Saimur Pirgu (Roméo) i Katerina Tretyakova (Juliette) al Liceu. Fotografia ©A Bofill
La ineptitud de la Sra. Scheppelmann per trobar un tenor capaç de cantar el Roméo de Gounod en la darrera representació de les 8 programades, fent sortir al tenor Saimur Pirgu a dalt de l’escenari sense la més mínima condició vocal acceptable i amb una greu incapacitat per emetre una nota de manera musical, és una mostra més del desgavell d’una institució que necessita un gir absolut en la seva governabilitat, ara que està a punt de donar-se a conèixer el nom del nou director general, crec que el primer que haurà de fer és no renovar el contracte de la Sra Scheppelmann,que de ben segur que tota la culpa no es seva, però si té una mica de dignitat no hagués permès que el tenor Pirgu sortís a cantar, com també hagués hagut d’evitar que el tenor Bros sortís a cantar en un concert lamentable, que havia de suposar una commemoració i va acabar sent com ahir pel senyor Pirgu, un calvari i pel públic una presa de pel.sense justificació.
Com és pot demanar la comprensió del públic sabent que un cantant no pot emetre ni una nota de manera decent?. No es tracta d’alguna inseguretat o d’un problema puntual en un agut, ahir el senyor Pirgu no podia cantar en cap dels registres i obligar-lo a cantar va fer que emetés sons d’una lletjor insultant, i per tant hi va haver una manca de respecte cap al públic, absolutament intolerable, que a banda de posar en perill al propi cantant va suposar una estafa majúscula.
A la senyora Scheppelmann el més gran buuuuuu de protesta perquè ahir al Liceu varem assistir a una representació lamentable. Jo entenc que hi poden haver imprevists, però si ella no va ser capaç de que amb un cop de telèfon portar un tenor per cantar aquest rol de repertori, vol dir o que no és prou bona gestionant, o que no té els contactes correctes i el prestigi que fa que un cantant que rep una trucada del Liceu, ho deixi tot, o que pels cantants cantar al Liceu ja no és prioritari,. Pensem-hi perquè no podem deixar passar-ho tot davant d’una sol·licitud de clemència i comprensió, perquè aleshores estem perduts.
No m’havien parlat gaire bé del Roméo del Sr Pirgu en bon estat, però avui l’obviaré i només puc dir-li que és un imprudent i que intentant ajudar al teatre, si és que aquesta ajuda intentava ser una ajuda de veritat, ens va fer patir molt i ell també patia, i aleshores perquè ho va fer? Fent-ho va ajudar a ensorrar una mica més el nivell d’un Liceu sota mínims, immers en una mediocritat artística exasperant.
Un Rómeo et Juliette sense Roméo fa que tot el pes caigui injustament sobre la soprano que assumeix el rol protagonista. La senyora Tretyakova, que va cantar l’Oscar del Ballo inaugural de cop i volta ens va caure per aquesta Juliette que havia de cantar l’emergent Garifullina en totes les seves funcions. Sense gaires explicacions, sobretot convincents, per part del teatre, ens van canviar la soprano i no dic que hi sortissin perdent perquè en a mi Garifullina em sembla un producte poc interessant degudament promocionat, però Tretyakova, que em sembla una soprano que pot fer en un futur una carrera estupenda, no està ara per ara al nivell del que hauria de ser el Liceu que tots voldríem o el Liceu que paguem. Tretyatkova té una veu interessant, amb bon registre i un agut ferm. Ha de treballar més qüestions tècniques com la coloratura i les escales, que mai acaba de manera complerta (sobretot en el primer acte d’exigències més ornamentals) i a vegades queda curta de fiato, però tampoc em sembla just parlar massa de la seva actuació, perquè cantar al costat de Pirgu fent sonoritats de tota mena, quan aquesta òpera es fonamenta en els grans duos entre els dos protagonistes, no em sembla del tot just perquè la representació d’ahir estava subjecta a una tensió excessiva. Va posar molta intenció en la seva segona ària, molt més intensa i dramàtica que el espurnejant vals del primer acte, però en el duos ella també patia, com tothom.
En la resta del cast va lluir molt la mezzosoprano Tara Erraught, en un rol per sota de les seves capacitats i protagonista d’un dels molts moments ridículs d’una producció ridícula. Mereixia més èxit
La Gertrude de Sussa Resmark l’hagués pogut fer molt millor una cantant de casa.
David Alegret va cantar el complicat (per poc lluït i important) rol de Tybalt amb alguna estretor en el registre agut.
Gabriel Bermúdez va ser un Mercutio discretot i no em va agradar el Capulet de Ruben Amoretti, un baix sense la veu definida i de poca presència vocal. Al Frère Laurent de Nicola Ulivieri li van mancar els greus que atorguen aquella serenor i sapiència que el rol atorga i francament millorable el Duc de Verona de Stefano Palatchi que no està per gaires exhibicions.
