En Fede i la Glòria el 26 d’agost de 2017 a Riudellots de la Selva.
La Glòria per a tots vosaltres Olympia, ha mort.
De manera sobtada, sense fer soroll, tranquil·la, en pau, ens ha deixat un buit a tots aquells que varem tenir la sort de conèixer-la.
No sé gaire que dir perquè la noticia m’ha trasbalsat molt i perquè és impossible pair-la i acceptar-la, sembla que estigui parlant d’una altra persona, que no sigui possible que la Glòria, amb qui tantes estones havia parlat, rigut, discutit i fins i tot barallat, ja no hi sigui.
Teníem que quedar un dia d’aquests per anar a sopar, fa 15 dies la grip inoportuna de la Margarita, la seva estimada germana, ho va impedir i varem quedar que no ho demoraríem gaire, quan passaven uns mesos que no ens veiem i encara que haguéssim parlat per telèfon teníem la necessitat d’aplegar-nos al voltant d’una taula i fer-la petar en unes sobretaules llarguíssimes on parlàvem del diví i del humà, de música, cinema, literatura (què bé escrivia la punyetera) i de la política que ens apassionava tant.
L’apunt accelerat, encara sense madurar i sense pair l’amarga glopada que ha suposat la noticia, em doldrà cada dia que passi, perquè sense ella i la seva rialla profunda i punyent, es farà més difícil viure.
Aquest apunt és per tant el crit punyent per la pèrdua d’una veritable amiga a qui vaig conèixer gràcies a IFL, de qui va ser una fidel seguidora des del seus inicis.
Va tenir a banda dels molts comentaris que ens va deixar, dos moments protagonistes: el primer en ocasió de la presentació del seu preciós llibre de poemes Les ales del Silenci i el segon en ocasió de la publicació del seu Qüestionari IFL el 8 d’octubre passat.
Sé que a ella no em renyaria si per acomiadar-la (no me’n sé avenir) us deixes amb Marilyn Horne cantant “Mon coeur s’ouvre a ta voix”, una `cantant i un aària que adorava
I no puc deixar de posar-vos a la mezzosoprano nord-americana cantant Carmen, perquè ens va dir en el seu qüestionari que és la gravació que s’enduria a l’illa deserta.
Però no puc acomiadar-la, i estic segur que tampoc em renyarà per fer-ho, sense deixar-vos l’oració que va escriure i que es recull en el deliciós Les Ales del Silenci:
ORACIO
Mare meva que reposes en terra
santifico el teu nom
per evocar
com va venir a mi el teu regne
i no sempre vaig fer la teva voluntat.
El blanc i tendre pa de cada dia,
la xocolata més bona del mercat,
m’eren donats per tu, generosa senyora,
i també les paraules, les joguines,
els llençols olorosos i tibats,
flonges mantes de llana
llibres per estudiar.
Oblidem aquells mots que ens han ferit
i no esmentem ni deutes,
ni deutors
ni parlem més del mal ni de les culpes
que ens porten a temudes temptacions,.
Mentre sembla que dorms,
un petó al front et faig.
M’acosto convençuda a tu,
aquest no me’l rebutjaràs.
Glòria Abras Pou
Estimada, ens quedaven moltes coses per dir-nos, moltes estones per compartir, molts àpats, moltes rialles i molts anhels, somnis i esperances per viure. Tu no marxaràs mai, has deixat petjada i qui és capaç de deixar petjada en la vida dels amics i les persones estimades, roman sempre viva
Petonàs Glòria.
IN FERNEM LAND 
El meu sentit condol Joaquim. Tempus fugit i carpe diem junts més que mai. Ànims! Viurà en el teu record!
M'agradaM'agrada
Quina tristor mes estranya produeix la perdua d’una companya d’Ifl a la que nomès coneixia pels seus comentaris aqui, compartiem l’estima per la Marilyn Horne, per l’aria i pel blog, els meus sincers condols i una abraçada als familiars i amics i als Ifl, avui el blog está de dol i li retré homenatge escoltant la seva aria de Saint-Saëns
M'agradaM'agrada
Molts ànims, Joaquim. I també a tota la família. Que al cel sia.
