Lise Davidsen i James baillieu Schubertíada de Vilabertran 23 d’agost de 2018. Fotografia gentilesa de la pàgina Facebook de la Schubertíada.

Hi ha dies veritablement memorables que defugen el tòpic de l’adjectiu i esdevenen absolutament referencials i ahir va ser un d’aquests dies, un dia que marca de ben segur les vides dels assistents al liederabend de la Schubertíada de Vilabertran 2018, perquè és impossible romandre després d’escoltar-la, igual que abans de fer-ho. lamentablement la canònica no es va omplir, però la propera vegada que torni, si és que tenim aquesta fortuna, estic segur que hi haurà garrotades per aconseguir entrades, Lise Davidsen està destinada a trrasbalsar-ho tot.

Encara no fa un parell d’anys, una mica després de guanyar l’Operalia us la vaig presentar a IFL (Presentant a Lise Davidsen), de parlar-vos d’ella arran d’un liederabend que em va colpir després d’haver-ho fet en els vídeos del concurs que va guanyar. Aviat vaig saber que ens visitaria a Vilabertran però se’m va demanar que no en digués res i com que el temps passa volant avui ja us puc parlar d’ella després de que un oblit lamentable va fer que no recordés que havia comprat entrades amb molts mesos d’anticipació pel concert amb l’OBC de la temporada passada on va cantar els Wesendonck dirigida per Albrecht.

La sensació en escoltar la veu al natural és d’absolut plaer, perquè veus generoses com la seva no són gens comunes, però a més a més tan boniques, tan dúctils i tan homogènies en tot l’amplíssim registre, és molt més que rar. Però bons amics, això no és el més important, i fixeu-vos amb el que us dic, no ho és perquè veus importants, generoses i espectaculars n’hi ha, però al servei de cantants sensibles, exquisits i refinadament musicals, que expressin tots el seu saber des de la profunditat de la senzillesa, lluny d’artificis, amaneraments i mitges virtuts on s’amaguen tantes veus quan canten lied, no n’hi ha. És per tot això i per molt més que intentaré explicar en aquest apunt, el motiu per el qual aquest va ser un liederabend excepcional, tota una revelació, tot un privilegi  poder assistir-hi i tot un plaer poder gaudir-lo nota a nota, segon a segon, amb incredulitat, amb apassionat i regenerador entusiasme davant de l’excepcionalitat després d’escoltar tantes veus que prometen, tantes veus i tants artistes que ens venen com extraordinaris i que o bé són fruit d’una campanya de màrqueting molt ben estructurada o són flor d’un dia per múltiples raons que tots sabeu i que avui no venen al cas.

L’excepcionalitat rau també en que una veu tan prodigiosament dotada, sigui capaç de cantar el lied amb tanta delicadesa, mesurant a la perfecció la utilització de l’emissió, que en un lloc tan íntim i recollit com la canònica de Vilabertran una veu tan gran podria arribar a ser fins i tot molesta. Ca! a banda que la tècnica acuradíssima fa que Lise Davidsen controli l’emissió, reguli i administri el flux vocal a plaer, la sensibilitat interpretativa fa la resta i mai podrà dir, una vegada hagi escoltada que el lied no és idoni per a veus grans. Ella deixa quan cal, que les notes quedin flotants o si convé  clava amb precisió mil·limètrica uns aguts punyents i plens  que fan albirar els grans rols per a soprano dramàtica del repertori germànic (Wagner i Strauss per sobre de tots però no només aquests).

A part de jove (ara en té 31) està impressionantment dotada per l’òpera però també  preparada per a qualsevol repertori o estil. Sembla que està molt ben aconsellada i té les idees molt clares, té entre els seus propers projectes operístics cantar Freia, Ortlinde i la 3ª Norna a la ROH, altres amb el seu potencial ja ho haguessin cancel·lat per acceptar Brünnhilde, Isolde, Elektra o Turandot que de ben segur ja li deuen haver ofert. Posteriorment cantarà Lisa de Pikovaia Dama a Stuttgart, Elisabeth de Tannhäuser a Zurich, abans de fer-la a Munich i sembla ser que a Bayreuth on sembla que serà Sieglinde en la propera Tetralogia (2020). Admirables decisions que segueixen la carrera artística de les més grans wagnerianes com Flagstad (de qui cerc que és l’hereva indiscutible), Varnay o Nilsson, que abans de ser Brünnhilde van ser Elsa, Elisabeth, Sieglinde i fins i tot Eva. Tot i que no hi ha cap mena de dubte que només emetre la priomera nota que Lise Davidsen és una autèntica, indiscutible i admirable soprano dramàtica wagneriana.

En el liederabend d’ahir a Vilabertran va estar acompanyada amb precisió estilística per un jove i potser excessivament extravertit pianista, James Baillieu, que em va semblar que emportat per l’entusiasme d’acompanyar una veu tan generosa es va excedir en algun moment, fet que no va perjudicar en cap cas la compenetració entre la solista i ell o l’equilibri general, però que puntualment em va sobtar, com si voles reivindicar el seu potencial.

El preciós i generós programar es va dividir en 5 blocs: A la primera part 4 lieder de Grieg, 2 lieder de Brahms i 4 de Richard Strauss. A la segona part els catàrtics Wesendonck de Wagner i 6 lieder apassionats de Jean Sibelius que van motivar després d’una nit absolutament memorable una catarsi inoblidable.

Davidsen és capaç de recollir i deixar el so flotant sense tenir en compte l’espai i el temps a “Ruhe, meine Seele” o “Morgen”, com és capaç d’emportar-te’n d’una arrevolada passional a “Var detr en dröm” o en el sensacional “Flickan kom ifrån sin älsklings möte”, amb la calidesa de l’espectacular i ampli registre (quins greus més naturals i satisfactoris, sense forçar i canviar el color) i l’emoció d’un cant tan sincer com natural i gens especulatiu.

És clar que on Davidsen fa albirar les més grans esperances d’un futur wagnerià esplendorós és escoltant els Wesendonck-Lieder. Costa molt poc entusiasmar-se amb el que poden significar la seva Isolde, Brünnhilde o Kundry que de ben segur estan destinades a marcar l’esdevenir operístic dels propers anys.

Ens va regalar dos lieder del seu estimat Grieg per agrair l’eufòria que ens va provocar a tots no tan sols el moment viscut sinó el fet excepcional de saber que estar davant d’una cantant que marcarà l’esdevenir del segle XXI. Si no fos perquè durant tot el liderabend va deixar mostres i més mostres de la seva grandesa, us diria que aqueste spropienes

Avui amics d’IFL estic feliç, content i agraït. El reclinatori es fa petit i necessito tot un altar major. per entronitzar a la Sra Davidsen.