Ahir es va penjar la nova temporada del Gran Teatre del Liceu, la 2018/2019, una temporedeta amb 13 títols, 3 en versió de concert i 93 representacions, a banda dels concerts i recitals (menys que en altres temporades), són una temporadeta si atenem a les possibilitats teòriques del teatre i l’entorn de influència que hauria de tenir una ciutat amb una població important i un centre turístic de primer nivell.
L’experiència i l’escepticisme que m’acaba arrossegant després dels darrers anys no em pot fer ser gaire optimista i engrescador, perquè la 18/19 no difereix sobre el paper de la 17/18 i aquesta que estem és una d eles més avorrides que he viscut en anys i quan es va presentar li vaig salvar la vida, però ja no, aquesta 18/19 segueix la mateixa tònica però amb mancances que no puc obviar. Wagner no hauria de mancar mai i Strauss no pot esdevenir una raresa. Un títol mozartià hauria de ser quelcom més habitual i podria substituir un dels 2 Handel o Puccini.
La temporada com acostuma a succeir en els darrers anys és desequilibrada, amb la meitat de títols italians, cap del repertori alemany (els títols handelians no es poden posar en aquest apartat).
Comença el mes d’octubre, és a dir les representacions del mes de setembre desapareixen i continua l’erràtica política de fer 14 representacions dels títols suposadament més atractius, aquesta temporada és Tosca, amb un doble repartiment que no em sembla tan espectacular com per esgotar les localitats de tantes representacions, repetint la producció que s’hauria de retocar de Paco Azorín.
Amb 10 de representacions hi ha 4 titols: Madama Butterfly una altra vegada mentre esperem el retorn de Il Trittico, La Fanciulla del West o fins i tot La Rondine); La Gioconda, que per molta Theorin (no la veig en aquest rol de cap de les maneres) o Pirozzi (no és una dramàtica) perquè és un títol molt desconegut pel públic actual del Liceu i encara més Les pêcheurs de perles de Bizet, una raresa benvinguda però que un repartiment amb cantants amb poc atractiu de taquilla em sembla un suïcidi destinat a ser motiu de seient secret garantit. Finalment tamb´ñe amb 10 títols s’ha programat Luisa Miller, una òpera de Verdi que adoro però que només un luxós primer cast amb la diva Radvanovsky, el gran Beczala i Luca Salsi, que esperem que no s’ho repensi com aquest any, poden garantit el ple en les 5 representacions que està previst que cantin ells.
9 representacions de I Puritani o L’Italiana in Algeri tampoc semblen una estratègia gaire pensada, mentre que s’han programat 6 representacions per a Rodelina (menys arriscat del que sembla a primera vista) i Kàtia Kabànova, la genial òpera de Janacek que retorna feliçment al teatre malgrat que hi ha un títol cabdal del compositor txec “De la casa dels morts” absent des de la temporada 1975/1976 que es va quan es va estrenar al Liceu i que va ser l’única vegada que jo l’he vist. És d’aquells títols que els fa por i que agrairia tant tornar a veure ara que hi ha la cabdal producció del malaguanyat Chéreau encara en actiu.
L’estrena de l’òpera L’enigma de Lea de Benet Casablancas suposa un dels punts interessants i àlgids de la temporada, ja que es tracta de l’estrena absoluta d’una òpera d’un compositor català actual i per tant la normalització d’una de les funcions del principal equipament cultural del país, quelcom que no ha esdevingut mai normal i que sembla més una quota que no pas una convicció. Li donen 4 úniques representacions, el que denota la poca credibilitat que mereix per a la direcció del teatre la música actual, vista com una imposició i no pas com una necessitat de fer del teatre un centre de producció musical i artística de primer nivell. 4 representacions per a una òpera amb un bon cast i que de ben segur no es tornarà a representar mai més al mateix teatre que l’estrena. Quin panorama!.
Les dues rep`representacions de Candide i Hamlet són en versió de concert, a priori sempre una greu mancança artística i l’única representació de Agrippina de Handel és fruit d’un bolo luxós que s’ha caçat al vol.
