Elina Garanca i Roberto Alagna – Samson et Dalila © Wiener Staatsoper | Michael Pöhn
Elīna Garanča, Roberto Alagna i Carlos Álvarez són els protagonistes de la nova producció de l’òpera de Camille Saint-Saëns,Samson et Dalila a l’Òpera Estatal de Viena, deguda a Alexandra Liedtke i a en la vessant orquestral a Marco Armiliato.
Alagna no té la veu de Samson, aquella que associem al tenor dramàtic amb un canó vocal que hauria d’anar associat a un personatge més que heroic, arrauxat i fanàtic. La seva veu lírica, malgastada en alguns aspectes per culpa de Otellos i Calafs, no s’ajusta a l’arquetip de Del Monaco, Vickers o Domingo, els darrers grans Samsons, ell ha de forçar el registre més central i això el limita en els extrems, ara bé, el fraseig i la franquesa d’un cant apassionat salva una actuació que diria que queda a mig camí i que no m’acaba de satisfer malgrat l’honestedat del tenor francès, que se’n surt més satisfactòriament d’aquest rol que no pas de l’Otello verdià.
Elīna Garanča personifica l’elegància vocal, un estil acurat i seductor més que passional, però mentre que els seus aguts són gloriosos i esclaten amb punyent convicció, la zona més carnal d ela veu, la que apropa el rol a les mezzosopranos dramàtiques o contralts brilla per la seva absència. Ho va provar amb Eboli en la versió francesa en la inauguració de la temporada parisenca i tot i que el rol s’ajusta més a la vocalitat de la mezzosoprano letona, ara torna a “estavellar-se” amb un altre que no s’ajusta pròpiament a les seves característiques, sobretot quan es tracta de mostrar la vessant més dramàtica i baixos instints, perquè quan es tracta de seduir, ella ho fa de manera abassegadora.
Carlos Álvarez en un moment esplèndid és el Summe Sacerdot, veu plena i intenció totalment dramàtica que configuren, aquest si, la vocalitat ideal i ajustada al rol.
Millor el vell hebreu de Dan Paul Dumitrescu que l’Abimélech de Sorin Coliban.
Marco Armiliato dirigeix amb correcció, però m’estimaria més un director capaç de traspassar-la per oferir una interpretació més sensual i excitant d’una partitura que brolla exotisme, brillantor i una inspiradíssima vena melòdica. Ell extrau una bona sonoritat de l’orquestra però li manca allò que diferencia un kapellmeister d’un director amb personalitat, genial i inspirat.
La producció és gèlida, no hi ha química entre Samson et Dalila. Actualitzar l’òpera en un context sense capo connotació religiosa, poden envoltar-la d’un context religiós ben actual entre jueus i palestins, per exemple, hagués estat molt més encertat que la opció emprada per Alexandra Liedtke dessacralitzant el relat religiós i convertint a la parella protagonista en dos éssers que no creen al seu voltant empaties ni pols d’irresistible erotisme.
La mateixa parella protagonista protagonitzaran la producció de Darko Tresnjak al MET de Nova York que podrem veure al cinema, espero que el director d’orígen serbi sàpiga extraure la sensualitat d’una Elīna Garanča que en aquesta producció de Liedtke està més propera a la gèlida Grace Kelly que a la volcànica Hedy Lamarr.
