IN FERNEM LAND

STAATSOPER DE VIENA 2018/2019: LA TRAVIATA (SHAGIMURATOVA-BRESLIK-KEENLYSIDE;PIDÓ-SIVADIER)


Rutina vienesa en estat pur. Avui us volia portar un altre Verdi, Don Carlo des de Los Angeles, però m’ha fet tanta mandra perquè hi havia tanta precarietat vocal, que al final he anat a parar a la rutina vienesa, que si és veritat que en a mi no m’ha fet esborronar ni el borrissol de sota el nas, al menys garantia un nivell vocal sa i gens problemàtic.

La producció de La Traviata ja coneguda d’altres streaming d’anys anteriors amb repertiments diferents i també de quan es va estrenar a Aix-en-Provence, empitjora amb els anys i si com succeeix aquest any, la protagonista no té el físic ni les condicions teatrals per fer creïble el rol, aleshores esdevé grotesca com a mínim.

Vocalment la soprano russa Albina Shagimuratova fa tot el que ha de fer de manera disciplinada i polida, ara bé no li podem demanar gaire implicació dramàtica perquè sembla que això no vagi amb ella. D’acord que el físic la  condiciona molt, però a més a més les seves capacitats escèniques de convicció dramàtica com actriu són més que limitades, nul·les. M’exaspera

Pavol Breslik sembla el nèt de Shagimuratova. És un cantant correcte que compleix però no cal dir que Alfredo a Viena hauria de ser una altra cosa.

Simon Keenlyside té molta classe. No està en el seu millor moment (ja fa temps) però té una categoria magnífica com a cantant i intèrpret. Ell és l’únic en donar categoria a una vetllada correcte, però com tantes altres vegades us he dit després d’una representació vienesa la rutina és exasperant.

Evelino Pidó des del fossat intenta donar amb una direcció una mica sui generis, tota la vida que des de la producció als cantants no s’entreveu per en lloc.

Hi haurà qui la gaudirà, perquè hi ha qui escoltant melodies ben conegudes, cantades dignament en té ben bé prou, jo com sabeu, no, no en tinc prou.

Giuseppe Verdi
LA TRAVIATA

Violetta Valéry Albina Shagimuratova
Alfred Germont Pavol Breslik
George Germont Simon Keenlyside
Annina Bongiwe Nakani
Flora Szilvia Vörös
Gaston Carlos Osuna
Baron Douphol Gabriel Bermúdez
Marquis von Obigny Alexandre Beuchat
Grenvil Dan Paul Dumitrescu

Wiener Staatsoper Orchester und Chor
Director musical: Evelino Pidò

Director d’escena: Jean-François Sivadier
Escenografia: Alexander Dardel
Disseny d evestuari: Virginie Gervaise
Disseny de màscares: Cecile Kretschmar
Disseny de llums: Philippe Berthomé
Coreografia: Boris Nebyla

Staatsoper de Viena 23 de setembre de 2018

Un comentari

  1. Eduardo

    Bueno parece que no vale perder el tiempo. Pero me gustaria hacer mencionde algo Sra. Shagimuratova, tendra el fisico adecuado, pero nuestra querida Caballe en año 1970, en este mismo rol levanto al publico de pie en Teatro di San Carlo en Napoles, cuantos recuerdos buenos me trae tu apunte de hoy. Gracias!!!!! Joaquim.

    M'agrada

    • colbran

      Pues si llegaras a escuchar el “Don Carlo” de Los Angeles que menciiona Joaquim es para no volver más a un teatro de ópera. El dúo de los dos “tenores” (antes tenor y barítono) es una confusión total de voces y a ver quién está `peor. Decididamente el más grande tenor que yo haya escuchado en vivo o grabación ha perdido en su vejez la vergüenza y casi la razón: no comprendo como su “Marta, cariño” se lo permite. Por lo menos que hubiera alguien con sentido común en la familia, digo yo…

      M'agrada

  2. pepa MG

    como “daño colateral” del concurso de este agosto he visto (ahora sí detenidamente) Il trovatore en youtube, la versión de karajan de 1978 con domingo, kabaivanska, etc. etc… aunque vestidos de baraja española (que diría joaquim) es impresionante cómo cantaba. La encontré buscando una versión de Il trovatore en frances.

    M'agrada

Deixa un comentari