Ara que m’ho torno a mirar per fer l’apunt, troboq ue és una temporada petita, que molts voldrien, no dic pas que no, però que no és el que Barcelona necessita, ni per poc equilibrada,pel que fa a compositors, escoles i èpoques, ni per les representacions que es fan de cada títol.
Pel que fa a cantants, sempre una incògnita en els darrers temps on s’anuncien uns noms i sense gaires escrúpols canvien mentre esperem la seva seva participació una vegada comprades amb anticipació (opció cada vegada menys triada per un públic escaldat precisament per aquest motiu).
Hi figuren un grapat de noms que fan goig: Javier Camarena,
Mariusz Kwiecien, Pretty Yende, Varduhi Abrahamyan
Luca Pisaroni, Lianna Haroutounian,
alternant-se amb la mediàtica Ainhoa Arteta com a Cio-Cio-San, Xavier Sabata, Bejun Mehta, Carlos Álvarez, Diana Damrau,
Iréne Theorin (Giocoina i recital), Anna Pirozzi, Dolora Zajick, Ildebrando D’Arcangelo, John Osborn, Joyce DiDonato,
Franco Fagioli,
Marie-Nicole Lemieux,
Liudmyla Monastyrska,
Tatiana Serjan, Erwin Schrott,
Piotr Beczala (Luisa Miller i concert),
Luca Salsi, Juan Jesús Rodríguez i Sondra Radvanovsky, al costat de noms interessants que caldrà veure si són el que ens diuen que són, com Katryn Lewek (Candide)
Lisette Oropesa
Brian Jadge
Ekaterina Bakanova
Està clar que hi ha molts rols importants, mitjans i petits que estan anunciats amb noms de cantants de fora i amb cantants que esperen oportunitats a la seva terra i ciutat, Fins que la direcció artística no s’impliqui més amb un projecte artístic propi que amb els agents artístics, el Liceu serà petit, provincià i no assumirà les responsabilitats que li pertoquen.
Pel que fa al llista de directors musicals Josep Pons, director musical del Liceu, es fa càrrec de Kàtia Kabànova, L’enigma di Lea, Rodelinda (???) i dels dos concerts simfònics (Der Ring ohne Worte, Richard Wagner en la versió que va fer Lorin Maazel i Eñ Cant de la Terra de Mahler amb Anna Larsson i Nikolai Schukoff)
La temporada la inaugura Christopher Franklin que es fa càrrec de I Puritani, John DeMain (Candide), el retorn de Riccardo Frizza amb L’italiana, Giampaolo Bisanti a la Butterfly, un poc adequat Daniel Oren per a Hamlet, Guillermo García Calvo per fer-se càrrec de La Gioconda tampoc sé si és una opció convincent, mentre que Yves Abel si que ho sembla per a Les pêcheurs de perles i John Fiore per Tosca i l’emergent Domingo Hindoyan debuta al Liceu amb Luisa Miller. Maxim Emelyanychev dirigirtà l’excel·lent Il Pommo d’Oro en una única funció de l’estel·lar Agrippina. Marc Piolet es farà càrrec del concert de Beczala
Mentre tinguem una orquestra en permanent estat de reestructuració les grans batutes no ens visitaran mai.
Pel que fa a les produccions escèniques es reposa la gèlida i elegant producció de Pizzi per a La Gioconda, ka ja esgotada Butterfly de Moshe Leiser i Patrice Caurier, i la poc afortunada Tosca de Paco Azorin que no estraia gens malament que li fessin uns quants retocs.
Per la inauguració s’ha coproduït amb la Welsh National Opera i la Danish National Opera una producció d’Annilese Miskimmon que tenint en compte les dimensions dels escenaris de les dues cases coproductores, més aviat serà poc espaiosa.
La Kabànova ve de la English National Opera (Londres) de la ma del sempre interessant David Alden, mentre que L’italiana ve del Regio de Torino en una producció de Vittorio Borrelli.
