Les valquíries dansaires de la producció de Andreas Kriegenburg a Munich. fotografia gentilesa de @Bayerische Staatsoper, Munich
He vist el streamin de Die Walküre des de la Bayerische Staatsoper de Munich i malgrat tractar-se d’una producció lletja i discreta, he gaudit molt gràcies a Petrenko, un arquitecte de les sonoritats que imposa un Wagner esclatant d’èpica i de lluminosa dramatúrgia narrativa. Una Walküre perfectament estructurada en les tensions narratives, amb un so esplèndid d’una orquestra sempre esplèndida que quan la dirigeix Petrenko esdevé galàctica.
Vocalment dominen les senyores de manera contundent, perquè la Brünnhilde de Nina Stemme sense ser la de la meva adorada Therorin té una força vocal abassegadora malgrat no comptar amb aquella vessant humana que també posseïa Varnay confrontada amb Nilsson. Stemme colpeix d’una altra manera perquè la seva Brünnhilde, ni el moment més humà del tercer acte es pot despendre d’un cert distanciament, si bé la imponent fermesa vocal. amb alguna que altra calada, són d’un autèntica i mercuriual soprano dramàtica wagneriana.
La reina de la festa és Anja Kampe amb una Sieglinde apassionant, aquesta si tot sentiment, calidesa i exaltació dramàtica i lírica, en un primer acte on si hagués estat acompanyada d’un Siegfried de categoria i amb la mateixa direcció de Petrenko, hauria esdevingut un dels moments operístics de tot el 2018 que tot just acaba de començar. Kampe, tot i que ja assumeix amb prudència Brünnhilde, és una d’aquelels Sieglinde de referència que pot acopanyar perfectament amb les més mítiques del passat wagnerià més gloriós.
Coneixem també la fantàstica Fricka de Ekaterina Gubanova, intensa i implacable, però que sota la direcció de Petrenko es creix oferint una interpretació vocal esplèndida, plena i de lluïment de poderós registre.
El Siegmund de Simon O’Neill es per a mi exasperant per la manca de categoria vocal del tenor neozelandès, de color i timbre ingrat, més propers a un Mime d’alçada que a un heroi i amant d’empenta. El cant tampoc és que sigui gaire colpidor en quan expressivitat i el seu rol esdevé quasi irrellevant.
El Wotan de John Lundgren, prou conegut per la seva participació a Die Walküre de l’estiu passat a Bayreuth, és de categoria, si bé em va agradar més al turó verdque aquí a Munich, ja que vaig percebre problemes en el registres extrems, en el greu perquè no és ben bé un baix-baríton i en l’agut perquè els aguts tendien ak crit. Dramàticament és convincent i el comiat, com cal, és colpidor, és clar que Petrenko l’ajuda a molt.
El millor del homes,estrictament a nivell vocal, és el Hundig de Ain Anger, que encara que no sigui un d’aquells famosos baixos negres té una innegable presència vocal molt adient al personatge. No té les virtuds de Zeppenfeld ni Groissböck, però el seu Hundig causa més malestar.
La colla de valquíries desbocades compleixen bñe, tot i algun que altre esgarip habitual.
La producció de Andreas Kriegenburg empetiteix molt el global. És un producció bàsicament lletja, amb un disseny de llums, al menys en el streaming, pla, fosc i fred. mentre que l’escenografia és irrellevant i el vestuari sembla extret dels encants vells. Com es pot guarnir a Sieglide de manera tan poc atractiva?
Si tot el treball recau en la coreografia potent (quasi 6 minuts d’una mena de zapateado passat per Pina Bausch) sense música d’un grup de valquíries dansaires, em sembla que l’aportació de Kriegenburg és molt més que anecdòtica. La resta és la buidor conceptual.
En qualsevol cas feia massa temps que a IFL no es parlava de Wagner, és clar que aquest en mans de Petrenko fa apassionant l’espera.
