I finalment s’ha acabat el qüestionari i amb ell una altra etapa a IFL.

És obvi que aquest exercici tan interessant requeria d’un resum final amb comentaris que estic segur i m’agradaria que així fos, que incitin a un debat enriquidor. No totes les respostes són blanc o negre, i darrera de cada resposta hi ha molts matisos, matisos que la majoria dels participants han fet una vegada publicat l’apunt.

Fet aquest petit preàmbul el millor és intentar resumir tantes vivències i gustos personals, amb algunes respostes clarament de informació inicialment estadística i d’altres de dificilíssima catalogació, però aquí ho teniu segons la meva manera de interpretar les dades:

Any d’inici: Carme Verdiell (Demo) s’emporta el debut més llunyà l’any 1940, mentre que Arnau és el més novell, ja que va veure la seva primera òpera l’any 2014. Alguns no han estat capaços de concretar mentre que altres m’han  dit dia i fins i tot hora. Per les dates dels debuts operístics i concentrant per dècades resulta que:

Dècada dels 40’s: 2
Dècada dels 50’s: 6
Dècada dels 60’s: 13
Dècada dels 70’s: 23
Dècada dels 80’s: 15
Dècada dels 90`s: 14
Dècada dels 00’s: 11
Dècada dels 10’s: 7
sense identificar: 2

Teatre del debut: Com era d’esperar el Liceu s’emporta de molt llarg l’honor de ser el teatre de l’estrena operística de la majoria dels participants, exactament 45 de 94, seguit per 3 Faràndules de Sabadell, 3 Teatre Principal de Maó, 2 Palais Garnier, 2 Teatro Colón, 2 Teatre principal de Lleida, 2 Teatro de La Zarzuela, 2, Teatro Pérez Galdós, 2 Teatre Victoria de Barcelona, 2 Teatre Principal de València, 2 Festival de Peralada i amb 1: MET, Teatro Municipal Santiago de Chile, Òpera de Bucarest, Operhaus de Zurich, Palau de Les Arts, Palau Sant Jordi, Staatsoper de Viena, Teatre Grec de Barcelona, Teatre Principal d’Alacant, Teatro alla Scala, Teatre Comunale de Bologna, Teatre Comunale de Firenze, Teatro Fraschini de Pavia, Teatro Nuovo de Torino, Teatro Regio de Torino, Teatro Politeama Garibaldi Palermo, Teatro Regio di Parma, Arena di Verona, Cine-Teatro Garrett, Cinema Rambla Terrassa i La Fenice de Venezia. Quin goig, oi?

Primera òpera: Pel que fa a la primera òpera 7 són Aida, 6 Carmen, 5 Il Barbiere di Siviglia, 5 La Traviata, 5 Turandot, 4 La Bohème, 4 Rigoletto, 3 Die Walküre, 3 La Favorita, 3 Lucia di Lammermoor, 2 Norma, 2 Otello, 2 Orfeo ed Euridice, 2 Werther, 2 Die Zauberflöte i amb 1 tenim: Adriana Lecouvreur, Anna Bolena, Bastian ed Bastiana, Boris Godunov, Boulevard Solitude, Der Fliegende Holländer, Der Rosenkavalier, Dido and Eneas, Die Entführung aus dem Serail, Die Meistersinger von Nürnberg, Don Carlo, Don Giovanni, Don Pasquale, Elektra, Hansel und Gretel, Il Trovatore, Il Turco in Italia, L’Elisir d’amore, La Fille du Régiment, La forza del Destino, La Juive, La Sonnambula, Les Contes d’Hofmann, Lohengrin, Macbeth, Madama Butterfly, Makropoulos vec, Manon, Oedipus Rex Strawinski-Il Cordovano Petrassi, Pagliacci-Il campanello, Parsifal, Samson et Dalila, Simon Boccanegra, Thaïs, The Fairy Queen, Tosca, Tristan und Isolde i Un ballo in maschera.

Els pares a l’òpera: 57 no tenien antecedents d’assistència operística dels seus pares, contra 38 que si

Compositor predilecte: Amb 33 tries el compositor més estimat per els IFL’s és Wagner, seguit a distància per Verdi amb 19, 14 Mozart, 13 Puccini, 5 Strauss, 4 Rossini, 2 bellini i amb 1 trobem a Donizetti, Handel, Meyerbeer i Txaikovski.