Beñat Egiarte (Benvolio), Isaac Galán (Pâris), Germán Olvera (Grégorio) i Dimitar Darley (Frère Jean) van complir amb correcció, un cast discret que ahir va està sotmès a una pressió innecessària i perillosa.
Perquè el mestre Pons no va exigir en una de les escasses aportacions operístiques de la temporada un cast de més nivell, és una incògnita i que Gounod potser no és el millor que ha dirigit al Liceu, una evidència. Va tenir moments esplèndids i altres potser excessius, l’orquestra va sonar bé, compacte i només amb algun desajust a l’inici, respecte al que succeïa a dalt de l’escenari, però la sensació global,, sense ser desastrosa, va ser que no es trobava còmode, a banda que també va haver de suplir amb destresa la manca de tenor o les barrabassades que cometia Pirgu constantment, amb canvis d’octava, notes desagradables i falsets de ridícula resolució
El cor va està bé tenint en compte la precarietat actual, però urgeix trobar noves veus perquè ahir em van fer patir una mica els tenors.
La producció de Stephen Lawless i coproduïda amb l’òpera de Santa Fe, d’un prestigi reconegut en tot el món, és insubstancial, lletja, fosca i freda.
Intentar fer-nos creure el Capulet i els Montagu poden ser el Federals i Confederals de la Guerra Civil nord-americana no es pot entendre ni a Santa Fe, ja que allà saben ben bé que els dos clans no convivien en una mateixa ciutat, però tret d’aquesta estupidesa, la producció no té cap altra interès. El vestuari és bonic però esgota. Fa efecte el canvi del negre en el pròleg al blanc immediatament a la festa del primer acte, però aquest blanc ja no s’hauria d’utilitzar al casament on només és la núvia qui té el privilegi d’anar blanca a l’altar. és una producció funcional, no apte per a un teatre que hauria d’estar molt per sobre del seu coproductor.
He vist tres Rómeo et Juliette al Liceu abans que aquest, amb Vanzo i Exposito, Carreras i Wise, i Kraus i González. No és gens difícil intuir que la d’ahir en aquells anys de glòria vocal, el nyap i la manca de respecte d’ahir, s’hagués pagat en cadascuna d’elles, molt car. Ahir quasi es va acabar amb un discret èxit quan en realitat va ser una autèntica enganyifa. Scheppelmann a banda de la dimissió huaria de demanar disculpes per enredar-nos.
Charles Gounod
Roméo et Juliette
Juliette Katerina Tretyakova
Stéphano Tara Erraught
Gertrude Susanne Resmark
Roméo Saimir Pirgu
Tybalt David Alegret
Benvolio Beñat Egiarte
Mercutio Gabriel Bermúdez
Pâris Isaac Galán
Grégorio Germán Olvera
Capulete Ruben Amoretti
Frère Laurent Nicola Ulivieri
Duc de Verona Stefano Palatchi
Frère Jean Dimitar Darlev
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Direcció del Cor: Conxita García
Direcció musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Stephen Lawless
Escvenografia i disseny de vestuari Ashley Martin Davis
Disseny de llums: Mimi Jordan Sherin
Coreografia Nicola Bowie
IN FERNEM LAND 
Aquestes coses poden passar, pero si la Sra. Scheppelmann i la seva assistent la Sra. Martín no van saber preveure aquesta contingència s’ho han de fer mirar, i algú de la direcció, si no el president del Patronat, hauria de demanar explicacions i ràpid al respecte, i qüestionar-se les seves capacitats i renovació. Un altre opció era cancel•lar la funció i no sotmetre’ns a aquella tortura. Va ser pitjor el remei q l’enfermetat. Jo sentia vergonya i llàstima per aquell noi. Amb el que hem pagat ens mereixiem més respecte.
El Liceu no és ni serà amb molt de temps un teatre de primera línea, i costarà molt augmentar el seu prestigi. Ni la arribada de Kaufmann, comercialitzada escandalosament i de vergonya, els salvarà. Els cantants segur que abaixen catxes al MET i a Viena pel prestigi. Al Liceu venen per diners i punt i cancel•len a la que poden. Cualquier tiempo pasado fue mejor. Qüestionant-me l’abonament que fa 25 anys que el tinc.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord. Ahir, un cop mes (despres del recital nefast de Josep Bros) se’ns va demanar comprensió per estar asseguts escoltant una interpretació penosa. Si el sr. Pirgu està malalt, que no canti, per respecte al public no ho hauria d’haver fet. Ens va arruinar la funció. Si el teatre no pot o no sap posar un altre tenor, els responsables han de dimitir, pero ja està be de fer aquesta comedia. Indignada.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
Primer de tot suposo que em perdonaràs el canvi de nick. Sóc Ordet i ja saps que durant uns mesos em dedicaré a la recerca de Meyerbeer i la Grand opéra. O com aquesta ho és em sembla bé canviar el nick.
Dit això, m’alegra veure que algú opina com jo. Pel facebook dir això que tu has dit m’ha portat a que em tractin de hooligan i d’enemic del Liceu. Jo encara vaig ser més dur amb la posada en escena. La trobo pèsima. De lo pitjor k Jo he vist al liceu.
