Patricia Racette (Kàtia) Liceu 2018 Fotografia ©A Bofill gentilesa del Gran Teatre del Liceu
És ben senzill, no se m’acut millor manera per definir la representació d’ahir de Kàtia Kabànova al Liceu, que BRAVO!.
Bravo per programar aquesta obra mestra i meravellosa del segle XX. Bravo per reunir un equip tan homogeni i a una protagonista excepcional. Bravo per ser el director musical del teatre qui es poses al capdavant d ela direcció musical i Bravo, bravo i bravo per portar una producció tan simple, tan adient, tan essencial i tan bella, que no transgredeix res i que no necessita d’un manual d’instruccions previs per entendre-la, gràcies a un treball teatral precís i diàfan, no absent de simbolisme i poesia visual.
Quant surts del teatre satisfet d’aquesta manera penses i et preguntes, per què sempre no és així, no sembla tan complicat, oi?
Josep Pons fa un treball minuciós, de detall i transparència sonora, que és molt d’agrair ja que seria molt més fàcil buscar una sonoritat més plena que amagués les mancances d’una formació sempre embastada. Ell en canvi fidel als seus principis, s’estima més treballar les mil i una capes d’una partitura complexa i d’una orquestració riquíssima de matisos i colors, dotant el discurs de tota la paleta que abraça el lirisme més poètic a la desesperació més dramàtica, salpebrat amb les reminiscències d’una música sempre arrelada a les essències eslaves que sense ser folklòrica té un component nacionalista militant.
Aquesta música no tindria cap sentit sense el text, perquè aquí rau part de la personalitat artística de Leos Janáček, la perfecte simbiosi entre aquest text declamat i la música que el transforma en cant sense que l’artifici vocal esdevingui cap cotilla formal i estilística, deixant que les profundes emocions flueixin acompanyades per un transfons sonor embolcallador i colpidor.
L’orquestra del Liceu, amb reforços importants va tenir moments veritablement lluïts, amb un so treballat, un equilibri i una transparència tantes vegades reclamada i ahir ben assolida, i encara que cal dir que mancada d’una contundència sonora de qualitat en els moments més intensos, va tenir moments de sonoritats cambrístiques molt meritoris. La millora quan dirigeix el mestre Pons en front de la mediocritat de directors que es posen al capdavant del fossat, és evident. Després de més d’un mes treballant amb un mediocritat com Franklin en una òpera orquestralment insignificant com I Puritani, el mèrit del mestre Pons és doble, perquè recuperar l’orquestra d’aquell daltabaix inicial de ben segur que no va ser una tasca fàcil i dotar-la d’una certa personalitat, tampoc. Bravo doncs per l’orquestra i el mestre. Pel que fa al cor la prestació és quasi decorativa i quasi sempre fora d’escena. Va quedar digne i ben integrat en l’excel·lent treball col·lectiu.
Patricia Racette és la gran triomfadora. La seva compenetració amb el rol, la intensitat del treball escènic i del seu fraseig són extraordinaris i prevalen sobre una sonoritat a vegades ingrata d’una veu que ha perdut vellut respecte a la seva memorable Butterfly, però que supera encara més aquella representació, per la sincera i senzilla manera de fer front al rol sense grandiloqüències i amb un final que gela l’ànima. Sensacional!
Rosie Aldridge (Marfa) Fotografia ©A Bofill gentilesa del Gran Teatre del Liceu
Rosie Aldridge és la malèfica Marfa, la sogre que et fa remoure de la cadira només sortir en escena. La veu d’Adridge no és particularment important, ni per la qualitat ni per la vocalitat o el registre, però la interpretació ho és molt d’important. Hi ha personalitat escènica i recreació eficaç del personatge, fàcilment comparable amb la sagristana de la Jenufa, tot i que musicalment no tan determinant. Aldridge aprofita totes les oportunitats d ela partitura i treu partit de totes les indicacions escèniques que li marca David Alden, per fer una recreació que deixa empremta com si fos una de les grans, sense ser-ho. Magnífica!
Nikolai Schukoff difícilment serà el Don José o el Cavaradossi de la meva vida, però com a Boris Grigórievitx compleix amb escreix. Encara que el rol potser necessita una veu més seductora, la interpretació és ajustada i creïble. Vocalment és un tenor valent i de cant emotiu. Notable!
Francisco Vas demostra una vegada més que és un cantant extraordinari, versàtil i que es fa l’amo de l’escenari encara que al seu voltant hi hagi protagonistes més rellevants. Al Liceu és un imprescindible que esdevé insubstituïble, un nom d’aquells que fan grans els rols petits. Bravo!