L’òpera és bellíssima i malgrat els impediments que Liedtke hi posa (lamentable duo del sefgoin acte al voltant d’una banyera), la manca de inspiració que Armiliato mostra o de veus que no acaben de ser allò que hom espera i que ha aprés a estimar, la versió bé mereix una oportunitat perquè Alagna és d’aquells cantants entranyables que ho dóna tot per agradar i ella és un luxe vocal, tampoc és tan freqüent en un món operístic cada vegada més anodí
Camille Saint-Saëns
SAMSON ET DALILA
Dalila Elīna Garanča
Samson Roberto Alagna
Summe Sacerdot de Dagon Carlos Álvarez
Abimélech Sorin Coliban
Vell hebreu Dan Paul Dumitrescu
Primer Filisteu Leonardo Navarro
Segon Filisteu Jörg Schneider
Missatger Filisteu Marcus Pelz
Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Marco Armiliato
Direcció d’escena: Alexandra Liedtke
Escenografia: Raimund Orfeo Voigt
Disseny de vestuari: Su Bühler
Disseny de llums: Gerrit Jurda
Coreografia: Lukas Gaudernak
Wiener Staatsoper 18 de maig de 2018
IN FERNEM LAND 
Escuché por radio la retransmisión y no me gustó demasiado. Garanca más que Alagna, pero yo que soy fan de la versión de Barenboim, encontré forzados a los protagonistas.
M'agradaM'agrada
Per a mi la versió en Cd de Vickers, Gorr, Blanch i Petre es la que encara m’agrada mes, no he escoltat mai a DelMonaco en aquest paper. Alagna sempre te alguna cosa i Garanca sempre es agradable sentir la i veure la.
Gracies, per la milionèsima vegada.
M'agradaM'agrada
Aquí tienes un fragmento con del Monaco y la inolvidable Risë Stevens. Esta es la grabación “live” que existe completa.
M'agradaM'agrada
debe ser una rareza y solo tengo extractos, pero existe un SAMSON pirata ( no recuerdo si es del Met o de otro teatro USA en los primeros 70s y antes de fallecer el tenor, con Tucker y Grace Bumbry, ella en su debut como Dalilah )
M'agradaM'agrada
Ale, la firma Myto puso y sigue a la venta la versión íntegra de esta función del 12 de abril de 1958. La RCA publicó una versión abreviada cuya portada tienes más arriba. No es ninguna rareza.
M'agradaM'agrada
Perdona, Alex, me he comido tu “x” final. Mi teclado…y mis dedos.
M'agradaM'agrada
Hola Fede
Me referia a la versión de los primeros 70s, con Tucker y Bumbry
Esta de Stevens y Del Monaco la conozco
Gracias
M'agradaM'agrada
This excerpt exemplifies very well, in my opinion, what has been wrong for decades with interpretations of French opera : having great singers, with voices that are appropriate for the respective roles, is not enough ; you need to have the idiomatic style as well. Otherwise, you are not singing French opera, but something else. Here MdM is channeling his Verdi style. Stevens not only has an incomprehensible diction, but also chops and mangles the phrasing —so important in French music— to an extent that makes it unrecognizable as Saint-Saëns.
I am only referring to this excerpt, not to the whole recording which I haven’t heard. But the tendency to want to « improve » on French opera by making it more like Verdi, or like bel canto, or like Wagner, or like verismo, is widespread and unfortunately considered acceptable by many all over the world.
And let me take advantage of this occasion to thank Joaquim for his great blog !
M'agradaM'agrada
This excerpt exemplifies very well, in my opinion, what has been wrong for decades with interpretations of French opera : having great singers, with voices that are appropriate for the respective roles, is not enough ; you need to have the idiomatic style as well. Otherwise, you are not singing French opera, but something else. Here MdM is channeling his Verdi style. Stevens not only has an incomprehensible diction, but also chops and mangles the phrasing —so important in French music— to an extent that makes it almost unrecognizable as Saint-Saëns.
I am only referring to this excerpt, not to the whole recording which I haven’t heard. But the tendency to want to « improve » on French opera by making it more like Verdi, or like bel canto, or like Wagner, or like verismo, is widespread and unfortunately considered acceptable by many all over the world.
And let me take advantage of this occasion to thank Joaquim for his great blog !