El sr. Pirgu ja es debia trobar molest divendres (als camerinos no vaig parlar amb ell però vaig notar que feia mala cara). El romeo el supera i la seva blanquinosa veu no arriba a expresar l’apassionament del personatge. No sé què va passar ahir però si es trobava malament no hauria d’haver sortit. Si no tenien Romeo preparat (és dificil de creure que no hi hagues a prop algun tenor que sapigués el paper, no és el Raoul de Nangis!) que hagyessin suspés la funció. Suposo que el públic s’hagués indignat. Molt de posrureo, molta foto pel facebook que no es podrua fer. Però el pobre Gounod, que és l’únic que a mi m’interessa, insultat en aquestes representacions que vull oblidar ja. Jo tampoc vull a la sra. Scheppelmann a la direcció artística del Liceu.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Va ser una llàstima perquè és una obra preciosa i feia una pila d’anys que no feien. Si hagués passat això amb L’elisir seria igualment lamentable, però mira… no sap tan greu. Pirgu potser va pecar de bona fe i, suposo, va cedir davant la insistència de l’empresa: va quedar demostrat que no havia d’haver-ho fet. La responsabilitat màxima és de l’empresa: no deu ser que no es cancel·len representacions amb noms de campanetes al Palau o l’Auditori, per raons de vegades desconegudes. Tan malament, doncs, hagués estat cancel·lar aquesta per una raó de pes? A més, sabent-ho amb temps, que ho sabien, només han d’avisar perquè el màxim de persones no hi facin el viatge en va i ja està: no cal res més. En algun moment, que deixava anar alguna part més decent, se sentia una veu bonica i que pot fer un bon paper, però ahir, per molt adequat que pogués estar altres dies, no havia de cantar i prou. Tampoc no deu ser bo per a ell, forçar-se a intentar cantar o recitar en aquest estat i, tot plegat, se’l veia passar-ho molt malament. Quan tossia en l’escena de la mort, suposo que era real, no part de la interpretació del Romeu. Em va recordar quan, fa molts anys i per circumstàncies diferents, el pobre José Antonio Urdiain, també un diumenge, va “cantar” Tosca a mitja veu i va acabar demanant perdó sortint de genolls a saludar i sense gosar mirar el públic.Era penós i et feia molta llàstima: ahir, potser encara més, encara que ell hagués d’haver-se plantat i dir-li a qui fos que no cantava.
Sense aquest deplorable incident, que arrossega tota la resta (amb diferència, és el paper de més pes en l’obra), segurament que haguéssim valorat millor el conjunt i els altres solistes, encara que no fessin oblidar els referents de fa trenta tants anys.
Explicació? No contractem suplents, que costen diners i mai no es fan servir: no tindrem tanta mala sort… És com les assegurances: quan les paguem, ens podem plantejar si val la pena, ja que mai se’ns crema la casa ni entren lladres. Ara, hi ha prou que et deixis un mes sense pagar i quedis al descobert perquè vingui un lladre incendiari, provoqui una inundació i tinguis un atac de cor de l’ensurt. Llavors ja pots dir que fa molts anys que has pagat i no has tingut res, que no serveix… N’aprendrà, l’empresa? Esperem que sí i que no hi confiïn només en els repartiments alternatius per a substituir gent: per una òpera que fan amb un únic repartiment, se’n posa malalt el protagonista i ja hem begut oli…
I cert: també és preocupant que no es pugui trobar cap substitut al món. Tampoc no calia una estrella, que potser tenen el dia ocupat, però qualsevol solució hagués estat millor que un cantant que no pot cantar, per molt bé que ho faci en altres funcions. En fi… dimissió, no sé, potser caldria sumar-hi alguna cosa més, però unes disculpes públiques o un “acte de contrició” que reconegui que hi ha hagut greus errors, tant per la manca de previsió com per la manca de respecte, sí. I no pot dir que no ho esperava: la manera com va exposar la situació la senyora Schepelmann va ser molt diferent a la d’altres cops. La insistència que “anava pitjor”, que “no podia”, etc., feien preveure que el cantant provaria i, si no, ho deixaria estar. Fins i tot semblava que podria haver-hi un suplent a l’aguait. Però no…
M'agradaM'agrada
Caram quin desgavell, el Sr. Pirgu si no estava en condicions no hauria de haver acceptat cantar, per raons òbvies. Tot plegat cada vegada més mediocre. Jo vaig anar el pasat dimarts i estan bé de veu, ja no em va agradar la seva prestació.
M'agradaM'agrada
ESTAFA majúscula el cas del Roméo et Juliette d’ahir al Liceu.
Hi al menys 50 tenors en el món que poden fer justícia en el rol de Roméo. Si a la direcció del teatre no li funciona el telèfon o no és capaç de resoldre aquest problema és que no sap fer be la seva feina i ha de dimitir.
No hi ha cap teatre d’opera de cert nivell que hagi caigut tant baix com el que vam viure ahir.