Em va agradar molt la parella formada per Antonio Lozano, com a Vània, el mestre d’escola i Michaela Selinger com a Varvara, fent la rèplica a la parella impossible de Kàtias i Boris. Magnífics per veu, projecció i interpretació.
Nikolai Schukoff (Boris) Fotografia ©A Bofill gentilesa del Gran Teatre del Liceu
Bé, tot i que amb una veu velada, el Saviol de Aleksander Telga, mentre que en rols més petitons, Josep-Ramon Olivé demana per la qualitat mostrada oportunitats més importants; Mireia Pintó (Glaixa) l’habitual solvència i Marisa Martins com a Fekluixa, amb el timbre ingrat que la perjudica. Sergi Bellver i Tànit Bono arrodoneix un cast de qualitat i integrat en una maquinària on res grinyola.
És molt important el treball de David Alden per demostrar a tots aquells que es pensen que en l’òpera ara tota ha de ser grandiloqüent a base d’un malbaratament de diners (quasi sempre públics), s’equivoquen estrepitosament.
Alden no s’inventa res, no per ser original, ni crea ficcions paral·leles i rebuscades que tergiversen el relat. Ans al contrari, es centre en l’essència del drama, el la importància dels personatges en el llibret original del propi compositor, i sense trair res (ni música ni text), sobre un escenari simple, amb una escenografia esquemàtica i lleugers canvis d’angles i plans visuals, acompanyat tot plegat d’un disseny de llums que juga amb les ombres com la partitura ho fa amb els silencis, crea un embolcall estètic perfecte, per tal de que els personatges, sense necessitat d’escandalitzar a ningú ni caure en el ridícul de la font on representa que es suïcidava Kàtia, en la per altra part magnífica producció de Marthaler.
En l’obra ja hi és tot i Alden només fa que despullar allò que nio cal per potenciar allò que és essencial per fer viure el drama. No hi ha més secret, en la senzillesa i la puresa és més fàcil arribar a la comprensió i al triomf. Bellíssim treball.
Lamentablement el Liceu presentava una tristíssima entrada que malgrat el dia climatològicament nefast que va fer a Barcelona, no justifica en cap cas que el públic no respongui a la cita. Estic segur que amb un dia magnífic la resposta no hagués estat gaire diferent. Aquest és el resultat d’una nefasta política en els darrers anys que el mateix teatre no creia en aquests títols, quan està més que demostrat, que a banda de la gran vàlua artística, aquests sempre acaben sent grans èxits mentre que les més populars queden ofegades en una gris mediocritat.
Sense que serveixi de precedent però reconeixent que com a mínim en el seu curt haver s’haurà d’incloure aquesta Kàtia Kabànova, Bravo també per a Scheppelmann.
No us la perdeu!
IN FERNEM LAND 
Totalment d’acord. Una gran nit. Quina pena però veure el Liceu buit ! Després ens queixarem que no es programin aquestes òperes si el públic no respon. A destacar l’espontani que als aplaudiments ha cridat “avui s’ha acabat la temporada”
M'agradaLiked by 1 person
Hi anem el 22 i després de llegir l’apunt tinc pressa.Vaig veure Kabanova fa anys i ja em va impactar.
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig anar el primer dia i tornaré.
Per ser el primer dia l’aspecte de la sala era trist, suposo que ahir encarava ser pitjor.
Queda demostrat que no calen Kaufmanns i Netrebkos per gaudir molt amb un repartiment sense figures. Com va quedar molt ben demostrat amb el Lohengrin de Stuttgart i ara amb aquesta magnífica Kabànova al Liceu,no es tracta de que tot giri entorn del divo o la diva.
En aquesta ocasió tot funciona com molt bé has dit.
Em sumo al teu Bravo
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord: una funció de matricula d’honor. I és important notar que, avui dia, aquesta perfecció és molt rara, al Liceu i a tot arreu, ja que es prioritzen les individualitats per damunt del conjunt.
Josep Pons va estar espectacular, la seva direcció està molt per damunt de la versió discogràfica de Mackerras, que amb la filharmonica de Viena no aconsegueix la transparencia necessaria i ofega tota la riquesa de motius i textures. He vist aquesta obra en directe a Londres, l’he escoltat repetidament en disc, però fins dijous passat (jo vaig veure la funció del dia 8) no vaig poder reconeixer en la música tot allò que sobre el paper (tinc la partitura plena d’anotacions) hauria de funcionar. I és que Janáček tenia les coses molt clares, però cal un director que les entengui i les fagi entendre. Algun dia, espero, sabrem valorar la magnifica feina que Pons ha fet al Liceu.