El què més es valora d’una representació operística: Aquí amb les respostes lliures la interpretació i els matisos són múltiples, però ho he intentat resumir així: 38 per la vessant de cantats/vocal, 35 la vessant musical, 13 l’equilibri de totes les parts. També heu valorat com el més important, l’emoció (2), la fidelitat al compositor, l’estil, la interpretació, l’escena i la implicació.

Tenors: Jonas Kaufmann 16, Carlo Bergonzi 9, Plácido Domingo 9, Josep Carreras 8, Alfredo Kraus 7, Franco Corelli 6, Juan Diego Flórez 5, Luciano Pavarotti 4, Nicolai Gedda 4, Jaume Aragall 3, Giuseppe DiStefano 3, Enrico Caruso 2, Richard Tucker 2, Wolfgang Windgassen 2, Jussy Bjorling 2, Fritz Wunderlich 2 i amb 1 vot: Aureliano Pertile, Franz Volker, Jon Vickers, Lauritz Melchior, Mario Del Monaco, Max Lorenz, Michael Spyers, Peter Schereir,Piotr Beczala i Tito Schippa.

Sopranos: Maria Callas 31, Montserrat Caballé 7, Mirella Freni 5, Renata Tebaldi 5, Victoria de los Ángeles 5, Joan Sutherland 4, Astrid Varnay 4, Anna Netrebko 3, Elisabeth Schwarkopf 3, Nina Stemme 2, Renée Fleming 2, Iréne Theorin 2, Jessye Norman 2, Edita Gruberova 2, Diana Damrau 2, Birgit Nilsson 2 i amb un vot, Angela Georghiu, Anna Harteros, Barbara Hannigan, Gundula Janowitz, Krassimira Stoyanova, Leonie Rysanek, Leontine Price, Liudmyla Monastriska, Pilar Lorengar, Rosa Ponselle, Sondra Radvanovsky, Waltraud Meier.

Barítons: Piero Cappuccilli 14, Dietrich Fischer-Dieskau 13, Carlos Álvarez 11, Sherill Milnes 6, Leo Nucci 6, Hans Hotter 4, Bryn Terfel 4, Ettore Bastianini 4, Tita Ruffo 4, Christian Gerhaher 2, Cornell Mcneill 2, Giorgio Zancanaro 2, Matthias Goerne 2, Renato Bruson 2, Tito Gobbi 2 i amb 1: Carlo Galeffi, Dmitri Hvorostovsky, Giuseppe Taddei, Heinrich Schlusnus, Herman Prey, Herman Uhde, Joan Pons, Lawrence Tibbett, Leonard Warren, Michael Volle, Pavel Lisitsian, Ruggero Raimondi, Samuel Ramey, Silvano Carroli, Simon Keenyside, Thomas Quasthoff.

Mezzosopranos: Cecilia Bartoli 11, Marilyn Horne 10, Christa Ludwig 9, Joyce DiDonato 8, Elina Garanca 7, Teresa Berganza 6, Agnes Baltsa 4, Fiorenza Cossotto 4, Giulietta Simionato 4, Waltraud Meier 4, Janet Baker 3, Shirley Verrett 3, Brigitte Fassbänder 2, Elena Obraztsova 2, Ewa Podles 2, Fedora Barbieri 2, Lucia Valentini-Terrani 2 i amb un vot: Anita Rachvelishvili, Anne Sophie von Otter, Conxita Supervia, Dolora Zajick, Ebe Stignani, Ekaterina Gubanova, Grace Bumbry, Margarete Klose, Tatiana Troyanos i Viorica Cortez.

Baixos: Nicolai Ghiaurov 17, Matti Salminen 11, Boris Christoff 10, Cesare Siepi 9, Samuel Ramey 9, René Papè 7, Ruggero Raimondi 5, Hans Hotter 3, Bryn Terfel 2, Ludwig Weber 2, Mark Reizen 2 i amb 1: Albert Dohmen, Bonaldo Giaiotti, Enzo Dara, Ezio Pinza, Feodor Chaliaplin, Ferrucio Furlanetto, George London, Ildar Abdrazakov, Ivo Vinco, Josef Greindl, Kurt Moll, Marti Talvela, Nazzareno De Angelis, Paata Burchuladze, Tancredi Pasero i Thomas Quasthoff.