M'agradaM'agrada
Lamentable tomadura de pelo. Un auténtico robo. El desprestigio del Liceu está creciendo función a función y no sé quién podrá salvarlo. El público, c… y apaleado incluso aplaudió (?) la intervención ante el telón, a modo de excusa, de la Sra. Scheppelmann que nunca hubiera tenido que ser escogida como directora artística del Liceu, ya que lo único potable que se ha visto en el teatro desde su llegada ya estaba programado con antelación por el Sr. Matabosch, con la excepción de las deserciones múltiples de cantantes que nunca han sido compensadas por nombres ya no digo de relieve sino competentes porque esta señora o los desconoce o no dispone de los contactos imprescindibles que todo director/a artístico/a debe tener para conseguirlos.
M'agradaM'agrada
Jo cada cop em reafirmo més amb la meva teoria del teatre de províncies. La funció important és la de l’estrena. Aquesta sí es respecta. Tenir entrades per aquesta vol dir que la cantarà qui estigui anunciat o bé les substitucions seran de nivell. Si no es pot assistir a aquesta, llavors cal buscar quina funció serà retransmesa.Si va per les ones et pots emportar grates sorpreses com que Carlos Álvarez canti al Ballo. Però una funció de repertori? Aquí et pots trobar a Elena Sancho Pereg debutant el rol escènic de Sophie doblada en la part vocal. Que aquí no ha passat res i fins i tot ha fet certa gràcia? Doncs seguim en aquesta línia. Per a mi amb la gestió dels repartiments dels Otello de la temporada passada ja es va tocar fons com així ho vaig dir i vaig preferir cedir les entrades d’una de les funcions per evitar perdre una tarda al teatre.
Aquesta producció m’ha semblat visualment bonica, tret del trio de les sotes de copes encapçalat per Tara Erraughti, particularment lamentable, i l’he repetida un segon cop. Mentre que Pirgu no és Alfredo Kraus però algunes notes que emet son boniques i als duos està prou bé a l’Aida Garifulina no li he sabut veure el què vocalment en cap de les dues nits.Tret del físic és clar i de les seves innegables dots com actriu. Tampoc m’ha agradat l’orquestra ni els secundaris i potser possats a portar algú de fora per a fer aquest rols hauria anat a buscar un Tybalt.Però bé com a Romeu i Julieta escenificat “de repertori” en un teatre que no en té, no som a alemanya és clar!, m’ha semblat bé i m’ha donat l’oportunitat de conèixer l’òpera escenificada. Alhora que m’alegrava infinitament d’haver-me desplaçat al Teatro Real, que ara dirigeix artísticament Joan Matabosch, per escoltar Alagna i Yoncheva dirigits per Plasson en versió de concert.
M'agradaM'agrada
Si es demana un substitut amb poc de temps tothom entendrà que no puguis aconseguir un cantant supermediàtic però és que de Roméos bons ni han a patades !
Aquí va un bon exemple . L’enregistrament pertany a l’ Atlanta Opera . No és ni Met ,ni Scala ,ni Viena….
M'agradaM'agrada
Vaig marxar a la mitja part indignada. Les meves orelles no podien més. Quin torn tan desgraciat aquest T dels diumenges. Després de Bros i que no cantava Garifullina, ara el desastre d’ahir
M'agradaM'agrada
No puedo opinar de lo sucedido ayer, ya que solo asistí a la función del pasado 27 de febrero
Por lo que decís de ayer y si realmente el tenor Pirgu estaba realmente indispuesto, la culpa es de él por una parte ( con un certificado médico demostrativo de tal indisposición, se niega a cantar y punto de modo justificado ) y por otra evidente, de la Sra. Schepellmann por no haber contactado y contratado un cover ( como se hace en todos los teatros serios y profesionales). En lugar de ser Pirgu, está por ejemplo el Sr. Alagna, el Sr. Kaufmann, la Sra, Georghiu, etc… y no cantan seguro mandando ” a paseo” a la Directora artística del teatro.
De este ROMEO ET JULIETTE y opino solo de la función del dia 27, me aburrí bastante por la aburrida y a ratos estruendosa dirección de Pons y diría que lo único interesante, fue la buena voz y elegancia de la soprano Garifullina ( aunque su línea de canto carece de fuerza y expresividad debidas) y los notables destellos de la mezzo Erraugt
Pirgu intentó agradar y mostró implicación, pero sus ascensos al agudo son casi siempre problemáticos y perdiendo color, además de una línea más verista que elegante como requiere la ópera francesa
( enfín , vocal y orquestalmente, el más flojo ROMEO ET JULIETTE que he presenciado desde el primero que vi a finales de los 70s.con Vanzo/Esposito ).
p.d. Esperemos que no se produzcan sorpresas negativas en los próximos CHENIER
M'agradaM'agrada
El que es va escoltar ahir al Liceu va ser patètic. Potser si que la Sra. Scheppelmann no va fer la seva feina, o si la va fer no va obtenir cap resultat, però, pel que tinc entès, tota la responsabilitat de l’obra en el moment de la representació es del director musical. Hem pregunto si el Sr. Pons va provar al Sr. Pirgu i no va veure que amb l’estat en que es trobava, no es podia fer la representació. Es va evidenciar una enorme manca de respecte al públic,, que en una representació, ,es el que has de tenir mes en compte. Sense públic no hi ha res.