M'agradaM'agrada
Vaig ser-hi el dia de l’estrena, el 8, i l’entrada era molt pobra amb els pisos gairebé buits i a baix moltes clarianes. Lamentable i depriment. Han foragitat del Liceu als verdaders aficionats a l’òpera per a captar un públic més heterogeni i turístic, que no respón quan la cosa val la pena. Per altre part vaig sortir molt satisfet: excel·lent música, excel·lents cantants i magnífica escenografia (!!). La direcció del Liceu ha de reflexionar: aquest és el camí, el d’aquesta Kàtia Kabànova. Un gran bravo pel mestre Pons!
M'agradaM'agrada
I vaig el dia 20, he de confesar que amb una mica de por, aquests comentaris m’ajuden de cara a la representació. Gràcies
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per l’apunt Joaquim. El día 20 a las 8.00 p.m. per catmúsica la podrém gaudir.
M'agradaM'agrada
Una opera magnífica tanmateix com la funció d’ahir vespre, no es mereix un aspecte tan lamentable del Liceu en quant a públic es refereix. Es per pensar-hi seriosament. No voldria acabar sense esmentar el gran i seriós treball del mestre Josep Pons i la resposta de l’orquestra, aquelles transparències, colors, subtileses que conte la partitura de Janàcek ahir es varen posar de manifest, vaig trobar-hi i sentir ahir una partitura de gran lirisme juntament en moments de corprenedor dramatisme.
Tanmateix l’equip vocal va estar impecable, un funció rodona i per recordar.
Bravo!!!!!
M'agradaM'agrada
Molt d’acord. Molt molt contenta!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per la crònica. Si abans tenia moltes ganes d’anar-hi (hi vaig diumenge) ara ja conto els minuts…;-)
M'agradaM'agrada
Jo hi vaig ser ahir, de fet ens vam trobar en la tornada cap a casa amb en Joaquim i no puc afegir res més. Magnífica funció. D’aquelles que fan afició! Tan de bo en poguéssim veure més d’aquestes i no tantes òperes de repertori grises vistes mil vegades. Com dèiem, miraré de fer mans i mànigues amb l’agenda per a veure si hi puc tornar a anar….
M'agradaM'agrada
Amb aquest: BRAVO! teu amb majúscules no vull afegir res més al teu comentari. Només vull donar la raó al espontani què va cridar: avui s’acaba la temporada.
M'agradaM'agrada
Muy feliz que hayas disfrutado de Katia a pesar qu e el publico no ha acudido en masa, He visto esta opera en Santiago y para mì aùn es bastante desconocida,, esperopoder disfrutarla con el tiempo
M'agradaM'agrada
BRAVO!. Ha sido un bálsamo después de tantas dosis de aburrimiento. La concentración del público ayer era diferente. Me gustaria que se programase más S.XX y XXI
M'agradaM'agrada
Hi vaig anar el diumenge dia 11 i en vaig sortir entusiasmat. La sensació va ser la mateixa que quan vaig assistir, ja fa uns anys, a una representació de Lady Macbeth de Mtsensk: la d’anar al Liceu encuriosit per conèixer una obra que mai no havia vist ni sentit i que va acabar sent el millor de la temporada. Crec que no només la música sinó també veure teatre de categoria ha fet que la l’òpera se’m fes molt curta. I també ha estat un encert representar-la gairebé sense pauses, fet que mantenia el pols dramàtic fins al final. Sensacional! Els laterals del teatre i bona part de l’amfiteatre es veien buits. No sabria dir és per causa de les polítiques del teatre i els preus elevats de les localitats, com afirmeu alguns, o potser també hi ha una certa manca d’interès de l’aficionat.
Acabo amb una anècdota: a la funció del diumenge i en un dels breus entreactes un espontani va cridar “els mòbils molesten”. Em va semblar que la veu venia del 5è pis on també em trobava jo. Breus aplaudiments i francament ho vaig agrair perquè molts dels “il·luminats”, que també feia estona que també em molestaven, es van donar per al·ludits i van apagar i deixar de mirar la pantalleta. Per què costa tant desconnectar? I era ben fàcil davant de l’espectacle extraordinari que ens oferien!
