Aléksander Vinogradov, Nikolai Schukoff, Josep Pons, Ainhoa Arteta, Anna Larsson
Em sap greu que Montserrat Caballé ja no hi sigui i ahir la vàrem tornar a plorar, de manera més serena, però no menys sentida. La trobem a faltar.
Em sap greu que arran de la seva mort, la persona i l’artista encara siguin a hores d’ara un motiu de controvèrsia política entre les administracions catalana i espanyola.
Em sap greu que s’escollís la catedral de Barcelona, musicalment tan poc adient per fer aquest comiat religiós-musical a la insigne soprano , no perquè el marc no sigui incomparable com deia aquell, sinó perquè acústicament és un marc, com la immensa majoria de grans esglésies i catedrals, molt problemàtic per a la música simfònic coral de gran format i estic segur que totes les persones assegudes a les naus lateral i sobretot al darrera del cor a l’entrada de la nau central, no varen poder gaudir de la interpretació, ja que la distribució més pensada per la retransmissió que no pas pels assistents, no afavoria gens l’audició.
Em sap greu que la utilització del català i el castellà a la cerimònia hagi neguitejat a tots aquells que fomenten la controvèrsia esmentada més amunt.
Em sap greu que la vilesa de la política ho esquitxi tot, fins i tot a les personalitats més incommensurables i universals que ha donat aquest petit país.
Em sap greu que l’acte s’hagi fet a una hora poc adient (les 13:00) i em sap greu que segurament per aquest motiu s’hagi retallat el Rèquiem uns 10 minuts per poder acabar a dos quarts de tres, privant-nos d’escoltar el grandiós Ofertori amb l’imponent Sanctus.
Em sap greu la galdosa retransmissió televisada. Tot i que jo vaig assistir a la catedral, posteriorment he pogut veure la transmissió i lamentar les deficiències tècniques i fins i tot diria el tractament poc auster de les imatges, ja que no cal oblidar que era un funeral amb l’assistència de la família i semblava més un tractament d’espectacle televisiu.
Cap retret més, en podria fer més però el més important era, és i serà recordar a la gran Montserrat Caballé i l’acte religiós-musical d’ahir va tenir l’espiritualitat que requeria, ja fos per les paraules de l’arquebisbe Omella, ja fos per la música de Verdi, curosament dirigida per Josep Pons, intentant que l’acústica fos més un aliat que un handicap.
Amb un temps pausat i unes intensitats més afavorides en els moments d’introspecció, que no pas en els moments més exaltats, l’impacte sonor semblava que acabaria enderrocant el temple i per aquest motiu el mestre Pons va buscar la vessant més religiosa, mística i intima, evitant que l’aspecte més operístic de la partitura fos evident.
Amb una sonoritat tan condicionada per la reverberació, la prolongació dels acabaments, i la juxtaposició dels diferents plans, és fa difícil parlar de l’equilibri orquestral o de la projecció. La sonoritat grandiloqüent va malbaratar els detalls més purs i de ben segur van tapar carències, però la sensació que vaig percebre jo des del lloc de privilegi que vaig tenir la sort d’ocupar gràcies a la generositat d’un amic, va ser d’un bon nivell orquestral i coral, amb l’ajuda inestimable de la Polifònica de Puig-reig que va afavorir al precaritzat Cor del Gran Teatre del Liceu en una partitura extremadament exigent per a les sopranos, que ahir en mig de la contundència dels moments més temibles, van sonar amb generosa seguretat.
És clar que els moments més remarcables van ser aquells més íntims, on l’orquestra semblava deliciosament de cambra i els cantants podien fins i tot deixar que la veu flotes per l’enorme nau de manera quasi metafísica.
La magnífica secció de corda va sonar esplèndida en el catàrtic adagi de Samuel Barber que va servir com a introducció i entrada de l’arquebisbe i el seu seguici catedralici. Impossible no recordar l’ampul·lositat del Te Deum de la Tosca pucciniana.
El quartet solista va estar al nivell, començant per una sorprenent Ainhoa Arteta, que va fer coses exquisides, com inspirada per la pròpia Caballé, amb sons filats i notes deixades en suspens, de gran impacte místic. En el Libera me final, va mostrar el seu límit vocal en la zona més dramàtica però se’n va sortir amb nota alta.
La mezzosoprano sueca Anna Larsson va resultar molt adequada en aquesta versió molt més teatral del que s’acostuma i es va fondre sense estridències en el conjunt, sense semblar Amneris, Azucena o Eboli i fonent-se amb encert en el conjunt del quartet, especialment amb Arteta.
Nikolai Schukoff no té el color i l’estil llatí, però amb encert també es va sotmetre a aquesta versió més mesurada i religiosa. La retallada de la partitura el va deixar sense el compromès “Hostias et preces tibi”, però en tot el que varem poder escoltar em va semblar acurat i mesurat.
Magnífica la veu autèntica i profunda del baix rus Alexànder Vinogradov.
Hi varen haver tímids aplaudiments al final després d’un llarg silenci, que sense cap mena de dubte és el que tocava.
Aquest Rèquiem en una sala adient i íntegre, de ben segur mereixeria elogis, perquè hi havia tota la qualitat que Caballé sense cap mena de dubte mereixia.
Si algú vol repetir l’experiència:
Ara manca el gran acte d’homenatge del Gran Teatre del Liceu al teatre i que sembla que es prepara per la propera primavera. Esperem que la institució estigui a l’alçada i no estaria gens malament, però gens, que TV3 hi fos present, ja sigui perquè hi vulgui ser i també perquè li deixin ser.
IN FERNEM LAND 
No és possible, no pot ser!!!!! El presentador parlant del Rèquiem de Verdi sobre de l’ Adagio de Samuel Barber!!!!!