Lamentablement crec que els que ens estimen el Liceu, patim mes pel seu prestigi que els actuals dirigents que sembla que no els hi importi gens.
Estic d’acord que aquest torn T, sembla l’ase dels cops. Ja es veu amb molts repartiments. Abans era molt bon torn, ja que suposo tenien el respecte que al ser per la tarda permet a la gent que no vivim a Barcelona fer el desplaçament.
De totes maneres, una part de responsabilitat la tenim també el públic, ja que semblem uns xaiets. Pot-ser muntant “pollastres” de tant en tant, ens tindrien mes en compte.
Gracies per llegir-me, i per aquest blog.
M'agradaM'agrada
yo vi la retrasmision en directo en cine, y aquel dia el tenor estaba aceptable y parecia estar en buena forma, pues no dijeron nada en el audio de pedir ocmprension ni nada de esto . la soprano, en cine ganaba mucho puestiene un fisico y una belleza notables y daba muy bien el papel de julieta . en el cine se aprecian mas las virtudes, pero tambien los defectos . y por ello, el escenario escogido, toda la funcion un panteon ¡¡¡¡¡ quedaba horrible en cine, pues con la cercania … salian siempre las tumbas en primer plano, ampliadas, con todos los nombres de los difuntos en ingles, que era totalmente disonante y absurdo, en, se supone en el texto… que es Verona ¡¡¡ y tanto en un baile como en la habitacion o donde fuera, omnipresentes todas las tumbas ¡¡¡ que tonterias hacen los directores de escena …¡¡¡¡ Siento lo que ocurrio el domingo . el dia de la retrasmision fue mejor … si llega a ser el domingo, vergüenza enorme, pues se retrasmitio a cientos de cine en el mundo ¡¡¡¡¡¡¡
M'agradaM'agrada
Esperava el teu comentari i finalment ha arribat. He vist el que podriem dir dos repertiments, i amb ells em vaig avorrir en molt moments. Potser em faig gran i ja penso com els que recordo que opinaven al teatre quan encara era jove, però no es aquest el cas. Quina orquestra en poc estil romàntic francès, quin tenor Déu meu faltat de tot, por quatre frases per ser generós, impossible tota la funció. Les sopranos d’acord amb el teu comentari així com el reste d’intèrprets. Només voldria comentar que un cantant què canta extraordinàriament les nostres cançons populars, per una altre ocasió triï més els personatges.
M'agradaM'agrada
Sort que vaig canviar les entrades. Hi vaig anar el dissabte 17 de febrer. No va ser res extraordinari, però no va ser això que expliques, Joaquim.
M'agradaM'agrada
de mal en peor! Sólo espero que tantos errores sirvan para aprender…
M'agradaM'agrada
Jo no hi he anat, pero vist el que comenteu, potser estem en aquell punt en el que tot estarà ensorrat definitivament i a partir d’aquí no es podrà més que millorar…. tan de bo.
M'agradaM'agrada
esta señora ya acumula muchos despropositos que la debian hecho dimitir, empezando por la campaña publicitaria
En cuanto a lo que nos ocupa, es inadmisible presentar un Romeo y Julieta como este…El señor pirgu no tiene la culpa, pero no es un Romeo.La Garifullina se lo comia en los duos, y de la produccion no hay mas que decir, se quedo en un quiero y no puedo.
M'agradaM'agrada
Sí, lo de les fotos de les banderoles també és denunciable. És com si intentessin vendre les òperes a partir del sexe. El Romeo de la foto estava boníssim i tenia uns bons pectorals, però el que es veu a dins no té res a veure!
M'agradaM'agrada
La marcha precipitada del Sr. Guasch, cómo queriendo evitar el descalabro o no asumiendo el penoso resultado de su gestión y la de su equipo, nos deja un Liceu bajo mínimos, que no salvará una cuenta de resultados debidamente maquillada que nunca reflejará el descalabro artístico y la pérdida de toda la credibilidad y prestigio de una marca hecha añicos.
El nuevo director será más de lo mismo o incluso peor.
The game is over.