Carme Portaceli és la directora encarregada de donar vida per primera vegada a l’òpera de Benet Casablancas, amb escenografia de Paco Azorín
Claus Guth és el responsable de l’espectacular producció de Rodelinda, amb una casa giratòria d’aquelles que tant li agrada al director alemany (recordeu Parsifal?) i que es una coproducció amb Teatro Real (Madrid) que l’ha fet aquesta temporada, l’Opéra de Lyon i l’Oper Frankfurt.
No em mereix gaire confiança una producció per a Les pêcheurs de perles provinent del Theater an der Wien. Veurem que ens proposa la directora Lotte de Beer. Mentre que la proposta del sempre arriscat Michieletto per a Luisa Miller provinent de Zurich em fa molta “paura·.
Aquesta temporada és ben coherent, amb la línea dels darrers anys. una tenmporada que no acaba de satisfer a tothom sobre el paper i que tant de bo m’erri, però que no tindrà gaires estímuls i no engrescarà al públic fidel i s’haurà d’anar a la recerca del passavolant amb descomptes d’última hora, promocions de 3 x 1, seients secrets i altres genials solucions dels gestors actuals, que han possible que un Andrea Chénier de la tempoarda actual, amb el segon repartiment no sigui capaç d’omplir més del 50% del seu aforament. Els interessats amb l’obra ja varen treure entrades amb el cast estel·lar i ja en van tenir prou. No se n’adonen d’això aquestes ments tan privilegiades?
Hi ha títols i repartiments per fer venir públic de fora?, Hi ha produccions i directors que cridin l’atenció i siguin portada de les revistes especialitzades? Hi ha propostes que esdevinguin diferencials a altres teatres de segona com el nostre i que el situin un graó més per sobre? Ens hem convertit en un teatre trist, anodí.
I ara amics ens falta saber una cosa cabdal, tot això que ens costarà?, perquè està clar que aquesta temporedeta a preu de temporadassa no ens ho empassem i no té opinta de que l’abonament ens consti més econòmic, oi?
Jo espero que una vegada el Sr Oviedo hagi aterrat, s’arremangui i hi faci els deures per tornar a situar el Liceu a un nivell capaç d’assolir en la propera dècada un prestigi perdut en els darrers anys. Per això és essencial un equip renovat capaç de tornar a il·lusionar al personal de la casa, el públic i els artistes que ens visiten i que amb els anys vulguin tornar a tenir en les seves agendes i currículums el Liceu.
Tornar a captar la fidelitat de l’abonat i el públic, fer que l’orquestra i el cor siguin el veritable segell d’identitat de la casa i la L sigui un logo admirat, respectat i envejat amb produccions vistes per streaming, no hauria de ser un somni, perquè casi ho teníem quan tot se’n va anar a norris en mans de malgastadors econòmics i curts de mires culturals,
Que ne la roda de premsa que va fer el divo diví digues que a l’estat espanyol no hi ha teatres de nivell i que per això no ve (aneu a saber que li han pagat per aquestes tres funcions del Chénier) no hauria de ser precisament un orgull per a la direcció del teatre, ni la general, ni l’artística, ni la de màrqueting, ni l’econòmica.
Veieu alguna diferència entre la temporada 2018/2019 i les darreres? Ara ja és tota de Scheppelmann oi? Doncs Jo no.
No us parlo de la dansa perquè ja sabeu que no forma part del meu món, malauradament.