El teatre que més us agrada: Liceu 11, Metropolitan Opera House 11, Festspielhaus de Bayreuth 10, Palais Garnier (ôpera de Paris) 9, Staatsoper de Viena 9, La Bastille (òpera de Paris) 5, Covent Garden 5, Teatro alla Scala 5, Teatro San Carlo de Nàpols 4, Teatro Colón 4, La Fenice 3, Metropolitan Opera House 10, Festspielhaus de Salzburg 2 i amb 1 vot: Àmsterdam, Bayerische Staatsoper, Bolshoi, Deustche Oper Berlin, Teatro Carignano, L’opera de Bordeaux, Palau de Les Arts, Semperoper Dresden, Teatre de l’opera de Port Louis a Illa Maurici, Teatre Fortuny de Reus, Teatre Nacional de Budapest, Teatro Pérez Galdós, Teatro Regio di Torino i Teatro Sao Carlos Lisboa.

Viure en una ciutat sense teatre d’òpera: 52 de vosaltres amb més o menys recansa heu dit que podríeu viure en una ciutat sense teatre d’òpera mentre que 40 més radicals heu dit que no podríeu viure en una ciutat sense teatre d’òpera. Un no ha contestat i l’altre només ha dit que li costaria, sense més.

L’òpera que més us agrada: Tristan und Isolde 10, Don Carlo 6, Parsifal 6, Il Trovatore 5, Norma 5, Carmen 4, Der Ring des Nibelungen (com aquell qui no diu la cosa i com si es tractes d’un pròleg i tres actes llarguets) 4, Die Walküre 4, Eugene Onegin 4, Le nozze di Figaro 4, Così fan tutte 3, Der Rosenkavalier 3, La Bohème 3, Cavalleria Rusticana 2, Elektra 2, Il barbierio di Siviglia 2, Tosca 2, Un ballo in maschera 2 i amb un vot: Ariadne auf Naxos, Das Rheingold, Die Meistersinger von Nurnberg, Die Zauberflöte, Don Giovanni. Götterdämmerung, Guillaume Tell, I Puritani, La Cenerentola, La Fanciulla del West, La Juive, La Traviata, Les Hugunots, Les Troyens, Madama Butterfly, Otello, Rigoletto, Roberto Devereux, Salome, Semiramide, Tannhäuser, Turandot i Wozzeck.

L’òpera ,més detestada: Sorprenent i dolorós llistat, si bé cal dir que l’apartat on hi ha hagut més participació. Pelleas et Mélisande 8, Boris Godunov 3, Le grand macabre 3, Lulu 3, Die Zauberflöte 2, Einstein on the beach 2, La forza del destino 2, Manon 2, Turandot 2 i amb un vot: Arabella, Benvenuto Cellini, Carmmen, Cavalleria Rusticana, Cristobal Colón, D.Q., Death Venice, El castell de Barbablava, Fedora, Fortuny in Venice, Il ritorno d’Ulisse in Patria, Intolleranza 1960, Jenufa, L’elisir d’amore, La fille du Régiment, La Gioconda, La Sonnambula, La Traviata, Mathis der Maler, Merlin Moses und Aaron, Norma, Oberto, Otello, Peter Grimes, Raipu, Saint François d’Assise, Salome, Tosca, Wozzeck i sense especificar quines: les dodecafòniques, les òperes xineses, les de Philippe Glass i les del segle XXI.