Y no están mejor Auditori o Palau
M'agradaM'agrada
Estoy en parte de acuerdo y sobre todo lo que se ha dicho en detrimento del abonado de casi toda la vida ( el mayor perjudicado de la actual gestión artística del Liceu, sobre todo en cuanto a política de precios que va en su contra)
Pero tampoco exageremos con lo del descalabro artístico en según que títulos y programaciones. Por ej. un CHENIER como el que se nos presenta ( con JK y sus covers, Radvanosky y C.Alvarez, ), es un cast de primer teatro
El reparto previsto para FAVORITE, es a priori más que interesante. Si se confirman para próximas temporadas cantantes o nombres como Radvanosky, Camarena, Pratt, Yende, Theorin, Adbrazakov, Beczala, etc..etc..etc…, las perspectivas vocales no son nada decepcionantes. Otra cuestión muy distinta y en esto si estoy de acuerdo con la mayoría, es la política que se hace – negativa – respecto a los Abonados, respecto a la política de precios – muy cara, en comparación con otros teatros europeos -, de adjudicación del programa para los diferentes Turnos, la política más que deficiente de marketing/ comunicación y lo más importante que es “empezar la casa desde abajo” ( y no desde el tejado ) : renovación necesaria y priorizar en orquesta y coros
M'agradaM'agrada
El Pirgu que vaig veure jo no em va entusiasmar, és un cantant de petit recorregut i el rol de Roméo no sembla el més adient.La tècnica no és el seu fort i fa coses atractives que queden en el no res en la frase següent quan la veu es torna blanca i el so es fa estret. Passaria en un altre teatre, però un Liceu que ha vist a Vanzo, Carrerasi Kraus, de cap de les maneres.
Garifullina no comunica res, però té una veu bonica i té un físic ideal, fa patxoca.
Tota la resta va ser oblidable.
El que expliques d’ahir és intolerable i si Josep Pons pintés alguna cosa s’hauria d’haver negat a dirigir.
M'agradaM'agrada
Com va dir un infernem en un post anterior, ens estan ESTAFANT i demanera permanent i a consciència. No hi han errors. una voluntat clara fer fer-ho així. L’estil del director que acaba de plegar. Així el Liceu redueix el seu deute. Amb repartiment únic, no han fet cap despesa en “covers” per previsió d’accidents o baixes. Es fa cantar sigui com sigui a un treballador “tècnicament de “baixa mèdica”. Cap despesa “inútil” i ingressos com els de la Royal Opera House; negoci rodó; i els Liceistes comprensió i a aguantar-se. La imatge és d’empresa pròpia del segle XIX, totalment tercermundista avui dia; i gestionada de pitjor manera possible. Només l’estafa als usuaris pot aconseguir les xifres que va aconseguir qui va marxar…..
M'agradaM'agrada
Quina vergonya , una altra falta de respecte, em sap greu pels que vau assisitir. Jo vaig anar el dissabte 17 i coincidint amb el dit, em va semblar tot molt justet , la Garifullina no m’emociona gens, te ina veu bonica i obviament un físic que la fa destacar en l’escenari, pero no li se trobar res destacable, malgrat algunes expectatives que havia llegit. En Pirgu, justet, a mi tampoc em diu res , no es un cantant que m’agradi massa i la posada em escena a vegades es vistosa, pero la trobo buida i a vegades absurda, la orquestra i el cor aquell dia em van semblar correctes. En fi, una altra funció de les de “ni fu ni fa” per un teatre com el Liceu. Em quedo en haver vist per primer cop aquesta òpera en directe.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar divendres passat i haig de dir que vaig disfrutar moltíssim de poder escoltar aquesta obra en directe…. és preciosa tota l’estona…! Dels cantants no n’esperava gran cosa, però cadascú va tenir el seu petit moment… ella a la segona ària i ell amb un bonic final de segon acte.
Em sap molt de greu per tots els que haver de vau patir aquest “esperpentu”. Em sembla increible que puguin arribar a passar aquestes coses en un teatre de categoria… per això potser ja no sorprèn tant que aquestes coses passin a can Liceu.
Penso que deu ser dels pitjors teatres del mon pel que fa a la relació entre el preu i la qualitat que ens ofereixen tant a l’escenari com en el tracte personal… Quan em vaig adonar que Garifullina no cantaria el dia del meu torn vaig escriure per queixar-me i suggerir que qualsevol canvi en el repartiment s’hauria de comunicar. Em van contestar que ja ho havien avisat, i em van reenviar un e-mail d’un butlletí de notícies on hi apareixia camuflat a la setena notícia… Ens prenen per imbècils, ves que no torni a cremar tot un dia d’aquests…. encara el tornarien a fer igual, amb la meitat de butaques sense visibilitat.
M'agradaM'agrada
Perdó, volia dir: tots els que “vau haver de patir” i no “haver de vau patir”…
M'agradaM'agrada
Poc puc afegir. HI vaig anar el dia del torn C que és el meu. El mateix dia que la feien en cinema. Per mi va ser una funció força mediocre. Ni Pirgu ni Garifullina ni el mestre Pons varen passar d’una discreta mitjania. Viure dels records? Vanzo, Carreras, Kraus…. Quin remei. Sembla que ens hi obliguin. I a fe que m’agradaria poder gaudir com aquelles nits memorables. Algú ha comentat que la soprano era una actriu més que acceptable. A mi em va sembla freda i distant, sobretot en el duo del segon acte on semblava que passés literalment de Romeo. Enamorada, enamorada no n’estava.
Com sempre em va sorprendre l’èxit de públic i els bravos que es van endur la parella protagonista.