M'agradaM'agrada
Descanse en paz. Será recordada por su familia y la familia IFL. Rezo su Oració como homenaje
M'agradaLiked by 1 person
Un record a la seva avasallant personalitat que vaig compartir a la taula el dia del aniversari del Fede i sobretot per la seva germana una abraçada de consol, es farà dur no llegir-la més.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, des de lo més profund del cor estic al teu costat en aquests moments tan amargs però, al mateix temps tan dolços en pensar que, segur, que ella estarà amb tots aquells sers estimats que l’esperen allà… Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Molts ànims. Descansi en pau!!!’
M'agradaM'agrada
Qué triste leer un apunte así en el blog Joaquim. Muy triste. Un abrazo muy fuerte a ti y a toda la familia ifl y sobre todo a su hermana. dep.
M'agradaM'agrada
Bffff… Me he quedado conmocionado y jodido… No nos conocíamos personalmente pero nuestros blogs y su inteligencia y sentido común nos hicieron sentirnos muy cercanos. Sí pude conocer a su hermana y teniamos pendiente una cita que ya no podrá ser.
Echaré de menos sus siempre bien elegidas músicas y sus agudos comentarios.
Mi dolor y apoyo más sincero para Margarita toda su familia y amigos
M'agradaM'agrada
Que descansi en pau. Molts ànims, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Ho sento molt. El meu condol als que li ereu mes propers. Descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Ànim i una forta abraçada
M'agradaM'agrada
Tengo el corazón totalmente encogido. Se ha ido una de mis mejores amigas y últimamente quizás la más próxima aunque hacía unos meses que no nos veíamos. Durante estos casi 11 años de amistad tuvimos charlas larguísimas al menos dos veces por mes para hablar de todo, especialmente de lo relativo a la cultura y la política. Nuestra opiniones eran muy afines y nuestro cariño mútuo. Era como un ritual, nos reuníamos en un café del Carrer Llibretería y nos pasábamos unas tres horas de charla, previo “homenaje al colesterol”, como llamábamos a la ingesta de un “suis”, lo cual ella cita en la dedicatoria de su libro “Les ales del silenci” que me obsequió.
Enamorada de tantas cosas, pero especialmente de la vida, de la literatura y de la música, sin límites y sin eliminatorias, también en eso coincidíamos. Tenía un problema con la ópera “Salome” -que tanto agrada a su querida hermana Margarida y a mí-, no acababa de satisfacerla y me pidió que le indicara el método para que la estimara, acerté en mi consejo y conseguí que fuera también para ella uno de sus títulos preferidos. Nuestras charlas hubieran podido durar muchas más horas pero tenía que regresar a su Badalona querida. Me pedía consejos y yo me atrevía a dárselos y no cayeron en saco roto. Nuestros almuerzos y cenas comunes con Joaquim, mayoritarimente en casa de su hermana se alargaban sin fin y disfrutábamos de nuestra compañía y cada día estábamos más unidos. Su entrañable hermana Margarida se desvivía por complacernos.
Era una ávida lectora. Estaba al día de todo cuanto aparecía en el mercado. Quizás eso menguó el tiempo que hubiera podido dedicar a su producción poética, llena de ternura, amor por la vida, por las personas y las cosas y poseedora de una delicadeza descriptiva que hacía envidiables los apuntes de su blog, en el que a menudo introducía narraciones cortas llenas de sencillez y profundidad y envueltas con un léxico rico y seductor.
Me obsequió con varios libros que he ido leyendo. Aún tengo por acabar la biografía de nuestra estimada Birgit Nilsson. Ayer releí su hermoso libro de poemas cuya “Oració” -mi preferido-, dedicado a su madre, me emociona siempre muchísimo y esta madrugada aún me ha emocionado más. Mi inolvidable Gloria tenía pendiente de agrupar otra tanda de poemas que deseaba publicar; estoy seguro que su estimada hermana Margarida hará lo imposible para que esto se lleve a cabo.