| òpera | compositor | nacionalitat | segle | forma | funcions |
| I Puritani | Bellini | Itàlia | segle XIX | representació | 9 |
| Candide | Bernstein | Estats Units | segle XX | concert | 2 |
| Kàtia Kabànova | Janacek | txequia | segle XX | representació | 6 |
| L’italiana in Algeri | Rossini | Itàlia | segle XIX | representació | 9 |
| Madama Butterfly | Puccini | Itàlia | segle XX | representació | 10 |
| L’enigma di Lea | Casablancas | Catalunya | segle XXI | representació | 4 |
| Rodelinda | Handel | Anglaterra | segle XVIII | representació | 6 |
| Hamlet | Thomas | França | segle XIX | concert | 2 |
| La Gioconda | Ponchielli | Itàlia | segle XIX | representació | 10 |
| Les pêcheurs de perles | Bizet | França | segle XIX | representació | 10 |
| Agrippina | Handel | Anglaterra | segle XVIII | concert | 1 |
| Tosca | Puccini | Itàlia | segle XX | representació | 14 |
| Luisa Miller | Verdi | Itàlia | segle XIX | representació | 10 |
| 93 |
Tot aquí:
IN FERNEM LAND 
Así de golpe lo unico que sacia una antigua curiosidad es Bizet, aunque desconfie de las producciones mitteleuropeas. En el resto habrá que razonar, a ver que se encuentra (Hamlet me encanta, pero en concierto…). Suerte!
M'agradaM'agrada
Ni Wagner ni Strauss ni Mozart… Bravo!! M’hi veuràn poc…
M'agradaM'agrada
Yo te voy siguiendo, pero has coleccionado tantas decepciones que no dan ganas de comentar…
M'agradaM'agrada
La kàtia està rient ara perquè diu que sembla que ens haguéssim posat d’acord: jo també vaig dir el mateix en veure la temporada, cap Wagner ni Strauss ni Mozart. Em sembla si més no sorprenent, per no dir una altra cosa!
Salutacions
M'agradaLiked by 1 person
Hola Joaquim,
Per una vegada no comparteixo el teu pesimisme davant dels títols. Hi trobo coses interessants, però no per córrer a comprar entrades el primer dia, com feia abans.
Ja vaig comentar aqui mateix que Rodelinda és la meva òpera preferida de Handel (quina pena no haver tingut un director especialista en el barroc).
També m’agraden els pescadors de perles (corren vídeos a youtube de la producció del Theater an der Wien).
També Rossini sempre em ve de gust.
I em sembla que para de comptar el que m’interessa. Pensava per les previsions que res m’interessaria i mira, he trobat 3 títols.
Fa anys en trobava 7 o 8… La resta ja me’ls buscaré per Europa, quin remei
M'agradaM'agrada
Doncs fes-t’ho mirar perquè 3 de 10 és per deprimir-se
M'agradaM'agrada
És que les meves espectatives eren 0. Suposo que quan no esperes res t’acaben sorprenent
M'agradaM'agrada
On veus el Rossini?????
M'agradaM'agrada
perdona Ordette de tant a prop del nas i no el veia…
M'agradaM'agrada
És Ordet… Dreyer et deu estar maleïnt des de la tomba😂
M'agradaM'agrada
Doncs què be….
Amb la que està caient, Joaquim, no podries dir que ens estimes encara que sigui mentida?
M'agradaM'agrada
Us estimo mooooolt i és veritat, però la temporada és el reflex de la mediocritat que ens envolta arreu
M'agradaM'agrada
Si vienen -que está por ver- esta temporada me interesan más los cantantes que los títulos. Ni el Rossini escogido me entusiasma, me gusta pero lo tengo archivisto y escuchado por super-grandes, incluída Ewa Podles. Me interesa por encima de todos Franco Fagioli, el contralto que ha roto mi disgusto por los falsetistas, Javier Camarena, probablemente uno de los mejores belcantistas del momento, Piotr Beczala, un tenor que siempre me gusta escuchar, Joyce DiDonato en un género que le va como anillo al dedo, Marie-Nicole Lemieux una contralto muy dúctil, Diana Danrau, una soprano siempre entregada, Maite Beaumont para “Lìtaliana…”, una contralto estupenda y Sondra Radvanovsky, después de haberme sorprendido con una Maddalena di Coigny de antología. Irene Theorin para “Gioconda” error craso.