La importància de la posada en escena del 1 al 10: Hi ha moltes maneres de interpretar aquesta dada interessant. Podem sumar tots els punts i dividir per la quantitat total de participants, és a dir, 587 punts entre 94 participants, atorga una valoració de 6,24, que és bastant més de la impressió generalitzada per l’opinió expressada sovint de la poca importància de la posada en escena en el conjunt d’una representació.
També podria dir que: Un únic participant ha dit que per a ell la posada en escena té valor 0, un altre ha estat una mica més generós hi ha dit que un 1/10. 6 han donat un valor de 3 i un altre ha dit que 3,5. 9 de vosaltres heu dit que un 4. 15 heu valorat en un 5/10 la importància de la producció escènica en una representació d’òpera. A 11 us ha semblat que les produccions escèniques tenen un valor de 6 sobre 10 i 22 de vosaltres heu dit que sobre 10 l’escena té un valor de 7 punts. 2 han donat mig punt més que els anteriors i han dit que 7,5. Ja en una franja molt alta, 19 heu valorat amb 8 sobre 10 la importància de la producció escènica, mentre que un ha pujat mig punt més, i en la franja més alta trobem 2 amb un 9 i amb 10 sobre 10 han estat 4. Conclusió, segons el que heu dit vosaltres mateixos, la posada en escena és un aspecte important.

Pel que fa a la ciutat amb temporada d’òpera i que no sigui on viviu, us agradaria residir, heu dit: Londres 21, New York 17, Berlín 13, Viena 10, Munich 8, París 7, Roma 4, Barcelona 3 i amb 1 vot: Amsterdam, Bayreuth, Brussel·les, Budapest, Buenos Aires, Copenhaguen, Glyndebourne, Leipzig, San Francisco i Te-Aviv. Un ha contestat que detesta viure a ciutat

Els llibretistes més valorats: El que semblava que havia de ser una disputa entre 2 o 3 ha acabat sent una interessant pugna que ha acabat amb el següent resultat: Hugo von Hofmannsthal 27, Lorenzo da Ponte 18, el tàndem Giacosa i Illica 12, Arrigo Boito 9, Richard Wagner 8, Francesco Maria Piave 5, Felice Romani 2 i amb 1 vot tenim a: Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann, Eugene Scribe,François Joseph Méry y Camille du Locle, Nicola Francesco Haym i Salvadore Cammarano.

Pel que fa als herois operístics la tria és aquesta: Siegfried 10, Lohengrin 8, Wotan 6, Figaro 5, Siegmund 4, Cavaradossi 4, Rodrigo 4, Werther 4, Calaf 3, Iago 3, Andrea Chénier 2, Boris Godunov 2, Don Carlo 2, Eléazar 2, Falstaff 2, Otello 2, Papageno 2, Parsifal 2, Scarpia 2, Tristan 2 i amb 1 vot tenim a: Barak, Carlo Gerard, Dalibor, Des Grieux, Don Quichotte (Massenet), Ernani, Filippo II, Hans Sachs, Manrico, Mandryka, Marke, Orestes, Rigoletto, Roméo, Simon Boccanegra, Tamino, Tannhäuser, Turiddu i Wolfram von Eschenbach.
Com podeu constatar molta èpica wagneriana.

I pel que fa a les heroïnes? Doncs aquí ho teniu: Brünnhilde 20, Tosca 13, Feldmaschallin 7, Violeta Valery 6, Norma 5, Carmen 4, Cio-Cio-San 4, Isolde 4, Lady Macbeth 3, Leonora (Fiodelio) 3, Liu 3, Miní 3, Susanna 3, Elektra 3 i amb un vot, AIda, Amneris, Arabella, Cleopatra, Giorgietta, Isabella (Rossini), La Gioconda, Leonora de Guzman, Maria Stuarda, Maria Tudor, Ortrud, Salome i Santuzza.

I que ens enduríem a l’illa deserta?: En aquí la llista és llarga perquè tot i algunes coincidències amb títols, hi ha múltiples versions. L’illa si coincidiu tots estarà ben nodrida de Tetralogies 😉 deu ser per allò de que ja que només ens en portem una, que sigui llarga i per tant heu considerat la Tetralogia com un tot:
Der Ring des Nibelungen us l’emportaríeu 16 però les versions són:
La versió d’estudi de Georg Solti 5
La versió de Karajan 1
Sense determinar quina versió 2

A Bayreuth:
La versió de Kna de l’any 1956 3
La versió de Kna de l’any 1958 2
La versió de Joseph Kailberth de l’any 1955 1
La versió de Pierre Boulez i Patrice Chéreau 2

