IN FERNEM LAND

LICEU: VALENTÍ OVIEDO NOU DIRECTOR GENERAL O LA GRAN ESPERANÇA


Valenti Oviedo Foto Cultura21

Benvingut al Liceu Valentí Oviedo!

Cal estar esperançats amb la inesperada tria del nou Director General. En la llarga llista de candidats hi havia molts gerros xinesos d’aquells que aparcats de la política busquen en càrrecs com el del director general del Liceu, un premi als serveis prestats o una jubilació daurada, un seguir enganxat a la mamella encara que el lloc no s’ajustés al perfil, ni a les competències necessàries per ocupar-lo.

És per tot això i per alguna cosa més, que l’elecció de Valentí Oviedo ha suposat un alleujament davant la possibilitat de tornar a tenir, després de la neteja perpetrada per Roger Guasch, un altre incapacitat que tornés a posar la institució en risc de fallida econòmica, perquè la fallida artística  l’ha aconseguit aquest darrer equip que no ha tingut cap mena de contemplació en deixar el teatre en un estat de decadència  i pèrdua de credibilitat entre el món artístic i el públic, que de mica en mica ha anat perdent aquella  fidelitat a prova de bombes que tant feia enorgullir la institució que ha vist com en menys de 5 anys passàvem a un nivell de provincianisme inexplicable.

Amb l’arribada d’Oviedo s’obra la possibilitat de tenir un gestor coneixedor i sensible del que és l’ambient cultural i musical, algú que permeti que el teatre pugui combinar l’optimització econòmica i un veritable projecte artístic, estimulant, d’èxit i d’ambició creativa . Fer que el Liceu no sigui un contenidor d’espectacles de tota mena on la importància de la gestió es valori per la importància del contingut creatiu i no per la venda desesperada d’entrades al preu que sigui i a qui sigui, hauria de ser el primer.

No ho té fàcil i no crec que l’equip que li deixa el Sr Guasch sigui l’ideal per fer el tom que reclamo, com fer-ho amb algú que presumeix de no creure amb el projecte artístic d’un teatre d’òpera o amb qui vol atraure nou públic que s’ha d’atrevir amb Wagner a la ciutat que fins no fa gaire s’enorgullia de tenir la tradició wagneriana més potent de l’estat.

Al Sr Oviedo, amb qui he parlat furtivament només una vegada i de resquitllada,  m’agradaria desitjar-li molta sort, però sobretot m’agradaria dir-li que escolti, que miri, que observi i que es deixi aconsellar, que no cregui que ell ho sap tot i que encara no ha nascut qui pugui esmenar-li la plana. Que no cregui en que no cal saber  del producte que es ven per obtenir èxits a l’empresa, perquè aquí no estem parlant de pòlisses o caramels, que hi ha moltes persones pendents dels seus primers pasos i de les primeres decisions que prengui, que el Liceu a banda de ser una marca hauria de ser una institució líder en creació, oberta i estimulant, que utilitza la tradició per esperonar al públic i als artistes , que cerca i recerca i sobretot que torni la il·lusió perduda.

Si el Sr Oviedo i el seu equip aconsegueix això estic convençut que el malson dels darrers anys passarà aviat i encara que trigarem a situar el teatre on era fa uns anys, haurem iniciat el tomb que farà possible recuperar, la creativitat, la il·lusió, el públic i el prestigi internacional que mai s’obtindrà amb tres Chénier’s de luxe a preu de luxe.

El senyor Oviedo sap com les gastem a IFL, però també sap que d’aquí pot treure molt material per començar a treballar.

Benvingut Valentí Oviedo i a disposar

Un comentari

  1. Anna M. Codina

    Desitjo ferventment que el Sr. Oviedo porti el Liceu per millors viaranys que fins ara. És molt necessari que escolti les queixes i es deixi aconsellar. Si coneix Infernemland, encara tenim esperança.

    Liked by 1 person

  2. nachoferrer

    Bravo! Tinc una amiga al Conservatori de Manresa i diu que quan estava ell la institució va pendre una alta volada. Totes les esperances posades en aquest Manresà! A veure si ho fa bé. Avui presenten la 18-19… Possiblement la meva primera temporada com a abonat. A veure què tal….

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de marzo 2018 | Beckmesser

  4. JordiP

    M’ha fet molta gràcia això dels gerros xinesos! Tan de bo estiguem davant el canvi que esperàvem. Vagi per endavant un desig dels millors èxits al Sr. Oviedo, per què els seus tal vegada siguin també els nostres.

    M'agrada

  5. Josep García Devant

    Li desitgem una bona tasca per el bé del Liceu, de l’opera i la música en general; s’han fet destrosses que seran de molt difícil arreglo i que han deixat cicatriu, per uns maldestres gestors.

    M'agrada

  6. Jesús G.

    Un vot de confiança per el Sr. Oviedo. Les seves credencials són prou bones per tenir una mica d’esperança. En les actuals circumstàncies de pais, no podem esperar grans canvis, ni ràpids. El que si cal és que les primeres pases siguin en la direcció correcte. Molta sort.

    M'agrada

  7. nozzefigaro

    Com a manresana no puc amagar un punt d’orgull amb aquest fitxatge… la seva feina al capdavant dels primers anys del teatre Kursaal van ser un encert: de no existir a posicionar-lo com un dels teatres referents de Catalunya (i el primer on hi vaig veure una òpera en directe!).
    Lamentablement sóc molt conscient que l’equip que queda és el que és i el Sr. Oviedo té molta feina per endavant i vés a saber si la podrà fer.
    Una cosa d’entrada ja tenim guanyada respecte al director sortint i és que almenys en Valentí té una mica d’idea del lloc on s’ha posat, li agrada la música o almenys això sembla, i amb un currículum si més no dins del món cultural, perquè amb l’anterior arribat d’Esade per acabar a “l’altre club de la ciutat” passant pel Liceu a casa meva és sinònim de que “tant li foten naps com cols”…
    “Fingers crossed” que diuen!

    M'agrada

  8. Manu

    Sort al Sr. Oviedo.
    Com a mínim és “curiós” que amb un director general ja sortit i un per anomenar s’hagi renovat al Sr. Pons. Si la seva tasca generés unanimitat seria estrany per comprensible. Essent però un director musical quasi absent i del qual encara estem esperant els resultats de la seva tant cacarejada reforma de l’orquestra, sembla que la renovació s’hagi fet amb nocturnitat. Perque el director general entrant alguna cosa haurà de dir sobre el director musical, o no?
    En tot cas, el balanç del Sr Pons és mediocre, que és el que cabia esperar qual se’l va fitxar. Deu ser un personatge que es mou bé de veritat perque només es parla d’ell cuán les coses van bé, quan mirem orquestra i cor a ell no se l’assenyala mai.
    Ben curiós…

    M'agrada

Deixa un comentari