Richard Wagner
DIE WALKÜRE
Siegmund: Simon O’Neill
Hunding: Ain Anger
Wotan: John Lundgren
Sieglinde: Anja Kampe
Brünnhilde: Nina Stemme
Fricka: Ekaterina Gubanova
Helmwige: Daniela Köhler
Gerhilde: Karen Foster
Ortlinde: Anna Gabler
Waltraute: Michaela Selinger
Siegrune: Helena Zubanovich
Roßweiße: Jennifer Johnston
Grimgerde: Okka von der Damerau
Schwertleite: Rachael Wilson
Bayerisches Staatsorchester
Director musical: Kirill Petrenko
Director d’escena: Andreas Kriegenburg
Escenografia: Harald B. Thor
Disseny d evestuari: Andrea Schraad
Disseny de llums: Stefan Bolliger
Moviment escènic: Zenta Haerter
Dramatúrgia: Marion Tiedtke / Miron Hakenbeck
Bayerische Staatsoper, 22 de gener de 2018
IN FERNEM LAND 
Grazie Joaquim. Concordo con la splendida direzione di Petrenko ( mi piace alla follia ). Concordo con il giudizio positivo sulle donne, Kampe sopra tutte. O’Neil inascoltabile! Non mi è piaciuto Anger, debole sugli acuti e di timbro sgradevole. Ho molto apprezzato Lundgren. Petrenko e Lundgren fanno un addio che si stampa nel cuore. Brutta e sovente stupida la messa in scena.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de enero de 2018 | Beckmesser
Grazie Joaquim. Magnifica la direzione di Petrenko, impossibile da ascoltare Oneill per il timbro troppo chiaro e per la totale assenza di espressività. Mi è molto piaciuta la Kampe mentre la Stemme mi è sembrata in difficoltà negli acuti spesso strillati. Dal mio punto di vista ottimo Anger, francamente al posto di Sieglinde sarei rimasta con Hunding invece di fuggire con Siegmund 😉
M'agradaM'agrada
Vi el streaming en BUE. Coincido en todas tus apreciaciones Joaquín, excepto por lo de las “valquirias danzantes”, si bien me ausente de la trasmisión durante la introducción al 3er. acto, a mi me dio la impresión que la coreografía se refería a las cabalgaduras de las valquirias, inexplicable intromisión de seis mínutos, para que al final de ésta la “claque” de la bailarinas aplaudiera de manera impertinente el inicio del famoso preludio…Mario
M'agradaM'agrada
Joaquim, excel·lent però es veritat Jo trobo a faltar mes Wagner a IFL
M'agradaM'agrada
Coincido plenamente con vuestras opiniones . Sobre todo, me impactó la Kampe. Hacía mucho tiempo que no escuchaba una creación wagneriana de ese alcance. Y la “coreografía” del inicio del tercer acto… En fin, un amigo italiano ironizaba acerca de ella diciendo que parecían un precedente de de los “All Black”
M'agradaM'agrada
Gracias, procuraré conseguir alguna grabación y escucharla con concentración!
M'agradaM'agrada
de acuerdo con mario lutz eran los caballos de las valquirias, y para muy gusto massa llarg, es indudable el momento de sorpresa que se generó, pero a la larga no acaba de convencer quizas porque por aquí estamos muy acostumbrados a los zapateados… y ademas el publico se arrancó a aplaudir al final lo que se mezcló con el inicio de la música, en fin … Pero una representación que disfruté y disfrutaré molt. Sí, la ropa de Sieglinde was a disaster, pero es cómo debe ser, Siegilendi no deja de ser una mujer casada contra su voluntad y con un marido tiránico, con lo cual la ropa es el menor de sus problemas, pero ese vestuario representa bien la dejadez de una mujer sometida y deprimida, hasta el pelo era el adecuado.
M'agradaM'agrada
Una Brunnhilde, Sieglinde, Fricka, Wotan i Hunding magnífics, però sobretots Petrenkjo.
L’escena és penosa i O’Neill no sé que hi fa allà.
M'agradaM'agrada
Petrenko, perdó
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim. Moltes gràcies de nou per oferir-nos l’oportunitat de revisar aquesta obra. Jo vaig poder veure el streaming i tenia molta curiositat perque fa uns anys vaig poder veure en directe l’anell de’n Petrenko i tinc molt bon record. En aquella ocasió van ser Terfel i Dalayman i em van agradar força. La producció en el seu moment no em va semblar res de l’altre món però guanya una certa coherència en veure les 4 obres ja que té una continuitat que potser en una sola no s’aprecia. Però vaja, en conjunt fluixeta la veritat. Sort del mestre rus. Una abraçada molt gran.
M'agradaM'agrada
No va ser Nagano el director que vas veure?
M'agradaM'agrada
Sí, perdó, tens tota la raó Francesc, va ser Nagano. El fet és que al 2015 vaig veure Siegfried i Capvespre amb el Petrenko (sense les 2 primeres) i ho he creuat tot. He hagut de rebobinar…arriba un moment que la neurona te traiciona. Gràcies per la puntualització!
M'agradaM'agrada