Me sobran: la sobada “Madama Butterfly”, la repetidísima “Tosca” (y eso que me gusta mucho), “La Gioconda”, la “Luisa Miller” que no es el mejor Verdi y “L’italiana in Algeri”, en lugar de una ópera seria de Rossini como “La donna del lago”, “Armida”, “Ermione”, “Zelmira”, “Moïse et Pharaon” o ·”Mosé in Egitto”, ·Guillaume Tell” o “Semiramide”. Como óperas me interesan: “Les pêcheurs de perles”, “Kàtia Kavànova”, “Candide” (que es opereta no ópera) , “Agrippina” y “Hamlet”. “I puritani” sólo me interesa por Javier Camarena.
M'agradaM'agrada
La Rodelinda, mira per on, no es de Scheppelman. Es de l equip anterior i recordo que ja estava prevista quan Claus Guth va venir a fer el Parsifal, perque ens va explicar que era el seu proper projecte. Pot ser el millor de l any sigui la Agrippina per orquestra i cantants. Llastima que nomes sigui concert!
M'agradaM'agrada
He oblidat de dir que amb aquesta programacio gairabe segur que deixare el meu abonament!. No crec que sigui la unica persona que ho fa.
M'agradaM'agrada
Quina merda, ni Wagner ni Strauss.
M'agradaLiked by 1 person
Retroenllaç: Noticias de marzo 2018 | Beckmesser
Por el conjunto cantantes / títulos, un batiburrillo irregular
Por el conjunto de solistas, a priori espectacular PURITANI pese a que Franklin no sé si es el concertador idóneo, con el enigma ademàs de la producción modernizada de Oslo
Me parece que en la Gioconda, la pareja Theorin ( fuera de estilo o fuori di rolo como dicen los italianos )/ Zajick ( ya veterana ) puede hacer aguas y es una ópera además que necesitan una Laura, un Enzo y un Barnaba de categoría ( ninguno lo es a priori, salvo la Simeoni en el segundo cast )
La Butterfly ya reiterativa y sin interés ( no es rol para la Artera ni para el gritón De León )
El Hamlet, v.c.,tomadura de pelo
Bien la L. Miller por Beczala, Radvanosky y Salsi, aunque decepcionante que se haya suspendido La Battaglia di Legnano
Del Barroco o Haendel por no ser adepto, casi no opinaré pese a que la Rodelinda es de lo mejor de este compositor
Interesante reposoción de L’ Italiana aunque con irregularidad en los solistas
Pecheurs de Perles flojitos, con mejor reparto el de Bilbao
Tosca, no demasiado atractiva ( lastima que no cante, Radvanosky )
Enfin, a ver ahora reparto de títulos por los turnos y precios
M'agradaM'agrada
Els seus desitjos són ordres…
http://pica.agency/projects/liceu_18-19/0001.html
M'agradaM'agrada
Completament d’acord amb el teu anàlisi. Una temporada amb absències de compositors com Mozart, Strauss, Wagner, Títols com Butterfly o Tosca (amb 10 i 14 representacions…omplirant???? si és com el segon repartiment de la Chénier…). Només em sedueix I Puritani (pel repartiment); K. Kabànova (pot ser hagués estat millor “La casa dels morts”); La Gioconda; Els Pêcheurs (no l’he sentida mai al Liceu); i la Luisa Miller (pel repartiment). No em toca d’abonament: Candide (no crec que tregui entrada); L’enigma di Lea (m’ho pensaré molt abans de treure entrada); Hamlet (segurament trauré entrada uns dies abans…ja sabeu que passa amb les cancel·lacions); i Agrippina (no treuré entrada). En fi, una altra temporada de “saldo” , i van…..
M'agradaLiked by 1 person
Doncs,sí he rigut quan Guillermo ha entrat a la sala enfurismat per la manca de Wagner ,Strauss i Mozart en la nova programació i després llegeix el teu blog dient el mateix.Aquests tres compositors m’agraden i molt però no em trasbalsa tan com a molts de vosaltres ,jo com soc “rara” m’agrada molt més el Bel canto.També diré que Tosca i Butterfly no fan falta tan sovint,estic d’acord amb Colbran quan esmenta un assortit de Operes que no es representen al Liceu i poder serien millor rebudes.Seguire amb el meu abonament no perque m’agradi especialment la programació sino pel lloc que disfruto al Liceu,quart pis tercera fila central,m’ha costat molts anys aconseguir-ho i ara m’aguanto.
