Magnífic Onegin el que va oferir per streaming la Staatsoper de Viena, amb una direcció musical no gaire inspirada i més efectiva que genial de Louis Langree al capdavant de l’orquestra de la Staatsoper en plena forma i el cor més implicat que les darreres ocasions que he vist coses des de Viena. En cap cas crec que les lleus protestes del final siguin justes.
Però és en la totalitat del cast vocal i amb el quintet solista en particular on la proposta pren una notable volada, amb veus adequades i en bon estat de forma, a banda del veterà Furlanetto que aporta gran prestància i noblesa al seu Gremin malgrat el deteriorament vocal que hauria de fer pensar en una retirada.
En el rol titulat m’ha agradat Alexey Markov. El baríton rus està en la seva veritable salsa i treu del rol tota l’arrogància amb una veu poderosa i un matis imprescindible per fer la transició cap a un tercer acte intensíssim. La veu no és especialment bonica però l’adequació al rol és total. No cal dir que molt millor com a Onegin que no pas cantant òpera italiana.
Magnífica la Tatiana d’Olga Bezsmertna, la soprano ucraïnesa posseeix la veu ideal, lírica però amb incursions al territori més spinto sense perdre el color jovenívol imprescindible i el timbre típicament eslau d’una veu fresca i lluminosa.
Sensacional la parella formada pel Lenski de Dmitry Korchak, no només per un colpidor “Kuda” i la contralt Elena Maximova coma poderosa Olga.
Furlanetto és un gat vell i sap com treure partit de la seva gran ària, cantant amb molt de sentiment i dotant al fraseig de la noblesa i serenor imprescindibles, però la veu malgrat conservar el color de baix i algun greu encara convincent, ja mostra masses febleses. No espatlla res però el rol mereix un baix en plena forma.
Excel·lents la Larina de Monika Bohinec i la Filipjewna de Bongiwe Nakani, tot i que la caracterització, no només d’elles, deixi molt que desitjar tractant-se d’una representació que es transmet per streamig.
Notable el Triquet de Thomas Ebenstein en un rol que els que em coneixeu sabeu que no estimo gaire i completant amb suficiència Hans Peter Kammerer en els dos rols menors de criat i camperol.
No sé si és que Onegin és una de les òperes que més estimo, però he gaudit tot i que la producció de Falk Richter a banda de no molestar, sigui tan minimalista fins i tot de idees. Hi ha algun intent per sortir de la norma, però queda amb ben poca cosa.
D’acord que hi ha moments plàstics de cert impacte visual, amb una neu que cau sempre en escena, però l’escenari quasi sempre buit i l’embolcall negre s’acaba fent monòton. Amb quatre rals ho tenen enllestit però a vegades potser caldria treballar més allò que no costa diners però que és el que acaba de fer una producció interessant o no, i això són les idees.
Peter I. Txaikowski
EUGEN ONEGIN
Tatjana Olga Bezsmertna
Olga Elena Maximova
Eugen Onegin Alexey Markov
Lenski Dmitry Korchak
Fürst Gremin Ferruccio Furlanetto
Larina Monika Bohinec
Filipjewna Bongiwe Nakani
Ein Hauptmann Hans Peter Kammerer
Saretzki Hans Peter Kammerer
Triquet Thomas Ebenstein
Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Director del cor: Thomas Lang
Direcció musical: Louis Langrée
Direcció d’escena: Falk Richter
Escenografia: Katrin Hoffmann
Disseny de vestuari: Martin Kraemer
Disseny de llums: Carsten Sander
Coreografia: Joanna Dudley
Staatsoper de Viena 10 d’octubre de 2018
IN FERNEM LAND 
Un Oneguin amb cantats eslaus i a mes bons paga la pena, be Furlanetto no en es, però si encara canta be, perfecte.
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim por tu apunte, pero debo de discrepar contigo, lo visto y escuchado con la uncion debida y no me parece una version, importarte. La orquesta de la Staatsoper sienpre suena bien pero en este caso sin brillantez de La Mayor que tiene, puede ser culpa de Maestro Langree, no lo se. Todos cantantes esplendidos, en especial la Señora Bezsmertna que me ha recordado una gran cantante rusa creo que un poco olvidada o desconocida la Sra. Tamara Milasko, esplendido el Señor Korchak su kuda kuda me ha emocionado. El resto nada emocionante. La puesta de 2 Euros no me ha molestado. Pero estaba dispuesto a ver una version de gran porte y me he quedo con las ganas.
M'agradaM'agrada
a mi me ha gustado mucho, quitando la escena, que no ofende (al menos no estamos en una estación espacial), pero tampoco aporta. Las escenas de baile son pobres, realizadas mas bien por gimnastas que por bailarines. Lo de vestuario de aquellas dos sí que es de pena, cualquiera del coro va mejor vestida, la Nakani parecía vestida de walkiria. La he disfrutado mucho. Gracies. No habias avisado que salía Karl Lagerfeld!!! té veu i tot.
M'agradaM'agrada
Korchak m’ha agradat molt però la resta no deixa de ser una representació més sense gaire història. Res és dolent, però res és memorable
M'agradaM'agrada