Un amic que m’acompanyava em va dir que trobava aquesta òpera molt avorrida. La meva resposta fou: no has vist el Roméo de Gounoud, només una aproximació. I crec que els la colla de tota la vida que ens varem trobar a l’escala mentre sortíem del Liceu varem coincidir plenament en el nostre parer: estavem entre indignats i resignats. Una més….i van….
M'agradaM'agrada
Queria lanzar una pregunta, el dia que asisti al Romeo…se sentaron muy cerca mio una familia con 3 niños de entre 4 y 8 años…evidentemente, ademas estaban en unas localidades sin vision, a los 10 minutos los niños estaban montando la de dios es cristo, moviendose, peleandose entre ellos, etc. La Pregunta es: Ya hay sesiones para colegios. es admisible que se permita la entrada a niños en un espectaculo donde es mas que evidente no es adecuado para su edad y las consiguientes molestias a el resto del publico?
M'agradaM'agrada
http://www.liceubarcelona.cat/ca/normativa
Menors
Els menors de 14 anys han d’anar acompanyats d’un adult. En les òperes, concerts simfònics i recitals, només poden accedir a la Sala els majors de 5 anys.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar a l’assaig general del primer dia, va ser especial per gravar-se per un programa, no sé exactament qué. Tant Garifullina com Pirgu ho van posar tot a la graella.
Per a mi i la meva modesta opinió, Saimur Pirgu no és el meu Roméo, i no tant per la veu que sí la té, sinó per estil, està lluny de l’elegància i el romanticisme del Roméo de Gounod,i que requereix l’escola francesa. Per tant no estic d’acord am el comentari del Dandini quan diu “Hi ha al menys 50 tenors en el món que poden fer justicia en el rol de Roméo” “…..però és que de Roméos bons ni han a patades”. No Dandini no n’hi han tants…!! I per mi Jesús Leon no és una referència com a Roméo sxemplar.
M'agradaM'agrada
Estic d’ acord amb la Isolda
Post Kraus, els millors Romeo tenen dos noms : Alagna y Beczala. Potser actualment, tambè en J. François Borras
M'agradaM'agrada
No en sé gaire, però em costa que al mon només hi hagi tres tenors, posa-n’hi cinc, capaços de cantar un Romeo no dic de primeríssima i absolutíssima categoria, com el preu de l’entrada, però un que fés passar una tarda agradable cantant bé una opera, home….. cinquanta segur!!!
M'agradaM'agrada
ESTIMADIIISIMA Isolda el diumenge passat el sofert public del Liceu vam experimentar una experiència catastròfica.En Saimir Pirgu va ser obligat per la direcció del teatre i malgrat el seu precari estat de salut a fer de Roméo .El resultat va ser un Romeo cantat una escala cap avall ,parlat i amb algun falset intercalat
La direcció del teatre pot estar molt contenta d’haver-se estalviat els honoraris del substitut a expenses d’estafar al públic.
Un fet tant greu com aquest no passa a cap teatre de prestigi del món.
Al davant d’un problema així crec que el teatre s’ha de posar “les piles” i buscar un substitut a tota pressa.
Repeteixo que considero que hi han 50 tenors al món que poden fer justícia al rol i presentar un bon Roméo (no vol dir ni notable ,ni excepcional, ni de referència) .Segons el meu criteri el Sr Jesus León n’és un exemple malgrat no ser exemplar com sí ho era Alfedo Kraus.
No tinc temps per buscar audios dels altres 49 pero permete’m un petit regalet que a mí m’agrada molt.Es tracta de Santiago Ballerini (1987)
https://www.bing.com/videos/search?q=santiago+ballerini&qpvt=santiago+ballerini&view=detail&mid=1998B5C4A1111D5030E31998B5C4A1111D5030E3&&FORM=VRDGAR
M'agradaM'agrada
Lamentable situación que apunta, a mi entender a una administración podrida, cosa habitual en algunos teatros incluído el mío.
M'agradaM'agrada
Estic completament d’acord Dandini,ni per un moment he justificat el teatre. El diumenge jo no hi era però per amics he conegut el desastre, per tant l’obligació del teatre sabent les característiques d’aquest tenor i que les havia de cantar totes, era obligat tenir un suplent al costat. Que haguessin trobat un altre millor? Segur, crec que no calia correr gaire. Ara bé repeteixo un Roméo “comme il faut” no n’hi han tants.
M'agradaM'agrada
Lo fort es que en la producció de Santa Fe, els cantants que ho van fer-ho molt bé, Stephen Costello i Aylin Pérez, si hagessin cantat aquests ara seria tot una altra cosa, la producció francament lletge al final semblava enlloc d´un panteó el valle de los caídos, això es el Liceu d´ara i de sempre una de cal i una de sorra, però fer cantar aquest senyor 8 funcions de Romeo sense tenir cap substitut no passa enlloc,
M'agradaM'agrada
Avui, ha arribat, suposo que a tots els abonats del torn T, un missatge del Liceu amb el tema “Agraïment pel suport rebut a la funció Roméo et Juliette 4/3/18”. Dius, en veure’l, “Ai, què deu ser això?” i diu:
“Benvolgut, Benvolguda,
El motiu de la present és agrair-vos el vostre suport i comprensió el 4 de març passat, en la darrera representació de l’òpera Roméo et Juliette, en què el tenor Saimir Pirgu va patir una indisposició vocal.