M'agradaM'agrada
Alli estaremos in situ mañana viernes, a ver si en directo me siento plenamente satisfecho
Pero como fan de esta ópera y recordando los 2 o 3 últimos Samson de Domingo ( en el Liceu con Baltsa, en Madrid con Graves), mucho me temo que no voy a escuchar algo similar pese a que en repertorio francés Alagna no tenga rival en suuu cuerda hoy en día, por fraseo e intenciones
En cuanto a las Dalilah escuchada en directo ultimamente, de largo y la escuché en Paris me gustó mucho Annita Rashvelishvilli ( Samson fue el dramático Antonenko, todo un gritón ajeno al buen gusto )
M'agradaM'agrada
Quina llàstima no veurem més Samsons i Delides. Molt interessant crítica com sempre, però aquesta vegada trobo a faltar la del cor on en aquesta òpera té un paper important.
M'agradaM'agrada
No conocía esta interpretación en directo tan fuerte y salvaje, sobre todo por del Mónaco y aunque su línea de canto no sea muy musical aquí importa mucho más la fuerza heróica y la resistencia en esos agudos del personaje. Stevens tenía una voz oscurísima y potente; vaya notas graves que emitía… Una gozada escucharles.
M'agradaM'agrada
Joaquim publicó un magnífico apunte sobre Risë Stevens con motivo de sus 95 años el 11 de junio de 2008. Falleció en 2013 tres meses antes de cumplir los 100 años ! Su belleza, estatura y hermosa figura, junto a su potente y pastosa voz de auténtica mezzo-soprano sedujo al público del Met durante más de 20 años, con sus fascinantes Dalila y Carmen y su deliciosa “Mignon”. Hizo películas, mucha televisión, con programas propios, y cuando se retiró de la ópera repuso en el New York City Opera dos versiones de auténtica categoría de dos de los mejores musicales que se han estrenado en Broadway: el popular “The king and I” (de Richard Rodgers) y el fabuloso “Lady in the dark” (del gran Kurt Weill).
Y ahora te voy a dar -creo- una sorpresa. Ewa Podles, acompañada de Carlo Cossutta y dirigida por Myung-Whun Chun, canta el aria/duo “Mon coeur s’ouvre a ta voix” de “Samson et Dalila”, procedente de una grabación efectuada por un espectador de la función del 5 de junio de 1991.
Un saludo afectuoso. Fede.
M'agradaM'agrada
Grandísima la Stevens! Gracias Fede
Tengo varias grabaciones de audio con ella, entre ellas una muy notable CARMEN con Tucker de D. Josè, de 1.968 y que dirigió un muy joven entonces Zubin Mehta ( no recuerdo si es del Met o de Chicago )
M'agradaM'agrada
Es del Met, Alex. Hay dos opciones: la del 1952 con Nadine Conner de Micaela, dr. Fritz Reiner y la de 1954, con Victoria de los Angeles de Micaela, dirigidos por Tibor Kozma. Ambas versiones hacen la boca agua.
M'agradaM'agrada
Tengo que añadir que desconozco esa versión que tu tienes de 1968 y además de ver ser con otra mezzo, pues Stevens se retiró de la ópera en 1961 en el Met como Carmen. Luego siguió en el “opera business” como manager del Met desde 1962 a 1966. Hizo recitales, musicales y apariciones en TV, pero ya no volvió a los escenarios con ninguna ópera.