Estaría escribiendo horas y horas sobre esta entrañable mujer que tanto quise, con la que compartía confdencias, muchas afinidades y pocas discrepancias y un respeto mutuo de alta calidad que nos permitía que nuestros encuentros fueran siempre deseados y prolongados y que lamentablemente fueron interrumpidos por mi rosario de intervenciones quirúrgicas y estancias en hospitales y centros de rehabilitación durante más de dos años, pero que se reanudaron -aunque con menos frecuencia- el año pasado. La cita que teníamos pendiente con las hermanas lamentablemente nunca tendrá lugar.
Ya no habrá más “homenajes al colesterol”, pero mi cariño y recuerdo te harán siempre presente, Gloria.Tu libro será mi Biblia y nunca olvidaré cómo te escuchaba y cómo me escuchabas. Los cientos de horas pasados juntos serán un bálsamo para el resto de mi vida y tu comunicación conmigo nunca se truncará..
Todo mi cariño. Un beso y hasta que Dos quiera, estimada Gloria.
Tu Fede.
M'agradaLiked by 1 person
Fede, la Glòria t’estimava i t’admirava molt. Els vostres pecats amb el colesterol eren sempre una alegria. Agraeixo molt les teves paraules, tan boniques, sinceres i afectuoses, a l’alçada d’una gran persona com tu. Una forta abraçada. Marga Abras
M'agradaM'agrada
No vaig tenir la sort de coneixer-la però comparteixo el vostre dol. Al cel sigui.
M'agradaM'agrada
No vaig tenir el gust de conèixer-la, faig costat i acompanyo en el dol la germana i tots els que vareu gaudir de la seva amistad
Quina poesía més bonica, expresió d’una ànima sensible.
Sit tibi terra levis.
M'agradaM'agrada
Mi mas sinceras condolencias a sus familiares ya amigos. R:I:P:
M'agradaM'agrada
Recordo el seu nom pels comentaris que feia al facebook, i a IFL. Una gran pèrdua pel Fede (acabo de llegir el seu preciós comentari aquí), i pel Joaquim.
El meu sentit condol a la seva germana Margarita.
Glòria, al cel sias!.
M'agradaM'agrada
DEP
M'agradaM'agrada
Descanse en paz. Mi más sentido pésame a familiares y amigos
M'agradaM'agrada
Curioso y coincidencia ayer que por el canal Mezzo, se viera y escuchara en directo a la Olympia y LES CONTES D’ HOFFMANN desde la Opera de Montecarlo , con el debut en el rol de J.D.Flórez y de Olga Peretyatko como Olympia ( además de Antonia y Giulietta )
M'agradaM'agrada
Els meus sentiments, Fede i Joaquim, per la pèrdua d’una gran amiga vostra Glòria, Fede i Joaquim. No la coneixia personalment. Ell seu poema dedicat a la seva mare m’ha colpit, demostra que era una persona de gran sensibilitat. Descansi en pau i que sigui al millor dels móns.
M'agradaM'agrada
Queridos Joaquim y Fede, no la conocia,como sabèis, pero vuestros comentarios me golpean mucho y ahora me honoraria haberla encontrado. Tenèis toda mi cercanía y participación a vuestro dolor. Os abrazo my fuerte
M'agradaM'agrada
Em sap greu Joaquim 😦
El meu condòl per tu i pel Fede!
Ànims i una abraçada.
Xavi
M'agradaM'agrada
Una vegada vaig conèixer una Olimpia, no de nick, i sempre que he vist els comentaris de l’Olympia al blog m’han cridat l’atenció. Primer pel nick, però amb el temps també m’interessava el que deia i com ho deia. No la he conegut, però com he comentat alguna vegada, era part de la meva família del blog. Lamento la pèrdua, però estic segur que per als seus propers, el record del que fou i feu, la mantindrà viva encara. Si em permeteu, us deixaré un altre poema, no de la Glòria, si no de Martí i Pol, que vaig descobrir arran del traspàs del meu avi, ara ja fa uns anys:
“Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.
I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”
M'agradaM'agrada
El meu c ondol per a familiars i amics.
