Hi ha projectes que neixen estrellats i el projecte d’assistir a la primera representació de les programades aquesta temporada 2017/2018 a La Bastille va ser un d’aquests. Sobretot un espectacular accident a l’escenari del teatre parisenc que va anul·lar moltes representacions, entre elles la que havia previst assistir van avortar la possibilitat de veure la nova producció de Richard Jones, sota la direcció del titular de la casa Philippe Jordan i un equip vocal veritablement imponent.

Les direccions wagnerianes de Jordan son belles per aquell curós tractament sonor, que el caracteritza al capdavant d’una orquestra de sonoritat càlida i sumptuosa, però és una veritable llàstima que el mestre francès no sigui capaç de crear una tensió dramàtica que superi la fascinació sonora i ens faci vibrar, perquè a Parsifal hi ha molta passió que Jordan defuig a favor d’aquest manierisme sonor, que en una òpera de més de quatre hores de durada por arribar a ser tediós, sobretot si es recrea en les grans frases llargues alternades amb silencis meditatius que poden arribar a invitar a fer una becaina.

L’orquestra de l’òpera parisenca és un luxe i el cor sota el nostre enyorat mestre Basso és un exquisit i valuós regal sensorial. Sense por a equivocar-me el mestre basso ha situat el cor de la ONP com el millor cor operístic de l’actualitat (no considero el cor de Bayreuth perquè és un cor que no existeix més enllà del festival).El nivell és extraordinari, però sobretot són les parts masculines les que impressionen per l’homogeneïtat i càlida bellesa del so. Les cordes femenines també, però en algun moment m’ha semblat escoltant la transmissió de France Musique que quedaven al final del primer acte, una mica calades. Res greu perquè el goig i el plaer que s’experimenta escoltant-los és total. Bravo

L’equip vocal és molt compacte. sòlid i satisfactori, començant per el rol titular a càrrec d’Andreas Schager,que no té el timbre seductor, però posseeix una consistència vocal fora de qualsevol dubte, alhora que un fraseig intens i una sonoritat heroica. Per contra té una tendència a emetre sons oscil·lants que enlletgeixen el discurs. M’ha agradat més aquí que a Bayreuth i no cal dir que m’estimo molt més el seu Parsiufal que no el de Vogt o Skelton. No és el millor del cast però manté el llisto en el notable.

Anja Kampe, cada dia més situada en la centralitat de les sopranos dramàtiques o quasi mezzos, està meravellosa com a Kundry, per la bellesa vocal, la solidesa i homogeneïtat de tot el registre i la intensitat del seu cant, que de ben segur amb un altre director més explosiu faria saltar guspires en el segon acte. Algun so tendeix al crit quan el cant deixa el control per endinsar-se en la passió, perquè quan la veu es situa en la zona central i s’eixampla com l’hi ha succeït a ella, l’agut perd aquella penetrant però això que en per la radio és un retret en la sala de ben segur esdevé virtut. Intensíssima

Günther Groissböck és un Gurnemanz de veu immaculada i adequada serenor i noblesa. El rol és llarg i extenuant però resisteix amb escreix els interminables monòlegs, si bé jo m’estimo més la interpretació de Zeppelfeld o el de Pape quan està inspirat.

Magnífic l’Amfortas de Peter Mattei, com sempre en aquest rol, tot i que ara l’hi ha sortit un gran rival amb Finley.

Hi ha un altre Klingsor possible a banda de Nikitin? El canta arreu, el domina tant que carrega tintes i a vegades sona una mica caricaturesc.

Reinhard Hagen complerta amb magnífica solidesa el cast principal amb un Titurel de veu sana.

La resta, amb les noies flors al capdavant compleixen els seus compromisos oferint un conjunt esplèndid de caire discogràfic. com es deia abans quan la gravació de les òperes en estudi suposava reunir en moltes ocasions el bo i millor per deixar constància del seu art per a la posteritat. Quins temps aquells!

Sense la vessant escènica, que de ben segur faria canviar algunes apreciacions de la valoració final, aquest Parsifal és del millor que és pot escoltar avui i em sap greu haver-m’ho perdut.

Richard Wagner
PARSIFAL

Peter Mattei (Amfortas)
Günther Groissböck (Gurnemanz)
Andreas Schager (Parsifal)
Anja Kampe (Kundry)
Evgeny Nikitin  (Klingsor)
Reinhard Hagen (Titurel)
Gianluca Zampieri (1er chevalier du Graal)
Luke Stoker (2ème chevalier du Graal)
Alisa Jordheim/Megan Marino/Michael Smallwood/Franz Gürtelschmied (Quatre écuyers)
Anna Siminska, Tamara Banješević, Katharina Melnikova, Anna Palimina, Samantha Gossard,Marie-LuiseDressen (Six filles-fleurs de Klingsor)
Daniela Entcheva (une voix d’en-haut)

Chœurs d’adultes, Chœurs d’Enfants et Orchestre de l’Opéra national de Paris
Direcció del cor: José Luis Basso
Direcció musical: Philippe Jordan 

Opèra National París, La Bastille 16 de maig de 2018