M'agradaM'agrada
Vaig anar-hi el dijous i vaig sortir feliç i satisfet… Crec que queda demostrat que amb una bona obra i una producció senzilla, però molt adient, amb un treball fantàstic d’il•luminació i un salt al riu de gallina de piel, es pot fer òpera en majúscules. Com diu en Josep R. Noy, aquesta seria una línia interessant a seguir per la nova direcció artística.
Va ser una nit rodona. Poques vegades he sortit tant satisfet… Potser l’Elektra de fa dues temporades i el Tristan i el Demon la temporada passada. Per això em va sortir la vena hooligan… L’espontani que va cridar “avuí s’ha acabat la temporada” era jo. Espero equivocar-me
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb tu Joaquim, vaig anar el diumenge 11, em va agradar moltíssim una òpera que per a mi era desconeguda i que vaig gaudir enormement. Em sembla un gran encert programar un títol com aquest , diferent als de sempre i on com s’ha comentat es pot gaudir d’una bona representació sense divos i direccions artístiques incomprensibles , però amb una gran qualitat en el seu conjunt. Sota el meu punt de vista , del millor que hem vist en els darrers temps.
M'agradaM'agrada
Ayer dia 18, disfruté francamente de todo este conjunto teatral y operístico vocal que ha sido la función de la Katia Kabanova con una protagonista especial, esta bestia escénica ( en el mejor sentido del término ) que es Patricia Racette
Salvo la Marfa de Aldridge que me pareció algo blandengue, bien todo el conjunto vocal y esta vez no me duelen prendas, en reconocer la notable labor de J. Pons y su orquestación
M'agradaM'agrada
Doncs jo discrepo una mica. Orquestra bé, escenografia amb el joc de llums mes que correcte. Bona interpretació teatral dels cantants. Però fins aquí. Janacek no m’acaba de fer el pes musicalment parlant, la historia en si, que evidentment te rerafons, una mica massa simple en sí. Les veus masculines fluixes, les femenines moltissim millor i la Racette bona potència, amb un color maco de veu però vibratto excessiu sota el.meu punt de vista que feia l’audició una mica esgotadora. Per mi dificil de valorar-la amb janacek i l’idioma. Vaig ser-hi diumenge. Mitja entrada i molta tos entre el public assistent. Mòbils sonant a l’escena final…Un espectacle amb de tot una mica.
M'agradaM'agrada
Vaig anar aquest diumenge. Realment, ha estat una funció rodona. I sí: sembla que no sigui tan difícil i que no costi tant que puguin surtir bé les coses. Això sí: l’obra hi ajuda molt, perquè és d’aquelles que no n’hi ha tantes. I quin personatge, el de la sogra… Grandíssima Racette, que sap transmetre tot el drama de la protagonista amb una actuació de primera: va haver-hi ovació important, diumenge, malgrat que tampoc no estava ni en 2/3 d’entrada, diria, i això que era diumenge. En fi: molt, molt i molt bé.
M'agradaM'agrada
Función del domingo día 18 mas que correcta. Quizás el bajo nivel (por lo que leo) que ultimamente nos tiene acostumbrado el Liceu nos hace ver estas funciones de Katia como algo sobresaliente. A mi entender, el conjunto es de notable justo, justo. Muy bien la orquesta y su director.
(Ahora que no soy abonado y voy al Liceu a lo que me pueda interesar, me preocupa lo aburrido que deben estar los “cabezas pensantes” del teatro ya que no entiendo ese cambio de musica que ha habido cuando te avisan que faltan “x” minutos para que empiece la función. Era necesario ese cambio?. La grabación que han puesto ahora no es de una calidad nefasta? En fin, sin comentarios!)
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb els comentaris de’n Joaquim, encara que tard no em vull estar de dir que em agradar molt aquesta òpera que vaig veure fa uns anys al Teatre Real de Madrid en una versió preciosa si no vaig errat amb la Karita Mattila millor per a mi escènicament potser mes equilibrada vocalment la d’enguany al Liceu, probablement com algun company va dir será el millor de la Temporada, no se ben bé si era la cloenda (malauradament hi han possibilitats).Tot un encert programar-la però malauradament una llacuna més com o va esser la Elektra o el Tristan i el Dimoni de la temporada passada.
Per cert no se si algú em podria ajudar a trovar l’enllaç per escoltar la retransmisió del dia 20 que es va fer per Catalunya Música perque per mes que he mirat de cercar-lo no l’he trobat, ho agrairia molt.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: BARCELONA KATIA KABANOVA-KRITIKEN FÜR MICHAELA SELINGERS VARVARA | Michaela Selinger