per ràdio i amb poques ganes d’anar dissabte
M'agradaM'agrada
Quin greu escoltar aquesta música d’aquesta manera… no és que consideri Donizetti un geni precisament, però el que se’ns va oferir ahir està clar que era molt millorable i, per descomptat, no correspon a les tarifes… L’únic cantant que semblava que conegués el paper, va aixecar els ulls del faristol i va intentar interactuar mínimament amb els seus companys va ser Kunde… el que passa és que fa patir des de la primera nota que canta i fins i tot va tenir problemes d’afinació bastant notables a la primera intervenció… és un mestre, però per això mateix, que es dediqui a compartir la seva experiència en masterclass i eviti fer el pena a l’escenari… A saber com estarà per fer el Des Grieux a final de temporada…. ja tremolo… el jove estudiant…
M’encanta la veu de Radvanovsky, va fer uns pianissims preciosos, si bé també és cert que alguns aguts també els va cridar… deixant de banda si té o no veu per cantar això crec que no pots ser tota una Radvanovsky i sortir a estudiar-te el paper a l’escenari… Només va aixecar els ulls del faristol en un parell de moments (d’un segon) del duet final… Això sí, tinc moltes ganes de veure-la per fi en una òpera escenificada cantant la Maddalena, sobre el paper més apropiada per ella…
Del baríton ja no recordo el nom… no té cap mena de presència ni distinció.
Les orquestres més “distingides” que he tingut el plaer d’escoltar en directe són la del Liceu i l’OBC i per tant no tinc gaire per comparar… això sí, una menció especial pel clarinet que dubto que pogués tocar més malament el solo a nivell de ritme i de so… tocant així aquesta part en una prova d’accés al grau superior del Liceu o l’ESMUC suspendria amb tota seguretat.
Després de veure el Tristan und Isolde va ser com menjar-se una amanida Iceberg amb pasta de dents.
M'agradaM'agrada
“Després de veure el Tristan und Isolde va ser com menjar-se una amanida Iceberg amb pasta de dents” Ha! ha! ha! ha! Boníssim!
M'agradaM'agrada
“això sí, una menció especial pel clarinet que dubto que pogués tocar més malament el solo a nivell de ritme i de so… ”
No podria estar-hi més d’acord.
M'agradaM'agrada
Però es pot ser ex-Infernem? Això no és una mica com ser President Montilla o Rei Juan Carlos? Com a mínim deixa´ls com emèrits , que sembla que la cosa tingui més prestància…
A panxa-contenta li va agradar. Patint amb Kunde, però repetiria dissabte sense dubtar-ho. Probablement, com diuen per allà a dalt, ajuda ser un palanganer sense referències prèvies.
Apa, abraçades família!
M'agradaM'agrada
Jo no hi entenc gaire de òpera, només et diré que jo hi era dimecres, i vaig disfrutar tant que si puc hi torno dissabte.
No more comment
M'agradaM'agrada
Que se’m va passar dir-ho, però em va fer molta gràcia allò de “Poble d’Armènia: l’emperador Deci us estima, i per això m’envia a aniquilar tota la colla de rebels als Déus que teniu entre vosaltres”. Que dius: jo aquesta òpera no l’he vista mai, però això em sona d’alguna cosa….
M'agradaLiked by 2 people
Penso igual que el Jaume. Tampoc soc entés, però vaig gaudir. Si que es cert que Kunde mostrava un envelliment vocal considerable, que Radvanovski fer algun agut mal emés, que el baríton i el baix em van semblar indígnes (un altre canvi “surprise” dels que ja estem acostumats) i que m’estalviaré de parlar del cor intern que vaig estar una bona estona debatint si havien tingut la poca dignitat d’enregistrar-lo.
Però malgrat tot, vaig sortir eufòric. Kunde va mostrar malgrat tot professionalitat, Radvanovski té una personalitat vocal que es va menjar a tothom amb patates, i em va sorprendre Alejandro del Cerro. I la obra… quina obra! Anava esperant poca cosa, sense preparar-la i perquè m’entrava a l’abonament, i la sorpresa va ser majúscula.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig tornar a veure Poliuto i aquesta vegada si que va ser l´èxit desitjat que no va ser el dia de l´estrena.
En primer lloc hi havia tres quarts d´entrada…i espero que no fossin entrades comprades a 15 eur a l´estil “last minut”, ara bé els 4 i 5 pis estaven a tope.
Sempre he cregut que anar a les estrenes és un risc perque els nervis i potser la manca d´assajos poden influir massa en el resultat…i aquesta vegada ha estat aixi.
El gran canvi respecte el primer dia és l´orquestra, ahir va baixar els desibels i Callegari va anar molt més en compta a no tapar els cantants i això va ser bàsics perque tots ells estiguéssin més còmodes.
Un Kunde molt més segur, va tornar a brillar en els moments esperats i dels aguts…ahir no em va fer patir. Inclus el bariton que no te una gran veu va estar molt millor (i aquest cop ningu va xiular).
I per últim, la veritable triunfadora de la nit, la Sondra que va estar en la seva linea, però igualment vaig notar més seguretat i amb més control en els aguts.
Enfi, nit rodona i el millor de tot ha estat descobrir una meravella d´òpera, que per no ser coneguda no menor…i us asseguro que vaig sortir amb els acords finals al cervell.
