Avui us parlaré del recital mozartià que la soprano russa Julia Lezhneva va fer el dia 2 de juliol a la sala de concert del nou teatre Mariinsky de Sant Petersburg acompanyada per l’orquestra del teatre sota la direcció de Mikhail Antonenko.

L’ambivalent personalitat vocal i artistica de la Lezhneva oscil·la entre una certa fragilitat en alguns aspectes de l’emissió en el sobreagut, a vegades temorós i escardelenc, a vegades ben emés i potent, però que s’acaba imposant per la demostració de suficiència tècnica que en molts moments aclapara per un virtuosisme generós i un domini vocal en l’amplitud del seu registre, quelcom que li permet cantar els rols de més exigència com el “Come scoglio” que canta Fiordiligi, amb temibles greus que ella resolt amb més tècnica que plena convicció i la sensibilitat fràgil de la cavatina de Barbarina al quart acte de Le nozze di Figaro, alternant àries de mezzo i de soprano, d’òpera o concert, que resolt amb contagiosa vitalitat i que com succeeix en el primer bis, “l’agitata da due venti” de Vivaldi, la soprano russa entra en competició amb si mateixa cercant aclaparar amb la vertiginosa coloratura amb la que farceix la partitura i òbviament es guanya al públic d’immediat.

No hi ha dubte que la veu de Lezhneva cada vegada es troba més còmode en les parts més dramàtiques gràcies al color i al pes que la veu agafa en la zona més central. Ella és prudent perquè sap que si força aquesta part del registre i es dedica a cantar el rols més dramàtics d’agilitat, la veu es pot malmetre i per això de manera intel·ligent alterna rols més lleugers amb altres de gran pes dramàtic que potser encara no són el terreny definitiu però que s’albiran com el terreny més adecuat si continua aixemplent el registre de manera gradual i sobretot sense forçar, ni abraçar repertoris no aptes per a ella.

El seu Mozart és refrescant i rialler i encara que sembla que entre ella i el director no hi hagi gaire feeling el resultat final és una delicia.

Wolfgang Amadeus Mozart

Symphony No. 35 in D major, KV 385 (“Haffner”)
Motet Exsultate, jubilate, KV 165
Overture to Le nozze di Figaro
Non so più, Cherubino’s aria from Le nozze di Figaro
Parto, parto, Sesto’s aria from La clemenza di Tito
Overture to Don Giovanni
L’ho perduta, me meschina, Barbarina’s cavatina from Le nozze di Figaro
Temerari…Come scoglio, Fiordiligi’s recitative and aria from Così fan tutte
Ch’io mi scordi di te, concert aria, KV 505
Propina
Agitata da due venti (La Griselda) Antonio Vivaldi

Julia Lezhneva (soprano)
The Mariinsky Orchestra
Direcció:Mikhail Antonenko