Les malalties dels cantants són un fet comú a tots els teatres, amb incidència especial a l’hivern, i per a les quals la Direcció Artística sempre cerca una solució. Tenint en compte la possible indisposició del Sr. Pirgu, el Teatre ja havia previst la presència en la funció de diumenge d’un altre tenor substitut que canta aquest rol, però diumenge mateix aquest ens va informar que estava afectat per un problema gastrointestinal i no podia actuar.
Analitzada la qüestió i atès que la situació es va precipitar quan molt de públic ja estava accedint al Teatre, vam prendre la decisió, juntament amb el tenor, de mantenir la funció. El Teatre va agrair al tenor Saimir Pirgu l’esforç per fer-la possible, alhora que el tenor va sentir-se molt acompanyat per la comprensió del públic i dels seus companys.
Per tots aquests fets excepcionals, i com a agraïment al vostre suport i comprensió, el Teatre us ofereix de poder assistir a l’assaig general de l’òpera Manon Lescaut que tindrà lloc el dia 5 de juny, a les 17h.
Donat que en el vostre torn d’abonament ja teniu inclòs aquest títol hem escollit l’assaig que us permet veure l’òpera amb el repartiment alternatiu al que teniu assignat.”
Deuen tenir mala conciència… No sé, la veritat: potser tenien un suplent de bo de bo?
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el que s’ha comentat fins ara. Jo sóc de les damnificades pel desastre del passat 4 de març.
La primera vegada que vaig veure el Romeu i Julieta va ser fa uns anys amb els Amics de l’Òpera de Sabadell que, com sempre, van fer una representació molt digna i amb un muntatge escenogràfic molt innovador (cosa estranya perquè els costa molt sortir de les típiques produccions amb malles i perruca…), però tenia bones vibracions de cara a aquesta representació del Liceu, doncs l’òpera em va semblar molt bonica musicalment parlant.
Res més lluny de la realitat, mai m’havia passat, com el passat diumenge, que estiguis tota la funció patint i desitjant que el tenor protagonista no surti a escena per a poder gaudir ni que sigui una mica! Dramàtic tot plegat.
Jo sóc de les que venen de lluny al Liceu amb tot el cost econòmic i logístic que comporta, però si, hauria preferit que, amb una mica de marge, potser s’hagués suspès. M’hauria emprenyat “com una mona” però ens hauriem estalviat “l’ai al cor” durant tres hores.
No tenim altre remei que creure’ns el que expliquen en el mail de disculpes, tot i que igualment em sembla lamentable ja que se’m fa difícil de creure que tots els astres s’hagin alineat per a fer emmalaltir a tots els tenors del teatre el mateix dia… i tampoc tinc més remei que agrair les entrades per a l’assaig general de la Manon però, tenint en compte que ja tinc entrades per a aquesta funció i que baixar un dimarts al Liceu em resulta pràcticament impossible, digueu-me capitalista, però preferiria una devolució de l’import de l’entrada…
M'agradaM'agrada
La senyora Scheppelmann, si no dimiteix, l’han de cessar JA.
M'agradaM'agrada
Jo personalment no m’ho crec .El món de l’opera està farcit de mentides i mitges veritats . Si realment aquest fos el cas el teatre hagués hagut de suspendre la funció i tornar l’import de les localitats al públic.Aquesta hagués estat una conducta honesta.
La història del substitut enmalaltit l’hagués tingut de mencionar ,especificant el nom del tenor, quan la Sra.Scheppelmann va sortir a l’escenari i no a posteriori.
Aixó fa sospitar que tot plegat pot ser una sortida elaborada per algún assesor del teatre.
Torno a repetir el mateix que he dit hi ha uns 50 tenors al món que poden cantar un Roméo al menys de nivell bo i que podien salvar el teatre de una VERGONYA majúscula.En aquest moment apelar a uns impossibles Kraus,Gedda,Alagna o Grigolo contribueix a enterbolir el tema i no passar comptes d’un error enorme.
La carta de disculpa dona l’impressió de mala gestió i cuinada a tota pressa a la cuina.Quin desastre de direcció tenim!
M'agradaM'agrada
No tan desastre como la que se armó en la AIDA del pasado jueves en el Real, con desconcierto total y función no escenificada por la famosa huelga del dia 8
Parece que el admirado por algunos ( no por mi ) Joan Matabosch, no salió a dar la cara ni siquiera explicaciones ( nunca lo ha hecho ).
Al menos la Sra. Schepellmann, sí sale a dar la cara aunque luego no convenzan sus explicaciones
M'agradaM'agrada