D.E.P
M'agradaM'agrada
Un blog com aquest també té això: que ens coneixem, de la manera que sigui, i acabem establint algun tipus de relació en llegir-nos i replicar-nos. I, inevitablement, algun dia, acaba. Segurament, es trobarà a faltar, encara que quan la llegíem no penséssim més del que s’hi deia. Era d’aquelles persones que tenen gràcia en escriure, però ja és lògic si llegim aquest bellíssim poema que dedica a sa mare: realment preciós. Si, a sobre, aquesta relació va més enllà i és una amistat profunda, com en el cas vostre, s’entén aquesta sensació de… no sé, d’això. Rebeu el meu condol i, encara que no hi sigui, aneu a fer aquests homenatges al colesterol algun dia, home (al Brusi? Com que queden tan pocs cafès a Llibreteria…).
M'agradaM'agrada
En no tenir paraules per expressar el que sento, em permeto manllevar-les a aquell que, com ella, ha sabut fer-les servir de manera magistral.
Una abraçada Glòria.
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il·lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
Miquel Martí i Pol
M'agradaM'agrada
Em sap greu, no la coneixia personalment, però una mica si que ens va deixar entreveure la seva personalitat.
Una abraçada de condol per a tots els que hereu més propers
M'agradaM'agrada
Muy bonito q tu blog sea y sirva también para estos sentimientos personales. Veo q era persona muy querida y me unoca vuestras condolencias.
Que la tierra le sea leve. ..como decia uno antes en latín y que es epitafio precioso
M'agradaM'agrada
Una abraçada a tots…
M'agradaM'agrada
M’uneixo a la tristor i lamento la pèrdua d’una persona estimada per a tants infernemlandsires.
IFL és molt gran i sobrepassa qualsevol blog, és una família volguda i la pèrdua de qualsevol dels seus membres és sentida per tota la comunitat.
A.C.S.
M'agradaM'agrada
Descansi en pau la Glòria. Una forta abraçada i molts ànims als seus familiars i amics.
M'agradaM'agrada
No la coneixia personalment, però feia anys que dialogàvem a través dels nostres blogs. Feia mesos que teníem pendent una trobada que ja no es produirà. Una abraçada als que la tractàreu i l’estimàreu. Descansi en pau.
M'agradaM'agrada
En paz descanse nuestra Olympia, un abrazo fuerte y mucho ánimo a todos.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per l’apunt, per la música i per tots els comentaris. Estem d’acord que la Glòria se’ls mereix com també es mereixia viure més temps, però això no ho podem triar. Estaria molt contenta de veure com la valoreu i estimeu. Margarida Abras
M'agradaM'agrada
que pena! os acompaño en el sentimiento a todos los que la conociais.
M'agradaM'agrada
para la Olympia, mio y también d Amfortas, nuestro recuerdo, SIEMPRE.
M'agradaM'agrada
Un beso, Pilar. Sé que os queríais un montón. Cúidate mucho. Hasta pronto.
M'agradaM'agrada
Margarida, un abrazo muy fuerte para ti.
M'agradaM'agrada
Només coneixia Olympia dels seus comentaris, un d.ells el que em va deixar al meu questionari. Veient la fotografia em sembla tant plena de vida que costa fer.se.n càrrec.Descansa en pau.
M'agradaM'agrada
No vaig conèixer la Gloria però el que puc dir es que en tu Joaquim, va tenir un veritable i entranyable amic. El meu còndol per la pèrdua. Perdre un amic o una amiga pot ser tan dolorós com el d’un familiar proper. DEP
M'agradaM'agrada
Un abrazo amigo Joaquín. Que en paz descanse
M'agradaM'agrada
Ho sento molt, Joaquim i Fede. Una abraçada molt forta.
M'agradaM'agrada
Amb trist sentiment comparteixo aquest dol , no t’he conegut en persona però si com diuen els companys ets tan especial, culta , amant de la vida i de les Arts, et prego allà on siguis, em facis un costat, m’agradará estar amb tu, segur
M'agradaM'agrada