M'agradaM'agrada
Efectivame y como dice Marta, anoche la funciòn sin llegar a redonda, mostrò un bastante buen Poliuto por lo que respecta a orquesta y direcciòn ( más concentrados y el director màs atento a foso y cantantes , es decir màs trabajado todo ), Radvanosky más enterada y entrada en el rol , con una gran tècnica en sus reguladores ascendentes y descendentes ademàs de vibrante en su proyecciòn vocal
Kunde que empezò àfono y con la voz atràs, cantó y ya tiene mérito a su edad un excelente segundo acto , con bonitas variaciones en la segunda estrofa de la cabaletta y eso que sus evidencias de voz escsamente brillante y con problemas de fiato, son claras a su edad
A mi no me gustò el Severo de Viviani, un barítono son sonido sin liberal, escaso de volumen y proyección
Del coro, salvo su final en excesivo forte, mas que correcto
Excelente y emotivo todo el conjunto y concertante final del segundo acto
Mis críticas además :
Teatro con bastantes huecos. Precios demasiado caroz
Representar primer y segundo acto todos seguidos ( 1h35′ y, descanso y. Tercer acto ( apenas 35′ ). Incongruencia porque dejas un ultimo acto deslabazado: o paras brevemente después de cada acto o bien representas este Poliuto todo entero sin descanso
Y una coletilla que acostumbro a repetir : si se presenta una funciòn de òpera versiòn concierto, con dos o tres representaciones, no hay que asistir nunca a la primera por falta de ensayos y porque se detectan más errores
M'agradaM'agrada
Por escribir rápido. Decía de Viviani, con sonido sin liberar
M'agradaM'agrada
Hola,
Vaig estar ahir al Poliuto: no puc estar-me de dir, parafrasejant Moretti (?) “Che operone!”. O-pe-ro-ne amb totes les lletres, des del fabulós quartet de fagots inicials (que ahir va sonar la mar de bé i que és un passatge sensacional, realment: a Donizetti li agradaven molt els fagots, potser, que sembla que li dediqui parts especialment boniques?) fins al final amb les arpes angèliques… Realment, que L’elisir es faci quatre cents vegades més que Poliuto o Les martyrs (una altra meravella) és una mostra més de la injustícia del públic operístic. Suposo que ahir ja havien “assajat”, ni que sigui amb la funció inicial: val a dir que és injust i no és seriós per al públic, que mereix tant respecte en la segona funció com en la primera i que, pel que es veu, no ha estat així. El cas és que anit no semblava que hi haguessin molts dels problemes que comentàveu del dimecres, com ja apunta la Marta Bach.
L’orquestra va sonar conjuntada; potser sí que una mica forta en alguns passatges, però tampoc no tapava tantíssim i, sobretot, sonava com un conjunt i sense dissonàncies i amb molt ritme i tensió: va ser molt teatral, malgrat la manca d’escena. Kunde va cantar bé, malgrat el deteriorament, i va resoldre bé el paper i els aguts; Radvanosky ja es deu haver après el paper i va destacar amb moments molt bonics. El Severo, potser, necessita més contundència, que en algun moment sí que quedava tapat, però tampoc no es pot dir que cantés malament: més volum o un greu més potent hi ajudarien molt. Em va agradar molt el Nearco (Alejandro del Cerro): té una veu molt bonica, gran i canta amb gust.
I realment, pel trosset de cor que es canta des de dins… valia la pena fer-ho enregistrat: si tenen temps de sobre d’entrar els coristes que siguin, entre que acaben i tornen a cantar… I si no, es canta des de l’escenari, que segur que es com s’ha fet tota la vida. De vegades, es busquen problemes on no n’hi ha i se “solucionen” de la pitjor manera possible.
Tot plegat, una vetllada molt bona. En el qüestionari em decantava per Wagner, però en una funció com la d’ahir, mentre sonen el cor, l’orquestra i els solistes cantant el finale gloriós del segon acte o el del tercer, hom no pot més que pensar que l’òpera italiana (i aquesta com a paradigma absolut de la italianità) és “l’òpera” i qualsevol altra cosa no és més que això: “una altra cosa”. Com la Marta, també vaig sortir amb “il suon dell’arpe angeliche” al cap… (i del “Celeste un aura pel tempio move”, que també és d’aquells que queden en la memòria).
M'agradaM'agrada
Función del sábado.
Es-pec-ta-cu-lar. ¡Qué maravilla, vibrante, apasionada! Suscribo lo dicho arriba de esta función.
Operón (y muy pocas toses, desde la cavatina de Paolina). Entrega total de los cantantes.
Disfruté muchísimo.
¡Saludos infernems!
M'agradaM'agrada
Hola, vaig assistir ahir i he de dir que vaig sortir molt satisfet per descobrir una òpera que em sembla molt interessant i amb alguns moments d’ autèntics calfreds No vaig anar dimecres , pero pel que expliques i pels comentaris d’altres que també van estar ahir, crec que va millorar significativament i a mes el a Liceu estava bastant més ple (a 15 euros🤨?).
La dieecció musical per mi va tenir moments que em van semblar excelents: a l’inici , en el segon acte i al final del tercer, Dels cantants destacar a la Radvanosky que un cop mes em va meravellar amb els seus aguts i pianíssims (jo en soc molt fan) , que fou la més aplaudida i ovacionada de llarg. En Kunde, malgrat que se li nota el desgast en la veu , crec que té taules per salvar els mobles i ahir va estar bé en la meva opinió. La resta de cantants em van semblar correctes.
En fi, molt content per descobnrir una òpera que no coneixia i en versió concert (era el primer cop que en veia en aquest format) , encara que lògicament les prefereixo representades, va ser una molt bona experiència.
M'agradaM'agrada