Pel que fa a Rosenkavalier també n’hi haurà 4, dos de la versió de Thielemann a Baden Baden, la d’estudi de Herbert von Karajan i una altra sense determinar.
2 Così fan tutte, el de Glyndebourne de l’any 2006 i el dirigit per Colin Davis amb tres monuments femenins excelsos: Caballe, Baker i Cotrubas
2 Cavalleria rusticana, una sense determinar i l’altra amb Callas Di Stefano
2 Die Zauberflöte, la de Kemplerer i la de Solti
3 Carmen: la dirigida per Bernstein, la dirigida per Abbado i una altra indeterminada.
4 Don Carlo, un sense determinar, el de Pappano en francès, i de Karajan dos d’estudi i el de Salzburg de 1966.
2 Don Giovanni iguals, el mític de Furtwängler a Salzburg.
2 Fidelio de Fricsay
5 Il Trovatore: 2 voleu el de Karajan a Salzburg (1962), 1 la versió d’estudi de la RCA amb Bjorling i Milanov, 1 la versió d’estudi de 1962 de la DG i un altre una versió sense determinar.
2 Bohéme, la de Karajan i la de Tullio Serafin.
3 Le nozze di Figaro, en les versions de Solti, Karajan i la més recent de Currentzis.
5 Parsifal: un sense determinar, 2 de Bayreuth anyada 1951, un altre de 1962 i la darrera gravació de Kna al 1964.
4 voleu la Tosca, però 3 la mateixa versió, la de Callas, Di Stefanio, Gobbi, l’altre vol la gravació de Solti amb Te Kanawa, Aragall i Nucci.
6 Tristan un Isolde: La versió de Furtwängler, la de Karl Bohm, la de Karajan en estudi i a Bayreuth (1952), la de Barenboim en estudi i la de Claudio Abbado a Berlín (2012).
2 Ballo in maschera, el d’estudi dirigit per Muti i el debut de Carreras a la Scala amb Caballé.
2 Rigoletto, el de Chailly i el de Kubelik
I també tindreu un Werther amb Kraus, el Tannhäuser de Solti, la Semiramide del MET (1990), el Roméo et Juliette del Liceu (Carreras i Wise), un Roberto Devereux, un Rinaldo, el Poliuto de Callas Corelli, el Otello amb Domingo i Te Kanawa, Orazi e Curiazi de Mercadante, Norma amb Callas Corelli (1961), la Madama Butterfly dirigida per Barbiroilli i un Lohengrin amb Kaufmann i Harteros, La traviata amb Cotrubas i Domingo dirigida per Kleiber, Il Tabarro amb Price, Domingo, Milnes, Il Barbieri di Siviglia amb Bereganza i Ausensi, I Capuletti ed i Montecchi amb Gruberova, i Baltsa dirigides per Muti i un Giulio Cesare de Handel. L’Onegin de Chicago (1985) amb la Freni i la explosiva Elektra dirigida per Bohm amb Rysanek i Varnay. També trobareu Die Walküre de l’any 1958 a Bayreuth i uns Die Meistersinger von Nirnberg, l’Ariadne auf Naxos cantada per Jessye Norman i l’Aida amb Caballé Domingo, Cossotto, Cappucilli i Raimondi amb Muti. Finalment tots els que detesteu Pélleas et Mélisande també podreu trobar la versió de Desormière per intentar treiure-la de la llista negra. Finalment podreu escoltar Depuis le jour per Montserrat Caballé

Els directors d’orquestra més estimats són: Herbert von Karajan 12, Riccardo Muti 12, Antonio Pappanio 9, Claudio Abbado 8, Carlos Kleiber 7, Daniel Barenboim 5, Georg Solti 4, Hans Knappertbusch 4, James Levine 4, Leonard Bernstein 3, Christian Thielemann 2, Kirill Petrenko 2, Tullio Serafin 2, Valery Gergiev 2, Zubin Mehta 2 i amb 1 vot, Carlo Maria Giulini, Daniele Gatti, Dimitri Mitropoulos, Gianandrea Noseda, John Elliot Gardiner, Karl Böhm, Maurizio Benini, Miquel Ortega, Peter Schneider, Sebastian Weigle, Thomas Schippers, Victor de Sabata i Wilhelm Furtwängler.

