La temporada de cambra de Joventuts Musicals de Sabadell va oferir ahir un nou i magnífic concert del Ludwig Trio, un habitual dels cicles de cambra que es fan a la capital vallesana i que ahir van interpretar dus obres cabdals del repertori cambrístic: el trio per a piano, violó i violoncel número 7 en Si b Major op 97 “Arxiduc” de Ludwig van Beethoven a la primera part i el trio per a piano, violí i violoncel número 1 en Si Major, op 8 de Johannes Brahms.

En aquest concert el Ludwig Trio ha mostrat una solidesa i una maduresa com a formació, veritablement admirables. Ja no hi aquella presencia excessiva del piano (Hyo-Sun Lim) per sobre del violí (Abel Tomàs) i el violoncel (Arnau Tomàs) dels primers i prometedors temps, alhora que els dos germans han arribat a un grau de compenetració sonora i interpretativa molt lloable.

L’equilibri i el refinament sonor  van ser una constant en la interpretació de les dues obres, si bé han lluït especialment en la interpretació del reconegut “Arxiduc” segurament per ser una obra molt coneguda, però també en les densitats i opulències brahmsianes van convèncer, mostrant una evolució notabilíssima com a conjunt. Virtuts no en mancaven, només calia temps per anar consolidant una personalitat que ara es mostra segura i que en una nit especialment feliç com la d’ahir, van convèncer al nombrós públic que va omplir la platea del Teatre Principal.

Hi ha en el joc d’alternances i protagonisme melòdic molta cura en l’equilibri i els protagonismes es reparteixen amb absoluta harmonia tècnica i estètica.

Va ser un concert esplèndid, honest, bellíssim de concepció, amb un programa difícil però agraït que em va fer gaudir molt de la música en el seu estat més pur i el millor va ser que no només en a mi, a tots els que varem tenir la bona idea d’assistir al concert, ja que varem aplaudir molt, molt intensament i durant força estona, fet que va motivar una deliciosa propina, un divertiment simpàtic que va consistit en un popurri amb temes de Txaikovski a ritme de tango, una cosa que dita així pot semblar una presa de pèl i que en realitat va ser una delícia refrescant, un joc virtuosístic perfecte per acabar una nit farcida de bona música gràcies a uns músics de molta categoria.

Potser que els del Ludwig toquessin una obra del Ludwig va fer que el concert tingués una volada d’inspirada excepcionalitat. L’enhorabona i no us perdeu l’oportunitat de gaudir-los si en teniu ocasió, són esplèndids.