Gràcies,Joaquim,per dir-nos que ens estimes,ho sabem però també ens agrada escoltar-ho de tant en tant,i també gràcies per la feinada que has fet amb l’avenç de la temporada que ve,només cal mirar i sabem de quin mal hem de morir.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hubiera preferido a la Theorin al no hacerse ningún Wagner, en Katia Kabanova que no en la Gioconda
Con los Pecheurs de Perles, s.e.u.o.primera vez que se cantará en el original francés. Hasta ahora, se había presentado como I Pescatori di Perle y la última vez se cantó en 1.963 siendo A. Kraus el Ilustre Zurga
M'agradaM'agrada
les reposicions deuen sortir més baratetes. Que enguany facin La favorite després de bastants anys passa, però la tosca, butterfly i giocondo que tots tenim encara ben fresques… una mica repetitiu per ser que no som Viena
M'agradaM'agrada
A mi ja em disculpareu, però al ser la meva 3a temporada com a abonat encara no repeteixo cap títol i per mi benvingut sigui poder escoltar en directe tots aquests. Això sí, preferiria que hi hagués més Wagner i Strauss, i no estaria malament un títol Britten, que des que vaig començar a freqüentar el Liceu (temporada 15/16) no n’han programat cap…
M'agradaM'agrada
Segons el meu parer és una temporada decebedora. A banda de la manca de Wagner, Mozart i Strauss, s’opta per reprogramar Tosca i Butterfly que són òperes que m’agraden… però on està la Fanciulla o el Trittico com diu en Joaquim? La Italiana m’encanta però com diu Collbran hi ha Rossinis inèdits que estan trucant a la porta des de fa anys. Els cantants ja veurem per on surten les coses i els directors d’orquestra fluixets, fluixets.
En el meu cas, torn C, hi ha un agreujant que cada any em toca els nassos: programar òperes a finals de Juliol incloses en l’abonament quan jo acostumo a fer vacances del 15 al 15 d’agost. Sempre em toca canviar l’entrada o rebutjar-la (en aquest cas la Luisa Miller). Però és que han posat un ballet el 3 d’agost!! I a mi sí que m’agrada el ballet. Per cert, també és una temporadeta la de dansa. No dic que la CND i el Ballet Nacional d’Espanya no siguin bons però programar aquest darrer el mes d’agost fa molt de tuf que es vol aprofitar la turistada. Jo no ho acceptaria. En fi, em vaig reabonar fa 2 anys després d’haver-lo deixat durant 4 anys i si la cosa continua així em fa l’efecte que a la propera abandonaré definitivament.
M'agradaM'agrada
Per mi, la pitjor temporada del nou Liceu. No solament per l’escandalosa absència de repertori alemany (i rus), sinó per la falta d’imaginació, discurs i sentit de la programació que revela.
M'agradaM'agrada
Quina pena de temporada! Cap Wagner!!!!! Jo prefereixo no tenir una directora alemanya que quedar-me sense una sola opera del Mestre. Si ella, per motius del seu entorn cultural, ja té Wagner avorrit, que doni pas a un altre director que valori el bò i millor i ens porti Wagner. Ja deu anys sense un Tannhäuser! A mí que no m’esperin… Es pensen que estalviaràn molt i portaràn al Liceu a la ruïna, divorciant-lo del seu públic!
M'agradaM'agrada
Hi ha unes representacions de la programació que mai he vist en directe i potser cauran, però estic amb molts de vosaltres, sense Mozart, Strauss, Wagner… i repetint Puccini (a més de la Manon de l’actual 17/18) no ho sé, no ho acabo d’entendre.
En dos anys varen fer les quatre grans de Mozart i ara uns quants a l’oblit… No em sembla gaire equilibrat, però deu ser difícil quadrar-ho tot.
Poca il·lusió de moment.