Els directors d’escena no tenen tan predicament i molts us heu escapolit de la pregunta, però els que si s’han mullat ho han fet d’aquesta manera:
David McVicar 8, Robert Carsen 8, Giorgio Strehler 6, Claus Guth 5, Franco Zeffirelli 5, Jean-Pierre Ponnelle 5, Harry Kupfer 5, Patrice Chéreau 5, Dmitri Tcherniakov 4, Laurent Pelly 4, Katie Mitchell 2, Perre Luigi Pizzi 2, Piero Faggioni 2, Stefan Herheim 2 i amb un únic vot tenim a Benoit Jacquot, Damiano Michieletto, Emilio Sagi, Giuseppe de Tomasi, Günther Schneider-Siemssen, Liliana Cavani, Luchino Visconti, Romeo Castellucci, Stefano Poda, Stéphane Braunschweig, Terry Guilliam, Wieland Wagner. Hi ha molt conservadorisme soterrat

La representació d’òpera que ens hagués agradat assistir és un altre calaix de sastre on hi cap tot, des d’una Tetralogia complerta (una altra vegada com un tot i fent trampes per encabir el màxim de música possible en un sol tret)representacions en concret a representacions sense determinar títol però amb un o varis cantants reunits, aquesta és la macedònia operística que ha sortit:
Comencem pel Ring wagnerià
9 us hagués agradat veure un Ring sencer, dos sense determinar cap versió o nits en concret, altres 3 haguéssiu volgut veure la versió a Bayreuth del centenari, la de Boulez-Chéreau, també hi ha qui hagués volgut assistir al Festival de 1956 o qui com tal de ser una de les dirigides per Wieland ja li està bé i també tenim qui hagués volgut assistir a la de Les Arts
La representació que ha provocat més unanimitats és La Traviata al San Carlos de Lisboa amb Callas i Kraus, 8 heu coincidit en voler assistir-hi. Mentre que un altre Traviata amb Callas, la de 1955 a la Scala hi volíeu anar 2.

Die Walküre al MET 3, 2 la versió amb Kaufmann, Westbroek, Vogt i Terfel i un altre hagués volgut anar més enrere, fins l’any 1941.
Quelcom similar passa amb Götterdämmerung, dos volien assistir a la versió de Bayreuth de 1956 i un altre al MET però l’any 2013.

Parsifal és un altre títol desitjat. El de l’any 1951 a Bayreuth per 3, però el del MET de l’any 2013 per 1 de vosaltres.

El Tristan und Isolde de Bayreuth dirigit per Karl Böhm el voleu 2 i 1 diu que el va cantar Maria Callas

L’Aida de Mèxic, amb Callas Del Monaco 1951, l’haguessin volgut veure 3. Un de vosaltres també vol Aida, però a la Scala, la de l’any 1983.
El debut de Carreras a la Scala amb el Ballo, 2
Els Otello de Domingo també són desitjats, el dirigit per Kleiber a la Scala, però algú demana un Otello amb Domingo, com també hi ha qui el demana amb Del Monaco.
La Norma d’Orange amb Caballé la volíeu 2, mentre que un altra també volia Norma amb Caballé però a la Scala amb Troyanos.
Norma també ha estat un títol buscat en les representacions que en va fer Maria Callas, dos tant els hi és quina, però un demana la versió de 1955. és clar que en el cas de Callas sou diversos els que dieu que qualsevol representació d’ella us hagués interessat.
Com també són desitjades les Tosca de Callas, la del Covent Garden i qualsevol que hagués cantat amb Corelli.
Coses particulars? Doncs qualsevol representació amb Aragall i Ausensi al Liceu. L’Anna Bolena del Liceu 1947 o la de Maria Callas, de fet Callas és omnipresent en aquest apartat del qüestionari.
També algú volia assistir a Assedio di Corinto a la Scala de l’any 1969, amb Sills i Horne dirigides per Schippers, o un altre un Belisario amb Gencer i Taddei, Posats a demanar una Carmen cantada per Fleta, o representacions amb Caballé i Carreras.
I sobretot l’assistència a les estrenes absolutes de:
Les Huguenots i Don Carlos a París, Don Giovanni Praga 1787, Il viaggio a Reims, el Tristan und Isolde a Munich, el Parsifal a Bayreuth 1882, el primer festival al turó verd l’any 1876, el Otello de Verdi i el Turandot de Puccini ambdues a la Scala, l’estrena de “Die Entführung aus dem Serail” o hi ha qui demana qualsevol òpera de Mozart amb ell al clavecí, també l’estrena molt més recent de “The Exterminating Angel” al festival de Salzburg l’estiu passat.
Hi ha liceistes que demanen el Faust de Freni i Kraus, la primera Bohème amb Zeani i Aragall, la Lucia de Sutherland l’any 1962 o La Juive de 1975.
I d’aquelles representacions que ja fa temps què han passat a la història operística: Il viaggio a Reims del ROF 1984, La Fanciulla del West al Maggio Musicale Fiorentino de l’any 1954, la Lucrezia Borgia del Carnegie Hall amb Caballé, el Macbeth dirigit per Abbado a la Scala amb Verrett i Cappuccilli, la Medea amb Maria Callas, la Semiramide de l’any 1980 a Aix, la Turandot a la ciutat prohibida de Pekin o qualsevol representació del Neue Bayreuth entre 1951 i 1964.
Finalment queden representacions molt més recents, com la Trilogia Tudor per Radvanovsky al MET, un Pecheurs de perles sense identificar, la Luisa Miller de l’any 1979 al MET o uns Troyens a l’escenari novaiorquès sense especificar quins. De fet el MET i les seves representacions són motiu de sol·licituds impossibles, com Le Comte Ori del 2011, Le nozze di Figaro de l’any 1999,
La llista de desitjos la tanca el Lohengrin de l’any 2012 que va inaugurar la temporada de la Scala.