Però qui es creu que és aquest personatge?????
M'agradaM'agrada
I les indicacions “<canta en griego” i “ canta en latín”, també hi sortíen a la retransmissió’? Mira que en són, eh?
M'agradaM'agrada
Lamentable retransmissió de TVE, i lamentable que el comentarista no sàpiga quan a de callar. O pitjor encara, que ningú li digués que calli.
Esperem que si retransmeten l’ homenatge que es prepara tot surti millor.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb el que has apuntat. Era una misa en honor de la Caballé, no calia embrutar-la políticament. Marc poc adient per aquestes obres, el mestre Pons ho sabia i va lluitar el que va poguer, crec que amb prou èxit. Dels cantants em va sorprendre i molt el baix, feia molt de temps que no sentia una veu de baix profunda, ben timbrada, i cantant bé. La retransmissió un fàstic. El so deficient, els talls, la realització i el comentarista…. em reservo els qualificatius, no vull ser groller. Montse, sempre et recordarem, descansa en pau!!!!
M'agradaLiked by 1 person
Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de noviembre 2018 | Beckmesser
Els que sols teniem la TV, des d’el primer moment, no podem menys que rebutjar la deplorable transmisió, i particularment, al Sr. Martin Llade. ¡¡¡QUINA VERGONYA!!!
M'agradaM'agrada
Bon homenatge a la única i inigualable Montserrat Caballé. El vaig seguir per la tele. La litúrgia de Difunts amb el Cardenal Omella molt emotiva amb l’homilia. La retransmissió televisiva amb un suspens en tota regla, començant pel presentador, les imatges, els talls i sobretot el so. El mestre Pons va treure tot i més de la part musical. Els solistes, malgrat el color de la veu del tenor i l’estil va està més que correcte, molts en una veu mes edient han estat horrorosos , la sorpresa va ser el baix. Montserrat t’enyorem.
M'agradaM'agrada
D’acord amb vosaltres. I una pregunta que vull fer a Televisión española: I quan retransmeten el futbol també hi ha tants talls d’imatge i de so? L’excusa: “son cosas del directo” no s’hi val. Televisión española ha de tenir prou recursos per fer una retransmisió perfecta.
M'agradaLiked by 1 person
Lamentable tot plegat, sort dels cantants
M'agradaM'agrada
Aún no he visto/escuchado y no puedo opinar, pero me parece que se haya deperdiciado una ocasión para hacer las cosas como la Eterna habria merecido…
M'agradaM'agrada
Retransmisió dolenta amb talls i comentaris inadequats. Dels cantants a mi em van agradar mes elles que els homes. Orquesta i cor be, malgrat la reverberació.
M'agradaM'agrada
La retransmissió de tv2 deplorable! Com es pot tenir activada la porta de so a una obra de música clàssica? el balanç entre solistes cor i orquestra tampoc està be. La retransmissió no fa justícia al que es va fer a la Catedral i la realització… sense comentaris.. Ja havia vist per internet el Demon que tv2 va gravar al liceu i la qualitat del so em va semblar nefasta. En fi, crec que s’ho haurien de plantejar seriosament.. Jo estic molt decebut.
M'agradaM'agrada
Penosa retransmissió i penós que TV3 no hi fos present
M'agradaM'agrada
Desde la propia Catedral presente y con las limitaciones de sonido , me pareció sentado en un lateral detrás del coro y dentro de lo que cabe y en el aspecto artístico, un aceptable aunque recortado Requiem ( por causa del horario limitado permitido por el Arzobispado que obligaba a desalojar la Catedral antes de las 14.45)
Bien especialmente, Vinogradov y Arteta
M'agradaM'agrada
Acabo de verlo. La realización es horrenda! Imagen y sonido. Musicalmente muy bien.
M'agradaM'agrada
Por cierto y hablando de homenajes aunque nada tenga que ver con M. Caballé
Penoso, triste y lamentable que a un tenorazo como Pedro Lavirgen ( actuando 19 tempo radas consecutivas en el Liceo desde 1.964, ahora y a sus 88 años de edad quien le homenajee no sea el Liceo, sino la Fundación Privada y Benéfica de Lucha contra la Leucemia, Fundación Carreras ). Próximo sàbado, en el Auditorio de L, Illa
Repito, falta de tacto y penoso que no sea el propio Gran Teatro del Liceo!
M'agradaM'agrada
La historia no interesa. Y no olvidemos que todo ha empezado hace 20 años, anteriormente no había ni Liceu ni nada.
M'agradaM'agrada
Entiendo Inés que tu comentario va con ironía fina , sobre que la historia liceísta ” no interesa”….supongo a los rectores actuales del llamado “Nou Liceu”
En mi caso y como asiduo al teatro desde finales de 1.974, sí me interesa el Liceo y mucho porque en las épocas históricas si existía ópera y cantantes, lo cual no sucede ahora
M'agradaM'agrada
Matabosch lo hubiera hecho, Scheppelmann no sabe quien es el Sr Lavirgen
M'agradaM'agrada
Yo aún empecé antes, debo ser mayor que tu, y ahora en un curso sobre la historia del Liceu con ilustraciones musicales (vamos por los años 40, antes de que yo empezara a ir) me doy cuenta de la mediocridad de las temporadas de ahora.
Efectivamente, me molesta el enorme 20 al final de la escalera. Soy la tercera generación de mi familia que va al Liceu, yo muy poco, (gracias a la crítica de Joaquim he asistido a la representación de Kàtia Kabànova) y esta temporada sin Mozart, Wagner ni Strauss, aún iré menos.
M'agradaM'agrada
Ara t’entenc perfectament!!
M'agradaM'agrada