M'agradaM'agrada
Fede, tienes razón . Esa que he citado del 68, fue con Regina Resnik como Carmen ( no con Stevens )
Aprovecho el hilo, recién llegado de Viena y tuve la suerte el pasado viernes, de encontrarme un Alagna en una gran noche ( adaptó inetligentemente el Samson a sus características), pero cantó con una entrega total, fraseo y expresividad exquisitas, quizás solo con un agudo apretado y abierto al final del segundo acto, pero nuevamente exhibió ese timbre brillante y cautivador que tiene el francés
Como bien se ha dicho, Garanca sensual , elegante y exquisita, pero claro es más bien una soprano con ciertos graves que no una Mezzo profunda
Carlos Álvarez, coros y orquestas muy bien
La producción, una baratija con poco sentido , además de un segundo acto ridículo con esa bañera ya las goteras finales cayendo al final
M'agradaM'agrada
I know how it’s difficult for the visitors of this blog to speak positively about tenor Roberto Alagna. From its author first of all – whose aversions are well known – how could we expect something else than a story empty of factual observations but full of recipe ideas such as “he has not the voice of the role”, gratuitous assertions about his medium tone (?! unbelievable for anyone who is objectively lending an ear to his singing …) and other unflattering comments. This review is so much out of step with what I have seen and heard on stage in Vienna, that I can’t help sharing the video recording of his performance here. Everyone will make his own opinion, and appreciate if it’s serious to devalue such a successful, powerful, touching and impressive role debut. And maybe just enjoy, as thousands of people – among the audience and the reviewers – enthousiastically did. Dear Alex, where did you hear that Alagna adapted the role/score to his skills? To which extent? Alagna doesn’t gloss over any single note, any difficulty, any effect of the score. Are you kidding? Or is it just to clear yourself of having to recognize that Alagna’s Samson is far better than expected (… when reading this blog)?
>> https://www.youtube.com/watch?v=g8ndf-AoBVA&feature=youtu.be
M'agradaM'agrada
Vostè només ha de posar Roberto Alagna a la casella de recerca d’informació que té aquest blog i s’adonarà que quan el Sr Alagna m’ha agradat, m’ha agradat molt. Recordo amb especial excitació el seu Don José al Liceu, el seu meravellós Roméo, el Werther, el Maurizio, el Rodolfo, l’Alfredo i tants i tants rols on el cant generós, espontani passional del tenor francès s’adaptaven com un guant al repertori líric més compromès. Només en les darrers temps quan precisament la veu ja no està en les condicions òptimes, on els aguts semblen crispats, l’emissió oberta i el so descuidat, és aleshores quan qüestiono la irresponsabilitat de cantar Otello o Samson no tenint la veu per fer-ho. Això és així i poc hi ha a discutir. Altra cosa és que ell com la immensa majoria de cantants, ho canti tot, però òbviament no tot bé. M’importa ben poc el que digui el públic de Viena o la crítica. en tinc prou veient el streaming de la representació vienesa per adonar-me que l’esforç que ha de fer el Sr Alagna per sostenir un rol de tessitura central i pesada, és massa fort, fet que fa que les notes siguin obertes i els aguts escanyats. Queda, la intensitat d’una interpretació molt viscuda i això ja he dit que s’agreix molt en un moment on tot voreja l’asèpsia. Vostè si vol nomé spot llegir o interpretar les coses negatives que si hi són, però no diu res d’allò que fa que a Roberto Alagna se li pugui perdonar quasi tot perquè ho dóna tot, i per a mi això és realment important.
Pot ser que no entengui bé el català i que la utilització del traductor li hagi passat una mala passada. Ja li repetiré jo tantes vegades com faci falta. mentre que el Sr Alagna és un referent en determinats rols del repertori líric més exigent, tant en el repertori francès com en l’italià, com a tenor dramàtic no s’aguanta per enlloc, ara bé si vostè no vol que siguem exigents i ho passem tot, alhora potser si que el seu Samson serà un referent per a les generacions futures, que no entendran com el Sr Vickers o el Sr Domingo obtenien èxits en aquest rol.
Jo m’estimaria més que no signés amb pseudònim, saber amb qui estic parlant hauria de ser una norma bàsica, però tampoc voldria que vostè es penses que perquè no em dóna la raó li censuro el comentari, res més allunyat de la meva praxis a IFL, però si que demano valentia i no amagar-se darrera d’un nick ben original, per cert.
M'agradaM'agrada
Dear Joaquim, it seems as if you feel offended by my comment and as if you make me a favour not to have erased it … Thanks for that, but your readers can be as demanding with your assertions than you believe you are with the artists. Indeed, let me promise you that the artist – Mr Alagna at least – is far more demanding with himself, and perfectly aware of the vocal requirement of a score and of his responsibility when defending a role, than you could be with him. Everything is not always perfect each night of course, singers are human beings, but sorry I still disagree with the appropriateness of your critic.