Iniciem ara la tanda d’òperes per períodes que ens permetrà concentrar-nos una mica més.

Òpera barroca (període amb reticències): Giulio Cesare 29, Alcina 8, Orfeo (Monteverdi) 6, L’incoronazione di Poppea 5, Rinaldo 4, Dido and Eneas 3, Orfeo ed Euridice (Gluck) 3, Serse 3, Agrippina 2, Rodelinda 2, amb 1: Il ritorno d’Ulysse in patria, Il trionfo del tempo e del disinganno, King Arthur, L’anima del filosofo, La Didone de Francesco Cavalli, La serva Padrona, Orlando Platée, Tamerlano, The Fairy Queen i un que em diu “qualsevol Handel”.

Òpera clàssica (període quasi monopolitzat per Mozart): Don Giovanni 31, Le nozze di Figaro 27, Die Zauberflöte 9, Così fan tutte 8, Fidelio 5, Orfeo ed Euridice 4, Norma 2, Il barbiere di Siviglia 2, Il matrimonio segreto 2 i amb un vot. Idomeneo re di Creta, Mitridate re di Ponto i Macbeth, que és obvi que com Il barbieri i la Norma no pertanyen a aquest període, com tampoc és barroca l’Orfeo ed Euridive de Gluck.

Òpera romàntica: Tristan und Isolde 17, Don Carlo 6, Eugene Onegin 4, I Puritani 4, Werther 4, Die Walküre 3, La Bohème 3, La Traviata 3, Lucia di Lammermoor 3, Norma 3, Parsifal 3, Tosca 3, Der Ring des Nibelungen 2, Die Meistersinger von Nürnberg 2, Götterdämmerung 2, Il Trovatore 2, Lohengrin 2, Otello 2, Pikovaia Dama 2, Rigoletto 2, Semiramide 2 i amb un vot: Adriana Lecouvreur, Andrea Chénier, Armida, Boris Godunov, armen, Das Rheingold, Der Freischütz, Fedora, Il viaggio a Reims, Les Huguenots, La Juive, Macbeth, Madama Butterfly, Oberon, Roméo et Juliette i Un ballo in maschera.