M'agradaM'agrada
La temporada está muy bien, y los cantantes programados también. En principio, me abonaría, desde luego. Otra cosa es que lo pueda hacer….( trabajo, dinero, tiempo.. todo en mi contra) así que acabaré como siempre, comprándome una entrada en el último momento y siempre que pueda ir a Barcelona, pero vamos, la temporada la veo muy interesante, sinceramente. Luisa Miller, a pesar de lo que dice el sr.colbran, sí es un buen Verdi, desde la obertura, hasta el final, en realidad, es de sus mejores óperas y de las más interesantes . Pero a gustos…
Tosca? a mi me gusta muchísimo, y creo que como Tosca, Sondra ES la mejor actualmente, así que sólo por ella ya vale la pena ir a verla. Butterfly, es lo mejor que escribió el alumno del autor de la magnifica Gioconda, que ya era hora que volviese, tran su gran éxito del 2005, haré todo lo posible por ir a Barcelona , pues Ponchielli, y su alumno, Puccini, bien merecen un viaje a Barcelona 🙂 En fin, escribiría más y más sobre todos los títulos programados, pero no tengo mucho tiempo, y no me gusta hacerme pesado. lo dicho, la temporada me gusta mucho¡¡ 🙂
M'agradaM'agrada
Efectivamente la obertura de “Luisa Miller” es lo mejor de toda la ópera, pero para mí el mejor Verdi es “Macbeth”, “Les vêpres siciliennes”, “Don Carlos”, “Otello” y “Falstaff”. Todos tenemos nuestra opinión y todas son respetables; yo respeto la suya, respete Ud. la mía.
M'agradaM'agrada
Sondra Radvanosky no está prevista como Tosca, desafortundamente
M'agradaM'agrada
ah, olvidaba que la temporada empezará con Don Quijote, nada menos. La orquesta, que ya tocó la partitura de Minkus en 2012 , ofrecerá de nuevo una gran lectura como hizo en 2012, otro gran éxito, junto con la forza del gran director Palumbo, buen inicio de temporada, aquel 2012. volviendo a esta temporada y a la danza, este Don Quijote, será un gran éxito , por dos motivos principales, la compañía ( magníficos bailarines, magnífico director, que él mismo bailó el rol principal como estrella de la ópera de París ) y la orquesta del Liceu, que ya interpretó a Minkus en 2012, y que en 2016, interpretó para esta compañía que ahora vuelve al Liceu a Glazunov, al gran Glazunov, en el divertissement de Raymonda, que tanto gustó, y gran éxito obtuvo. la orquesta del Liceu es magnífica con la música rusa. Así, que nos esperan unos días de ballet de alto nivel 🙂
M'agradaM'agrada
Jo encara ho haig de pair i veure què em toca per abonament i en funció d’això decidiré el què i veuré si em faig una temporada a mida que m’interessi. A priori hi ha noms d’òperes que no conec, el que sempre em desperta interès, no obstant això mirarem repartiments no fos cas que…. El que em sembla que si que tinc clar és que cal apostar per L’enigma di Lea, jo tenia una certa aversió a les noves òperes, però gracies al blog i a en Joaquim, he descobert que hi ha tot un món que val la pena explorar.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de abril 2018 | Beckmesser
Retroenllaç: Enlaces nocturnos abril | Beckmesser
Us vull comentar una sorpresa. Estic a Estocolm per motius laborals i vaig pensar anar a l’òpera. Feien La Boheme. D’entrada una sorpresa positiva: una Mimi cantada per la Sabrina Bisholt de molta qualitat. Una veu jove i maca que vola amb amplitud i sense problemes sobre l’orquestra amb molt de gust! Cal seguir-la! El que em va cridar l’atenció es veure que el Rodolfo era l’Andrea Caré perquè feia poc havia llegit al site del Liceu que no canta l’Enzo de la Gioconda per problemes de salut. Doncs ahir estava com una rosa saltant i ballant! Vaig consultar el seu site i continua figurant que canta al Liceu La Gioconda a l’abril. Alguna cosa no quadra 😉
M'agradaM'agrada