What you are writing is not a question of artistical/technical demand but predominantly a question of preconceived idea » about Alagna’s repertoire and above all about your idea of what the voice of a role should be. It’s your first sentence. Alagna has not the voice of the role, full stop. I have really the feeling your listening is so much affected by these preconceived ideas, by your own « referent patterns », that … you just miss it.
And unfortunately your comparisons are neither smart neither right. You hear stretched top notes and are seing the effort of Mr Alagna in the tessitura of this role : on stage, he looks yet easy and relaxed in his face, breath and acting. I can see much more efforts on the face of other singers than on his face, including Mr. Domingo’s one for instance. If you are the connoisseur you say, you would perfectly know that both of the great artists you are mentioning as the referent « right » Samson -Mr Domingo and Mr Vickers – were certainly not used to deal easily with the high range of this score. How many times Mr. Domingo just avoided to sing the B flat on « Lève toi » ? How many times he cracked the top notes on « Je t’aime » or shrinked the final B flat of « en ce lieu » into a kind of shout, after taking a breath between the words? Before he was 40, half the time. After 40, even more often. As for Mr Vickers, you surely know he was regularly cracking the top notes of the role all his career long, which takes nothing away of his huge talent of course and beautiful Samson he was. Because of course, nobody is judging a talented singer on a strained or dirty note and he was handling the whole performance very well. I don’t think comparisons are clever but if you like to compare – don’t you notice that contrary to other peformers – past or present – Mr Alagna does never cheat with his part, fully sings each note with ful voice and sustained breath, doesn’t gloss over anything, no savings before the tricky passages ? Don’t you have sufficient experience to realize it in good faith?
As you are talking about his top notes – by the way – you probably didn’t listen to his last Calaf, he performed between Otello and Samson. Here are some home video extracts for you and your readers, maybe some of them could appreciate or, let’s be foolish, enjoy …
► http://www.instagram.com/p/BhrBE0aFLut/?hl=fr&taken-by=robertoalagna.tenor
https://www.instagram.com/p/BhrBE0aFLut/?hl=fr&taken-by=robertoalagna.tenor
► http://www.instagram.com/p/Bho9DYWlJ64/?hl=fr&taken-by=robertoalagna.tenor
https://www.instagram.com/p/Bho9DYWlJ64/?hl=fr&taken-by=robertoalagna.tenor
On 28 may was the last performance of Samson in this run. Here are as well 4 additional fragments combined, the High B flat of the score : ►https://youtu.be/px6HEvmLF6Q
https://youtu.be/px6HEvmLF6Q
And you can find wider excerpts on YouTube from different dates to further appreciate his level of effort/ease in the medium tessitura.
Roberto Alagna is 54, don’t forget it as well when appreciating his work. And when making your comparisons. He has over 60 roles and didn’t really withdraw any of them of his repertoire. Now he sang Otello for the second time, Calaf for the 3rd time, Samson for the first, and tomorrow Lohengrin. He sang also Cav/Pag twice in the last season and holds since early 2018 the record of the Met Opera for having sung both roles in the same night most frequently. Last year he sang Donizetti’s Nemorino, and next year he will even perform in one performance of Traviata. You think that singing Otello and Calaf should have damaged his voice before Samson? That it should be like that? Sorry but you are wrong. Mr. Alagna has always been said his new roles were not for him. That he hadn’t the voice of the role. According to those „specialists“, he is not a Verdi tenor, not a Puccini tenor, nor a Wagnerian tenor, not a Donizetti tenor, not even a Halevy, a Chausson, a Meyerbeer or a Saint-Saens Tenor. But he sings all these roles, quite greatly, that’s it.