Segle XX: Der Rosenkavalier 24, Salome 13, Elektra 11, Tosca 6, Turandot 6, Die Frau Ohne Schatten 3, Die Tote Staadt 3, Wozzek 3, Adriana Lecouvreur 2, Ariadne auf Naxos 2, Il Tabarro 2, Jenufa 2, La fanciulla del West 2, Madama Butterfly 2 i amb 1 vot: Arabella, Candide, Capriccio, Vec Makropoulos, El Retablo de Maese Pedro, La Bohème, Lady Macbeth a Menks, Lulu, Pélleas et Mélisande, Peter Grimes, Porgy and Bess, The Greek passion, The Medium. ôbviament ni Pélleas, ni La Bohème són del segle XX

Segle XXI: Com en el cas del barroc, sembla ser que l’¡opera dels nostres dies no suscita gaire entusiasme o interès, i aquest hauria de ser el primer aspecte a analitzar, si de les òperes del segle XX escollides ja s’entreveu un conservadorisme preocupant, ja que la majoria d’òperes traïdes formen part de l’estètica musical del passat, en el cas del segle XXI sou molts els que no sembleu tenir gaire interès amb els que es fa avui en dia i aquesta és una irresponsabilitat de part de la majoria de teatres i temporades operístiques dels principals centres, que gestionen amb clau comercial, malgrat ser centres amb finançament públic i per tant amb l’obligació d’estrenar i donar a conèixer la música dels nostres dies. No és cert que la música contemporània sigui incomprensible, críptica i allunyada de les emocions, cal molta pedagogia i no sembla que ningú tingui gaires ganes de fer-ho. Aquesta és la resposta dels valents que han arriscat:
Written on Skin 14, L’amour de loin 5, Doctor Atomic 3, A Street Car Named desire 2, Dead man walking 2 i amb 1 vot: Into the Little Hill, Ainadamar, Alba, Anne Nicole, Babylon, Die Besessenen, El juez, El mite d’Orfeu i Euridice, Essame di mezzanotte, il postino, L’eclipsi, Mahagonny, Nixon in China, Penthesilea, Phaedra, Powder her face, qualsevol òpera de Manuel García Morante, West side Story. Òbviament ni Mahagonny, ni West side Story que no és una òpera ni tan sols Nixon in China estrenada a Texas l’any 1987, són obres del segle XXI

Finalment ens queda la vostra vocalitat més estimada, la que voldríeu tenir en cas de poder escollir-ne una per cantar:
23 barítons, 22 tenors (5 heldentenors), 12 mezzosopranos, 12 sopranos (entre elles una dramàtica wagneriana, una dramàtica d’agilitat i una dramàtica, 11 baixos, 6 baixos-barítons, 5 contralts i 1 CASTRAT! (virtual)

I fins aquí aquest resum exhaustiu dels 94 qüestionaris.

Ara és a vosaltres als qui us toca dir-hi la vostra.

Gràcies, sense vosaltres això no hagués estat possible

Fede, Nacho Ferrer, Marco Zircone, Willy, Marc Busquet, Jan, Jesus Giralt, Kàtia, Eva Calero, Olga Sala, Antonio Sans, Josep Sala, Joan, Xavier C, Arnau, Jordi Tarragona, Eduardo, José Luis Romero, Marta B, Gianguido, Vicent, Jaume Tribó, Xavi Elias, Josep Quilis, Conxa, Demo, José Luis Pagan, Salvador, Leonor, Ordet, Jordi Font, Antonio Fuentes, Glòria Aparicio, Carolina Sintes, Pio, Giacomo, Arnaldo, Kalamar,Jordi Medallo, Alex, Elena, Agustí Sancho, Salvador, Adriana, Felipe, Fernando De Leon, M.A., Jaume M, Josep Tolosa, Francesc (Trepit), Antoni Pons, Jesus, Maria Teresa Mir, Carmen, Gloria Abras, Giampiero Del Mercato, Kiko, Alessandro, Caterina, Serban CR, Toni Garcès, Martin Gómez, Pere Larrosa, Marta Bach, Enric Julian, Josep Colet, Jesús (Bocachete), Luvi, Jordi Colomer, Maria Teresa Dordal, Alexis Pérez, Maria Teresa Masip, Nicolás Oro, Jesús Fernández, Fernando S.T., Simone, Toni Colomer, Daniel Piquet, Guillermo Rodríguez, Josep Maria Fageda, Guilem Borràs, Marga Fernàndez, Taxi Meloman, Albert Valero, Joan Janer, Giorgio Audisio, Hugo Santos, Juan Musica, SANTI, Rai Paz, Xavier Casademont, Xavier Jaimejuan, Jordi P, Elio Rouco i Glòria Moreno.

Per recuperar els qüestionaris podeu premer aquest enllaç:

• ELS QÜESTIONARIS DE IFL