I attended numerous of his shows and all his Samson performances in Vienna and I can attest – with all the audience and other observers you are so contemptuously disregarding – that his tone sounds bright but ringing and powerful, uniform over the whole range from medium to high. In the theatre it’s remarkable. He went crescendo from one perf to an other, the last one was impressing. A streaming or radio recording can equalize the different voices , the pit etc.. No way in « homemade videos ». That’s why it could be as well interesting to listen to it, recorded from a 1st or 2nd balcony, or even orchestra: no filter, no remix, no micro sensitiveness, no sound engineer’s tuning. And that’s why I proposed it to your readers.
Mr Alagna has the voice for nothing, but he sings these roles succesfully, never out of style, and on the contrary the tenors-who-have-the-voice-fo-the-role are not able to sing all what he sings. We will see what the future generations will keep in memory, his generous performances or your appreciation from behind your screen. Sorry to be harch, he has the voice for nothing but you have only the voice for criticizing him, draped in your posture of „what it should be“ and believing you know better than everyone, better than Mr Alagna of course, what he should sing or not. Mr Alagna has not the voice for the role but he has the voice to thrill thousands of people at each production, to greatly satisfy the most demanding audience in the world and to move them deeply, exactly as the illustrious composers would like for the music they composed. And that’s the most respectful tribute he can pay to them and to the future generations.
POST SCRIPTUM : You seem concerned because my name on this blog is a pseudo (a far common practice on blogs and forums). Don’t look too long a philosophic or cowardise reason about that, it’s just because in order to connect, your blog is asking for a google account and my google account is automatically named with the name of my Google/Youtube channel. My name is Stella Orion. You are a great opera lover, you are listening to many streamed performances, you are a long-winded reviewer and are sharing many contents with people, thanks for that. It’s fine but I don’t see particular courage in the fact you are writing with your name. Your blog is public, people don’t care if you are signing with your civil name or a pseudo. Your courage would be to come and see Mr Alagna and to explain to him why he is irresponsible to perform Otello and Calaf and which role he should perform instead. You are welcome in any performance you would like to attend live. By my side, I know Mr Alagna very well, I am observing his work on a day-to-day basis, not only through a broadcast of one night, and that’s the reason why I feel highly legitimate to talk about him. Because I know who I am talking about. I know how he gives everything on stage, how he doesn’t duck a single difficulty during the performances but as well during each single rehearsal. I know how he is working, with his partners, conductors, stage directors and alone. I know how wide his operatic knowledge and culture are. My courage is not to use a pseudo or my name. But rather to publicly and truthfully witness of the professional he is, each time I have the possibility. So thanks for reading and sorry for the long post but we need words to express properly.
M'agradaM'agrada
I Think Vostra Damus you didn’t understand that I wrote. I was in Wien last friday and I spoke about The sucess of Alagna, in spite I prefer Samson with more dramátic voice
I have travelled a lot following Alagna, at least for The last 25 years. So, you cannot doubt about my interest for Alagna
M'agradaM'agrada
En resumen. Risë Stevens no pronuncaba bien el francés y no se le entendía nada. Yo no soy francés, pero le entiendo todo. Mario del Monaco no tenía el estilo particular para la ópera francesa, pero lo cierto es que escuchándole uno se imagina quién es Samson porque era un tenor auténticamente dramático, de fuerza. Garanca debe ser el “summum” de las Dalila, aunque no tenga graves, a pesar de que Saint.Saëns compuso este rol para la contralto de ascendencia española Pauline García (conocida como Pauline Viardot) que se negó a estrenarla por considerarse demasiado mayor, no para una mezzo lírica de voz preciosa y excelente línea de canto, pero sin el registro grave suficiente para ese rol como es Elina Garanca. Y Roberto Alagna, tenor valiente -por supuesto y con un “background” que nadie le niega- se encuentra en su mejor momento, en su nueva vocalidad de tenor dramático…Ça c’est l`Opéra!
M'agradaM'agrada
cierto lo de grace kelly, yo pensaba en Buñuel mas bien. Voy a ver si veo a Vickers por algún lado. Tota la calor al final.
M'agradaM'agrada